Comunicat Conjunt de Partits Comunistes i Obrers per al Primer de Maig de 2012

Obreres i obrers, treballadors de tot el món:

Els Partits Comunistes i Obrers, que signen aquest text, emeten aquest comunicat conjunt amb motiu al Primer de Maig de 2012, que és de particular importància a l’hora que en molts països els treballadors experimenten les conseqüències de la crisi capitalista, les conseqüències de les guerres i intervencions imperialistes, la intensificació de l’explotació capitalista.

El nostre missatge és clar: La classe obrera té la força de revertir la situació actual. En tots els racons del planeta milions han de cridar: Cap sacrifici per als nostres explotadors. Pel despertar, la unitat i l’organització de classe a tot arreu. Lluita pel derrocament de la política antipopular, per la defensa de la vida de la família obrera de la pobresa i la desocupació. Tots han de lluitar per una vida a l’altura del nostre treball i necessitats. Perquè la classe obrera es converteixi en força de derrocament i de poder.

Els nostres partits consideren que:

En oposició a les teories burgeses i oportunistes, la realitat és que la classe obrera no només no ha desaparegut sinó que s’està desenvolupant i creixent a nivell de quantitat i qualitat, com la força bàsica de producció independentment dels canvis en la seva estructura i composició a causa dels canvis en el procés de producció causats pel progrés tecnològic. La classe obrera és la força motriu del desenvolupament social i la seva missió històrica és l’abolició de la propietat privada sobre els mitjans de producció, de l’explotació de l’home per l’home, l’eliminació total de les classes. No hi ha una altra força social que pugui exercir aquest paper.

Breu biografia del president Kim Il Sung

El Gran Líder President Etern Camarada Kim Il Sung va néixer el 15 d’abril de 1912 (primer any de l’era Juche) en Mangyongdae a prop de la ciutat de Pyongyang com el primogènit de Kim Hyong jik i Kang Pa Sok.

El seu pare Kim Hyong jik li va posar el nom Song Ju (paraula que significa constituir el pilar), amb l’esperança que arribés a ser pilar del país.

El president Kim Il Sung va passar la seva infantesa a diferents llocs del país i la Xina on els seus pares van realitzar activitats revolucionàries.

Amb visió al futur el seu pare li va fer aprendre des de molt nen l’idioma xinès i estudiar en una escola primària xinesa. Com a resultat va arribar a dominar perfectament la llengua, el que més tard li va servir de gran ajuda a desenvolupar la lluita antijaponesa al territori xinès.

Corea de Hoy- Abril de 2012

Lenin. Sobre les vagues.

¿Quin significat tenen les vagues en la lluita de la classe obrera?Per respondre a aquesta pregunta hem d’aturar-nos primer a examinar amb més detall les vagues.
Si el salari de l’obrer es determina-com hem vist- per un conveni entre el patró i l’obrer, i si cada obrer per si sol es del tot impotent, resulta clar que els obrers deuen necessàriament defensar junts les seves reivindicacions, deuen necessàriament declarar-se en vaga per impedir que els patrons rebaixin el salari o per aconseguir un salari més alt. I efectivament, no existeix cap país capitalista que no esclatin vagues obreres.
A tots els països europeus i a Amèrica, els obrers se senten per tot arreu impotents quan actuen individualment i només poden oposar resistència als patrons si resten units, bé declarant-se en vaga, bé amenaçant amb la vaga. I quant més es desenvolupa el capitalisme, quant major és la rapidesa amb que creixen les fàbriques, quant més es veuen desplaçats els petits capitalistes pels grans, més rampant és la necessitat d’una resistència conjunta dels obrers, perquè s’agreuja l’atur forçós, s’aguditza la competència entre els capitalistes que tracten de produir les mercaderies del mode més barat possible(per a això és precís pagar als obrers el menys possible), i s’accentuen les oscil·lacions de la indústria i les crisis.
Quan la indústria prospera, els patrons obtenen grans beneficis i no pensen en repartir-se’ls amb els obrers; però durant la crisis els patrons tracten de carregar les pèrdues sobre els obrers.
…….
Extracte de l’article de Lenin “Sobre les Vagues”
Obres C.Tomo IV. pp. 286-295

Desenvolupar la consciència de les masses: contingut fonamental de la tasca ideològica

