Arxivar per Setembre de 2011

Temporada 2011-2012. Primer programa

Programa emés el dia 25 de Setembre de 2011. Primer programa de la temporada 2011-2012. Una vegada acabat el cicle de programes sobre el Moviment Obrer Català ens proposem de seguir orientats sobre l’actualitat i la reflexió més combativa i de classe. Dos anys quasi bé aportant materials i treballant sobre la història del moviment obrer amb desenes d’hores d’emissió en directe, entrevistes, material gràfic i audiovisual penjat al bloc..Amb l’esforç compromés per dur endavant aquest projecte radiofònic volem seguir aportant eines d’anàlisi i reflexió ideològica sobre la realitat.
Per això aquest any ens proposem fer un seguiment exhaustiu del mòn internet. En concret la militància comunista que de vegades anònimament i d’altres per part de col.lectius polítics revolucionaris sostenen abnegadament en la voluntat de difondre l’ideari comunista.
A la vegada voldrem potenciar la nostra pròpia eina de difusió per internet, el nostre bloc que anirem actualitzant esperem amb puntualitat.
Aquesta quinzena doncs començem a complir aquest nou objectiu dedicant el programa a la recepció per internet de la revolució naxalita.Exemple revolucionari per a les oprimides del mòn, aquesta revolució maoista al cor del vell estat indi porta desenvolupant-se en glorioses pàgines de lluita ideològica i armada pel triomf del comunisme al subcontinent asiàtic.
Esperem que el disfruteu!
Visca la revolució nexalita!
Recolçar la Guerra Popular a Índia!

http://www.ivoox.com/25-09-2011_md_814019_1.mp3″

Descarrega-te’l

Anuncis

Deixa un comentari

DECLARACIÓ DEL COMITÈ PROLETARI INTERNACIONALISTA


El Comitè Proletari Internacionalista neix amb la fi de donar impuls a una activitat contínua de recolzament, solidaritat i informació al voltant del procés revolucionari que està desenvolupant-se a India. El CPI vol donar a conèixer i generar simpatia vers aquest procés al si del proletariat i entre les classes i capes populars i oprimides a l’ Estat Espanyol.

A India -amb més de 1.100 milions d’ habitants, segon país més poblat al món, i una de les grans economies capitalistes “emergents”-, avança un procés revolucionari de proletaris i campesinat pobre dirigit pel Partit Comunista d’ India (maoista), un partit forjat a cops de la lluita més enferrissada contra el revisionisme o fals comunisme d’ ençà els anys seixanta. Es tracta d’ una realitat gairebé sense ressò als aparells de “comunicació” controlats per la burgesia, sigui o no mitjançant el rostre de la seva esquerra domesticada i reformista-revisionista.

Aquest procés s’ inicià en 1967, a la localitat de Naxalbari (Bengala Occidental), quan milers de camperols pobres sense terra i de proletaris, armats amb llances i precaris fusells, declararen la guerra al Vell Estat Indi, a la classe terratinent, a la burgesia índia i al seu amo imperialista. Un nou moviment, conegut avuí com naxalita, neixia trencant, així mateix, amb el reformisme al si del moviment comunista indi. El missatge fou fort i clar: destruir l’ Estat reaccionari per “la crítica de les armes”, i construir un nou Estat dirigit pel proletariat com a únic camí per garantir acabar amb l’ explotació i dominació que pateixen les masses oprimides.

Avuí la Guerra Popular en India és una esperança per a tots els oprimits i revolucionaris del món. Podem dir que és l’ esperança més important i trascendental per els proletaris i per els camperols en aquest moment. Representa l’ anhel de milions d’ oprimits que perseguim possar fi al domini capitalista i de la seva brutalitat econòmica, política, militar, ideològica i cultural.

La importància de la Guerra Popular a India és inmensa. D’ una banda, el seu triomf significaria alliberar a quasi 1.200 milions de persones de la misèria que “viuen” diariament, a la vegada que provocaria un gran entusiasme als pobles del sud d’ Asia i del món sencer en la lluita en contra de l’ imperialisme i de la reacció. El triomf de la Revolució a India significarà un impuls indubtable per al Moviment Comunista Internacional. Aquest triomf crearà les condicions idònies per assentar les bases més sòlides en la perspectiva de l’ inici d’ una nova onejada de Revolució Proletària Mundial. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

,

Deixa un comentari

Tret del Poder tot és il.lusió. Part I

La confluència d’individualitats lliurement autodeterminades en un espai horitzontal de debats i propostes, ha generat un munt de dubtes en propis I estranys. Aquesta reflexió no vol ser un balanç sumatiu sinó una problematització dels principis ideològics subjacents en certs sectors del “moviment”. Un apunt a les múltiples I parfcials lectures que han de poder-nos acostar a un relat compartit.
El principi d’autoritat més consolidat I més veritablement vinculant és aquell que parteix de l’absència de coerció o autoritat preassumida. Es fruit del consens entre les parts I és lliurement assumit per aquestes. Tota norma que no parteixi de les pròpies necessitats d’aquells sobre els quals s’alplicarà, està condemnada al fracàs o en el pitjor dels casos a reproduïr les relacions de poder assimètriques propies del sistema. Aquest esquema de funcionament és propi de l’espai performatiu I horitzontal que vol ser la plaça cívica I ciutadana. En confrontació amb l’Estat(que vetlla a través de la burocràcia I la polícia pels interessos del poderosos) I els engranatges que falsament lluiten contra aquest com el Sindicat o el Partit. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

,

Deixa un comentari

La sorprenent Llei de Telecomunicacions de Bolívia.

Els capitalistes denominen llibertat de premsa a la llibertat de suborn de la premsa pels rics, a la llibertat d’utilitzar la riquesa per a fabricar i falsejar l’anomenada opinió pública. Els defensors de la “democràcia pura” també es manifesten de fet en aquest cas com a defensors del més immund i venal sistema de domini dels rics sobre els mitjans d’ilustració de les masses, resulten ser mentiders que enganyen al poble i que amb frases boniques , belles i falses fins a la medul distreuen de la tasca històrica concreta d’alliberar la premsa del seu subjugació pel capital.
Lenin.

Any 1997 Llei de Telecomunicacions de Bolívia.Els mitjans privats controlaven el 98% de les llicències. La nova Llei del govern Evo pretèn trencar aquest monopoli dels mitjans privats que orquesten campanyes antiguvernamentals en favor dels interessos de l’oligarquía boliviana I le tesis de l’imperialisme informatiu de la CNN ianqui.
Les ràdios lliures a Catalunya I a Barcelona en concret tenen ja un llarg recorregut. Símbol de les incipients llibertats de la primera “democràcia” post-franquista I sobretot expressió de l’autorganització popular I les lluites veïnals(doncs moltes ràdios comunitàries I lliures tindràn les seves primeres seus als locals de les associacions de veïnes). Han sigut des del seu inici un projecte diferent I alternatiu a les radio-formules I emissores més o menys institucionalitzades. Incòmodes per a el poder I sobretot per a un espectre radiofònic amb objectius cada cop més interferits per la recerca del benefici per sobre dels continguts. Les ràdios lliures han anat guanyant-se per diferència, un espai propi I diferenciat en quant al format I els continguts.
És per això o precisament contra això que les veus interessades en una regularització del sector, apunten entre d’altres coses a donar rang legal a aquesta tendència de mercantilització de l’espai radiofònic I d’expoliació dels espais comunitaris en els seu benefici. Les noves Lleis de Telecomunicacions en projecte a l’Estat Espanyol parlen d’una vulneració dels mínims d’espai per a les ràdios comunitàries I associatives proposades en un primer moment. Fent impossible així aventurar fins a quin punt arribarà la degradació I l’atac a la pluralitat del medi.
No podem llavors més que alegrar-nos de la decisió del govern popular de Bolívia que juntament amb d’altres processos oberts a l’Amèrica Llatina són com va més va un exemple, inspiració I esperança.
………………..
La sorprenent Llei de Telecomunicacions de Bolívia

Havia de ser Bolívia. El país pioner de la comunicació popular, el país on es va aixecar la primera ràdio sindical i minera al 1947, aixeca ara una llei sorprenent que dóna a cada qui el que correspon.

La nova Llei General de Telecomunicacions, Tecnologies d’Informació i Comunicació, recentment aprovada per l’Assemblea de l’Estat Plurinacional de Bolívia, distribueix així les freqüències de radi i televisió:

►Per al sector públic-estatal, el 33 per cent.

►Per al sector privat-comercial, el 33 per cent.

► Per al sector social-comunitari, el 34 per cent.

Quan vam llegir aquesta Llei, ens pessiguem per saber si estàvem somiant o desperts.

I després, comencem a celebrar aquesta enorme conquesta en la difícil tasca de democratitzar les comunicacions.

Perquè si les freqüències de ràdio i televisió són un bé públic, si pertanyen a la societat en el seu conjunt, amb quin dret han estat monopolitzades i *mercantilizades pel sector privat? A Bolívia, com a l’immensa majoria dels països llatinoamericans i del Carib, l’empresa privada amb finalitats de lucre acapara més del 90 per cent d’aquestes freqüències (de vegades, el 99 per cent!).

Si hi ha tres sectors (el públic, el privat i el comunitari) just és que aquestes freqüències es distribueixin equitativament entre els tres. L’Assemblea de Bolívia, amb audàcia, reserva per al tercer sector el 34 per cent, dividint aquest en 17 per a les organitzacions socials i comunitàries i l’altre 17 per als pobles i nacionalitats indígenes que en aquest país germà són una gran majoria de la població.

Ja l’empresa privada boliviana està xisclant perquè diuen que amb aquesta distribució “es viola la llibertat d’expressió”. Cap violació. La veritable violació és el monopoli de les freqüències instal·lades des de fa dècades als nostres països.

Que les freqüències en mans de l’Estat poden tornar-se governamentals i no veritablement públiques? Per descomptat, és un gran perill. Però també les freqüències en mans privades poden oblidar la seva responsabilitat social i defensar interessos de polítics corruptes. I això no és un perill, sinó una trista realitat en molts mitjans de comunicació que per guanyar diners perden els seus valors ètics.

Felicitem al govern de Bolívia, a les organitzacions indígenes i socials, a *ERBOL, a les xarxes de dones, a tots els comunicadors i comunicadores que han lluitat des de fa anys per aconseguir una llei com aquesta que posa les coses en el seu lloc. Una llei democràtica i *democratizadora.

I desitgem que els *assambleístes d’Equador, de Paraguai, de Mèxic, de Guatemala, d’altres països de la regió llatinoamericana on s’estan discutint lleis de comunicació, prenguin exemple de l’Estat Plurinacional de Bolívia.

*Jallalla, Bolívia!
…..

Deixa un comentari

El 15-M i l’esquematisme revisionista


El passat 15 de Maig una desconeguda ràbia va sortir als carrers del país, encenent l’espurna de la indignació popular que porta temps forjant-se a la calor del gradual desgast del model polític espanyol, amanit en els últims anys amb unes gotes de crisi econòmica.

El 15 de Maig els comptes estaven ben clars, quedaven set dies per a les eleccions municipals, una etapa cim a la democràcia burgesa doncs és a través d’aquests moments de democràcia com el capital renova, si s’ escau, als gestors de la seva dictadura. Donades les dates el 15M només podia ser observat per tots aquells que participen del circ electoral com un element després del qual agotnar-se per esgarrepar uns quants vots. I és que en això consisteix tota campanya electoral, a convertir l’oferta pròpia en la millor de l’aparador per atreure el major nombre de votants possible. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

,

3 comentaris

L’afer Tujachevski

Per Juan Manuel Olarieta

El 16 de maig “El Viejo Topo” i el diari digital “Rebelión” van inserir un article de S.López Arnal (“La gran guerra patriòtica i les invencions de Kruschov”) que mostra la paranoia de la intel·lectualitat burgesa amb Stalin, el PCUS, la URSS i qualsevol esdeveniment històric que tingui a veure amb el moviment comunista internacional. Ni López Arnal ni cap d’ambdós mitjans desaprofiten l’ocasió per tornar sobre els seus propis fantasmes amb qualsevol excusa.

En una ostentació de falta d’originalitat, López Arnal, “El Viejo Topo” i “Rebelión” aboquen un munt d’afirmacions que repeteixen la lletania de la guerra psicológica desfermada per l’imperialisme des de 1945, naturalment sense esmentar fonts ni documentar afirmacions, perquè han de suposar que les seves absurdes concepcions són “vox populi” i tòpics que no fa falta demostrar. Per a mostra serveix un botó. Entre aquests llocs comuns que no necessiten demostració està la tesi que en 1937 Stalin “es va desfer” de l’Estat Major de l’Exèrcit Roig, que Tujachevski era “la millor ment militar del país” i, com Stalin (sempre Stalin), estava obsedit a liquidar als millors, Tujachevski també va “ser acusat falsariament de traïció” i executat. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Deixa un comentari