Obama aprova ajuda no letal als “rebels” sirians

14 d’abril de 2012.-El president nord-americà Barack Obama va aprovar ajuda no letal, incloent “equips de comunicació i medicines” per als “rebels” sirians, i estudia incrementar el paquet amb el temps, va dir un funcionari nord-americà divendres.
 
L’administració Obama anteriorment va indicar que prendria aquesta mesura, en línia amb una iniciativa del grup internacional “Amics de Síria” per reforçar els opositors del govern del president Bashar al-Assad.
 
“D’acord amb els nostres esforços de llarga data per donar suport a l’oposició” pacífica “siriana, Estats Units està subministrant assistència material no letal per a l’oposició política no violenta”, va expressar el funcionari.
 
Els subministraments mèdics i equips de comunicació inclouen articles que l’oposició va demanar per “ajudar a civils necessitats” i per organitzar-se per combatre la “brutalitad” de les forces del govern, va dir el funcionari.
 
“És probable que lliuraments d’aquest ajut s’incrementaràn amb el temps”.
 
Els rebels estan molt superats per les forces armades de Síria però la Casa Blanca ha dit que no està a favor de armar-los, argumentant que “militaritzant” el conflicte s’agreujaria el vessament de sang.
 
Washington també ha descartat accions militars unilaterals a Síria, i expressa que no hi ha coalició per a accions multilaterals com la que va enderrocar l’any passat al líder libi, Muammar Gaddafi.
AFP

Ministre espanyol amenaça a l’Argentina per possible nacionalització d’YPF-Repsol

12/04/12.-El ministre d’Indústria del govern espanyol de Mariano Rajoy, José Manuel Soria, va advertir al Govern argentí que “gestos d’hostilitat” contra les empreses espanyoles, entre les quals figura Repsol YPF, seran també considerats “hostilitat a Espanya i al Govern d’Espanya “i tindran” conseqüències “.

El Govern del PP intenta treure les dents amb l’Argentina – cosa que no s’atreveix amb Alemanya, per exemple – i va assegurar que “si hi ha aquests gestos d’hostilitat amb Repsol, aquests comporten conseqüències”, va afirmar el ministre, en al · lusió a Repsol ia les diferències entre la seva filial YPF i el Govern argentí.

El ministre d’Indústria, Energia i Turisme ha assegurat a més, abans d’al · ludir a les conseqüències de qualsevol hostilitat, que “el Govern d’Espanya defensa els interessos de totes les empreses espanyoles que estan actuant dins i fora d’Espanya”.

El Govern Argentí anunciarà el pla per controlar YPF

Per la seva banda, la presidenta argentina va convocar per avui als governadors de les províncies petrolieres per realitzar un anunci sobre el futur d’YPF.

Els mandataris han entès que Cristina Fernández utilitzarà la cadena nacional a les set de la tarda per definir el futur de l’activitat petroliera. Abans d’això, el ministre de Planificació, Julio De Vido, i el vice d’Economia Axel Kicillof, parlaran amb els governadors i amb Antonio Brufau, el CEO de Repsol YPF.

Des del Govern ningú va sortir a desmentir a Jorge Sapag, el governador neuquino que dimarts va parlar d’una societat mixta en YPF, on confluiran capitals públics i privats.
YPF, que factura 63.500 $ milions anuals, serà “una empresa testimoni, amb capacitat per formar preus”, segons el neuquino, que albira una YPF amb majoria estatal, que “l’Estat (nacional) voldrà governar”.
LaRepública/ La Radio del Sur

Slavoj Zizek i Julian Assange.Entrevista del 2011.

Infantesa darrere de les reixes: menors als EUA són empresonats com si fossin adults

11/04/12.-La legislació nord-americana permet en alguns estats del país jutjar a nens majors de set anys com si fossin adults. I no és una teoria que no tingui res a veure amb la realitat: Michael Kemp ho va sentir en la pròpia pell. Quan tenia només 12 anys el van recloure al Centre de Correcció Oak Hill.

“El centre de correcció Oak Hill no ha estat dissenyat per rehabilitar, sinó per castigar. Saps, quan estàs darrere del filferro de pues, això et predisposa encara més a la vida criminal”, assegura el jove.

A més, recorda els dos sentiments contradictoris que l’inundaven en aquell indret: la por per la seva vida, quan els presos adults estaven a prop i la desesperació total, quan passava dies sense veure ningú en estar tancat en una cel · la individual.

“Mai saps què et poden fer els grans i sempre estàs pensant què passarà amb tu. Podria haver-me tornat boig en estar tant temps en una cel · la on no tenia res a fer”, afegeix.

Però diverses persones que es van trobar en les mateixes condicions que Michael ho consideren un afortunat, ja que no va córrer la mateixa sort d’altres nois que van ser violats pels presos adults.
Segons les estadístiques, un de cada cinc presos víctimes de violació és menor de 18 anys. Per als especialistes en problemàtiques penitenciàries, aquest sol fet ja és una prova suficient per afirmar que jutjar els nens com si fossin adults és cometre un crim.

“No és correcte ni just tractar els menors com si fossin adults”, opina Lashуn S. Beamon, membre del Departament de Rehabilitació de Menors.

Quantitats alarmants

I la quantitat d’aquests casos de “injustícia”, com els qualifiquen els experts, és alarmant. Als Estats Units, uns 10.000 nens estan a la presó en presons per a adults. Trobar-se en aquesta situació, segons els especialistes, pot influir de manera radical en la seva mentalitat i arruïnar la resta de la seva vida. Sobretot, perquè els menors sovint cometen delictes sense prendre consciència del que fan.

L’any 2005, la Cort Suprema d’EE. UU. Va prohibir aplicar la pena de mort als menors. No obstant això, aquest país és l’únic al món on els nens poden ser sentenciats a cadena perpètua sense tenir dret a la llibertat condicional. Actualment a les seves presons hi ha uns 2.500 reus que van ser condemnats a morir a la presó quan encara eren menors.

Igual que en diverses nacions, als Estats Units els menors d’edat no tenen dret a conduir o votar, la diferència radica que en aquest país nord-americà sí que poden ser reclosos en presons per a adults.

rt.com

L’imperialisme segueix sent l’enemic principal

Actualment els moviments d’alliberament nacional, segueixent ensopegant amb la resistència acarnissada de l’imperialisme, que continua sent el principal enemic dels pobles d’Àsia, Àfrica i l’Àmerica Llatina. La dominació sobre centenars de milions de persones, l’explotació d’ingents riqueses, la possibilitat d’aprofitar immensos territoris com a plataformes estratègico-militars: tot això ho estant intentant impulsar els imperialistes però no se’n surten. Els pobles en lluita hem de tenir en compte que no s’hi resignaran pas a perdre aquest intent d’hegemonia.
Els imperialistes no només intenten de retenir les colònies que han quedat a les seves mans, sinó que, davant la més minima possibilitat, passen al contraatac com hem pogut observar del 2001 en endavant.

Intervenció del Che Guevara a l’ONU

11 de Desembre de 1964.Discurs del Che Guevara arran de la crisi dels míssils. Exemple de fermesa anti-imperialista.

Una família al servei de la CIA. 2ªpart.

El jóven «Barry» Obama Soetoro, a l'edat de 10 anys, amb el seu pare adoptiu Lolo Soetoro, la seva mare Ann Dunham Obama Soetoro i la seva mitja germana Maya Soetoro (Foto de família publicada per Bloomberg News).

En la segona part de la seva investigació, Wayne Madesen aborda la biografia de la mare i del pare adoptiu del president Barack Obama. Segueix la trajectòria d’ambdós com a agents de la CIA, primerament en la Universitat de Hawaii, on s’elaboren alguns dels projectes més foscos de la CIA, i posteriorment a Indonèsia, en moments en què Estats Units preparava una enorme matança de simpatitzants comunistes. Les carreres de la mare d’Obama i del seu pare adoptiu formen part del període que va envoltar el començament de la globalització a Àsia i a la resta del món. A diferència de la dinastia Bush, Barack Obama va saber amagar fins ara els seus propis vincles amb la CIA i, sobretot, els que tenia la seva família. Madsen conclou amb el següent interrogant: Què amaga encara Barack Obama?
En la primera part d’aquest treball especial, el Wayne Madsen Report (WMR) revelava els vincles entre Barack Obama, pare del president nord-americà, i la tramesa als Estats Units de 280 estudiants originaris de Sud-àfrica i dels països de l’est de l’Àfrica que ja havien assolit la independència o que estaven a punt de fer-ho. Mitjançant el lliurament de diplomes universitaris, Estats Units s’estava garantint la simpatia dels feliços elegits i esperava contrarestar els plans similars de la Unió Soviètica i la Xina.

El pare de Barack Obama va ser el primer estudiant estranger inscrit en la Universitat de Hawaii. Obama pare i la mare de Barack Obama, la Srta. Ann Stanley Dunham, es van conèixer en un curs de llengua russa, el 1959, i es van casar el 1961.

El programa d’invitació d’estudiants africans estava a les mans del líder nacionalista Tom Mboya, mentor i amic d’Obama pare i, igual com ell, originari de la tribu luo. Els documents de la CIA citats en la primera part d’aquest treball demostren l’activa cooperació de Mboya amb la CIA per impedir que els nacionalistes prosoviètics i proxinesos adquirissin influència sobre els moviments nacionalistes panafricanos als sectors polític, estudiantil i obrer.

Un dels més acarnissats oponents de Mboya era el primer president de la República de Ghana, Kwame Nkrumah, enderrocat el 1966 durant una operació muntada per la CIA. A l’any següent, Barack Obama i la seva mare es van reunir amb Lolo Soetoro a Indonèsia. Soetoro havia conegut Ann Dunham el 1965, a la Universitat de Hawaii, quan el jove Barack tenia només 4 anys…..