Lenin ens va ensenyar que el desenvolupament de la consciència de les masses és la base i el contingut fonamental de tota tasca ideològica, i que la tasca d’educar i convèncer seguirà estant sempre entre les principals tasques de direcció. En aquestes indicacions leninistes estan profundament expressats el lloc i el paper de la tasca ideològica en relació amb la vida interna del Partit revolucionari del proletariat, la direcció dels processos socials, estan definits el seu contingut ,desenvolupar la consciència de les masses, la seva tasca, educar-les i el seu mètode, la convicció.
La tasca ideològica és multifacètica. El Partit de Nou Tipus ha d’estudiar la lluita de classes i sobre aquesta base, desenvolupar la teoria revolucionària, difondre els ideals del comunisme, organitzar els treballadors i les treballadores per resoldre els problemes concrets de la lluita econòmica i cultural. Estudiar, fer propaganda, organitzar: tal és la triple tasca de la educació ideològica.
La tasca d’educació ideològica està orientada directament a la consciència de les persones; influeix intensament en la formació de la seva concepció del món a les opinions i estats anímics de la gent. Per això el Partit de Nou Tipus hauria de dedicar una atenció especial, s tots els aspectes relacionats amb la lluita pel comunisme, ja es tracti de la lluita més econòmica com de la més política o cultural, de la vida quotidiana o fins i tot del temps lliure. La ideologia examina tots els fenòmens socials en el plànol de la seva influència sobre la consciència, la conducta i la psicologia de la gent.
Marx, Engels i Lenin van dedicar una enorme atenció als fenòmens relacionats amb la psique social de les masses. Això els hi va permetre el.laborar un definit programa d’acció política i, sobre la base d’aquest, estructurar la propaganda i l’agitació partidàries.
La tasca més important de la feina ideològica es saber combinar els elevats ideals amb els interessos quotidians, els objectius programàtics amb la solució de les tasques concretes d’avui en totes les esferes de la vida.
A cada etapa de la lluita revolucionària, de la lluita pel socialisme i el comunisme, aquesta tasca es resol de distinta manera. I es comprensible que així sigui. Cada nou esglaó del desenvolupament social no és una còpia del precedent; comporta inevitablement molt de nou a l’economia, la tècnica, la cultura, a tot el mode de viure dels homes i per tant, al contingut i les formes de la tasca d’educació ideològica. I es especialment important tenir-ho en compte a l’hora de l’agitació i la propaganda que estiguin destinades a convèncer les masses, dirigint-se sobretot al seu raonament però també als seus sentiments, per aconseguir que la classe mesuri i compari el seu mode de procedir amb les exigències de la més alta ideologia del proletariat i de la pròpia moral comunista, per a que poguí estar a l’altura de les necessitats de la seva època.
La gent pot aprendre les “seves” idees, però si aquestes no es converteixen en una convicció interior seva, en un estímul que la impulsin a l’activitat pràctica, aquesta gent no esdevindrà combativa, sinó només s’omplirà de xerrameca i boniques consignes i tota la seva ideologia només quedarà de llavis enfora.
En aquest punt podríem preguntar-nos com calibrar la efectivitat de l’educació, la propaganda i l’agitació?”.. quin criteri emprar per jutjar sobre les “idees i els sentiments” reals dels individus reals? Està clar que només pot haver-hi un criteri per això: les accions socials d’aquests individus, i com aquí només parlem de “idees i sentiments”socials, s’ha d’afegir: les accions socials dels individus, es a dir, els fets socials…” (en cursiva a l’original)
Segons el pensament leninista, les accions socials dels individus, els seus fets pràctics són precisament l´indicador més segur i objectiu de l’eficàcia de l’educació i de la tasca ideològica. I el principal indicador és un fet social: l’atmosfera político-social i moral que s’ha creat a la societat com a resultat del multifacètic treball d’aquells que aspiren a una transformació radical de l’estat de coses. Ara bé aquesta atmosfera pot esdevenir també un indicador crític de les més urgents necessitats o mancances d’aquests destacaments d’avantguarda que pot induir a una necessària reflexió i autocrítica davant la seva absència.
Per últim els resultats pràctics d’aquesta tasca haurien de tenir una expressió concreta en tota la varietat de fenòmens vitals, i sobretot, al nivell de la consciència, de l’organització i responsabilitat del proletariat, en la seva actitud cap al treball i l’apropiació de les seves vides, en el seu grau d’aculturament i d’organització de la seva producció material i cultural, del seu temps lliure i en la millora de tots aquells aspectes relacionats amb la moralitat comunista.
Espai Alliberat
———
1. Lenin. Obres Competes. Tom I, Pág. 423.

Enver Hoxha sobre Pol Pot

Reproduïm part d’un article més extens del camarada Enver Hoxha del 21 de Febrer de 1979.

En ell tracta de l’agressió xinesa al vietnam com a resposta a l’invasió conjunta de tropes vietnamites i cambodjanes contra el règim feixista de Pol Pot.

Aquesta afirmació sobre el règim de Pol Pot la creiem absolutament pertinent, no només perque vingui refrendada per l’escrit del camarada Enver Hoxha, sinó per la pròpia naturalesa xovinista i contrària als principis del marxisme-leninisme que va ser el règim de Kampuchea Democràtica.

Un règim que va considerar la seva revolució com a única en la història de les revolucions proletàries.Superior a la soviètica, xinesa o vietnamita.Fet pel qual van aïllar el país i van començar un procés d’acumulació original basat únicament en la força de treball esclava camperola.

Aquest aïllament internacional només va ser en part, doncs es van recolçar en la xina de l’últim Mao i sobretot del primer Deng Xiao Pin per contrarestar l’hegemonisme vietnamita.Iniciant una política de nacionalisme agressiu envers el seu veí vietnamita.

Per la seva manca d’anàlisi internacional en perspectiva d’internacionalisme proletari, pel seu nacionalisme estret i xovinista, pel seu “socialisme” més pròxim a l’utopisme budista agrari que a l’anàlisi marxista de les etapes de cosntrucció del socialisme, podem dir que el règim de Pol Pot practicava un nacionalsocialisme feixista.

Tot plegat va provocar la mort de centenars de milers de cambodjans i d’altres minoríes del país(com vietnamites i xinesos)i no diem milions doncs això sí que sería ,pel que fa al cas concret de la revolució cambodjana,fer-li el joc a l’imperialisme.

Un imperialisme que va sotmetre Cambodja a una brutal política de bombardejos que va provocar el genocidi de més de dos milions de persones.

El primer milió en el període de la guerra d’alliberament nacional(1970-75),on els Jemers Roigs van jugar un paper qualitatiu i després per les morts indirectes en els anys posteriors que els propis imperialistes calculaven que seria d’un altre milió.

La part de responsabilitat dels Jemers Roigs en aquest genocidi de l’imperialisme nordamericà es troba en aquesta anàlisi antimarxista que abans deiem, doncs no van atendre correctament les necessitats del poble després de la guerra, separant-se cada cop més de la línia proletària i socialment més justa. Només cal comparar-ho amb les polítiques de reconstrucció de la URSS de Stalin després de la II Guerra Mundial.

En la lluita contra el revisionisme i l’opotunisme de dretes i d’esquerres no s’ha de caure en el sectarisme.
Cal ser hàbils i flexibles i contemplar la crítica d’aquells que la propaganda burgesa considera com a comunistes com un desllindament amb allò erròni i incorrecte.

No cal tenir por de dir la veritat doncs axò ens farà més forts.

El contrari, aferrar-se a velles concepcions per por a estar deixant terreny a la crítica de l’enemic és quedar-se clavat al terreny.Precisament allò que més volen els propagandistes de la burgesía per seguir acusant-nos de sectarisme.

Cal aprendre del passat i fer els balanços que calguin de les riques i múltiples experiències del moviment comunista, rebutjant allò dolent i aprofitant allò bó.
Aixó és transitar per l’autèntic camí del marxisme-leninisme, això és ajudar a la causa del poble.

Volem per últim recomanar encaridament el web d’on hem extret aquest article The Spresso Stalinist a qui volem agraïr també la seva tasca de difusió.

……..

Això [l'aliança imperialista xinesa-nord-americana] és evident, també, pel fet que ara el govern nord-americà està tractant de posar Xina, que ha atacat al Vietnam, en el mateix pla que Vietnam, ja que, suposadament, Cambodja ha estat atacada.
A Cambodja, el poble de cambodjà, els comunistes i patriotes, s’han aixecat contra el bàrbar govern de Pol Pot, que no era més que un grup de provocadors al servei de la burgesia imperialista i dels revisionistes xinesos, en particular, que tenia com a objectiu desacreditar la idea del socialisme en l’àmbit internacional.
Fins i tot el príncep Sihanouk, qui va ser empresonat durant gairebé quatre anys Phnom Penh , ha parlat públicament a l’ONU sobre els crims del govern de Pol Pot i el seu extermini del poble cambodjà.
La línia anti-popular d’aquest règim es confirmada, també, pel fet que l’ambaixada d’Albània a la capital de Cambodja, l’ambaixada d’un país que ha donat al poble de Cambodja tota l’ajuda possible, es va mantenir isolada, de fet, envoltada de pues de filferro, com si es tractés d’un camp de concentració. Les altres ambaixades, també estaven en una situació similar.
Els diplomàtics d’Albània han vist amb els seus propis ulls com el poble de Cambodja va ser tractats inhumanament per la camarilla de Pol Pot i Yeng Sari.

S’editaràn les Obres Completes de Kim Jong Il

-Naenara.
Kim Jong Il va publicar moltes obres en el seu llarg període de direcció sobre la revolució i la construcció del socialisme, les quals van aprofundir i enriquir la idea Juche, idea Songun, i contribueixen de manera destacada al desenvolupament dels pensaments progressistes de la humanitat.

Les seves obres reflecteixen de manera sistemàtica i integral les directrius i orientacions polítiques del Partit del Treball de Corea i donen respostes científiques a les qüestions teòriques i pràctiques que sorgeixen en el procés revolucionari i constructiu.
També avaluen i analitzen amb profunditat i des de diferents ángles els arxius ideològic-teòrics i culturals acumulats per la humanitat al llarg de la seva història i els èxits, experiències i lliçons obtinguts per les masses populars en la seva lluita per la independència.

Les obres serveixen de bandera per a l’època i la revolució i manuals per a la lluita de les masses populars per la independència oferint doctrines originals i justes.

El Comitè Central del Partit del Treball de Corea va comunicar el 8 de gener que s’editaran Obres Completes de Kim Jong Il, que exposen integralment la idea Juche, idea Songun, en homenatge al aniversari 70 del seu natalici i en atenció al desig del poble coreà i altres progressistes de fer vàlids per sempre els seus mèrits extraordinaris.

El règim feixista de Pol Pot no era comunista

[Es lloc comú de la burgesia (i de molts dels anomenats anticapitalistes,antiautoritaris..) compartir una mateixa visió del Jemers Rojos com a comunistes. Aixó els hi serveix per condemnar el comunisme i la seva experiència històrica al poder. Empobrint la recerca dels fets i el balanç crític de la rica i plural història del moviment comunista del segle passat. Ambdues tendències doncs, tot i dir-se enfrontades, acaben caient en el mateix anticomunisme visceral.

La llegenda sobre el suposat comunisme dels jemers rojos arrenca ni més ni meys que del rei Norodom Sihannouk que encapçalà la psedoindependència del país del colonialisme françés al 1953. Aquest va ser el primer a utilitzar el terme Jemer Roig com a mot pejoratiu per referir-se a tots aquells que li feien oposició al seu règim.

El suposat comunisme dels Jemers Rojos es sustentaria doncs en tota una línia de difamació del comunisme que ha continuat fins a l'actualitat. Comunistes eren els que es va oposar al govern reaccionari de Lon Nol quan aquest rebia suport nordamericà en el context de la guerra del Vietnam. Comunista era el camperolat cambodja que va patir un dels bombardejos més intensos de la història militar d'un conflicte.Comunistes en definitiva serien els que per a la historiografía burgesa posterior, van portar el país a la ruïna amb un cost elevadíssim en vides humanes. Ara bé el més curiós d'aquest grup és el tractament que reben a partir del 1979, després de l'alliberament del país a mans de l'exercit popular vietnamita.

A partir d'aquell moment, en un dels girs tant característics de l'imperialisme, els Jemers Rojos que combatien a la República Popular de Cambodja van convert-se en lluitadors per la llibertat.No serà fins més tard i a partir dels esforços de l'administració Clinton per continuar amb la idea de la lluita per la democràcia en contra del totalitarisme, que s'imputarà de nou als Jemers Rojos tota sort de crims contra la humanitat com a règim comunista.
Resulta doncs del tot delirant i a més compromés amb una certa visió, concebre com a comunistes els Jemers Rojos. un grup que va encapçalar la lluita antimperialista fins al 1975 dins una coalició nacioanlista encapaçalada per Sihannouk i que una vegada al poder, va implementar una mena de distòpia agrícola, racista i xovinista. Utilitzant una fraseología marxistitzant que només volia enmascarar el seu social-feixisme, els Jemers Rojos s'assemblen a tants d'altres règims que sota una pretesa intenció de transformació social en bé del poble només van oprimir-lo salvatjament.

El moviment comunista era i és un moviment democràtic, plural i ric en experiències històriques. Que defensa la lluita de classes, la dictadura del proletariat, la necessitat d'expropiar els explotadors i posar l'economía al servei de la classe treballadora.És totalment intolerable a més de fals i tergiversador voler-li atribuir experiències i pràctiques genocides, racistes i xovinistes allunyades dels principis bàsics del marxisme-leninisme.] Nota d’Espai Alliberat.
………………….

7 De gener de 1979: caiguda del règim feixista dels Jemers Rojos, recolçats pels imperialistes.

Pol Pot i la seva camarilla fugint dels vietnamites cap a la frontera amb Tailàndia

Fa 30 anys va caure el règim dels Jemers Rojos, ultra xovinistes, violentament racistes I anticomunistes, en una paraula feixistes .
És important recordar aquestes veritats perquè, fins i tot a dia d’avui, la burgesia de les potències imperialistes se serveix dels Jemer Rojos, presentats com a comunistes, per alimentar la contrarevolució preventiva i l’odi al comunisme.
Pertoca doncs als comunistes conèixer bé la història dels Jemers Rojos per trencar la manipulació calumniosa de la burgesia que oculta el seus propi crims sota tones de mentides.
De fet,els Jemers Rojos,admés per ells mateixos, no són comunistes. Així, Ieng Sary, una de les principals figures dels Jemers Rojos, va dir molt clarament: “no som comunistes… som revolucionaris” (citat per Michael Vickery, “Cambodja 1975-1982”). Això és una fraseologia voluntàriament ambigua típica dels feixistes.

93 Aniversari de la Revolució d´Octubre.

El passat 7 de Novembre va ser el 93 aniversari de la primera Revolució Socialista i Proletària al 1917. El derrocament de la rússia tsarista i feudal i l´instauració del primer govern obrer-camperol de la història, va marcar el decurs de tot el segle XX i actualment continua sent el referent de milions de lluitadores i lluitadors per una civilització superior.
Aquesta inmensa fita i les grans tasques posteriors en la construcció del socialisme sota la dicatdura del proletariat, van ser gràcies a l´esforç abnegat dels treballadors i les treballadores soviètiques i sote el guiatge del Partit bolxevic on es reunia el bo i millor de la classe obrera soviètica.
Tots i els errors i les traïcions de certs homes als principis de la Revolució establerts per Lenin i seguits per dirigents com Fèlix Dzerzhinski, Sergei Kirov, Mijail Kalinin, Jakob Sverdlov, Iòssif Stalin o Giorgy Dimitrov, la URSS es va convertir en far de progrés per a tota la humanitat progressista. La pàtria dels obrers i les obreres que va esdevenir referent en la possibilitat de bastir una societat alternativa al capitalisme en educació, sanitat, relacions de producció, noves formes de vida i de pensament etc.. .
Més endavant i davant la descomposició nazi-feixista del capitalisme monopolista la URSS va demostrar la seva fidelitat als principis de lluita per l´emancipació nacional i social convertint-se en la tomba del feixisme hitlerià i portant la flama del socialisme llibertador a la meitat d´Europa. El preu fou terrible en vides humanes i i esfoç material i humà.

1917 va suposar també la cojuntura revolucionària que va obrir la perspectiva de la possibilitat de l´alliberament colonial i de lluita contra l´imperialisme per a els pobles, en el que es podria definir com el cicle revolucionari d´Octubre.
Per tot això des d´Ona Lliure ens sumem al fervoròs record d´Octubre i ho fem amb el que creiem que és el millor homenatge, valorant les seves conquestes conccretes per al bé de tota la humanitat treballadora. En concret gràcies a l´última article del comunista Juan Manuel Olarieta publicata a Kaos en la Red. En ell recorda com Octubre va suposar l´inic de l´era de la salut pública, conquesta revolucionària del proletariat que ara les diferents burguesies ens volen anar arrabassant de mica en mica.
………
Juan Manuel Olarieta

L´era de la Sanitat Pública va nèixer a l´URSS

El concepte i, sobretot, la pràctica de la salut pública no han existit sempre sinó que són una conquesta de la Revolució d’octubre. Una cosa tan senzilla com aquesta pràctica quotidiana i actual que consisteix a acudir a un centre mèdic per cuidar les nostres malalties gratuïtament la hi devem a l’esforç dels bolxevics. L’atenció mèdica ha existit sempre… per a uns quants privilegiats; l’atenció als obrers, els camperols i la població, en general, només existeixen des de 1917 i només existirà en el futur si som capaços de defensar-la almenys amb tanta energia com van posar d’altres en aconseguir-la.