El paper genocida de l’OTAN

Aquesta brutal aliança militar s’ha convertit en el més pèrfid instrument de repressió que ha conegut la història de la humanitat.

L’OTAN va assumir aquest paper repressiu global tan aviat la URSS, que havia servit a Estats Units de pretext per crear-la, va deixar d’existir. El seu criminal propòsit es va fer patent a Sèrbia, un país d’origen eslau, el poble tan heroicament va lluitar contra les tropes nazis en la Segona Guerra Mundial.

Quan el març de 1999 els països d’aquesta nefasta organització, en els seus esforços per desintegrar Iugoslàvia després de la mort de Josip Broz Tito, van enviar les seves tropes en suport dels secessionistes kosovars, van trobar una forta resistència d’aquella nació les experimentades forces estaven intactes.

L’administració ianqui, aconsellada pel Govern dretà espanyol de José María Aznar, va atacar les emissores de televisió de Sèrbia, els ponts sobre el riu Danubi i Belgrad, la capital d’aquest país. L’ambaixada de la República Popular de la Xina va ser destruïda per les bombes ianquis, diversos dels funcionaris van morir, i no podia haver error possible com van al · legar els autors. Nombrosos patriotes serbis van perdre la vida. El president Slobodan Miloševiс, aclaparat pel poder dels agressors i la desaparició de l’URSS, va cedir a les exigències de l’OTAN i va admetre la presència de les tropes d’aquesta aliança dins de Kosovo sota el mandat de l’ONU, el que finalment va conduir a la seva derrota política i el seu posterior enjudiciament pels tribunals res imparcials de l’Haia. Va morir estranyament a la presó. Si hagués resistit uns dies més el líder serbi, l’OTAN hauria entrat en una greu crisi que va estar a punt d’esclatar. L’imperi va disposar així de molt més temps per imposar la seva hegemonia entre els cada vegada més subordinats membres d’aquesta organització.

Entre el 21 de febrer i el 27 d’abril d’enguany, vaig publicar al lloc web Cubadebate noves reflexions sobre el tema, en les quals vaig abordar amb amplitud el paper de l’OTAN a Líbia i el que al meu parer anava a succeir.

Em veig per això obligat a una síntesi de les idees essencials que vaig exposar, i dels fets que han anat passant tal com van ser previstos, ara que un personatge central d’aquesta història, Muammar Al-Gaddafi, va ser ferit de gravetat pels més moderns caça-bombarders de l’OTAN que van interceptar i van inutilitzar el seu vehicle, capturat encara viu i assassinat pels homes que aquesta organització militar va armar.

El seu cadàver ha estat segrestat i exhibit com a trofeu de guerra, una conducta que viola els més elementals principis de les normes musulmanes i altres creences religioses prevalents en el món. S’anuncia que molt aviat Líbia serà declarada “Estat democràtic i defensor dels drets humans”.

Em veig obligat a dedicar diverses Reflexions a aquests importants i significatius fets.

Prosseguirà demà dilluns.

Fidel Castro Ruz

24 octubre 2011
—-
Extret de Cubadebate

Traduit per Espai Alliberat

Advertisements

  1. Deixa un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: