Tret del Poder tot és il.lusió. Part I

La confluència d’individualitats lliurement autodeterminades en un espai horitzontal de debats i propostes, ha generat un munt de dubtes en propis I estranys. Aquesta reflexió no vol ser un balanç sumatiu sinó una problematització dels principis ideològics subjacents en certs sectors del “moviment”. Un apunt a les múltiples I parfcials lectures que han de poder-nos acostar a un relat compartit.
El principi d’autoritat més consolidat I més veritablement vinculant és aquell que parteix de l’absència de coerció o autoritat preassumida. Es fruit del consens entre les parts I és lliurement assumit per aquestes. Tota norma que no parteixi de les pròpies necessitats d’aquells sobre els quals s’alplicarà, està condemnada al fracàs o en el pitjor dels casos a reproduïr les relacions de poder assimètriques propies del sistema. Aquest esquema de funcionament és propi de l’espai performatiu I horitzontal que vol ser la plaça cívica I ciutadana. En confrontació amb l’Estat(que vetlla a través de la burocràcia I la polícia pels interessos del poderosos) I els engranatges que falsament lluiten contra aquest com el Sindicat o el Partit.

El 15-M i l’esquematisme revisionista

El passat 15 de Maig una desconeguda ràbia va sortir als carrers del país, encenent l’espurna de la indignació popular que porta temps forjant-se a la calor del gradual desgast del model polític espanyol, amanit en els últims anys amb unes gotes de crisi econòmica.

El 15 de Maig els comptes estaven ben clars, quedaven set dies per a les eleccions municipals, una etapa cim a la democràcia burgesa doncs és a través d’aquests moments de democràcia com el capital renova, si s’ escau, als gestors de la seva dictadura. Donades les dates el 15M només podia ser observat per tots aquells que participen del circ electoral com un element després del qual agotnar-se per esgarrepar uns quants vots. I és que en això consisteix tota campanya electoral, a convertir l’oferta pròpia en la millor de l’aparador per atreure el major nombre de votants possible.

Les acampades i les eleccions del 22-M

Programa emés el dia 29 de Maig de 2011.
El Programa torna en directe després d´unes setmanes sense emetre´s. Ho fem, abordant els dos continguts més “calents” de l´actualitat política: les acampades i els resultats del 22-M.
Pel primer tema comptem amb la trucada en directe d´un company del PCPC. Amb ell fem una anàlisi del fenòmen de les Acapampades que s´han estés per tot arreu. A la vegada hem volgut conèixer de primera ma l´argumentari d´un dels pocs col.lectius que van sostindre un posicionament crític davant el primer rumb de les acampades.

Després abordem l´altre gran tema d´aquests dies, les eleccions del 22-M. Amb les dades a la mà apuntem una sèrie de conclusions que son completades gràcies als companys de la CUP-AB. En concret per la seva portamveu i número 5 a la llista electoral, la Roser Palol.
Amb ella repassem les principals conclusions de la campanya electoral a Catalunya i el com i el per què de la espectacular irrupció de les CUP a la ciutat de Barcelona i a tota Catalunya.
Esperem que disfruteu de l´escolta.
Salut a tots i a totes!

Descarregeu-vos-el