Grècia: “Fora partits i sindicats, o amb el KKE i el moviment amb orientació de classe?”

Divendres passat els blocs que estan guiant el moviment dels ciutadans “indignats” van publicar una declaració dels ciutadans “indignats” a la Plaça Syntagma que cridava a les forces d’esquerra a abandonar les places. Així, els dirigents “anònims” del “moviment de les places”, els “no partidistes”, “espontanis”, “no polititzats” ciutadans semblen estar polititzats i es declaren a si mateixos com “anti-esquerra”.

Potser aquesta sigui la raó per la qual s’amaguen darrere del seu anonimat. Fins aquest moment declaraven que el seu enemic era la política que portava pobresa i atur, mentre la seva consigna era lliurar-se del memoràndum i dels polítics que l’apliquen. Aquest element, juntament amb el fet que organitzen mobilitzacions, ja expressa una posició política.

Ara estan mostrant un aspecte més de la seva posició política i de la seva pràctica, atribuint a tots els partits en general – incloent-hi el KKE – la política bàrbara que porta al poble i a la joventut a la indigència. Per descomptat, no demostren qui es beneficia d’aquesta política, no mostren qui són els veritables enemics: els monopolis, els capitalistes.

Estan en contra del moviment sindical amb orientació de classe en base a l’argument que els sindicats han d’abandonar les places. Però el moviment sindical no és homogeni. Hi ha alguna relació entre el govern i el sindicalisme groc que va ajudar a l’adopció de les bàrbares mesures i el PAME, que ha organitzat vagues i massives manifestacions contra les mateixes juntament amb el PASEVE, el PASY, l’OGE i el MAS?

La autodefinició de “no partidista” que han fet servir fins ara, que ha estat exaltada pels grups mediàtics dels capitalistes, així com la seva lògica relativa al tema de la democràcia, demostren ser res més que hipocresia. De la mateixa manera, la seva suposada intenció d’unir al poble, fins i tot sobre la base del vague contingut contra el memoràndum del “moviment de les places” des de posicions com “fora l’esquerra”, “partits fora”, “sindicats fora” és divisionista , alhora que ells no són tan democràtics o, per ser més exactes, són antidemocràtics.

Al mateix temps, i mentre ells s’oposen al memoràndum i a les horribles mesures, no diuen ni una sola paraula contra el govern, la UE i les forces polítiques que estan d’acord amb aquesta política. Només parlen en general sobre els polítics que l’apliquen amb arguments vagues, igualant al KKE amb aquests partits.

Evitar l’expressió política i ideològica del poble treballador, que té el dret de tenir el seu propi punt de vista i expressar oberta i públicament en general i en particular en el si del moviment, on es desplega la lluita política i ideològica, no només està en contra de la democràcia, especialment en el si del moviment, sinó que també la emmordassa. És més, tot moviment, fins i tot els espontanis, però encara més el moviment a les places, té un objectiu, independentment que s’estigui d’acord o no. Però aquesta acció revela que els dirigents dels moviments de les places tenen un punt de vista: o véns a la plaça amb les nostres posicions político-ideològiques abandonant les teves pròpies o no vinguis, queda’t lluny de les places.

Sembla que es tracta d’una tàctica ben elaborada per marcar línies divisòries entre les forces populars que estan organitzades en sindicats i partits, que no oculten la seva ideologia, la seva política i fins i tot la seva identitat de partit, i els que van a les places, que són també gent normal, la majoria dels quals van creure als partits burgesos que han traït les seves esperances d’una vida millor, que estan desencantats amb la política burgesa i busquen una sortida.

Després de tot, a qui serveix la lògica “fora partits i sindicats”? En aquest punt no repetirem que els dels blocs estan preparant un partit amb el nom de “Democràcia Immediata”, com es va dir a la TV. Però també hi ha una veritat que no volen que surti a la llum, que tracten d’ocultar tal com fan a vegades els mitjans burgesos: principalment que no tots els partits són el mateix, que l’anomenat moviment no partidista de les places és una entitat política que, encara que diu ser no partidista, té una posició política contra els altres partits, independentment del que digui de si mateix.

Des del primer moment en què aquest tipus de mobilitzacions van aparèixer, plantegem la pregunta: qui s’amaga darrera dels blocs i internet? Per què no apareixen? Què significa el seu anonimat? No hauria aquest fet de preocupar als que es reuneixen a les places? Perquè haurien de saber quines forces els conviden i organitzen aquestes activitats. Pels blocs no és suficient, ni tot comença espontàniament des d’un bloc, fins i tot encara que contribueixin a les mobilitzacions igual que ho fa l’enorme promoció als mitjans.

Però sembla que l’anonimat ajuda als que estan darrere dels blocs i no només a ells. Després de tot, l’experiència del moviment popular mostra que també hi ha forces organitzades que apareixen com forces del “moviment” i s’oposen – sense importar si ho fan intencionadament o no – al moviment popular organitzat, mentre que quan estan en acció oculten les seves cares amb caputxes.

Ara el moviment dels qui no tenen nom ha emergit. La gent que s’amaga té un objectiu específic, que també tracten d’ocultar. Es presenten a si mateixos com a dirigents pro-poble però no assenyalen al veritable oponent del poble.

Els que cobreixen les seves cares amb caputxes s’oposen als mecanismes repressius estatals, les finestres de les botigues i els bancs; consideren que aquests són els seus oponents i no els monopolis. La seva activitat fomenta la tendència a que el moviment perdi el seu caràcter organitzat, impedeix la participació de la gent i no conrea una consciència rebel.

Els procediments de la democràcia directa suposadament expressen participació des de baix en l’activitat antimemorándum. Però quina força política imposarà la seva voluntat per a que el memoràndum sigui abandonat? Però ells, estan en contra dels polítics i els partits polítics. Així que qui ho farà? Altres polítics, i potser altres forces organitzades amb la línia política expressada en les places, que no estan en contra dels monopolis i els capitalistes. Així que estem parlant d’un altre sistema burgès reformat. Serà aquest el seu objectiu?

Evidentment, la posició específica “fora partits” fa que algunes persones d’alguns partits apareguin com a defensors de la línia del seu partit al matí, afalaguen els que expressen una “posició no partidista” malgrat el fet que aquesta mateixa gent són quadres dirigents de partits, i a la nit van a les places com “gent sense partit”. Això és hipocresia a gran escala, si no directament frau. La gent normal, la gent jove, participa en les places per expressar la seva indignació, descontentament i ira contra el govern, la UE i la Troica. Però no entenen o no accepten la línia política partidària de l’enderrocament del sistema. Aquest poble treballador no ha de ser atrapat a la xarxa que el sistema està preparant per mitjà dels anomenats “no partidistes” i espontanis. El conflicte amb els monopolis no és incolor. Hi ha d’haver un pla, una estratègia, ideals, contribució i sacrificis. Això significa aliar-se amb el KKE i les forces radicals d’orientació classista, les noves forces, que s’estan començant a mobilitzar al superar la seva inèrcia i tolerància, han de donar aquest pas endavant.

“Fora partits” és una posició conservadora. Els partits polítics són organitzacions que amb la seva línia política i ideologia, expressen interessos específics. La nostra societat es divideix en classes i capes socials. La classe burgesa, d’una banda, la dominant, té el poder, que gestionen alguns dels seus partits en el govern, i d’altra banda la classe obrera. Hi ha capes intermitges que es diferencien econòmicament, així com socialment. Les capes intermitges, que estan en una posició econòmica més baixa, són aliats objectius dels treballadors i oponents dels monopolis. La seva posició de “fora partits” iguala al KKE amb els partits burgesos. Oculta al veritable oponent del poble, els monopolis, que són qui tenen el poder.

Un treballador s’autoenganya si creu que les mobilitzacions en les places són suficients per alliberar dels antics i nous problemes que se li han posat sobre la taula sense que hi hagi un moviment que estigui arrelat i comenci a les fàbriques i indústries, en tots els centres de treball, contra la classe capitalista. Quan el moviment no és fort a les fàbriques, totes les mobilitzacions que es facin no tenen bases sòlides. El veritable escenari de la lluita de classes és el centre de treball, l’empresa. Aquí és on els treballadors estan en lluita diària i sense quarter contra els grans empresaris – lluita que sorgeix de les relacions de classe, les relacions d’explotació, perquè la riquesa i els beneficis dels capitalistes es produeixen per la feina dels obrers. Alguns diuen que també a les places, i això és necessari, però primàriament en el lloc on els oponents de classe entren en conflicte. Aquí hi ha el veritable nucli de la lluita política amb orientació de classe.

El treballador s’autoenganya si creu que les mobilitzacions populars han d’allunyar-se de tots els partits o estar en contra d’ells. Tal moviment està condemnat a ser sotmès a la línia política dels capitalistes, a contribuir a la perpetuació de l’explotació.

El treballador s’autoenganya si creu que el sistema polític burgès pot funcionar en interès del poble. El sistema polític burgès no pot ser corregit, només enderrocat.

El treballador s’enganya a si mateix si promou la demanda d’alliberar-nos del memoràndum, sense acompanyar-la de la demanda de sortida de la UE i l’enderrocament de l’estat dels monopolis a Grècia.

El poble necessita que al moviment se li doni una perspectiva clara. Això significa una lluita organitzada aliada al KKE, una lluita per mitjà dels moviments amb orientació de classe del PAME, PASY, PASEVE, OGE i MAS. Únicament aquestes forces es poden oposar a l’estratègia dels monopolis i els seus servidors amb l’estratègia a favor dels interessos populars. Sense aquesta estratègia, la gent no trobarà una sortida.

Consell editorial de Rizospastis
…………
Extret de larepublica.es

Advertisements

  1. Deixa un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: