Arxivar per Octubre de 2011

Programa del dia 23 d’Octubre de 2011

Tercer programa de la temporada 2011-2012.

Aquesta quinzena hem fet dues entrevistes. La primera amb els companys de Bandera Roja. Organització maoista de Castellà que ens parlen del seu últim PLe on han anunciat el seu salt a organització d’abast estatal. Amb ells parlem del seu recorregut ideològic i de conformació de l’eina del proletarial el partit revolucionari de nou tipus.

Després comptem a l’estudi amb la presència d’un memebre del CPI(Comité Proletari Internacionalista). Aquest Comité va nèixer a l’Estat ESpanyol amb l’objectiu de donar recolçament a la revolució naxalita a la índia.Amb el company del CPI fem un repàs històric als orígens de la revolució naxalita i intentem una aproximació a les seves reivindicacions i principals hites en la lluita contra el burgés i proimperialista Estat Indi. Volem també comprendre perque la revolució naxalita pot ser un exemple de revolució per  al resta de pobles oprimits del món, en la lluita per l’establiment d’un poder basat en Nova Democràcia, des de les bases populars de recolçament a la Guerra Popular i sota el lideratge del Partit revolucionari.

Que el disfruteu fins la quinzena que vé!Salutacions comunistes!

http://www.ivoox.com/programa-del-dia-23-octubre-2011_md_859172_1.mp3″

Descarrega-te’l

Anuncis

Deixa un comentari

El paper genocida de l’OTAN (Segona part)

Fa una mica més de vuit mesos, el 21 de febrer d’enguany, vaig afirmar amb plena convicció: “El pla de l’OTAN és ocupar Líbia”. Sota aquest títol vaig abordar per primera vegada el tema en una Reflexió el contingut semblava fruit de la fantasia.

Incloc en aquestes línies els elements de judici que em van portar a aquesta conclusió.

“El petroli es va convertir en la principal riquesa en mans de les grans transnacionals ianquis, a través d’aquesta font d’energia van disposar d’un instrument que va acréixer considerablement el seu poder polític en el món”.

“Sobre aquesta font d’energia es va desenvolupar la civilització actual. Veneçuela va ser la nació d’aquest hemisferi que major preu va pagar. Estats Units es va fer amo dels enormes jaciments amb que la naturalesa va dotar a aquest germà país.

“En finalitzar la darrera Guerra Mundial va començar a extreure dels jaciments de l’Iran, així com dels d’Aràbia Saudita, l’Iraq i els països àrabs situats al voltant d’ells, majors quantitats de petroli. Aquests van passar a ser els principals subministradors. El consum mundial es va elevar progressivament a la fabulosa xifra d’aproximadament 80 milions de barrils diaris, inclosos els que s’extreuen en el territori dels Estats Units, als que ulteriorment es van sumar el gas, l’energia hidràulica i la nuclear “.

“El malbaratament del petroli i el gas està associat a una de les majors tragèdies, no resolta en absolut, que pateix la humanitat: el canvi climàtic.”

“Al desembre de 1951, Líbia es converteix en el primer país africà a aconseguir la seva independència després de la Segona Guerra Mundial, en què el seu territori va ser escenari d’importants combats entre tropes alemanyes i del Regne Unit …”

“El 95% del seu territori és totalment desèrtic. La tecnologia va permetre descobrir importants jaciments de petroli lleuger de gran qualitat que avui arriben a un milió 800 mil barrils diaris i abundants dipòsits de gas natural. […] El seu rigorós desert està situat sobre un enorme llac d’aigua fòssil, equivalent a més de tres vegades la superfície de Cuba, la qual cosa li ha fet possible construir una àmplia xarxa de conductores d’aigua dolça que s’estén per tot el país. “

“La Revolució Líbia va tenir lloc el mes de setembre de l’any 1969. El seu principal dirigent va ser Muammar al-Gaddafi, militar d’origen beduí, qui en la seva més primerenca joventut es va inspirar en les idees del líder egipci Gamal Abdel Nasser. Sens dubte que moltes de les seves decisions estan associades als canvis que es van produir quan, igual que a Egipte, una monarquia feble i corrupta va ser enderrocada a Líbia. “

“Es podrà estar o no d’acord amb el Gaddafi. El món ha estat envaït amb tot tipus de notícies, utilitzant especialment els mitjans massius d’informació. Caldrà esperar el temps necessari per conèixer amb rigor quant hi ha de veritat o mentida, o una barreja de fets de tota mena que, enmig del caos, es van produir a Líbia. El que per a mi és absolutament evident és que el Govern dels Estats Units no el preocupa en absolut la pau a Líbia, i no vacil · larà a donar a l’OTAN l’ordre d’envair aquest ric país, potser en qüestió d’hores o molt breus dies .

“Els que amb pèrfides intencions van inventar la mentida que Gaddafi es dirigia a Veneçuela, igual que ho van fer a la tarda d’ahir diumenge 20 de febrer, han rebut avui una digna resposta del ministre de Relacions Exteriors de Veneçuela, Nicolás Maduro …”

“Per la meva banda, no imagino al dirigent libi abandonant el país, eludint les responsabilitats que se li imputen, siguin o no falses en part o en la seva totalitat.

“Una persona honesta estarà sempre contra qualsevol injustícia que es cometi amb qualsevol poble del món, i la pitjor d’elles, en aquest instant, seria guardar silenci davant el crim que l’OTAN es prepara a cometre contra el poble libi.

“A la direcció d’aquesta organització bel · licista li urgeix fer-ho. Cal denunciar-ho! “

En aquesta primerenca data m’havia adonat del que era absolutament obvi.

Demà dimarts, 25 d’octubre, parlarà nostre canceller Bruno Rodríguez a la seu de les Nacions Unides per denunciar el criminal bloqueig dels Estats Units contra Cuba. Seguirem de prop aquesta batalla que posarà en evidència un cop més la necessitat de posar fi, no només al bloqueig, sinó al sistema que engendra la injustícia en el nostre planeta, dilapida els seus recursos naturals i posa en risc la supervivència humana. Prestarem atenció especial a l’al.legat de Cuba.

Prosseguirà el dimecres 26.

Fidel Castro Ruz
24 de Octubre de 2011
…….
Extret de Cubadebate

Traduit per Espai Alliberat

Deixa un comentari

El paper genocida de l’OTAN

Aquesta brutal aliança militar s’ha convertit en el més pèrfid instrument de repressió que ha conegut la història de la humanitat.

L’OTAN va assumir aquest paper repressiu global tan aviat la URSS, que havia servit a Estats Units de pretext per crear-la, va deixar d’existir. El seu criminal propòsit es va fer patent a Sèrbia, un país d’origen eslau, el poble tan heroicament va lluitar contra les tropes nazis en la Segona Guerra Mundial.

Quan el març de 1999 els països d’aquesta nefasta organització, en els seus esforços per desintegrar Iugoslàvia després de la mort de Josip Broz Tito, van enviar les seves tropes en suport dels secessionistes kosovars, van trobar una forta resistència d’aquella nació les experimentades forces estaven intactes.

L’administració ianqui, aconsellada pel Govern dretà espanyol de José María Aznar, va atacar les emissores de televisió de Sèrbia, els ponts sobre el riu Danubi i Belgrad, la capital d’aquest país. L’ambaixada de la República Popular de la Xina va ser destruïda per les bombes ianquis, diversos dels funcionaris van morir, i no podia haver error possible com van al · legar els autors. Nombrosos patriotes serbis van perdre la vida. El president Slobodan Miloševiс, aclaparat pel poder dels agressors i la desaparició de l’URSS, va cedir a les exigències de l’OTAN i va admetre la presència de les tropes d’aquesta aliança dins de Kosovo sota el mandat de l’ONU, el que finalment va conduir a la seva derrota política i el seu posterior enjudiciament pels tribunals res imparcials de l’Haia. Va morir estranyament a la presó. Si hagués resistit uns dies més el líder serbi, l’OTAN hauria entrat en una greu crisi que va estar a punt d’esclatar. L’imperi va disposar així de molt més temps per imposar la seva hegemonia entre els cada vegada més subordinats membres d’aquesta organització.

Entre el 21 de febrer i el 27 d’abril d’enguany, vaig publicar al lloc web Cubadebate noves reflexions sobre el tema, en les quals vaig abordar amb amplitud el paper de l’OTAN a Líbia i el que al meu parer anava a succeir.

Em veig per això obligat a una síntesi de les idees essencials que vaig exposar, i dels fets que han anat passant tal com van ser previstos, ara que un personatge central d’aquesta història, Muammar Al-Gaddafi, va ser ferit de gravetat pels més moderns caça-bombarders de l’OTAN que van interceptar i van inutilitzar el seu vehicle, capturat encara viu i assassinat pels homes que aquesta organització militar va armar.

El seu cadàver ha estat segrestat i exhibit com a trofeu de guerra, una conducta que viola els més elementals principis de les normes musulmanes i altres creences religioses prevalents en el món. S’anuncia que molt aviat Líbia serà declarada “Estat democràtic i defensor dels drets humans”.

Em veig obligat a dedicar diverses Reflexions a aquests importants i significatius fets.

Prosseguirà demà dilluns.

Fidel Castro Ruz

24 octubre 2011
—-
Extret de Cubadebate

Traduit per Espai Alliberat

Deixa un comentari

Comunicat del KKE sobre l’atac al bloc del PAME i la mort d’un sindicalista


Nota de Espai Alliberat.
Unes reflexions per acompanyar el comunicat del Comité Executiu del KKE(Kommounistikó Kómma Elládas).

Primer de tot expressar el nostre condòl per la pèrdua de Dimitris Kotzaridis sindicalista de la construcció mort en la Manifestació contra les mesures del Parlament burgés de Grècia. Així mateix blasmem els actes de violència popular en un dia de Vaga General contra el Capital.

El poble treballador grec està en aquests moments a l’ull de l’huracà de la crisi econòmica de l’Europa del capital. Se li vol fer pagar(juntament amb Portugal, Irlanda i a més tardar l’Estat Espanyol o Itàlia) les dificultats del centre capitalista per recomposar el seu procés d’acumulació capitalista, endosant-los la seva recessió econòmica fruit de l’anarquia productiva del capitalisme. Així l’economia grega a dia d’avui ja acumula un deute extern de més de 300.000 milions d’euros que retalla la sobirania nacional i suposen un atac al benestar del poble grec.

És inaudit que en una situació de tant extrema gravetat la unitat popular es vegi trencada per l’actitud sectària i autoritària d’un bloc heterogeni minoritari.Volent forçar el ritme dels esdeveniments en una carrera folla cap al no res i mostrant així la seva absoluta orfandat ideològica i de qualsevol base social. L’absurd de l’estratègia del bloc negre arriba a situacions com la del dia passat que va acabar amb la mort del camarada Kotzaridis. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

, ,

Deixa un comentari

Per una veritable revolució. Comité Proletari Internacionalista

En els últims temps un gran moviment de masses s’ha activat a l’Estat espanyol. Importants sectors de la població, esperonats per com està el capital reestructurant-se amb la crisi, han despertat, després d’una perllongada letargia, a la vida política. Naturalment, una de les característiques d’aquest heterogeni moviment és la manca d’un referent clar respecte a què contraposar al sistema capitalista vigent.

Com no podia ser d’altra manera, espontàniament el moviment, orfe de bagatge i experiència política i defugint qualsevol adscripció a alguna corrent revolucionària històrica, deixat al seu sol impuls, no ha aconseguit articular una alternativa sòlida que oposar al capitalisme. El moviment, en general, no ha fet res més, amb tots els mèrits i defectes que li són propis, que navegar a la contra, a la defensiva dels atacs, difamacions i mesures impulsades per l’enemic, és a dir, la burgesia articulada a través del seu Estat. Precisament, aquesta posició defensiva i la negació de qualsevol reflexió històrica que el situés respecte al sistema en que busca oposar-se, ha estat la causa que, en general, la ideologia, els mètodes i les propostes que ha engendrat el moviment no hagin escapat a la lògica del sistema, sinó que s’ha mogut sempre a través de les seves coordenades, matisades, és clar, per un reformisme radical. D’aquesta manera, el interclassisme, el pacifisme, el parlamentarisme i el parcialisme han estat els eixos al voltant dels quals s’ha nucleat el discurs indignat. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

, ,

Deixa un comentari

El primer instrument musical electrònic es va fer a la URSS

El primer sintetitzador electrònic de la història de la música es diu theremin i deu el seu nom a Lev Sergueievich Termen, que va néixer a Leningrad (actual Petersburg) el 1896. L’inventor de l’instrument va escriure així sobre la seva vida: “Vaig començar a estudiar electricitat als 7 anys i música als 9. Amèrica la música des de la infància, perquè la sentia com una cosa viva i real. Quan vaig començar a tocar el cello, em confonia la contradicció entre la música i la manera com la obtenia: a través del moviment de l’arc, a la manera d’un xerrac mentre oprimia les cordes amb els dits. Sempre havia desitjat trobar una forma d’unir la meva passió per l’electricitat amb la que sentia per la música. Als 13 anys vaig descobrir les altes freqüències i els transformadors Tesla. Vaig prendre en una mà una vara de metall de mida mitjana i vaig obtenir una espurna d’alt voltatge acompanyada d’un so d’alta freqüència, observant que un canvi en la distància causava una variació en el to del so “.

El theremin es basa en el mateix principi. És un instrument musical que no s’assembla a cap altre: es toca sense tocar-lo. Consta de dues antenes que creen un camp electromagnètic cadascuna. L’intèrpret exerceix el paper d’un conductor elèctric i interactua amb aquests camps sense arribar a ser necessari el contacte físic amb l’instrument. La música es produeix quan l’intèrpret mou les mans en les proximitats de les antenes. Una de les antenes controla el to del so, mentre que l’altra maneja el volum.

El funcionament del theremin és molt simple però l’execució musical requereix un gran esforç de concentració per part de l’intèrpret: el cos ha d’estar perfectament equilibrat davant del instrument, el seu cap completament immòbil durant llargs períodes i el seu control neuromotriu de mans i braços ha de ser perfecte , ja que una lleugeríssima vibració o un canvi de posició involuntari dels membres superiors alteren radicalment el so de l’instrument. Vistos des de fora, els moviments del thereminista semblen els d’un director d’orquestra. Termen el descriu de la següent manera: “S’obtenen fàcilment sons de to variable utilitzant un corrent altern de freqüència també variable. Es posa una petita vareta vertical a manera d’antena, el que genera ones electromagnètiques de molt feble intensitat al voltant d’aquesta. Aquestes ones tenen una longitud i una freqüència definides: l’aproximació d’una mà, que és un conductor elèctric, altera la configuració del camp electromagnètic que envolta a l’antena, canvia la seva capacitància i, per tant, afecta la freqüència del corrent altern generada en l’instrument. D’aquesta manera, es produeix una mena de ‘toc invisible’ en l’espai que envolta l’antena, i, de la mateixa manera que en un cello la pressió d’un dit sobre la corda produeix un so tant més agut com més s’acosta el dit al pont, en el theremin el to s’incrementa com més s’acosta la mà a l’antena. De la mateixa manera, la intensitat del to canvia en aproximar una mà a l’altra antena, de forma circular, al voltant de la qual es formen ones electromagnètiques seguint el mateix principi. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Deixa un comentari

Aquella vegada que la URSS va salvar als nens del mòn.

Extracte del text “Viruela: cuando la mano del Hombre fue más poderosa que el puño de Dios.”.
….

És probable que no sàpigues qui és Viktor Zhdanov. Ni tan sols té una pàgina en wikipedia. No obstant això, estadísticament parlant, li deus la vida. Com a mínim, algú que coneixes li deu no haver estat horriblement desfigurat o quedar-se cec. I és que ell va ser el protagonista principal de la derrota definitiva de l’assassí més sagnant de tota la història de la humanitat: El virus de la verola.

V. Zhdanov. Heroi socialista soviètic.

La verola és una de les malalties de les aventures que tenim més vells registres (S’han trobat mostres d’ella en mòmies egípcies amb 3000 anys d’antiguitat). Si, Era un assassí de nens, fins al punt que a l’Índia no es posava nom als fills fins que l’havien superat (perquè era una cosa que havia de passar, com la varicel o el xarampió, només que amb una mortaldat que rondava entre el 20% i el 60%, que deixava cecs a un terç dels supervivents). Afectava a rics i pobres per igual, i cito casos com els de Mozart i Beethoven (a tots dos els van quedar marques de la malaltia a la cara), George Washington, Lincoln o Josef Stalin.

Perquè us feu una idea, la verola va matar entre 300 i 500 milions de persones només en el segle vint (i això sense explicar una innombrable quantitat de desfiguracions i casos de ceguesa), més que sis Segones Guerres Mundials al complet.

Nen víctima de la verola.

El 1953, el primer director general de laOrganización Mundial de la Salut va proposar per primera vegada a la 6a assemblea general la possibilitat d’eradicar la verola del món sencer. No obstant això, després extensos debats, la idea es va considerar poc realista i la 8a assemblea general de 1955 va adoptar una resolució típicament ambigua (WHA8.38) on es demanava a totes les autoritats sanitàries que realitzaran les campanyes necessàries però sense explicar com, on ni amb quins mitjans. Faltava una empenta. Un enorme empenta. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Deixa un comentari