Per una veritable revolució. Comité Proletari Internacionalista

En els últims temps un gran moviment de masses s’ha activat a l’Estat espanyol. Importants sectors de la població, esperonats per com està el capital reestructurant-se amb la crisi, han despertat, després d’una perllongada letargia, a la vida política. Naturalment, una de les característiques d’aquest heterogeni moviment és la manca d’un referent clar respecte a què contraposar al sistema capitalista vigent.

Com no podia ser d’altra manera, espontàniament el moviment, orfe de bagatge i experiència política i defugint qualsevol adscripció a alguna corrent revolucionària històrica, deixat al seu sol impuls, no ha aconseguit articular una alternativa sòlida que oposar al capitalisme. El moviment, en general, no ha fet res més, amb tots els mèrits i defectes que li són propis, que navegar a la contra, a la defensiva dels atacs, difamacions i mesures impulsades per l’enemic, és a dir, la burgesia articulada a través del seu Estat. Precisament, aquesta posició defensiva i la negació de qualsevol reflexió històrica que el situés respecte al sistema en que busca oposar-se, ha estat la causa que, en general, la ideologia, els mètodes i les propostes que ha engendrat el moviment no hagin escapat a la lògica del sistema, sinó que s’ha mogut sempre a través de les seves coordenades, matisades, és clar, per un reformisme radical. D’aquesta manera, el interclassisme, el pacifisme, el parlamentarisme i el parcialisme han estat els eixos al voltant dels quals s’ha nucleat el discurs indignat.

Així, a falta d’un altre referent o reflexió, ha estat l’anomenada “revolució” islandesa la que ha atret l’atenció dels indignats. I és que s’hi plasmen tots aquests elements polítics: una revolta ciutadana, que pretén anar més enllà de classes socials, pacífica, que ataca només algunes conseqüències parcials del capitalisme (el seu aspecte especulatiu o neoliberal) i que busca la participació d’aquesta mateixa ciutadania en les institucions vigents, fonamentalment el parlament, a les quals es busca regenerar però no destruir, com per exemple està succeint amb la reforma de la Constitució islandesa.

Tot això està succeint en un país integrat, encara que perifèric, en els centres de l’imperialisme, aquests països en els quals el relatiu benestar d’una part de la població és una conseqüència de l’espoli i la rapinya que pateix la immensa majoria de la humanitat, aquesta que habita l’anomenat tercer món.

Això ens assenyala la característica essencial de la “revolució” islandesa, que no és sinó la panacea de les anomenades classes mitjanes, aquests sectors socials que gustosament decidirien en assemblea quedar al marge de la història i els seus tràfecs. Islàndia és, doncs, la utopia petit burgesa dels que no qüestionen les relacions d’explotació que governen el món i pretenen alçar la veu només quan alguna conseqüència els afecta a ells, realitzada en un país diminut i perifèric del centre imperialista. A més, per això mateix, està sent utilitzada com a aparador de com s’ha de fer una “revolució exemplar” … exemplarment inofensiva per al capital, com veiem, per dificultar la conformació d’una alternativa autènticament revolucionària a la crisi permanent que és el capitalisme en la seva fase imperialista.

Davant d’aquesta “alternativa” de privilegiats, s’obre pas avui al món, i molt més silenciada pels mitjana, una autèntica revolució que té per escenari una de les principals potències anomenats emergents, Índia. Aquí, les aspiracions de gran potència i la voraç expansió de les relacions capitalistes es barregen amb la submissió de centenars de milions de persones a les lligams i discriminacions del sistema de castes ia una brutal pobresa. Allà, on, a diferència de la freda Islàndia, sí que es concentren les contradiccions del nostre món, com l’emergència de noves potències imperialistes enmig de la crisi dels centres tradicionals de l’imperialisme, o la col · lusió de les relacions socials capitalistes amb formes de producció anteriors; allà s’està donant el major procés revolucionari que estremeix el món en l’actualitat.

