Arxivar per Març de 2011

Sindicalisme sota el feixisme

Programa emès el dia 27 de Març
Acabada la Guerra Civil els vençedors van imposar les seves condicions al conjunt de les classes populars. Entre d’altres mesures de repressió van voler acabar amb qualsevol instrument de lluita laboral independent de la classe treballadora. Per aconseguir-ho van crear la Central Nacional Sindicalista. Òrgan Sindical feixista que tenia com a objectiu aplegar obrers i empresaris en un sol sindicat que treballés per la Reconstrucció Nacional.
Aquesta forma de sindicalisme però era una forma més de disciplinarització de la classe treballadora i se sumava al conjunt de mesures restrictives i de patiment de post-guerra.
Ben aviat les organitzacions obreres van començar a posicionar-se en l’àmbit sindical de lluita antifranquista. En concret amb dues postures: aquells que defensaven l’entrisme per corcar el règim des de dins(comunistes) i aquells que preferien fer-ho des de fora(anarquistes). El programa preten, fer un repàs al perquè i el com d’aquestes dues estratègies de recompòsició de la lluita de classes antifeixista. Arribant fins al punt de la creació de les Comissions Obreres al 1966.

http://www.ivoox.com/sindicalime-sota-franquisme_md_599124_1.mp3″


Descarrega-te’l

Anuncis

Deixa un comentari

COMUNICAT del COL·LECTIU de PRESOS POLÍTICS del SRI, del PCE(r) i dels GRAPO


L’objecte d’aquest comunicat és denunciar la campanya d’acarnissament i anihilació que està duent a terme l’Estat feixista i terrorista espanyol contra el Col·lectiu de Presos Polítics del PCE(r) i dels GRAPO.
Encara que aquesta situació no és nova, doncs portem ja molts anys suportant un pla meticulosament dissenyat perquè reneguem de les nostres idees democràtic-revolucionàries i perquè abandonem la nostra justa línia de Resistència, en els últims temps aquesta campanya s’ha incrementat de forma significativa en tots els terrenys, començant pel judicial. Si sempre hem denunciat que els judicis celebrats en l’Audiència Nacional són una autèntica farsa, últimament s’ha fet un pas més en aquest sentit amb la celebració de continus muntatges jurídic-policials per empresonar per a tota la vida a Manuel Pérez Martínez, Secretari General del PCE(r) o per condemnar a cadena perpètua a altres dirigents comunistes com Juan García Martín. Caldria retrocedir a l’època franquista, en la qual els tribunals militars aplicaven sense descans les lleis de “repressió de la maçoneria i el comunisme” o les de “bandidatge i terrorisme” per trobar una situació similar en aquest terreny.

Avui, aquests muntatges poden tenir lloc no només gràcies a l’arsenal de lleis repressives, les dites “antiterroristes”, de les quals s’ha dotat l’Estat, sinó particularment a l’última d’elles, a la feixista Llei de Partits, especialment dedicada a criminalitzar a les organitzacions de la resistència política, com és el cas del PCE(r), les de solidaritat amb els presos polítics o les de l’esquerra abertzale que al País Basc lluiten perquè es reconeixi el seu programa independentista i el dret del poble basc a l’autodeterminació. Tampoc podem oblidar que aquesta llei penja com una espasa sobre el futur d’organitzacions sindicals independents, de joves antifeixistes o de qualsevol altre col·lectiu que es radicalitzi a la calor de la lluita de classes.

Els presos polítics som els ostatges amb que l’Estat pretén fer xantatge al conjunt del moviment de resistència organitzat. Per a això va iniciar la seva política de dispersió i d’aïllament, allunyant-nos centenars de km. del nostre entorn familiar i mantenint-nos a la majoria en règim d’absolut aïllament. Aquesta criminal política segueix donant tornades de rosca: impedint les nostres comunicacions escrites, dificultant i en alguns casos suprimint les comunicacions amb familiars i amics, imposant humil.liants escorcolls als nostres afins, etc.

La seva set de venjança no sembla tenir límits. No contents amb imposar-nos desenes d’anys de presó, l’Estat feixista espanyol es va treure de la màniga l’anomenada Doctrina Parot, gràcies a la qual un bon nombre de presos polítics que ja havien complert la seva condemna segueixen a la presó. Est és el cas de Xaime Simón Quintela que porta més de 25 anys empresonat i a qui se li ha perllongat per 10 anys més. Un altre tant cal dir del manteniment a la presó dels presos polítics greument malalts, com Paco Cela Seoane, Laureano Ortega Ortega, Carmen Muñoz Martínez, Manuel Arango Rego, Mª José Baños Andujar, Isabel Aparicio Sánchez i alguns altres, l’alliberament immediat dels quals exigim.

Com és lògic, qualsevol pres desitja sortir de presó i nosaltres no som una excepció, però no vam ser empresonats per una qüestió personal, sinó per les nostres idees, i si sortim d’ella serà per defensar les mateixes idees i projectes democràtic-revolucionaris pels quals en el seu moment vam ser empresonats, en cas contrari aquí seguirem.

Per tot això, a partir de l’1 de desembre començarem unes jornades de dejuni que, en principi, seran tots els dimarts i divendres, tenint molt present que els companys malalts i els que porten més de vint anys a la presó i han participat en llargues vagues de gana podrien empitjorar la seva ja delicat estat de salut.

Derogació de la Llei de Partits!
Alliberament immediat dels presos polítics greument malalts i dels quals ja han complert la seva condemna!
Reunificació de tots els presos del PCE(r) i dels GRAPO en una mateixa presó!

Deixa un comentari

Els Maquis.

Programa emès el dia 13 de Març de 2011.
Fem una repàs a l´experiència del maquis a Catalunya. Des de l´inmediata fi de la Guerra Civil, passant per l´intent de conquesta de la Vall d´Aran fins arribar als intents fallist de guerrilla urbana individualista. Acabem amb unes reflexions sobre el poder de la banca a l´Estat Esapnyol i el pes que ha tingut aquest sector en l´actual crisis capitalista. Salut!

Deixa un comentari