El règim feixista de Pol Pot no era comunista

[Es lloc comú de la burgesia (i de molts dels anomenats anticapitalistes,antiautoritaris..) compartir una mateixa visió del Jemers Rojos com a comunistes. Aixó els hi serveix per condemnar el comunisme i la seva experiència històrica al poder. Empobrint la recerca dels fets i el balanç crític de la rica i plural història del moviment comunista del segle passat. Ambdues tendències doncs, tot i dir-se enfrontades, acaben caient en el mateix anticomunisme visceral.

La llegenda sobre el suposat comunisme dels jemers rojos arrenca ni més ni meys que del rei Norodom Sihannouk que encapçalà la psedoindependència del país del colonialisme françés al 1953. Aquest va ser el primer a utilitzar el terme Jemer Roig com a mot pejoratiu per referir-se a tots aquells que li feien oposició al seu règim.

El suposat comunisme dels Jemers Rojos es sustentaria doncs en tota una línia de difamació del comunisme que ha continuat fins a l’actualitat. Comunistes eren els que es va oposar al govern reaccionari de Lon Nol quan aquest rebia suport nordamericà en el context de la guerra del Vietnam. Comunista era el camperolat cambodja que va patir un dels bombardejos més intensos de la història militar d’un conflicte.Comunistes en definitiva serien els que per a la historiografía burgesa posterior, van portar el país a la ruïna amb un cost elevadíssim en vides humanes. Ara bé el més curiós d’aquest grup és el tractament que reben a partir del 1979, després de l’alliberament del país a mans de l’exercit popular vietnamita.

A partir d’aquell moment, en un dels girs tant característics de l’imperialisme, els Jemers Rojos que combatien a la República Popular de Cambodja van convert-se en lluitadors per la llibertat.No serà fins més tard i a partir dels esforços de l’administració Clinton per continuar amb la idea de la lluita per la democràcia en contra del totalitarisme, que s’imputarà de nou als Jemers Rojos tota sort de crims contra la humanitat com a règim comunista.
Resulta doncs del tot delirant i a més compromés amb una certa visió, concebre com a comunistes els Jemers Rojos. un grup que va encapçalar la lluita antimperialista fins al 1975 dins una coalició nacioanlista encapaçalada per Sihannouk i que una vegada al poder, va implementar una mena de distòpia agrícola, racista i xovinista. Utilitzant una fraseología marxistitzant que només volia enmascarar el seu social-feixisme, els Jemers Rojos s’assemblen a tants d’altres règims que sota una pretesa intenció de transformació social en bé del poble només van oprimir-lo salvatjament.

El moviment comunista era i és un moviment democràtic, plural i ric en experiències històriques. Que defensa la lluita de classes, la dictadura del proletariat, la necessitat d’expropiar els explotadors i posar l’economía al servei de la classe treballadora.És totalment intolerable a més de fals i tergiversador voler-li atribuir experiències i pràctiques genocides, racistes i xovinistes allunyades dels principis bàsics del marxisme-leninisme.] Nota d’Espai Alliberat.
………………….

7 De gener de 1979: caiguda del règim feixista dels Jemers Rojos, recolçats pels imperialistes.

Pol Pot i la seva camarilla fugint dels vietnamites cap a la frontera amb Tailàndia

Pol Pot i la seva camarilla fugint dels vietnamites cap a la frontera amb Tailàndia

Fa 30 anys va caure el règim dels Jemers Rojos, ultra xovinistes, violentament racistes I anticomunistes, en una paraula feixistes .
És important recordar aquestes veritats perquè, fins i tot a dia d’avui, la burgesia de les potències imperialistes se serveix dels Jemer Rojos, presentats com a comunistes, per alimentar la contrarevolució preventiva i l’odi al comunisme.
Pertoca doncs als comunistes conèixer bé la història dels Jemers Rojos per trencar la manipulació calumniosa de la burgesia que oculta el seus propi crims sota tones de mentides.
De fet,els Jemers Rojos,admés per ells mateixos, no són comunistes. Així, Ieng Sary, una de les principals figures dels Jemers Rojos, va dir molt clarament: “no som comunistes… som revolucionaris” (citat per Michael Vickery, “Cambodja 1975-1982”). Això és una fraseologia voluntàriament ambigua típica dels feixistes.

Igualment sense això, seria suficient d’analitzar la història amb calma per desmuntar sense esforç l’engany que constitueix l’anomenat comunisme dels Jemers Rojos.
En primer lloc, cal tenir en compte el que exactament encobreix la denominació “Jemer Roig”.
Originalment, aquest terme designava els camperols revolucionaris que s’havia Unit a les files del PCK (Partit Comunista de Kampuchea, antic nom de Cambodja) a la dècada de 1950. El PCK va ser construït i reforçat en la lluita contra l’imperialisme, principalment françés (poder colonial a la regió) i americà.
De fet, els bombardejos criminals de l’imperialisme yankee al nord-est de Camboja durant la guerra del Vietnam ( incloent-hi un quart de milions de tones de bombes a Cambodja de manera ininterrompuda durant 140 dies), van matar a centenars de milers (hom dona la xifra de 600 000 a 1 milió) de camperols cambodjans i va obligar els supervivents a buscar refugi en massa a les ciutats, en particular a Phnom Penh, que ràpidament va conèixer problemes d’amuntegament(el nombre d’habitants va passar en molt poc temps de 600 000 a dos milions!).
Aquesta és la situació que preval quan Phnom Penh cau a les mans del PCK el 17 d’abril de 1975; la ciutat estava gairebé sense electricitat, aigua corrent, cap reserva de gasolina, les reserves d’aliments només per a uns pocs dies, cap medicament I cap hospital capaç de funcionar, etc.

La ciutat esdevenia així amenaçada per la fam doncs els subministraments americans (en suport del règim de Lon Nol) evidentment van cesar immediatament, després que l’imperialisme nord-americà treballés justament per a que la supervivència de les ciutats cambodjanes depengués unicament de la seva “ajuda”alimentària, destruint bona part de les terres conreables del país sota les bombes, per no parlar que els bombardegos nordamericans. continuaven al veí Vietnam.

Póster a favor de la gloriosa Kampuchea Popular referent comunista en contra del malson polpotià

Póster a favor de la gloriosa Kampuchea Popular referent comunista en contra del malson polpotià

Amb l’espectre de la fam, l’evacuació de Phnom Penh era una necessitat vital, una realitat que alguns intel·lectuals burgèsos estan obligats a reconèixer.

D’altra banda, l’anti-comunisme primari dels Jemers Rogos de Pol Pot apareix clarament a la llum de seva ideologia marcada pels principis burgesos i petit-burgesos.

Així,amb un marcat ressentiment nacionalista cap a la gent vietnamita,els partidaris de la política xovinista dels Jemers Rogos adherint-se a una visió romàntica de la funció dels camperols en una concepció històricament idealitzada, per tant feixista, de la revolució nacional dissenyada com un “retorn a les fonts” (en el plànol històric, la Xina social-feixista no és avui una altre cosa que una visió fantsmagòrica I xinitzada de “l’edat d’or” de la dinastia Tang).

Els Jemers Rojos tenien la intenció d’esdevenir una Cambodja pretesament “pura”. Es va prohibir de parlar en xinès i la minoria xinesa (400.000 persones de vuit milions) van ser considerades com a enemigues.

Sota el règim pro-americà de Lon Nol abans de la victòria Jemer Roja, 150.000 camperols d’origen vietnamita havien estat expulsats en una histèria racista. Sota la dominació Jemer Roja, uns altres 150.000 també van ser expulsats.

Pol Pot alliçonant en contra del marxisme-leninisme

Pol Pot alliçonant en contra del marxisme-leninisme

La minoria musulmà dels Txam també va ser perseguida. De fet, el règim va presentar els Jemers ètnicament “purs”,amb la pell fosca, en contraposició a aquells amb la pell clara (se suposa llavors propers als xinesos I als vietnamites).

L’objectiu del règim no era pas l’alliberament de les masses, ans al contrari la modernització s’havia d’ aconseguir per la duplicació de la producció agrícola, la seva exportació i la compra de material moderngràcies als dolars americans obtinguts per les exportacions!

Aquesta línia d’industrialització moderna a costa de les revoltes dels pagesos és exactament el contrari de la línia Comunista xinesa, que és basava en un desenvolupament auto-centrat i equilibrat!

De la mateixa manera, mentre que a la Xina el Partit Comunista i les seves organitzacions van estar presents, com a tals entre les masses populars, a Cambodja la gent no sabia per qui era dirigit.
Els Jemers Rojos controlaven el país a través de l’Angkar, és a dir de “l’organització”, una gran societat secreta, no una organització comunista, que es presentanté com a tal, explicant a les masses les seves concepcions, cridant a les crítiques populars i proletaries per poder progressar , etc.

L’Angkar no disposava d’altra banda que de 14.000 membres, i durant tot el règim Jemer Roig “l’organització” va estar tancada, no podent-s’hi entrar-hi.

Els Jemers Rojos de Pol Pot han defensat sempre una línia obscurantista que ha negat la lluita de classes i el paper de d’avantguarda de la classe obrera, així en compte d’oposar-se al predomini de lo vell sobre lo nou, s’idealitzava el passat d’un Jemer “pur”.

El règim Jemer Roig era un règim feixista, dirigit per una colla que tractava de construir el país a costa dels pagesos, per una venuda als mercats internacionals, producció on ells tindrien la gestió (l’abolició de diners només concerneix al paper monedaocupa: a la pràctica és el règim qui determinava qui tenia què).

La colla dels Jemers Rojos era una burgesia burocràtica que tractaven de sobreviure proporcionant alguna cosa a l’imperialisme en el mercat mundial. Aquesta burgesia burocràtica és resultat de la petita burgesia Jemer, que va aconseguir de prendre el poder en unes condicions excepcionals a causa de la intervenció de l’imperialisme U.S.

La naturalesa del règim de Jemer Roig és molt similar a la del règim de Corea del Nord, o encara que d’una certa manera a la República Islàmica d’Iran, la Turquía Kemalista,la IugoslàviaTitista, Hamas o Hizbollah: la burgesia burocrática, resultat dela petita burgesia s’imagina esdevenirf burgesia,es ven indirectament (no pas directament) als imperialistes, a causa de les condicions concretes del país.

El règim Jemer Roig és per tant la continuïtat de la ideologia formulada pel príncep Sihanouk, que representa la burgesia nacional i posa en marxa la pseudo independència de 1953 un “socialisme Jemer”, un “socialisme budista”, que el príncep presenta com una “barrera preservadora de l’originalitat de la nostra raça, les nostres tradicions, la nostra fe religiosa.i que protegir la nostra independència d’alguns dels nostres veïns. ”

Cal també assenyalar que el cop d’estat dels feixistes de la camarilla de Deng Xiaoping a la Xina va permetre la victòria dels feixistes a Cambodja.
De manera clàssica els feixistes de Cambodja, van aprofitar la mort de Mao per posar-se la màscara del marxisme-leninisme en ocasió de l’elogi fúnebre pronunciat nou dies després de la desaparició del líder de la Xina popular .

No obstant això, aquesta estratègia també és buida (perquè els “Jemers Rojos” en realitat no han considerat els escrits de Marx, Lenin o Mao com a referències, la seva revolució ha sigut suposadament “purament” jemer) .

De fet, aquesta és precisament l’afirmació superficial de la naturalesa comunista de la camarilla de Pol Pot que permet als imperialistes denunciar els crims dels Jemer Rojos i amagar les seves pròpies responsabilitats.

Degut a aixó, les potències imperialistes, principalment la Xina convertida en social-feixista i l’imperialisme ianqui sempre han proporcionat un suport indefectible als Jemers Rojos de Pol Pot.

Quan Deng Xiaoping van accedir al poder a la Xina, convertir-se en un règim social-feixista, Pol Pot arribar va visitar Deng Xiaoping, i va ser en aquella ocasió que va “revelar” el suposat caràcter “comunista” de l’Angkar! Dos anys després de la presa del poder!

Malgrat les mentides de la propaganda capitalista, el pagament de milers de milions de dòlars, les vendes d’armes i el suport diplomàtic a les Nacions Unides donats als feixistes Cambodjans són fets degudament documentats.

D’altra banda, la Xina, no dubtarà en llançar un expedició”punitiva” contra el Vietnam el 1979 per “donar-li una lliçó” segons les paraules del feixista Deng Xiaoping.

D’aquesta manera, l’episodi dels Jemers Rojos és molt instructiu sobre la restauració capitalista a la Xina després de la mort de Mao Zedong.

I sobre la necessitat de conèixer l’economia política MLM per combatre correctament i fer avançar la revolució. ■

El terrible patiment del poble cambodja no pot ser utilitzat com a propaganda anticomunista

El terrible patiment del poble cambodja no pot ser utilitzat com a propaganda anticomunista


……..
Extret de Voie Lactee
Traduït per Espai Alliberat.

Anuncis

  1. #1 by Correo Vermello on Desembre 10, 2011 - 11:38 pm

    Camaradas de Espai Alliberat la cuestión de Kampuchea Democratica no debe ser tratada con los mismos argumentos de los invasores vietnamitas y sus jefes, los revisionistas sovieticos, que desde un principio se opusieron a la dirección del los comunistas de Kampuchea, llegando a mantener su embajada ante el regimen de Lon Nol.
    La campaña de intoxicación fue tan densa que los historiadores que se han acercado a la realidad de lo acontecido se han encontrado con grandes dificultades. Es conocida las denuncias de Noan Chomsky al respecto.
    La TV. de la por entonces aun Yugoslavia, realizo un reportaje, uno de los pocos testimonios graficos existentes, de una gira por el país Khmer sin descubrir “campos de la muerte” o escenas de violencia contra el pueblo.
    Los prinicipales dirigentes de KD fueron recibidos por el Pdte. Mao y lo mismo ocurrio con el principe Sihanuk.
    Cada proceso revolucionario tiene sus particularidades, su aplicación concreta. No es correcto hacer juicios en base de la acusaciones de los reaccionarios y revisionistas y mucho menos para tratar problemas en el MCI.
    El articulo de “Voie Lactee” parece sacado del Le Humanite revisionista.
    Evidentemente no compartimos estas posiciones.
    Saudos vermellos:
    Correo Vermello

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: