Arxivar per Novembre de 2010

HIMOC.Els Fets de Maig.28/11/2010

 

Història del Moviment Obrer Català. Aquest Programa especial que hem fet setmanal, l’hem dedicat al Maig del 37. Els també coneguts com Fets de Maig són el gran símbol d’una incomprensió tràgica al si del Moviment Obrer a Catalunya.
Li hem volgut dedicar un Programa sencer per tal d’esclarir el màxim de continguts. La quinzena que vé finalitzarem la nostra visió de la GC.

Salut a tot i a totes!

http://www.ivoox.com/himoc-28-11-2010_md_441653_1.mp3″

 

Descarrega-te’l

 

Anuncis

, ,

Deixa un comentari

Recordatori d´Ona Lliure.

Salutacions a totes les oïents i a tots els oïents,
com ja vam fer saber en una entrada al bloc del dia 12, aquest pròxim dia 28 també farem programa. L´intenció es recuperar un dia d´emissió perdut(la del dia 14) i també per tal d´anar avançant tema. En concret aquesta emissió especial la dedicarem als Fets de Maig del 1937 i en la mesura del temps restant a intentar enllestir els principals esdeveniments de la GC.
Una vegada assolits els esdeveniments obrirem un torn de Programes on abordarem diferents aspectes de l´experiència de ruptura republicana tant des del Programa com amb ajuda de convidats de diferents tendències. Així ens assegurarem amb més eficàcia l´objectiu de fons, suscitar el debat polític a l´entorn d´un capítol significatiu de la Història del Moviment Obrer Català.
Ens escoltem aquest diumenge.
Visca les ràdios lliures!
Pel Socialisme i el Comunisme, Visca la Terra LLiure!!

Deixa un comentari

HIMOC. Col.lectivitzacions anarquistes.21/11/2010


Programa d’Ona Lliure sobre la Història del Moviment Obrer Català. Emés el 21 de Novembre de 2010.
Avançant en el tema de la Guerra Civil aquesta quinzena, hem parlat sobre les col.lectivitzacions anarquistes i de l’indústria a Catalunya.
Després hem analitzat la participació institucional dels anarquistes i de la gent del POUM a la Generalitat i dels primers al govern Largo Caballero.
Per últim ho hem deixat encarrilat per a poder parlar al pròxim Programa sobre els Fets de Maig de 1937.
A la part final hem fet esment, tot criticant-ne els plantejaments de fons, de les candidatures abstencionistes d’escons en blanc.
Per a qualsevol comentari, crítica o ampliació de continguts abans del programa, us emplaçem cordialment a utilitzar el bloc del Programa o la direcció de correu electrònic: ondalibre1917@yahoo.es
Salut!

http://www.ivoox.com/ona-lliure_md_434273_1.mp3″

, , ,

Deixa un comentari

93 Aniversari de la Revolució d´Octubre.

El passat 7 de Novembre va ser el 93 aniversari de la primera Revolució Socialista i Proletària al 1917. El derrocament de la rússia tsarista i feudal i l´instauració del primer govern obrer-camperol de la història, va marcar el decurs de tot el segle XX i actualment continua sent el referent de milions de lluitadores i lluitadors per una civilització superior.
Aquesta inmensa fita i les grans tasques posteriors en la construcció del socialisme sota la dicatdura del proletariat, van ser gràcies a l´esforç abnegat dels treballadors i les treballadores soviètiques i sote el guiatge del Partit bolxevic on es reunia el bo i millor de la classe obrera soviètica.
Tots i els errors i les traïcions de certs homes als principis de la Revolució establerts per Lenin i seguits per dirigents com Fèlix Dzerzhinski, Sergei Kirov, Mijail Kalinin, Jakob Sverdlov, Iòssif Stalin o Giorgy Dimitrov, la URSS es va convertir en far de progrés per a tota la humanitat progressista. La pàtria dels obrers i les obreres que va esdevenir referent en la possibilitat de bastir una societat alternativa al capitalisme en educació, sanitat, relacions de producció, noves formes de vida i de pensament etc.. .
Més endavant i davant la descomposició nazi-feixista del capitalisme monopolista la URSS va demostrar la seva fidelitat als principis de lluita per l´emancipació nacional i social convertint-se en la tomba del feixisme hitlerià i portant la flama del socialisme llibertador a la meitat d´Europa. El preu fou terrible en vides humanes i i esfoç material i humà.

1917 va suposar també la cojuntura revolucionària que va obrir la perspectiva de la possibilitat de l´alliberament colonial i de lluita contra l´imperialisme per a els pobles, en el que es podria definir com el cicle revolucionari d´Octubre.
Per tot això des d´Ona Lliure ens sumem al fervoròs record d´Octubre i ho fem amb el que creiem que és el millor homenatge, valorant les seves conquestes conccretes per al bé de tota la humanitat treballadora. En concret gràcies a l´última article del comunista Juan Manuel Olarieta publicata a Kaos en la Red. En ell recorda com Octubre va suposar l´inic de l´era de la salut pública, conquesta revolucionària del proletariat que ara les diferents burguesies ens volen anar arrabassant de mica en mica.
………
Juan Manuel Olarieta

L´era de la Sanitat Pública va nèixer a l´URSS

El concepte i, sobretot, la pràctica de la salut pública no han existit sempre sinó que són una conquesta de la Revolució d’octubre. Una cosa tan senzilla com aquesta pràctica quotidiana i actual que consisteix a acudir a un centre mèdic per cuidar les nostres malalties gratuïtament la hi devem a l’esforç dels bolxevics. L’atenció mèdica ha existit sempre… per a uns quants privilegiats; l’atenció als obrers, els camperols i la població, en general, només existeixen des de 1917 i només existirà en el futur si som capaços de defensar-la almenys amb tanta energia com van posar d’altres en aconseguir-la. segueix llegint

, ,

2 comentaris

Avís d´Ona Liure

A totes les nostres estimades oïentes i oïents. Volem notificar-vos el fet que per causes de tècnica la repetició quinzenal de l´anterior Programa d´Ona Lliure no es va poder emetre. També que aquest diumenge dia 14 de Novembre no emetrem en directe. .
El següent programa de directe serà el pròxim diumenge dia 21 i recuperarem espai radiofònic fent un altre programa de directe el dia 28. Així que lamentant el llarg interval de temps, us convidem a seguir-nos pel bloc, recuperar antics programes i escoltar-nos en les properes dates. Salut a totes i a tots!
Visca les ràdios lliures!
Pel socialisme, visca la terra lliure!

Deixa un comentari

Una família al servei de la CIA. 2ªpart.

El jóven «Barry» Obama Soetoro, a l'edat de 10 anys, amb el seu pare adoptiu Lolo Soetoro, la seva mare Ann Dunham Obama Soetoro i la seva mitja germana Maya Soetoro (Foto de família publicada per Bloomberg News).

En la segona part de la seva investigació, Wayne Madesen aborda la biografia de la mare i del pare adoptiu del president Barack Obama. Segueix la trajectòria d’ambdós com a agents de la CIA, primerament en la Universitat de Hawaii, on s’elaboren alguns dels projectes més foscos de la CIA, i posteriorment a Indonèsia, en moments en què Estats Units preparava una enorme matança de simpatitzants comunistes. Les carreres de la mare d’Obama i del seu pare adoptiu formen part del període que va envoltar el començament de la globalització a Àsia i a la resta del món. A diferència de la dinastia Bush, Barack Obama va saber amagar fins ara els seus propis vincles amb la CIA i, sobretot, els que tenia la seva família. Madsen conclou amb el següent interrogant: Què amaga encara Barack Obama?
En la primera part d’aquest treball especial, el Wayne Madsen Report (WMR) revelava els vincles entre Barack Obama, pare del president nord-americà, i la tramesa als Estats Units de 280 estudiants originaris de Sud-àfrica i dels països de l’est de l’Àfrica que ja havien assolit la independència o que estaven a punt de fer-ho. Mitjançant el lliurament de diplomes universitaris, Estats Units s’estava garantint la simpatia dels feliços elegits i esperava contrarestar els plans similars de la Unió Soviètica i la Xina.

El pare de Barack Obama va ser el primer estudiant estranger inscrit en la Universitat de Hawaii. Obama pare i la mare de Barack Obama, la Srta. Ann Stanley Dunham, es van conèixer en un curs de llengua russa, el 1959, i es van casar el 1961.

El programa d’invitació d’estudiants africans estava a les mans del líder nacionalista Tom Mboya, mentor i amic d’Obama pare i, igual com ell, originari de la tribu luo. Els documents de la CIA citats en la primera part d’aquest treball demostren l’activa cooperació de Mboya amb la CIA per impedir que els nacionalistes prosoviètics i proxinesos adquirissin influència sobre els moviments nacionalistes panafricanos als sectors polític, estudiantil i obrer.

Un dels més acarnissats oponents de Mboya era el primer president de la República de Ghana, Kwame Nkrumah, enderrocat el 1966 durant una operació muntada per la CIA. A l’any següent, Barack Obama i la seva mare es van reunir amb Lolo Soetoro a Indonèsia. Soetoro havia conegut Ann Dunham el 1965, a la Universitat de Hawaii, quan el jove Barack tenia només 4 anys….. Segueix llegint

, ,

Deixa un comentari

Comunicat del Col.lectiu de Presos.

Comunicat del Col.lectiu de Presos del PCE(r) i dels GRAPO

L’objecte d’aquest comunicat és denunciar la campanya d’acarnissament i aniquilació que està duent a terme l’Estat feixista i terrorista espanyol contra el Col.lectiu de Presos del PCE (r) i dels GRAPO. Tot i que aquesta situació no és nova, doncs ja fa molts anys suportem un pla meticulosament dissenyat perquè reneguem de les nostres idees democràtico-revolucionàries i perquè abandonem la nostra justa línia de resistència, en els últims temps aquesta campanya s’ha incrementat de manera significativa en tots els terrenys, començant pel judicial. Si sempre hem denunciat que els judicis celebrats a l’Audiència Nacional són una autèntica farsa, últimament s’ha fet un pas més en aquest sentit amb la celebració de continus muntatges jurídico-policials per empresonar de per vida a Manuel Pérez Martínez, secretari general del PCE (r) o per condemnar a cadena perpètua a altres dirigents comunistes com Juan García Martín. Caldria retrocedir a l’època franquista, en què els tribunals militars aplicaven sense descans les lleis de “repressió de la maçoneria i el comunisme” o les de “bandidatge i terrorisme” per trobar una situació similar en aquest terreny.

Avui, aquests muntatges poden tenir lloc no només gràcies a l’arsenal de lleis repressives, les anomenades “antiterroristes”, de les quals s’ha dotat l’Estat, sinó particularment a l’última d’elles, a la feixista llei de partits, especialment dedicada a criminalitzar a les organitzacions de la resistència política, com és el cas del PCE (r), les de solidaritat amb els presos polítics o les de l’esquerra abertzale que al País Basc lluiten perquè es reconegui el seu programa independentista i el dret del poble basc a l’autodeterminació. Tampoc podem oblidar que aquesta llei penja com una espasa sobre el futur d’organitzacions sindicals independents, de joves antifeixistes o de qualsevol altre col.lectiu que es radicalitzi a la calor de la lluita de classes.

Els presos polítics som els ostatges amb què l’Estat pretén fer xantatge al conjunt del moviment de resistència organitzat. Per això va iniciar la seva política de dispersió i d’aïllament, allunyant-nos centenars de km del nostre entorn familiar i mantenint-nos a la majoria en règim d’absolut aïllament. Aquesta criminal política segueix donant voltes de rosca: impedint les nostres comunicacions escrites, dificultant i en alguns casos suprimint les comunicacions amb familiars i amics, imposant humiliants escorcolls als nostres familiars, etc.

La seva set de venjança no sembla tenir límits. No contents amb imposar desenes d’anys de presó, l’Estat feixista espanyol es va treure de la màniga l’anomenada Doctrina Parot, gràcies a la qual un bon nombre de presos polítics que ja havien complert la seva condemna segueixen a la presó. Aquest és el cas de Jaime Simón Quintela que porta més de 25 anys empresonat i a qui se li ha prolongat per 10 anys més. El mateix cal dir del manteniment a la presó dels presos polítics greument malalts, com Paco Cela Seoane, Laureano Ortega Ortega, Carmen Muñoz Martínez, Manuel Arango Rego, Mª José Baños Andujar i alguns altres, l’alliberament immediat dels quals exigim.

Com és lògic, qualsevol pres desitja sortir de presó i nosaltres no som una excepció, però no vam ser empresonats per una qüestió personal, sinó per les nostres idees, i si sortim d’ella serà per defensar les mateixes idees i projectes democràtico-revolucionaris pels quals en el seu moment vam ser empresonats, en cas contrari aquí seguirem.

Per tot això, a partir l’1 de desembre començarem unes jornades de dejuni que, en principi, seran tots els dimarts i divendres, tenint molt present que els companys malalts i els que porten més de vint anys a la presó i han participat en llargues vagues de fam podrien empitjorar el seu ja delicat estat de salut.

-Derogació de la Llei de Partits!

-Alliberament immediat dels presos polítics greument malalts i dels que ja han complert la seva condemna!

-Reunificació de tots els presos del PCE(r) i dels GRAPO en una mateixa presó!

Extret del SRI-Catalunya

, ,

Deixa un comentari