43 Aniversari de la mort del Che.

Aquest nou d’Octubre de 2010 es compleix el quaranta-tresè aniversari de la mort del guerriller i líder de la revolució cubana Ernesto Lynch Guevara. Va morir a Bolivia quan intentava crear un nou focus guerriller en aquest país andí. El seu va ser un intent d'”exportar” el model foquista guerriller cubà a la resta d’Americà Llatina. Després de avris intenst fustrats d’implantar-se primerament a la seva Argentina natal, al final es va decidir per la Bolívia de René Barrientos.

Bolívia en aquell moment era un país subdesenvolupat i camperol amb uns pocs centres industrialitzats a l’entorn de la minería. Seràn aquest sectors en alliança amb l’avantguarda obrar combativa minera colombiana la que iniciarà tot un seguit de mobilitzacions que forçaràn les classes dominants bolivianes a instaurar un règim de govern militar. Així la Junta militar presidida per René Barrientos substitueix l’anterior president electe Hernán Siles Zuazo.

Al 1966 els colpistes busquen la seva legimització democràtica muntant unes eleccions farsa que guanya per majoría “absoluta” René Barrientos. és en aquesta situació d’inestabilitat política on el Che juntament amb el seu grup de guerrillers de diverses nacionalitats llatinoamericanes decideixen iniciar el nou focus guerriller. Aquesta teoría mai fou del tot explicitada pel Che o el propi Fidel sinó pel en aquell temps revolucionari françés Regis Debray. A grans trets en ella es deia que l’acció revolucionària en les condicions de l’America Llatina d’aquell moment no podein passar per una acumulació de forçes democràtico-popular prèvies a la Revolució de sigen socialista. Aquest trànsit no seria permés pels estament oligàrquics en connivència amb l’exèrcit i el capitalisme forani a la zona (llegeixis EEUU). Per tant la vía al socialisme havia de ser necessàriament violenta i fruit d’un petit grup de revolucionaris que iniciarien la lluita armada des del camp per anar cercant la ciutat. La còpia del model cubà era més que evident.

Ara bé quin és el paper concret que el Che li va otorgar  aquesta teòria en en el seu intent d’implanatció guerrillera a Bolívia, es va resumir en la seva consigna de crear-li als Estats Units un,dos,tres Vietnams. Aquesta consigna condensava teoritzacions marxistes de l’època com les relacions en termes de lluita de classes entre el la perifèria del sistema (països subdesenvolupats) i el centre imperialista(el pol occidental encapçalat per nordamèrica). Alhora que era un desafiament clar als plantejaments del primer revisionisme soviétic que amb Kruschev havia entrat en la fase de distensió anomenada de competència pacífica amb l’imperialisme nordamericà.

El gran impacte de la mort del Che no va ser tant doncs com a màrtir de la revolució sinó com a esperó étic en les consciències dels joves revolucionaris de tot el mòn que veien com un home que havia assolit tots els éxits materials de la Revolució, de els abandonava per restar fidel a la màxima guevariana “el deure de tot revolucionari és fer la revolució”. Sense l’exemple de pràxis teòrica revolucionària del Che no es podrien entendre tant les radicalitzacions dels processos de lluita a Chile (MIR) com a l’Uruguay ( Tupamaros). Ni tampoc a Europa on es va estendre el sentiment de solidaritat amb les lluites d’emancipació nacional i social que s’estaven donant en la perifèria del sistema i que veien en el Che un exemple de convicció en la justesa d’aquestes lluites. Expressió d’aquesta consciència guevariana serien tant les Brigades Rojes com exspecialment la FER( Fracció de l’Exèrcit Roig). Només però estaríem citant uns quants exemples del que va significar el Che en aquell moment dins el camp revolucionari marxista.

Ortodòx en les seves conviccions marxistes, coherent amb el seu ideari del nou home socialista el Che no només és un exemple de revolucionari que entrega la seva vida. També va ser un notable teòric com ho demostren les seves aportacions a la teoria marxista en aspectes tant diferents com l’economía política, la lluita armada o el materialisme filosòfic aplicat a les fases de Transició al Soccialisme( teoría guevariana de l’home nou socialista. Des d’Ona LLiure creiem que el millor homenatge que se li pot retre al Che no és tenir-lo com una imatge estàtica de devoció revolucionària sinó com a pensador i home d’acció viu. El millor homenatge que li podem retre com a marxistes -leninistes és llegir les seves obres i ser capaços d’aplicar les seves ensenyançes en el nostre dia dia militant. ¡Hasta siempre comanadante!

Obres relacionades:

Regis Debray:
Revolución en la Revolución

Che Guevara:

–  La guerra de guerrillas

El socialismo y el hombre en Cuba

Che – Diario de Bolivia

Lectura de la carta de comiat del Che per Fidel.

Video inèdit del Che on dona una Conferència sobre construcció del socialisme a Cuba (són tres parts)

1ª Part.

2ª Part

3ª Part

Anuncis
  1. Deixa un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s