Arxivar per Desembre de 2011

Últim programa d’Ona Lliure

Últim programa d’Ona LLiure a Contrabanda fm. Després de sis anys en antena Ona LLiure s’acomiada. Enrere queden moltes hores en antena, plenes d’esforç, treball i entrega per un ideal. Volem donar les gràcies a tots aquells que heu participat de qualsevol forma en fer possible aquest programa. La nostra militància es trasllada a nous espais, inclós el manteniment d’aquest bloc,on poder desenvolupar noves tasques i viure noves experiències al costat de la nostra classe. Així doncs ens seguirem trobant en les lluminoses trinxeres de combat en contra del capital. Salut a tots i a totes i moltes gràcies per aquest temps radiofònic compartit!

Visca les ràdios lliures!
Per l’alliberament dels pobles i dels oprimits d’arreu del món!
Visca el socialisme!

http://www.ivoox.com/ultim-programa-d-ona-lliure_md_948302_1.mp3″

Descarrega-te’l

Anuncis

2 comentaris

Programa del 10 de Desembre de 2011

En aquest programa continuem amb la tasca de desmuntatge de les falses certeses sobre la història de la URSS. A la vegada ens reafirmem en la nostra crítica a l’anarquisme en la seva vessant més messiànica.En concret en la figura de Nestor Majnó. Per últim parlem dels esdeveniments a Síria on l’imperialisme de la OTAN maniobra per intervenir militarment al país.

http://www.ivoox.com/programa-del-10-desembre-2011_md_936664_1.mp3″

Descarrega-te’l

,

Deixa un comentari

El règim feixista de Pol Pot no era comunista

[Es lloc comú de la burgesia (i de molts dels anomenats anticapitalistes,antiautoritaris..) compartir una mateixa visió del Jemers Rojos com a comunistes. Aixó els hi serveix per condemnar el comunisme i la seva experiència històrica al poder. Empobrint la recerca dels fets i el balanç crític de la rica i plural història del moviment comunista del segle passat. Ambdues tendències doncs, tot i dir-se enfrontades, acaben caient en el mateix anticomunisme visceral.

La llegenda sobre el suposat comunisme dels jemers rojos arrenca ni més ni meys que del rei Norodom Sihannouk que encapçalà la psedoindependència del país del colonialisme françés al 1953. Aquest va ser el primer a utilitzar el terme Jemer Roig com a mot pejoratiu per referir-se a tots aquells que li feien oposició al seu règim.

El suposat comunisme dels Jemers Rojos es sustentaria doncs en tota una línia de difamació del comunisme que ha continuat fins a l’actualitat. Comunistes eren els que es va oposar al govern reaccionari de Lon Nol quan aquest rebia suport nordamericà en el context de la guerra del Vietnam. Comunista era el camperolat cambodja que va patir un dels bombardejos més intensos de la història militar d’un conflicte.Comunistes en definitiva serien els que per a la historiografía burgesa posterior, van portar el país a la ruïna amb un cost elevadíssim en vides humanes. Ara bé el més curiós d’aquest grup és el tractament que reben a partir del 1979, després de l’alliberament del país a mans de l’exercit popular vietnamita.

A partir d’aquell moment, en un dels girs tant característics de l’imperialisme, els Jemers Rojos que combatien a la República Popular de Cambodja van convert-se en lluitadors per la llibertat.No serà fins més tard i a partir dels esforços de l’administració Clinton per continuar amb la idea de la lluita per la democràcia en contra del totalitarisme, que s’imputarà de nou als Jemers Rojos tota sort de crims contra la humanitat com a règim comunista.
Resulta doncs del tot delirant i a més compromés amb una certa visió, concebre com a comunistes els Jemers Rojos. un grup que va encapçalar la lluita antimperialista fins al 1975 dins una coalició nacioanlista encapaçalada per Sihannouk i que una vegada al poder, va implementar una mena de distòpia agrícola, racista i xovinista. Utilitzant una fraseología marxistitzant que només volia enmascarar el seu social-feixisme, els Jemers Rojos s’assemblen a tants d’altres règims que sota una pretesa intenció de transformació social en bé del poble només van oprimir-lo salvatjament.

El moviment comunista era i és un moviment democràtic, plural i ric en experiències històriques. Que defensa la lluita de classes, la dictadura del proletariat, la necessitat d’expropiar els explotadors i posar l’economía al servei de la classe treballadora.És totalment intolerable a més de fals i tergiversador voler-li atribuir experiències i pràctiques genocides, racistes i xovinistes allunyades dels principis bàsics del marxisme-leninisme.] Nota d’Espai Alliberat.
………………….

7 De gener de 1979: caiguda del règim feixista dels Jemers Rojos, recolçats pels imperialistes.

Pol Pot i la seva camarilla fugint dels vietnamites cap a la frontera amb Tailàndia

Pol Pot i la seva camarilla fugint dels vietnamites cap a la frontera amb Tailàndia

Fa 30 anys va caure el règim dels Jemers Rojos, ultra xovinistes, violentament racistes I anticomunistes, en una paraula feixistes .
És important recordar aquestes veritats perquè, fins i tot a dia d’avui, la burgesia de les potències imperialistes se serveix dels Jemer Rojos, presentats com a comunistes, per alimentar la contrarevolució preventiva i l’odi al comunisme.
Pertoca doncs als comunistes conèixer bé la història dels Jemers Rojos per trencar la manipulació calumniosa de la burgesia que oculta el seus propi crims sota tones de mentides.
De fet,els Jemers Rojos,admés per ells mateixos, no són comunistes. Així, Ieng Sary, una de les principals figures dels Jemers Rojos, va dir molt clarament: “no som comunistes… som revolucionaris” (citat per Michael Vickery, “Cambodja 1975-1982”). Això és una fraseologia voluntàriament ambigua típica dels feixistes. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

1 comentari