A l’Índia, des de 1967, milions de camperols i obrers s’hagin obstinats en una lluita per canviar radicalment i de base aquest injust i podrit món. Des de 2004, en què les principals organitzacions revolucionàries índies es van fusionar, aquest procés es mostra especialment puixant i ja ha estat declarat pel govern indi com “la major amenaça a la seguretat interna” de l’Estat, que ha llançat una vasta operació militar de repressió i extermini, anomenada Cacera Verd, contra els revolucionaris, coneguts com naxalites, i els cada vegada majors sectors de la població que els donen suport; repressió que els naxalites s’estan enfrontant amb èxit.

Moltes són les diferències que separen les condicions de l’Índia i de l’Estat espanyol, però per descomptat els naxalites ens brinden diverses lliçons universals que els que volem transformar aquest món des dels fonaments no podem ignorar.

En primer lloc, que per enfrontar-se a un sistema que porta segles instal · lat i que compta amb un ingent potencial econòmic, social, cultural i militar, no són suficients els bons desitjos, sinó que es necessita tenir en compte tota l’experiència anterior dels oprimits en la lluita pel seu alliberament, així com les lleis socials objectives que governen aquest sistema, independentment de la nostra voluntat. És a dir, per enfrontar-se al capitalisme amb garanties d’èxit i evitar que ens recondueixi i assimili, necessitem una teoria revolucionària. Els naxalites, armats amb un autèntic marxisme revolucionari, forjat en la lluita contra el revisionisme, és a dir, la ideologia burgesa a les files dels explotats, ens mostren el camí.

En segon lloc, la lluita contra un sistema fèrriament organitzat, sofisticat i militaritzat, requereix de l’organització dels oprimits, precisament aquesta organització que serveixi de pont entre la teoria revolucionària, mapa de la revolució, i les masses explotades encarregades de dur-la a terme . Novament, els naxalites, organitzats com Partit Comunista de l’Índia (Maoista)-PCI (M) -, ens mostren el camí.

Així mateix, és llei històrica que qualsevol canvi revolucionari s’ha produït necessàriament enfrontant la resistència armada de les classes dominants. La burgesia instrueix i entrena diàriament a milers de lacais en el maneig de les armes per a la defensa del seu ordre social. És per això que el social-pacifisme, que divulga que els problemes socials, fundats en l’explotació i l’antagonisme irreconciliable entre classes, es poden solucionar “pacíficament”, simplement és una apologia del monopoli de la violència de l’Estat burgès. Una altra vegada els naxalites, amb desenes de milers d’homes i dones en armes, dirigits pel PCI (M) en guerra popular, assenyalen el camí.

Finalment, la transformació de la societat requereix que tots els oprimits prenguin part en ella activament. No valen les velles estructures de delegació i representació, com el parlament, ideals per a la reproducció del vell sistema, fundat sobre la divisió social del treball. És per això que qualsevol procés revolucionari ha de trencar aquesta estructura estatal i establir una nova, fundada sobre comitès populars de base. Enfront de la dictadura reaccionària dels explotadors, la dictadura revolucionària dels explotats se’ns presenta com una altra llei històrica. De nou, els naxalites, a través de l’edificació dels Janatana Sarkars (governs populars), on directament són les masses les que organitzen la seva producció, sanitat, justícia, vida cultural i defensa, ens mostren l’exemple viu de que efectivament és possible organitzar-se al marge dels mecanismes del capital.

Per això, perquè independentment de la diversitat de condicions, aquesta línia que uneix teoria revolucionària, organització, guerra popular i nou poder, és el camí universal que necessàriament ha de recórrer qualsevol autèntic canvi revolucionari, i perquè els naxalites avancen per aquest camí, donant-nos amb seu sacrifici exemple a tots els pobles del món, és el nostre deure donar suport a la revolució a l’Índia, aprendre d’ella i difondre el seu exemple, així com oposar-la a les falses somnis de reforma i perpetuació d’un capitalisme suposadament “humà”, com les que vénen del gèlid nord, tan il · luses com injustes.

Abaix les il · lusions reformistes!

Visca la Guerra Popular a l’Índia, exemple per als proletaris i pobles del món!

Visca la Revolució Proletària Mundial!
…….
Extret de Revolución en la Índia

Traduït per Espai Alliberat

Anuncis

, ,

  1. Deixa un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: