La reforma de la negociació col·lectiva obre la porta a salaris de misèria

A l’Estat espanyol durant la dictadura franquista els nostres avis van saber molt bé el que era treballar per salaris que amb prou feines proporcionaven la manutenció bàsica a les famílies. Va ser contra aquesta situació que el sindicalisme de classe, organitzat entorn d’unes Comissions Obreres encara clandestines, llança la lluita que donaria com resultat la conquesta de la Negociació Col·lectiva. A partir d’aquest moment el treballar va començar a poc a poc a significar tenir un salari digne sobretot en aquells sectors on la lluita de classes es feia més present en el dia a dia.

Avui, no obstant això, en nom de la competitivitat i amb la cobertura del Consens i el Pacte Social se’ns estan arrabassant tots els drets conquistats per la lluita obrera. L’última agressió es va perpetrar en el Consell de Ministres del passat 10 de juny contra el dret a la Negociació Col·lectiva on entre altres qüestions:

· Es limita greument el dret a Vaga, prohibint-se de facto durant la negociació col·lectiva, desarmant a la part obrera del seu principal mètode de pressió. Sumant-se la gairebé obligació de l’arbitratge en els casos de conflicte col·lectiu.

· Es regula el despenjament salarial del conveni per part de les empreses.

· Es podrà prioritzar en molts casos el Conveni d’empresa possibilitant condicions laborals i salarials pitjors que les pactades en el Conveni Sectorial o Provincial.

· S’ataca el paper del Comitè d’empresa, instància unitària dels treballadors i treballadores.

· S’acaba amb la vigència indefinida dels convenis mentre no es negociï un de nou (ultraactivitat), imposant-se en casos de falta d’acord l’arbitratge obligatori el que suposarà una pèrdua de drets davant la impossibilitat de la part obrera de desenvolupar una pressió efectiva durant la negociació.

Davant aquest nou atracament als nostres drets no existeix excusa. No és cert que avui sigui més difícil lluitar, no és cert que avui la classe obrera tinguem una mica més que perdre que les nostres cadenes. Objectivament el Capitalisme necessita per sortir de la seva crisi estructural una major sobreexplotació de la força de treball o dit d’una altra forma, necessita que menys persones treballin més cobrant menys. Davant això podem resignar-nos i creure a els qui ens demanen un esforç en la promesa d’un Capitalisme futur més humà oblidant-se i ocultant, la veritable naturalesa del mateix, o podem unir-nos i organitzar-nos per lluitar pels nostres interessos com a classe destruint des del seu interior el sectarisme i la miopia de les organitzacions sindicals que, per activa o passiva, es mostren incapaces d’organitzar la resposta unitària i contundent que necessita la patronal i els seus governs.

EL PCPC crida per tot això a organitzar la lluita des de la base, a crear Comitès per a la Unitat Obrera, perquè només la classe organitzada podrà frenar els atacs d’un capital despietat i cruel que sap que només sobre la nostra misèria pot aspirar a sortir de la seva crisi sistèmica. Un combat per uns drets que els comunistes sabem que només en el Socialisme i el Comunisme estaran plenament assegurats però pels quals hem de lluitar avui.

CONTRA ELS ATACS DEL CAPITAL, UNITAT I LLUITA OBRERA!

Anuncis

,

  1. Deixa un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: