Els Obama: Una família al servei de la CIA.

El President Barack Obama ensenyant el seu premi Nobel de la Pau

Al Novembre de l’any passat a Barack Obama, actual 44é President del EUA, se li va concedir el Premi Nobel de la Pau. Els motius d’aquesta distinció eren pel seu treball per “un món sense armes nuclears” i en pro de la diplomàcia com a via de resolució dels conflictes internacionals. Sent com són els EUA una de les més grans potències atòmiques del món i tenint com a Secretària d’Estat un “falcó” com Hillary Clinton, es pot veure fàcilment que el que menys importava eren els motius. El mateix es pot dir de Liu Xaobo actualment designat com a pròxim guardonat. En aquest darrer, cas el motiu seria “per la seva llarga lluita pels drets humans fonamentals a la Xina”. Aquest activista pels drets humans és el mateix que considera necessària la dominació colonial sobre Xina uns 300 anys més, per tal de modernitzar-la, el que va aplaudir l’invasió d’Irak per democràtica o demana la privatització total del seu país( veure article de Domenico Losurdo).
L’objectiu doncs no pot estar més clar, fer passar per bó el que és dolent. Juntar uns principis positius(qui pot estar en contra de la pau, la reducció d’armes nuclears, la defensa dels drets humans…) al costat de personatges realment sinistres.
Aquells que encara volguin veure un mèrit objectiu en rebre aquest guardó, tindrien que examinar a quins interessos s’està beneficiant en últim terme. El fet propagandístic del Nobel de per si reporta prou descrèdit però a més, fa caure a totes aquelles persones i col.lectius que ho celebren com una simple distinció al mèrit humanístic, en el trist paper de companys de viatge de la reacció internacional.( Amnistía Internacional de Catalunya celebra la concessió del Nobel de la Pau a Liu Xiaobo)
Pel que fa a Obama, una figura que encara que sembli paradoxal per la tradicional bel.ligerància antiianqui de l’esquerra, en un principi suscitava esperançes de renovació i canvi(només cal llegir editorials del socialdemòcrata Ignacio Ramonet que fins i tot temia que matèssin un tant democràtic President!?), l’otorgament del Nobel participava d’una campanya de propaganda orquestada des de de la Casa Blanca. Amb una finalitat, la de rentar l’imatge d’una figura simbòlica , la del president dels EUA, molt tocada per l’etapa Bush. Aquesta maniobra volia a més, ocultar la semblança personal d’un home compromés en els valors d’hegemonía imperial del govern del seu país. Un home que resumeix en la seva figura la veritat del clàssic addaggio de canviar alguna cosa per a que no canviï res.

El que tot autèntic antiimperialista tindria que preguntar-se doncs és: Qui és Barack Obama?A aquesta pregunta intenta respondre el periodista Wayne Madsen que indaga en el passat familiar dels Obama per situar-los en l’òrbita de la Central d’Intel.ligència nordamericana i els seus tentacles desestablitzadors a l’Àfrica post-colonial i l’Indonèsia de la Guerra Freda.
Des de Espai Alliberat us oferim traduïts al català, els dos capítols on el periodista nord-americà fa el repàs a la biografía oculta dels Obama: Una família al servei de la CIA

Extret de: Red Voltaire

Traduït per: Espai Alliberat

………..

La biografia oculta dels Obama: una família al servei de la CIA
per Wayne Madsen*



De 1983 a 1984, Barack Obama va treballar com a analista financer en una societat cridada Business International Corporation, una empresa coneguda com sent una tapadora de la CIA.

Business International Corporation, l’empresa tapadora de la CIA en la que treballava el futur president nord-americà, organitzava conferències en les quals reunia els dirigents més poderosos i utilitzava periodistes com a agents a l’estranger.


El treball que el propi Barack Obama va realitzar en aquesta empresa a partir de 1983 coincideix amb les missions d’espionatge per compte de la CIA que la seva mare, Stanley Ann Dunham, havia realitzat durant els anys 1960, després del cop d’Estat a Indonèsia, com va treballar per a altres institucions que també servien de pantalla a la CIA, com l’East-West Center de la universitat de Hawai, l’Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (United States Agency for International Development, USAID) i la Fundació Ford.

Va ser durant el seu treball a l’East-West Center, el 1965, que la mare d’Obama va conèixer Lolo Soetoro, el padrastre d’Obama, i es va casar amb ell.
Soetoro va ser enviat novament a Indonèsia el 1965 com a oficial d’alt rang encarregat de servir de conseller al general Suharto i a la CIA en el sagnant enderrocament del president Sukarno.

El pare de Barack Obama havia conegut la mare, el 1959, en un curs d’idioma rus organitzat a la universitat de Hawai. Barack Obama pare figurava entre els seleccionats per participar en un intercanvi entre [la regió] Est de l’Àfrica i Estats Units, intercanvi que havia d’incorporar 280 estudiants africans a diferents institucions universitàries nord-americanes.

Segons un despatx de l’agència Reuters datat a Londres el 12 de setembre de 1960, aquella operació comptava simplement amb una «ajuda» provinent únicament de la Fundació Joseph P. Kennedy.

El seu objectiu era entrenar i adoctrinar a futurs agents que havien d’exercir la seva influència a l’Àfrica, continent que en aquell temps estava convertint-se en un terreny de confrontació entre els Estats Units, la Unió Soviètica i la Xina, potències que tractaven de guanyar-se als règims dels països africans que acabaven d’assolir la independència o que estaven a punt d’aconseguir-la.

Durant la selecció dels estudiants que serien enviats a Estats Units, Masinda Muliro, vicepresident de la Unió Democràtica Africana de Kenya (Kenyan African Democratic Union, KADU), havia denunciat les preferències tribals a favor de l’ètnia kikuyu, majoritària, i de la minoritària ètnia luo.
Aquell favoritisme privilegiava els simpatitzants de la Unió Nacional Africana de Kenya (Kenyan African National Union, KANU), el líder de la qual, Tom Mboya, tenia un passat com a nacionalista i sindicalista. Va ser Mboya qui va decidir la tramesa de Barack Obama pare a la universitat de Hawaii com a estudiant. Obama pare, ja casat a Kenya, on era pare d’un fill i era en espera d’un altre, es va casar amb Stanley Ann Dunham a l’illa de Maui el 2 de febrer de 1961. Dunham ja tenia 3 mesos d’embaràs de Barack Obama en el moment de la seva unió amb Obama pare, que es va convertir en el primer estudiant africà incorporat a una universitat nord-americana.

També segons l’agència Reuters, Muliro va declarar que volia enviar als Estats Units una delegació per investigar els estudiants kenyans que havien rebut «regals» provinents de nord-americans i «garantir que els regals que es fessin als estudiants en el futur [anessin] administrats per persones sincerament preocupades pel desenvolupament de Kenya»….

La CIA hauria reclutat a Tom Mboya en el marc d

Mboya va rebre en aquella època una subvenció ascendent a 100 000 dòlars provinent de la Fundació Joseph P. Kennedy, en el marc del programa d’invitació d’estudiants africans, després d’haver rebutjat una proposta similar de part del Departament d’Estat. Resulta evident que a Mboya l’inquietaven les sospites que el lliurament d’una ajuda oficial nord-americana podia provocar entre els polítics kenyans procomunistes, que ja sospitaven que Mboya estava vinculat a la CIA.

Així que el finançament del programa es va garantir a través de la Fundació Joseph P. Kennedy i de la Fundació d’Estudiants Afroamericans.
El pare d’Obama no va estar en el primer grup enviat als Estats Units per via aèria, sinó en un dels següents. Aquell programa d’ajuda als estudiants africans, organitzat per Mboya el 1959, incloïa estudiants de Kenya, Uganda, Tanganyka, Zanzíbar, Rhodesia del Sud i del Nord (avui Zàmbia i Zinbabue) i de Nyasaland (avui Malawi).

L’agència de notícies Reuters reporta a més que Muliro denunciava en aquell temps que el favoritisme existent en la selecció dels beneficiaris de l’ajuda nord-americana «molestava i amargava els altres estudiants africans». Muliro assenyalava que «es donava preferència a les tribus majoritàries [els kikuyus i els luos] i que molts dels estudiants seleccionats pels Estats Units no havien aconseguit passar els exàmens d’admissió mentre que altres estudiants no seleccionats tenien millors referències». 

El pare d’Obama era amic de Mboya i pertanyia a l’ètnia luo. En ser assassinat Mboya, el 1969, Obama pare va comparèixer com a testimoni en el judici contra el presumpte assassí. Fins i tot va afirmar haver ell mateix estat objecte d’un intent d’assassinat en ple carrer després del seu testimoni davant del tribunal.

El pare d’Obama va partir de Hawaii el 1962 per estudiar a Harvard i es va divorciar de Dunham el 1964. Es va casar novament amb una estudiant d’Harvard, Ruth Niedensand, una nord-americana jueva, i va tornar amb ella a Kenya, on van tenir dos fills. Aquella unió també va acabar en divorci. Obama pare va treballar en el ministeri de Finances i en el ministeri de Transports de Kenya, així com en una companyia petroliera. Va morir en un accident automobilístic, el 1982, i els principals polítics de Kenya van assistir als seus funerals, entre ells Robert Ouko, que es convertiria posteriorment en ministre de Transportes i a qui s’assassinaria el 1990.

Enviat a Hawaii per la CIA, Barack Obama sènior, és a dir el pare de l


Els documents de la CIA indiquen que Mboya era un important agent d’influència que treballava per compte de la CIA, no només a Kenya sinó a tot el continent africà. Segons un informe setmanal secret de la CIA (CIA Current Intelligence Weekly Summary), datat el 19 de novembre de 1959, Mboya tenia la missió de vigilar els extremistes durant la segona Conferència Panafricana de Tunis|Tunísia (All-Africa People’s Conference, AAPC).


El document de la CIA reporta que «serioses friccions [s’havien] desenvolupat entre el primer ministre de Ghana, Kwame Nkrumah, i el nacionalista kenyà Tom Mboya qui [hi havia] participat activament el desembre [de 1958] en la vigilància sobre els extremistes durant la primera Conferència Panafricana a Accra». L’expressió «participat activament» sembla indicar que Mboya cooperava amb la CIA, l’informe del qual va ser redactat pels seus agents destacats a Accra i Tunis|Tunísia. Va ser durant aquell període de «col·laboració» amb la CIA a Accra i a Tunis|Tunísia que Mboya va assignar una beca d’estudis al pare de Barack Obama i li va oferir la possibilitat de sortir del país i d’estudiar a la universitat de Hawaii, on trobaria la futura mare de l’actual president dels Estats Units i es casaria amb ella.


En un informe setmanal secret de la CIA anterior, amb data el 3 d’abril de 1958, apareixen la següents frase: «[Mboya] segueix sent un dels dirigents africans més prometedors». En un altre informe setmanal secret, datat el 18 de desembre de 1958, la CIA qualifica al nacionalista kenyà MBoya de «jove vocero capaç i dinàmic» durant la seva participació en els debats de la Conferència Panafricana i ho descriu com un opositor davant de «extremistes» com Nkrumah, que comptava amb el suport de «els representants xinès-soviètics.


En un document desclassificat de la CIA sobre la Conferència Panafricana de 1961, el conservadorisme de Mboya, igual com el del tunisenc Taleb Sliam, es defineix clarament com a contrapès davant de la política d’esquerra del clan Nkrumah. Els procomunistes havien estat electes al capdavant del comitè organitzador de la Conferència Panafricana durant la conferència del Caire, el 1961, a la qual va assistir Mboya.


A l’informe de la CIA apareixen els noms d’alguns d’aquells dirigents, com el senegalès Abdoulaye Diallo, secretari general de la Conferència Panafricana; l’algerià Ahmed Bourmendjel; l’angolès Mario de Andrade; Ntau Mokhele de Basutoland (antic Lesotho); el camerunès Kingue Abel; Antoine Kiwewa, del Congo belga (l’actual República Democràtica del Congo); el ghanés Kojo Botsio; el guineà Ismail Touré, T. O. Dosomu Johnson, de Libèria; el maliense Modibo Diallo; el marroquí Mahjoub Ben Seddik, el nigerino Djibo Bakari; el nigerià Tunji Otegbeya; Kanyama Chjume, de Nyassaland; el somali Ali Abdullahi; el sud-africà Tennyson Makiwane i Mohamed Fouad Galal, dels Emirats Àrabs Units.


Els únics participants que van rebre l’aprovació de la CIA van ser Mboya (qui, segons tot indica, era un col·laborador de la CIA); Joshua Nkomo, de Rhodesia del Sud; B. Munanka, de Tanganyka; el tunisenc Abdel Magid Shaker i l’ugandès John Kakongé.


Finalment es produeix la destitució de Nkrumah, després d’un cop d’Estat orquestrat per la CIA mentre que el líder realitzava una visita a la Xina i el Vietnam del Nord. Aquella operació es produeix un any després de la que va realitzar la CIA contra el president Sukarno, un altre cop d’Estat en què va participar la família d’Obama per part de mare.

Certs elements fan pensar que l’assassinat de Mboya, el 1969, va ser organitzat per agents xinesos que actuaven per compte de les faccions governamentals que el president kenyà, Jomo Kenyatta, havia posat a càrrec de la lluita contra Mboya i, per tant, de l’eliminació d’un polític africà pronord-americà de primera línia. Totes les ambaixades de Nairobi van posar les seves banderes a mitja asta com a homenatge a Mboya, a excepció de l’ambaixada de la República Popular de la Xina

Jomo Kenyatta, primer president de Kenia després de sortir del colonialisme.

La influència que Mboya va exercir sobre el règim de Kenyatta es prologarà durant molt temps després de la seva mort, encara en vida del pare de Barack Obama. El 1975 es produeix l’assassinat de Josiah Kariuki, socialista membre del partit KANU (partit a la creació del qual havia contribuït junt amb Mboya i amb el pare de Barack Obama. Després d’aquell assassinat, Kenyatta expulsa del govern tres ministres rebels que «estaven personalment vinculats a Kariuki o Mboya». L’esmentada informació es va classificar primerament com secreta (nivell de classificació Umbra) i apareix en diverses notes de servei de la CIA en el Mitjà|Medi Orient, a l’Àfrica i Sud-àfrica. Va ser divulgada posteriorment a través de la xarxa COMINT, el 24 de juny de 1975. La informació d’intel·ligència que figura en aquest informe, com ho demostra el seu nivell de confidencialitat, prové d’escoltes efectuades pel ministeri de l’Interior de Kenya. Ningú no va ser acusat mai per l’assassinat de Kariuki.


Les escoltes a què van ser sotmeses persones vinculades a Mboya i Kariuki proven que la NSA i la CIA van mantenir sota vigilància al pare de Barack Obama, que -com a ciutadà estranger als Estats Units- podia ser sotmès ocasionalment a escoltes de manera legal, escoltes de què s’encarreguen la NSA [la National Security Agency nord-americana] i el Government Communications Headquarters (GCHQ, servei d’espionatge electrònic del govern britànic).

Continuarà….

Advertisements

  1. Deixa un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: