93 Aniversari de la Revolució d´Octubre.

El passat 7 de Novembre va ser el 93 aniversari de la primera Revolució Socialista i Proletària al 1917. El derrocament de la rússia tsarista i feudal i l´instauració del primer govern obrer-camperol de la història, va marcar el decurs de tot el segle XX i actualment continua sent el referent de milions de lluitadores i lluitadors per una civilització superior.
Aquesta inmensa fita i les grans tasques posteriors en la construcció del socialisme sota la dicatdura del proletariat, van ser gràcies a l´esforç abnegat dels treballadors i les treballadores soviètiques i sote el guiatge del Partit bolxevic on es reunia el bo i millor de la classe obrera soviètica.
Tots i els errors i les traïcions de certs homes als principis de la Revolució establerts per Lenin i seguits per dirigents com Fèlix Dzerzhinski, Sergei Kirov, Mijail Kalinin, Jakob Sverdlov, Iòssif Stalin o Giorgy Dimitrov, la URSS es va convertir en far de progrés per a tota la humanitat progressista. La pàtria dels obrers i les obreres que va esdevenir referent en la possibilitat de bastir una societat alternativa al capitalisme en educació, sanitat, relacions de producció, noves formes de vida i de pensament etc.. .
Més endavant i davant la descomposició nazi-feixista del capitalisme monopolista la URSS va demostrar la seva fidelitat als principis de lluita per l´emancipació nacional i social convertint-se en la tomba del feixisme hitlerià i portant la flama del socialisme llibertador a la meitat d´Europa. El preu fou terrible en vides humanes i i esfoç material i humà.

1917 va suposar també la cojuntura revolucionària que va obrir la perspectiva de la possibilitat de l´alliberament colonial i de lluita contra l´imperialisme per a els pobles, en el que es podria definir com el cicle revolucionari d´Octubre.
Per tot això des d´Ona Lliure ens sumem al fervoròs record d´Octubre i ho fem amb el que creiem que és el millor homenatge, valorant les seves conquestes conccretes per al bé de tota la humanitat treballadora. En concret gràcies a l´última article del comunista Juan Manuel Olarieta publicata a Kaos en la Red. En ell recorda com Octubre va suposar l´inic de l´era de la salut pública, conquesta revolucionària del proletariat que ara les diferents burguesies ens volen anar arrabassant de mica en mica.
………
Juan Manuel Olarieta

L´era de la Sanitat Pública va nèixer a l´URSS

El concepte i, sobretot, la pràctica de la salut pública no han existit sempre sinó que són una conquesta de la Revolució d’octubre. Una cosa tan senzilla com aquesta pràctica quotidiana i actual que consisteix a acudir a un centre mèdic per cuidar les nostres malalties gratuïtament la hi devem a l’esforç dels bolxevics. L’atenció mèdica ha existit sempre… per a uns quants privilegiats; l’atenció als obrers, els camperols i la població, en general, només existeixen des de 1917 i només existirà en el futur si som capaços de defensar-la almenys amb tanta energia com van posar d’altres en aconseguir-la.

La primera xarxa sanitària general de la història va ser obra de Nikolai A. Semashko, fundador del partit bolxevic i primer comissari (ministre) de Sanitat des de 1918 fins a 1930. Al seu llibre sobre la “Protecció de la salut a l’URSS”, publicat el 1934, Semashko va establir tres principis bàsics que havia de reunir el servei soviètic de salut: unitat en l’organització, participació de la població en la totalitat del treball|feina de protecció de salut i mesures profilàctiques, és a dir, la prevenció.

La sanitat soviètica, per tant, no era un servei especialment destinat als obrers i camperols sinó una tasca en la planificació de la qual participaven activament els sindicats obrers, les cooperatives agràries, els soviets i la població en general, és a dir, milions de persones que atenien i eren atesos per la xarxa sanitària més gran que mai no s’havia posat en funcionament, assolit a cada un dels racons de l’extensa URSS, inclosos els més allunyats i remots.

La implantació del model de medecina soviètica al món capitalista va ser obra del suís Henry E. Sigerist que, entre d’altres, va impartir cursos en l’Institut d’Història de la Medecina de la Universitat John Hopkins dels Estats Units. Sigerist va viatjar diverses vegades a l’URSS i va estudiar meticulosament el seu sistema sanitari, del qual es va convertir en el seu divulgador més entusiasta: “Els estudis que he fet durant tres estius a l’URSS -va escriure- van ser potser els més inspiradors de tota la meva carrera. Admeto francament que estic impressionat per tot el que vaig veure, per l’esforç honest d’una nació sencera per donar-li atenció mèdica a tot el poble.” El metge suís sempre va reconèixer honestament les aportacions pioneres de la revolució socialista a la medecina mundial, que va descriure al seu llibre “Socialized Medicine in the Soviet Union” publicat a Nova York el 1937.

Durant la I Guerra Mundial Sigerist va ser mobilitzat com a metge de l’exèrcit francès, la qual cosa li va permetre comprendre el caràcter imperialista d’aquella terrible matança i, alhora, valorar la transcendència històrica de la revolució de 1917: “Un nou ordre polític, econòmic i social ha nascut d’allà i ha modificat molt profundament les formes de l’atenció mèdica […] Ja que la salut és un bé en que tots tenen dret el servei mèdic és gratuït […] La medecina preventiva té prioritat decisiva […] El servei mèdic es porta a la població cada vegada més per centres mèdics, dispensaris, policlínics […] La cultura física s’ha fet popular […] El que està succeint allà és l’inici d’un nou període de la història de la medecina”.

Metge i historiador de la medecina, Sigerist es va convertir en un socialista convençut. Sense arribar a ser mai un marxista militant, gràcies a l’estudi de la medecina es va advertir que el socialisme era una forma superior de vida per a la humanitat. Per al metge suís el sistema sanitari soviètic no solament era un model vàlid d’atenció sanitària que calia portar al món sencer; era una mica molt més important que això: la sanitat soviètica culminava una llarga evolució històrica dels serveis de salut.

El 1938 va escriure l’article “Medecina socialitzada” per a la “Yale Review” on deia que “el poble té dret a l’atenció mèdica i la societat té la responsabilitat de cuidar els seus membres […] Cada ciutadà ha de tenir una assistència mèdica gratuïta, els metges, com els altres treballadors de la salut, han de rebre un salari”. La salut no és només un problema tècnic d’assistència al malalt sinó que es promou activament proporcionant condicions de vida decents, bones condicions de treball|feina, educació, cultura física i formes d’esbarjo i descans.

El 1943 al seu llibre “Civilization and desease” (Civilització i malaltia) va escriure que el món es disposava a fer el pas “de la societat de competència a la societat de cooperació; anirà cap al socialisme”. L’obra incorpora importants tesis del materialisme històric sobre la malaltia a dos capítols en els quals analitza els determinants materials i econòmics de la malaltia. El llibre el va convertir en un referent per als estudiants i joves mèdics progressistes de tot el món. El 30 de gener de 1939 la revista “Time” ja havia publicat el seu retrat en portada, qualificant-lo com l’historiador de la medecina més important del món.

A través de Sigerist la influència de la medecina soviètica va assolir els Estats Units. Amb l’ajuda de coneguts investigadors, el metge suís va crear l'”American Soviet Medical Society, que va presidir Walter B. Cannon, amic de Pavlov i professor emèrit de Fisiologia de la Universitat d’Harvard. L’associació va editar la revista “The American Review of Soviet Medicine”. La promoció de la comprensió entre els pobles era la seva manera d’ajudar l’intercanvi cultural i científic.

Tanmateix, durant la cacera de bruixes de la postguerra va ser ferotgement atacat per l’Associació Mèdica Nord-Americana i el cercle més reaccionari d’estudiants de medecina de la Universitat Johns Hopkins. Va ser purgat per la Comissió del Servei Civil Governamental, la qual cosa li va impedir ocupar càrrecs públics en endavant. Llavors va decidir tornar a Suïssa, on va començar a redactar la seva obra cimera “Història de la Medecina”, de la qual va arribar a publicar el primer volum.

Per influència de la Revolució d’octubre i de Sigerist, a Anglaterra també va aparèixer un moviment en favor de la nova medecina social i en 1930 Major Greenwood va fundar l’Associació Mèdica Socialista que va influir decisivament en el programa sanitari del partit laborista. Posteriorment amb l’ampliació del camp socialista el 1945 i l’arribada del partit laborista al govern, els obrers britànics van poder gaudir d’una xarxa pública d’atenció sanitària com la que ja gaudia de l’URSS des de feia dècades.

Des de Suïssa, Sigerist va fer diversos viatges a Londres que van culminar en les Conferències d’Health-Clark el 1952, pronunciades a l’Escola Londinenca d’Higiene i Medecina Tropical. Fins a la seva mort el 1957 la ingent obra de Sigerist, que omple les biblioteques de les facultats de medecina, va inspirar la creació del nou sistema públic de salut britànic i d´altres de semblants al món sencer.

La rematada d’aquest procés que es va iniciar a l’URSS també va acabar a l’URSS, el 1978, a Alma-Atà, durant l’assemblea de l’Organització Mundial de la Salut, quan el bloc de països socialistes va aconseguir aprovar una resolució en la qual, per primera vegada, es definia a la medecina com un servei públic, amb un únic vot en contra: el dels Estats Units. En medecina aquest principi es coneix com la Declaració d’Alma-Atà i diu el següent: “El poble té el dret i el deure de participar individualment i col·lectivament en la planificació i aplicació de la seva atenció en salut”.

Avui en cada dispensari mèdic, hospital o clínica pública del món continuen bategant -immortals- els principis de la Revolució d’octubre i el seu èxit en portar a tota la humanitat una cosa tan preada com és la salut.

Advertisements

, ,

  1. #1 by javier on Març 7, 2012 - 5:31 pm

    ¡Como podeis creer toda esta sarta de mentiras! Ha sido el sistema más inhumano, mentiroso y asesino de la historia y lo sabeis. Además los componentes de esta página en la red hubieses sido fusilados por Trotsky en minutos por “enemigos de clase” y servir al capital. ¡Bajad del burro ya y haced cosas de provecho!

    • #2 by espaialliberat on Març 7, 2012 - 8:12 pm

      EStimat lector,
      primer de tot volem agraïr-te que ‘hgis pres la moèstia de deixar un comentari al nostre bloc.Dit això passem a fer-te un parell de preguntes doncs no ens ha quedat molt clar el sentit del teu post. Quna fas una afirmació tant taxativa dient que el model socialista de la URSS ha sigut “el sistema más inhumano, mentiroso y asesino de la historia” ho deus dir perque deus creure que l’altre model, el capitalista, ha sigut menys de “inhumano, mentiroso y asesino”. Nosaltres creiem que no és així. Fenòmens com el colonialisme dels segles XVI al XIX, les guerres mundials o la pròpia actuació de l’imperialisme que ha significat generacions i generacions de morts, extermini, fam…situen al capitalisme com el sistema más inhumano, mentiroso y asesino de la historia”.
      Una altre cosa seria que haguèssis intentat raonar contextualitzant i comparant. El problema de raonaments com el de vostè és que només deixen una alternativa dempeus i a obre la pitjor.
      L’altre cosa que ens ha estranyat és que fes referència a Trotsky com aquell personatge que ens haguès “fusilado por enemigos de clase”. De quina part dels continguts d’aquesta pàgina dedueix que nosaltres considerem a Trotsky com una mesura del que ha de ser un revolucionari que poguès decidir si som o no enemics de classe?Amb això només demostra un profund desconeixement del nostre posicionament ideològic i del moviment comunista en general.
      Per últim no trobem de rebut la seva recomanació final de posar-nos a fer “alguna cosa de provecho” doncs considerem que dedicar el nostre temps lliure com a explotats pel capital a defensar i difondre el marxisme-leninisme des del nostre humil bloc és fer l’ús més pertinent del nostre temps que podriem fer. Si no en que altre cosa el tindriem que dedicar?Ha dedicar-nos a ser uns bons i obedients treballadors, a seguir les normes socials del que és correcte i convencional?Només demostra el seu gran prejudici i el seu esperit mesell.
      Salutacions comunistes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s