Debat sobre la negociació col.lectiva i la necessitat de la Vaga General.

CANVIS LEGALS A LA REFORMA DE LA NEGOCIACIÓ COL.LECTIVA, EN JUBILACIÓ I ERO
Dia 14 de juliol
Saló del Col.lectiu Ronda
Rda. Sant Pere, 56, pral
Metro Arc Triomf
……
10H-VIDAL ARAGONES-ADVOCAT LABORALISTA DEL C RONDA

12H – SINDICATS ALTERNATIUS I CONTINUÏTAT DEL 15M: DEBAT OBERT-Exposició inicial de diversos companys d’assemblees de barris.

del 15M, al 19J, al 21 de juliol, el 15 octubre, …
CAP A LA VAGA GENERAL

Informació complementària: els acomiadaments a Telefónica i en sanitat, la privatització ferroviària i d’hospitals, ..

Sobre l’organització de les lluites conjuntes, en temes sectorials, amb les assemblees de barris descentralitzades.

PARTICIPA! – ÉS LA MATEIXA LLUITA

La reforma de la negociació col·lectiva obre la porta a salaris de misèria

A l’Estat espanyol durant la dictadura franquista els nostres avis van saber molt bé el que era treballar per salaris que amb prou feines proporcionaven la manutenció bàsica a les famílies. Va ser contra aquesta situació que el sindicalisme de classe, organitzat entorn d’unes Comissions Obreres encara clandestines, llança la lluita que donaria com resultat la conquesta de la Negociació Col·lectiva. A partir d’aquest moment el treballar va començar a poc a poc a significar tenir un salari digne sobretot en aquells sectors on la lluita de classes es feia més present en el dia a dia.

NOVA REFORMA DE LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA.

Nou pacte contra els interessos del Poble Treballador dels Països Catalans i de tot l’estat espanyol.

INTRODUCCIÓ

El context actual és el d’aprofundiment de la crisi capitalista i el d’una classe treballadora amb mostres de debilitat ideològica i organitzativa. Aquest ha sigut l’escenari que ha aprofitat la classe capitalista per llançar una ofensiva per tal de reforçar el seu paper dominant. Una ofensiva que té com a finalitat mantenir i augmentar les seves taxes de guanys en moments de vaques flaques a costa de l’empobriment i la precarització de la classe treballadora.

Però això no ens ve de nou. Es fa difícil analitzar l’actual context en què es troba la lluita de classes sense remuntar-nos, breument en el temps, als “Pactes de la Moncloa”. Uns pactes que van suposar la desmobilització i l’afebliment progressiu del moviment obrer més conscienciat i combatiu, i el reforçament dels nous sindicats verticals que es van erigir com els “legítims” representants dels treballadors i les treballadores.

Davant la Reforma de la negociació col.lectiva.

Després de la reforma laboral i la reforma de les pensions ha arribat la conseqüent i anunciada reforma de la negociació tal com ja tenien marcat en el seu full de ruta els grans capitalistes i l’Estat espanyol sota els dictats de la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional. L’objectiu d’aquesta reforma, com el de les anteriors, no és altre que abaratir els costos a la burgesia, amb la finalitat que aquesta pugui, en uns casos, augmentar la seva taxa de guany i en altres, recuperar-la, a costa dels nostres drets: en aquest cas, a costa del nostre dret a negociar les nostres condicions de treball, ni més ni menys. Amb aquesta reforma queda de nou molt clar que l’única sortida que se’ns ofereix a aquesta crisi és que la classe obrera perdi poder adquisitiu i drets, de nou vam comprovar que els que no provoquem aquesta crisi serem qui la patirem més durament pagant-la.