Valoracions de la Vaga General del 29-S

Des d´Ona Lliure valorem molt positivament el seguiment que ha experimentat aquesta jornada de lluita dels treballadors i treballadores arreu dels Països Catalans. Amb un seguiment per al conjunt de més del 75% i una Manifestació de més de 400.000 persones a Barcelona, el bo i millor de la classe treballadora catalana ha sortit al carrer per expressar en un clam el seu rebuig a la nova retallada de drets laborals que és la Reforma Laboral del govern “socialista” de Zapatero.
Entrant en una anàl.lis més en detall també es de destacar el fet d´avantguarda dels sectors industrials i dels transports al si de la classe treballadora. Com a comunistes no ens podem estar de congratular-nos amb el fet que el proletariat industrial hagi donat una vegada més mostra de ser la classe destinada i amb major capacitat, per consciència de lluita per a si mateixa, a trencar amb les cadenes d´explotació del mode de producció capitalista.
També volem fer esment a l´encomiable i valent tasca dels piquets informatius amb la seva tasca de confrontació directe amb els condicionants de la patronal (tant gran com petita) en una jornada de lluita obrera.
Enfront d´aquesta justa mobilització, les classes dominants, l´ol.ligarquia monopolista de l´Estat Espanyol encapçalada pel sistema finançer i el seu bloc de dominació mediàtica i política estructurada des de l´Estat policial post-franquista. Aquesta ha sigut la sisena vaga en democràcia burguesa i ha sigut alhora una de les més cruentes en quant a nivell de control policial i càrrega mediatica en contra dels drets dels treballadors ha sortir al carrer i a favor del dret (patronal) a treballar.
Diferents agents socials i sindicals, basant-se en l´éxit de les mobilitzacions del 29-S emplaçen Zapatero a que mogui fitxa. Per a els i les comunistes aquesta no ha de ser la fita que resumeixi un reeiximent de la classe treballadora. Ara és el moment de lligar aquesta avantguarda obrera amb l´avantguarda política que lligui revolucionariament la pràxis amb la teoría política. És el moment que el proletariat combatent trobi la seva avantguarda política que la condueixi d´éxit en éxit fins a la victòria final sobre el capitalisme i per l´instauració del socialisme. El contrari seria caure, com diria Lenin, en el cretinisme Parlamentari.
Aquesta necessitat d´organització política de l´avantguarda obrera és encara més necessària quan no només hi ha una crisi dins del bloc dominant (entre reformistes i sectors durs anti-obrers) sinó també al si de l´esquerra. On certs sectors amb vel.leitats d´esquerranisme post-polític volen dur aquesta jornada de mobilització obrera pel camí del movimentisme més llibertari. Aquesta tendència oportunista i petitburguesa va fer també acte de presència en la jornada de lluita obrera del 29-S. Entelant-la amb reivindicacions extemporànies i alienes a les tradicions de lluita i organització obreres. L´enaltiment de l´assemblearisme, els nous subjectes, la lliure confluència individual i la resta d´ocurrències posmodernes per sobre de l´organització conscient dels destacaments obrers revolucionaris al voltant del Partit d´avantguarda, caracteritzen a aquests sectors que volen esdevenir subjecte polític dinamitzador. Ara bé el que en realitat irradien, disucrsivament i en la seva pràctica concreta, esdevé un llast en l´objectiu d´enfrontament amb l´Estat capitalista ja sigui per reformes (complement de tota revolució) o en última instància la presa del poder. Aquests sectors que no comparteixen, ni senten com a pròpia la contradicció principal de tota societat capitalista entre Capital i Treball, són els mateixos que voldrien posar el rellotge al revés i tornar a un moment ideal del capitalisme de lliure concurrència i lliure organització. S´enmirallen en moviments del passat (Maig del 68, autonomía obrera, situacionisme…) que ja van demostrar la seva migrada capacitat de recorregut social concret. Sense una base social obrera, sense una Línia Ideològica concreta, ni una organització política, el viarany en que acaben caient només el superen a partir de l´estridència discursiva i gestual (amplificació en els seus propis àmbits discursius i més presència violenta espectacular al carrer).
Tot aixó com si l´actual fase monopolista del capitalisme no hagués recruït la lluita de classes fins a fer superflu el simple joc Parlamentari i convertit en il.lussió qualsevol projecte emancipatori d´arrel petit-burguesa.
En la fase última del capitalisme la lluita de classes es torna acarnissada doncs no només es lluita contra el capital autòcton sinó contra les alliançes d´aquest amb el capital forani. Pretendre oposar-li un moviment sense cos, dicurs i organització concreta. Un moviment que només vol alliberar espais simbòlics és voler oposar els jocs de paraules i la trascendència significativa dels gestos a les bales i les presons reals del poder. Davant d´aixó qualsevol treballador o treballadora conscient s´apartarà amb una normal incompressió del que contempla.
Com deia Ulrike Meinhoff si es crema un cotxe és un delicte si es cremen més de mil un acte polític. Així els elements més conscients de la classe treballadora, juntament amb la seva avantguarda política han de confluir necessàriament en el Partit de la classe treballadora que organitzi la lluita perllongada en contra del capitalisme com a sistema d´opressió i explotació organitzat per l´Estat capitalista i cohessionat al voltant del bloc dominant històric al poder . L´organització partidària d´avantguarda ha de ser l´instrument que aglutini les consciències per tal de crear els consensos que esdevinguin hegemònics, també per a la futura violència revolucionària. Treballem doncs des d´ara per estendre el sentiment de lluita sostinguda i prolongada en contra del sistema capitalista d´opressió i d´explotació i contra els que el sustenten des dels fronts polítics, econòmics, mediàtics i repressors. Clarifiquem les dues línies en lluita contra l´oportunisme i el reformisme-revisionista, per l´enfortiment del proletariat organitzat en lluita fins a l´instauració del socialisme i el comunisme!.

A continuació us oferim diferents enllaços sindicals fent una valoració de la Vaga del 29-S:

CONC

Intersindical-CSC

CGT de Catalunya

USTEC.STEs IAC

Anuncis

  1. #1 by AFG on Octubre 17, 2010 - 5:31 pm

    No puc estar-hi més d’acord, sobretot amb aquest paràgraf. Enhorabona!

    Aquesta necessitat d´organització política de l´avantguarda obrera és encara més necessària quan no només hi ha una crisi dins del bloc dominant (entre reformistes i sectors durs anti-obrers) sinó també al si de l´esquerra. On certs sectors amb vel.leitats d´esquerranisme post-polític volen dur aquesta jornada de mobilització obrera pel camí del movimentisme més llibertari. Aquesta tendència oportunista i petitburguesa va fer també acte de presència en la jornada de lluita obrera del 29-S. Entelant-la amb reivindicacions extemporànies i alienes a les tradicions de lluita i organització obreres. L´enaltiment de l´assemblearisme, els nous subjectes, la lliure confluència individual i la resta d´ocurrències posmodernes per sobre de l´organització conscient dels destacaments obrers revolucionaris al voltant del Partit d´avantguarda, caracteritzen a aquests sectors que volen esdevenir subjecte polític dinamitzador. Ara bé el que en realitat irradien, disucrsivament i en la seva pràctica concreta, esdevé un llast en l´objectiu d´enfrontament amb l´Estat capitalista ja sigui per reformes (complement de tota revolució) o en última instància la presa del poder. Aquests sectors que no comparteixen, ni senten com a pròpia la contradicció principal de tota societat capitalista entre Capital i Treball, són els mateixos que voldrien posar el rellotge al revés i tornar a un moment ideal del capitalisme de lliure concurrència i lliure organització. S´enmirallen en moviments del passat (Maig del 68, autonomía obrera, situacionisme…) que ja van demostrar la seva migrada capacitat de recorregut social concret. Sense una base social obrera, sense una Línia Ideològica concreta, ni una organització política, el viarany en que acaben caient només el superen a partir de l´estridència discursiva i gestual (amplificació en els seus propis àmbits discursius i més presència violenta espectacular al carrer).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: