L’espoli del “juancarlisme”.

El Rei d’Espanya acumula una fortuna d’1.790 milions d’euros segons la revista Forbes

La família del Rei Juan Carlos fa els seus negocis. El seu gendre és conseller de Telefónica. La seva germana se centra en les empreses de luxe. El seu primer germà omple les seves butxaques amb negocis de telecomunicacions, autopistes i petroli. I la llista s’amplia segons descendim en el seu arbre genealògic. Però al rei oficialment no se li coneix cap altra empresa que la Prefectura de l’Estat.

Llavors, com ha aconseguit pastar una fortuna valorada per les revistes Forbes i Eurobusiness en 1.790 milions d’euros? Diferents llibres i càrrecs públics denuncien que els regals rebuts i l’ús de testaferros podrien apropar-nos a la resposta a aquesta pregunta. Per exemple, per al seu últim iot Fortuna, empresaris mallorquins van sumar una col·lecta, suggerida pel propi rei, de 2.600 milions de pessetes, segons el periodista Matías Vallés, al que el Govern regional de Jaume Matas (PP) va sumar 400 milions. I així gaudeix dels seus estiuejos, com cada any recullen les imatges de la família real a Mallorca. La majoria compartides amb nombrosos logos de conegudes empreses.

“Cal anar amb compte amb l’estimació de Forbes perquè incloïa coses del Patrimoni Nacional. Al seu nom no trobem res legalment. Fins i tot se li ha acusat i investigat per delictes financers, com el cobrament il·legal de comissions i el robatori de les obres d’art del Ducat d’Hernani”, denúncia Iñaki Errazkin, autor de ‘Fins al capdamunt. Autòpsia dels Borbó’.

L’única forma de conèixer els seus ingressos públics és rastrejar els pressupostos. Directament en 2009 va rebre 8,9 milions. “Patrimoni Nacional destina uns 140 milions al manteniment de palaus i altres possessions, sis milions del Ministeri d’Administracions Públiques són destinats per a assessors, funcionaris d’elit… A més, el parc mòbil d’uns 60 vehicles d’alta gamma correspon al Ministeri d’Economia i tots els seus viatges són a càrrec de Defensa o Afers exteriors”, explica Antonio Romero, exdiputat d’IU i coordinador de la Xarxa de Municipis i Càrrecs Públics per la III República.

Però els comptes no quadren. I ningú ho pot investigar. L’article 56 de la Constitució estableix que “la persona del rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat”. Fins i tot després del nomenament d’un interventor dels comptes reals en 2007, la Casa Reial afirmava que era “una decisió administrativa i burocràtica adoptada pel rei per millorar el funcionament intern de la institució, no té més transcendència“.

“La Casa Real actua com un veritable paradís fiscal, interpreten la disposició lliure del seu pressupost, com que no han de donar explicacions a ningú”, denúncia Romero. La falta de control per part, fins i tot, dels propis organismes públics, va ser denunciat a l’abril davant el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg per Esquerra Republicana de Catalunya.

Recentment, Gaspar Llamazares (IU) havia d’ampliar una pregunta al Govern sobre si podia donar “garanties que cap recurs de la família real estigui en paradisos fiscals” a totes les institucions de l’Estat. No era la primera vegada que denúncies similars es feien públiques. Patricia Sverlo recollia en ‘Un rei cop a cop’ (Ardi Beltza, 2000) que tant ell com la seva família tenen estalviats 6.000 milions de pessetes en bancs suïssos, per “si les coses es torçen a l’Estat”.

Els escàndols econòmics han esquitxat en nombroses ocasions a Joan Carles de Borbó. I han servit com a indicis dels negocis en què podria estar involucrat. Durant els governs de Felipe González, diversos casos de corrupció van ser protagonitzats per empresaris i persones de la seva màxima confiança: Javier de la Rosa, Manuel Prado de Colón i Carvajal, José María Ruiz Mateos o Mario Conde van trepitjar en diverses ocasions els tribunals. Una situació que torna a estar present amb la publicació al setembre del llibre de Conde, Memòries d’un pres, on relata els intents del rei per frenar la intervenció de Banesto i el seu posterior enjudiciament.

A ells se sumen nous episodis, encara que toquin més d’aprop al seu successor. A primers d’agost era detingut Pepote Ballester per l’escàndol del Palma Sorra; i Telma Ortiz, germana de la princesa Letizia, era nomenada ‘a dit’ sotsdirectora de Projectes del Departament de Relacions Internacionals de l’Ajuntament de Barcelona (PSC i ICV).

Humils començaments

Des de la seva designació com a hereu de Franco, el rei no ha deixat d’incrementar la seva fortuna privada. Sempre es recorden els problemes econòmics que va tenir la seva família després de l’exili d’Alfonso XIII. Però tot va canviar des que Lluis Valls Taberner (Banc Popular) comencés a administrar una “subscripció popular” per aportar liquiditat amb el suport d’altres banquers, molts nobles i empresaris franquistes.

Posteriorment recolliria el testimoni José María Ruiz Mateos. Un fet que va utilitzar per intentar protegir-se de la Justícia quan Rumasa li va ser expropiada. Llavors va denunciar haver lliurat mil milions de pessetes al monarca. La fortuna de Juan Carlos de Borbó i la seva família ha continuat augmentat. I de forma ‘discreta’. Fins a quant? No ho sabem, però la xifra d’1.790 milions “mai ha estat desmentida per La Zarzuela”, segons es recollia en un escrit del coronel Amadeo Martínez Inglés al Parlament en 2008, qui un any abans havia publicat ‘Juan Carlos I, l’últim Borbó. Les mentides de la monarquia espanyola’.

Extret de Librered

Traduït per Espai Alliberat

Aquí us podeu descarregar la biografía no autoritzada del rei escrita per Patricia Sverlo. Descarrega-te’l aquí

Anuncis
  1. Deixa un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: