Tret del Poder tot és il.lusió. Part I

La confluència d’individualitats lliurement autodeterminades en un espai horitzontal de debats i propostes, ha generat un munt de dubtes en propis I estranys. Aquesta reflexió no vol ser un balanç sumatiu sinó una problematització dels principis ideològics subjacents en certs sectors del “moviment”. Un apunt a les múltiples I parfcials lectures que han de poder-nos acostar a un relat compartit.
El principi d’autoritat més consolidat I més veritablement vinculant és aquell que parteix de l’absència de coerció o autoritat preassumida. Es fruit del consens entre les parts I és lliurement assumit per aquestes. Tota norma que no parteixi de les pròpies necessitats d’aquells sobre els quals s’alplicarà, està condemnada al fracàs o en el pitjor dels casos a reproduïr les relacions de poder assimètriques propies del sistema. Aquest esquema de funcionament és propi de l’espai performatiu I horitzontal que vol ser la plaça cívica I ciutadana. En confrontació amb l’Estat(que vetlla a través de la burocràcia I la polícia pels interessos del poderosos) I els engranatges que falsament lluiten contra aquest com el Sindicat o el Partit.
Les lliures individualitats es troben I comparteixen experiències significatives(pel que té de coneixement de les necessitats de l’altre), en un nou espai performatiu. Aquest és un espai necessariament horitzontal I símbòlicament accessible(en constant construcció I deconstrucció dels seus elements constituents).
Això no evita però que es puguin desenvolupar tendències al seu si. Desenvolupaments d’aquesta matriu antiautoritària(entent per autoritat com hem dit tota organització tradicional dels cossos, com els sindicats o els partits, avantsala de l’Estat).
La primera pretèn allargar el moment de recreació performativa de les tensions amb el sistema, fins arribar a condicionar per esgotament de les consciències de les altres esferes de la societat(el Poder econòmic I polític bàsicament). L’altre parteix d’aquesta descoberta trascendental dels cossos amb mòn I juntament amb una certa lectura de les dinàmiques socials se sent suficientment legitimitzat per començar la transformació social.Ambdues comparteixen un sistema de senyals semblant, basat en el rebuig a l’autoritat tradicional I un rebuig a la concrecció del moviment.
La primera tendència és la que més a conectat amb el mainstream cultural (mitjans de comunicació I noves professions) I amb els subtrats ideológics mès primaris del poble en general(apartidisme i apoliticisme sense concretar). La seva limitació és històrica: voler condicionar el poder. Fent una crítica d’aquelles contradiccions més punyents del sistema però deixant la solució final en mans d’aquells a qui han estat criticant(el Poder organitzat). Contra aquesta deriva s’erigeix la segona tendència.
Per a aquesta una vegada identificada la formula organitzativa performativa I antiautoritària per execl.lència, només falta trobar el subjecte social que la porti a terme. La base social que substantivi totes les seves potencialitats. No serà la classe treballadora, el Partit , o el sindicat a través d’una acció revolucionària qui farà la transformació social. Aquestes són categories obsoletes, instàncies del mateix mecanisme de dominació que ja han finiquitat el seu moment històric d’alienació en la lluita contra el Poder. Ideologíes (marxisme o anarquisme) que només serveixen per a que el Poder pugui tenir un blanc fàcil a qui abatre I en últim terme subsumir en la seva inexorable dinàmica de relacions de poder assimètriques. A més que el marxisme com a ideología autoritària per se resulta doblement condemnada.
El subjecte del canvi seràn tots aquells que tradicionalment han restat exclosos dels grans relats del poder: El precariat, l’immigrant il.legal, el transexual, el llauner, el top manta…Tots aquells subjectes que posen en dubte una democràcia capitalista normalitzada I normativitzadora. Però que alhora no han sigut mai integrats en les estratègies d’assimilació cap al sistema dels Partits o els sindicats. Per tan la contradicció principal del sistema deixa de ser entre Treball I Capital I passa a ser entre la Diferència I la Normalitat.
Com incoporar aquests subjecte al happening constant de transformació de la nostra realitat. A partir de crear una realitat paral.lela I en contradicció amb el sistema. Negar-lo en la pràctica a ell I a totes les seves relacions de poder I identitat(sexualitat, nació, treball, classe social…). La relació amb el Poder només pot ser burlant els mecanismes d’integració des de dins(viure de les subvencions, beques, les feines precàries….) el que Tiquun anomena “combinacions” o bé aconseguint el màxim creant una comunitat autoabastida I autorganitzada.
Aquestes comunitats autònomes, autèntic actiu mític d’aquest col.lectiu de lliures individualitats, també es pot recrear en un entorn urbà a través de xarxes de socialitzaciço al marge del sistema(horts urbans, CSO…),tenen alhora el seu espai performatiu màxim en un etorn rural. La petit comunitat autogestionada d’una manera horitzontal es converteix en una zona temporalment autonoma del Poder.
El punt de connexió d’ambdues tendències més enllà de les plaçes cíviques I d’afirmació de la ciutadania, són aquest sistema de senyals evanescent que defuig posar-li potes a la taula. DE qualsevol mena que fossin aquestes. Doncs això seria una concessió al sistema que podria desqualificar-lo o controlar-lo més fàcilment a través de l’estereotip. Per poder mantenir l’avantatge alliberadora sobre el sistema, el que s’ha de potenciar és el treball anònim en xarxa, desconcertar-lo a través de múltiples atacs en la nit del ciberespai, com a autèntics pirates sense nom I sense rostre. El mailing, la performance al carrer, la concentració per la consigna I sense convocants el ser I el devenir, el ser I el devenir…. per infondre el pànic en el sistema simbòlic tradicional del Poder.

Advertisements

,

  1. Deixa un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: