Arxivar per febrer de 2012

Desenvolupar la consciència de les masses: contingut fonamental de la tasca ideològica

Lenin ens va ensenyar que el desenvolupament de la consciència de les masses és la base i el contingut fonamental de tota tasca ideològica, i que la tasca d’educar i convèncer seguirà estant sempre entre les principals tasques de direcció. En aquestes indicacions leninistes estan profundament expressats el lloc i el paper de la tasca ideològica en relació amb la vida interna del Partit revolucionari del proletariat, la direcció dels processos socials, estan definits el seu contingut ,desenvolupar la consciència de les masses, la seva tasca, educar-les i el seu mètode, la convicció.
La tasca ideològica és multifacètica. El Partit de Nou Tipus ha d’estudiar la lluita de classes i sobre aquesta base, desenvolupar la teoria revolucionària, difondre els ideals del comunisme, organitzar els treballadors i les treballadores per resoldre els problemes concrets de la lluita econòmica i cultural. Estudiar, fer propaganda, organitzar: tal és la triple tasca de la educació ideològica.
La tasca d’educació ideològica està orientada directament a la consciència de les persones; influeix intensament en la formació de la seva concepció del món a les opinions i estats anímics de la gent. Per això el Partit de Nou Tipus hauria de dedicar una atenció especial, s tots els aspectes relacionats amb la lluita pel comunisme, ja es tracti de la lluita més econòmica com de la més política o cultural, de la vida quotidiana o fins i tot del temps lliure. La ideologia examina tots els fenòmens socials en el plànol de la seva influència sobre la consciència, la conducta i la psicologia de la gent.
Marx, Engels i Lenin van dedicar una enorme atenció als fenòmens relacionats amb la psique social de les masses. Això els hi va permetre el.laborar un definit programa d’acció política i, sobre la base d’aquest, estructurar la propaganda i l’agitació partidàries.
La tasca més important de la feina ideològica es saber combinar els elevats ideals amb els interessos quotidians, els objectius programàtics amb la solució de les tasques concretes d’avui en totes les esferes de la vida.
A cada etapa de la lluita revolucionària, de la lluita pel socialisme i el comunisme, aquesta tasca es resol de distinta manera. I es comprensible que així sigui. Cada nou esglaó del desenvolupament social no és una còpia del precedent; comporta inevitablement molt de nou a l’economia, la tècnica, la cultura, a tot el mode de viure dels homes i per tant, al contingut i les formes de la tasca d’educació ideològica. I es especialment important tenir-ho en compte a l’hora de l’agitació i la propaganda que estiguin destinades a convèncer les masses, dirigint-se sobretot al seu raonament però també als seus sentiments, per aconseguir que la classe mesuri i compari el seu mode de procedir amb les exigències de la més alta ideologia del proletariat i de la pròpia moral comunista, per a que poguí estar a l’altura de les necessitats de la seva època.
La gent pot aprendre les “seves” idees, però si aquestes no es converteixen en una convicció interior seva, en un estímul que la impulsin a l’activitat pràctica, aquesta gent no esdevindrà combativa, sinó només s’omplirà de xerrameca i boniques consignes i tota la seva ideologia només quedarà de llavis enfora.
En aquest punt podríem preguntar-nos com calibrar la efectivitat de l’educació, la propaganda i l’agitació?”.. quin criteri emprar per jutjar sobre les “idees i els sentiments” reals dels individus reals? Està clar que només pot haver-hi un criteri per això: les accions socials d’aquests individus, i com aquí només parlem de “idees i sentiments”socials, s’ha d’afegir: les accions socials dels individus, es a dir, els fets socials…” (en cursiva a l’original)
Segons el pensament leninista, les accions socials dels individus, els seus fets pràctics són precisament l´indicador més segur i objectiu de l’eficàcia de l’educació i de la tasca ideològica. I el principal indicador és un fet social: l’atmosfera político-social i moral que s’ha creat a la societat com a resultat del multifacètic treball d’aquells que aspiren a una transformació radical de l’estat de coses. Ara bé aquesta atmosfera pot esdevenir també un indicador crític de les més urgents necessitats o mancances d’aquests destacaments d’avantguarda que pot induir a una necessària reflexió i autocrítica davant la seva absència.
Per últim els resultats pràctics d’aquesta tasca haurien de tenir una expressió concreta en tota la varietat de fenòmens vitals, i sobretot, al nivell de la consciència, de l’organització i responsabilitat del proletariat, en la seva actitud cap al treball i l’apropiació de les seves vides, en el seu grau d’aculturament i d’organització de la seva producció material i cultural, del seu temps lliure i en la millora de tots aquells aspectes relacionats amb la moralitat comunista.
Espai Alliberat
———
1. Lenin. Obres Competes. Tom I, Pág. 423.

Anuncis

,

Deixa un comentari

El SEPC davant les tres detencions d’aquest migdia a Barcelona en motiu de la vaga general d’universitats


Avui, 29 de febrer és la segona vaga general d’universitats als Països Catalans i arreu d’aquests, estudiants i professors han protagonitzat mobilitzacions que han tingut un seguiment massiu i una resposta popular enorme.
A Barcelona, la manifestació ha acabat amb tres detencions d’estudiants després de vàries càrregues policials que han dispersat la convocatòria de la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública que han presenciat més de 50.000 estudiants, entre molts d’ells de secundària.
Així doncs, els Mossos d’Esquadra no se n’han estat de reprimir les protestes i les accions que transcurrien per la ciutat de Barcelona com tampoc se’n van estar de fer-ho ahir a la Conselleria d’Economia detenint a dues companyes més. Uns quants més exemples són la repressió a València o a Girona fa mesos enrere.
Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans exigim:

La posada en llibertat sense càrrecs de les tres detingudes i un cop més, per mostrar la solidaritat del moviment estudiantil, ens trobarem a les 18h d’avui a la Comissaria de les Corts.
La dimissió immediata dels caps dels Mossos d’Esquadra, de Felip Puig i d’Artur Mas, com a culpables de tals actes opressors vers estudiants i professors que mitjançant una manifestació reclamaven un ensenyament públic, gratuït i de qualitat.
Encoratgem a tota la comunitat educativa a sumar-se a les properes mobilitzacions i recordem que demà, 1 de març, la Universitat Autònoma de Barcelona continua la lluita i es paral·litzarà l’activitat acadèmica a tot el campus. Tanmateix us animem a participar a l’ocupació del Rectorat de la Universitat de Barcelona, a Plaça Universitat.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Barcelona, 29 de febrer del 2012

Deixa un comentari

Enver Hoxha: Sobre Palestina, el Sionisme i l’Alliberament Àrab

Dimecres
29 juliol 1970
Tenim simpatia i respecte pel poble Àrab de Palestina

Una delegació de «Al-Fatah», el Moviment per l’Alliberament Nacional de Palestina, ha vingut aquest dies al nostre país per una visita oficial. Yàsser Arafat, va demanar personalment a la nostra ambaixada al Caire el permís per enviar una delegació.

Tenim simpatia i respecte pel poble Àrab de Palestina, perquè són un poble valent que estan patint. Des del moment que són l’únic poble Àrab que està lluitant a tota la frontera amb el territori d’Israel, mentre que alguns líders àrabs, des d’aquells d’Egipte fins aquells del Líban,que no fan més que parlar, celebrar conferències, preparant-se …pels compromisos, etc

Els palestins, expulsats de les seves terres pel govern colonial britànic i de l’ONU a favor d’Israel, estan vivint en tendes de campanya, amb grans dificultats, en els campaments a Jordània, Líban, Síria i altres llocs. L’última agressió israeliana va augmentar el nombre de refugiats palestins, de manera que l’únic camí de salvació que els quedava era el de la guerra de guerrilles. I la van començar, atacant als agressors israelians des de l’exterior, des de Jordània, Síria i Líban, i des de l’interior, al territori ocupat per Israel.

Així, gràcies a la lluita dels Palestins, la qüestió palestina s’ha convertit en un problema important a nivell nacional i internacional, pel qual tant els amics com els enemics del poble palestí es veuen obligats a parar-hi atenció sense poder deixar-ho correr.

Malgrat les seves tendències nacionalistes, l’organització «Al-Fatah» és progressista i democràtica i la més gran organitzaci i poderosa que, en aquest moment, té una línia correcta de la lluita per l’alliberament de Palestina i la derrota de la politica annexionista anti-àrab de l’Estat d’Israel, inventat pel sionisme internacional i recolzat pels imperialistes. Aquesta organització no està en contra de les masses de la població jueva a qui, en el seu programa, accepta com a ciutadans del nou Estat àrab de Palestina.

No obstant això, encara que els representants de les camarilles feudal burgeses dominants en alguns països àrabs es fan passar a favor de la lluita dels palestins, no veuen amb bons ulls aquest moviment de resistència i, atès que són incapaços de liquidar-lo, volen tenir-lo controlat.

La resistència dels palestins s’ha convertit en un greu obstacle polític i militar, que aquestes camarilles estan obligades a tenir en compte. El rei de Jordània, un agent dels britànics i els nord-americans, ha fet dos o tres intents de liquidar als guerrillers palestins, que són més forts que aquest rei esgotat.

En aquests moments de perill per als guerrillers palestins aquests han de combatre’l fins al final, unint-se amb el poble de Jordània, per tal de continuar la guerra contra Israel i l’imperialisme nord-americà.

Els soviètics i els nord-americans estan fent la llei a l’Orient Mitjà. El lideratge egipci ha caigut totalment sota la influència dels soviètics. Hussein de Jordània és un traïdor inveterat , els Siris fan el posat de «preocupats», mentre que els Libanesos despleguen les seves veles al vent.

Nasser va estar d’acord, en general, en discutir el «Pla Rogers”, que significava entrar en negociacions i compromisos i, en definitiva, « fer la pau» tan desitjada per Israel, a favor d’aquest país i el seu protector americà i en contra dels pobles Àrabs, especialment el poble palestí, contra el qual els salvatges atacs dels gendarmes de les camarilles governants venuts als estrangers, s’iniciarà més tard.
Amb la signatura de la «pau» els soviètics van convertir això en una «victòria colossal» per a ells mateixos.

Ells van a tractar de romandre a Egipte i dominar-lo. Hi ha el perill que els ports egipcis poguin convertir-se en els ports de la flota soviètica del Mediterrani que arriben des del Mar Negre.
Des de la Mediterrània els revisionistes soviètics tenen la intenció d’estendre les seves colònies a l’Àfrica, «de manera pacífica», per tal de creuar els mars i arribar a la Índia. Així és com somien amb aconseguir l’imperi d’Alexandre el Gran, per la conquesta dels pobles a través de l’amenaça de les armes de la terra i el mar, a través de rubles ia través de la seva demagògia d’un socialisme fals.

La «pau soviètic-americana » a l’Orient Mitjà serà una derrota per a tots els pobles àrabs i un obstacle especialment gran per al poble palestí. Aquest tipus de «pau» és una victòria per l’imperialisme soviètic-nord-americà en general i per a Israel en particular.

El que passarà amb el poble palestí serà el que va passar amb els albanesos abans de la Primera Guerra Mundial. Com se sap, en aquell moment gran part d’Albània van ser dividida pels imperialistes d’Europa entre Sèrbia, Montenegro i Grècia. I després d’haver esquarterat a fons la nostra Pàtria en la Conferència de Londres ia través dels tractats secrets, el ministre del tsar, Sazonov, per tal de satisfer la gana del príncep Nicolau de Montenegro va exigir que la ciutat de Shkodra fos lliurada a aquest últim. En aquesta ocasió, un dels altres llops, el representant de l’imperialisme francès, va dir una cosa que va passar a la història: «Sazonov vol calar foc a Europa per fregir una truita per Montenegro».

Els enemics dels pobles àrabs, els imperialistes nord-americans i els revisionistes soviètics, parlaran i actuaran d’una manera similar quan es tracti la qüestió dels drets territorials de l’heroic poble palestí.

Només la lluita armada fins a la victòria podrà ajustar comptes amb els llops que ataquen els pobles.

De “Reflexions sobre l’Orient Mitjà”

Extret de The Spresso Stalinist
Traduït per Espai Alliberat

Deixa un comentari

FPLP: La dualitat de poders d’Abbas és inconstitucional;acords impulsats per interessos de poder regionals.

El Front Popular per l’Alliberament de Palestina, va dir el 6 de febrer de 2012, que es mostra molt preocupat amb que els interessos de poder regionals siguin la veritable motivació darrera de l’acord entre Hamas i Fatah anunciat avui a Doha, la capital de Qatar.
D’altra banda, el Front va expressar la seva profunda preocupació per la notícia que el president palestí, Mahmud Abbas, Abu Mazen, també havia estat nomenat Primer Ministre del govern de l’AP, en violació de la Llei fonamental aprovada pel Consell Legislatiu Palestí, que requereix la separació d’aquests poders .

El camarada Kayed al-Ghoul, membre del Comitè Central del FPAP i líder de la seva sucursal a Gaza, va dir en una entrevista televisada amb Al-Jazeera que no hi havia hagut, abans d’aquesta reunió, cap esforç o activitat per posar en pràctica la recent reconciliació signada abans al Caire feia prop de 9 mesos.
Va dir que els mecanismes s’havien acordat el desembre de 2011, els que van ser una vegada més ignorats i es va preguntar si les “benediccions de Qatar”, havien empès a les dues parts a un acord sobre el nom d’Abu Mazen – ja president de l’ANP – com a Primer Ministre en el que és pretenia ser un govern de consens nacional, malgrat el fet que aquesta acció és il · legal sota les pròpies lleis de l’Autoritat Palestina.
….
Tret de la pàgina en anglès del FPAP
Traduït per Espai Alliberat. Si vols sapiguer més

Deixa un comentari

Vaga General a Grècia


El KKE va penjar una pancarta des de la Acròpolis amb el lema
¡A baix la dictadura dels monopolis-de la UE!

Al matí del segon dia de la vaga general de 48 hores, el KKE va penjar des de l’Acròpolis dues pancartes enormes amb el lema “A baix la dictadura dels monopolis-de la UE”.
Centenars de membres del KKE amb banderes vermelles i cridant consignes contra les mesures bàrbares del govern, de la UE i de la plutocràcia van cridar el poble a aixecar-se i estar alerta.

A través d’aquesta acció simbòlica, el KKE fa una crida a la classe obrera, als sectors populars pobres i la joventut a entrar en la lluita decisiva amb el lema general “A baix la dictadura dels monopolis-de la UE” i exigir “A baix el govern, retirada de la UE, cancel · lació unilateral del deute amb el Poder Popular “.

Deixa un comentari

Comunicat de les FARC-EP

És absolutament fals que les FARC-EP haguem emprès algun tipus de campanya terrorista. Res més llunyà de les nostres conviccions que les accions indiscriminades contra la població civil. Els nostres únics objectius militars són les forces armades de l’Estat colombià i les bandes criminals al seu servei. Elles tenen al seu càrrec la guerra i són per tant el nostre blanc.

En el recent assalt al turó de Santana al Cauca, els integrants de la Policia Nacional encarregats de la seguretat de les instal · lacions, van emprendre la fugida en reconèixer la superioritat de la força guerrillera. Aquest comportament habitual, obliga a la insurgència a penetrar als poblats per tal de colpejar.

Allà, envoltats de la població que usen com a escut, i resguardats per les tropes de l’Exèrcit que patrullen els voltants, senten que cap braç justicier pot assolir-los. L’activitat d’intel · ligència que els permet, segons s’ufanen, donar de baixa a un alt nombre d’insurgents o tancar a la presó milers de lluitadors socials, no els sembla reprotxable ni criminal.

El grau desproporcionat de violència i horror que fa plorar d’alegria a Santos quan produeix la mort de revolucionaris i demòcrates, no mereix cap tipus de resposta per part del poble indignat. Els amos del capital i de la terra, el seu aparell de terror i els seus suports estrangers es neguen a admetre que la seva actitud assassina és l’única causant d’aquesta guerra.

Guerra que pot ser regularitzada amb acords de bescanvi de presoners i de conductes amb la població no combatent i els combatents ferits o capturats. I que pot ser acabada amb una sortida dialogada, política, sense imposicions arrogants, que atengui a la solució de les causes originàries del conflicte. Amb amenaces i calúmnies no anem enlloc.

Les construccions mediàtiques repetides milers de vegades per les cadenes de ràdio, televisió i la gran premsa escrita, apunten a desvirtuar la naturalesa política i social de la nostra lluita davant un poble que pateix les greus conseqüències de les polítiques econòmiques, socials i militars de tall neoliberal desenvolupades per l’actual administració.

Elles revelen la por de l’Establiment a l’esclat social pels canvis, la pau, el diàleg i la democràcia. Colòmbia no és el país més feliç del món que pretenen fer-nos creure a tots des de les altures del poder. Aquí hi ha grans masses inconformes, milions d’éssers que esperen un futur millor i que no trigaran a sacsejar els pilars d’aquest podrit règim.

Secretariat de l’Estat Major Central de les FARC-EP
Muntanyes de Colòmbia, 6 de febrer de 2012.

,

Deixa un comentari

Enver Hoxha sobre Pol Pot


Reproduïm part d’un article més extens del camarada Enver Hoxha del 21 de Febrer de 1979.

En ell tracta de l’agressió xinesa al vietnam com a resposta a l’invasió conjunta de tropes vietnamites i cambodjanes contra el règim feixista de Pol Pot.

Aquesta afirmació sobre el règim de Pol Pot la creiem absolutament pertinent, no només perque vingui refrendada per l’escrit del camarada Enver Hoxha, sinó per la pròpia naturalesa xovinista i contrària als principis del marxisme-leninisme que va ser el règim de Kampuchea Democràtica.

Un règim que va considerar la seva revolució com a única en la història de les revolucions proletàries.Superior a la soviètica, xinesa o vietnamita.Fet pel qual van aïllar el país i van començar un procés d’acumulació original basat únicament en la força de treball esclava camperola.

Aquest aïllament internacional només va ser en part, doncs es van recolçar en la xina de l’últim Mao i sobretot del primer Deng Xiao Pin per contrarestar l’hegemonisme vietnamita.Iniciant una política de nacionalisme agressiu envers el seu veí vietnamita.

Per la seva manca d’anàlisi internacional en perspectiva d’internacionalisme proletari, pel seu nacionalisme estret i xovinista, pel seu “socialisme” més pròxim a l’utopisme budista agrari que a l’anàlisi marxista de les etapes de cosntrucció del socialisme, podem dir que el règim de Pol Pot practicava un nacionalsocialisme feixista.

Tot plegat va provocar la mort de centenars de milers de cambodjans i d’altres minoríes del país(com vietnamites i xinesos)i no diem milions doncs això sí que sería ,pel que fa al cas concret de la revolució cambodjana,fer-li el joc a l’imperialisme.

Un imperialisme que va sotmetre Cambodja a una brutal política de bombardejos que va provocar el genocidi de més de dos milions de persones.

El primer milió en el període de la guerra d’alliberament nacional(1970-75),on els Jemers Roigs van jugar un paper qualitatiu i després per les morts indirectes en els anys posteriors que els propis imperialistes calculaven que seria d’un altre milió.

La part de responsabilitat dels Jemers Roigs en aquest genocidi de l’imperialisme nordamericà es troba en aquesta anàlisi antimarxista que abans deiem, doncs no van atendre correctament les necessitats del poble després de la guerra, separant-se cada cop més de la línia proletària i socialment més justa. Només cal comparar-ho amb les polítiques de reconstrucció de la URSS de Stalin després de la II Guerra Mundial.

En la lluita contra el revisionisme i l’opotunisme de dretes i d’esquerres no s’ha de caure en el sectarisme.
Cal ser hàbils i flexibles i contemplar la crítica d’aquells que la propaganda burgesa considera com a comunistes com un desllindament amb allò erròni i incorrecte.

No cal tenir por de dir la veritat doncs axò ens farà més forts.

El contrari, aferrar-se a velles concepcions per por a estar deixant terreny a la crítica de l’enemic és quedar-se clavat al terreny.Precisament allò que més volen els propagandistes de la burgesía per seguir acusant-nos de sectarisme.

Cal aprendre del passat i fer els balanços que calguin de les riques i múltiples experiències del moviment comunista, rebutjant allò dolent i aprofitant allò bó.
Aixó és transitar per l’autèntic camí del marxisme-leninisme, això és ajudar a la causa del poble.

Volem per últim recomanar encaridament el web d’on hem extret aquest article The Spresso Stalinist a qui volem agraïr també la seva tasca de difusió.

……..

Això [l’aliança imperialista xinesa-nord-americana] és evident, també, pel fet que ara el govern nord-americà està tractant de posar Xina, que ha atacat al Vietnam, en el mateix pla que Vietnam, ja que, suposadament, Cambodja ha estat atacada.
A Cambodja, el poble de cambodjà, els comunistes i patriotes, s’han aixecat contra el bàrbar govern de Pol Pot, que no era més que un grup de provocadors al servei de la burgesia imperialista i dels revisionistes xinesos, en particular, que tenia com a objectiu desacreditar la idea del socialisme en l’àmbit internacional.
Fins i tot el príncep Sihanouk, qui va ser empresonat durant gairebé quatre anys Phnom Penh , ha parlat públicament a l’ONU sobre els crims del govern de Pol Pot i el seu extermini del poble cambodjà.
La línia anti-popular d’aquest règim es confirmada, també, pel fet que l’ambaixada d’Albània a la capital de Cambodja, l’ambaixada d’un país que ha donat al poble de Cambodja tota l’ajuda possible, es va mantenir isolada, de fet, envoltada de pues de filferro, com si es tractés d’un camp de concentració. Les altres ambaixades, també estaven en una situació similar.
Els diplomàtics d’Albània han vist amb els seus propis ulls com el poble de Cambodja va ser tractats inhumanament per la camarilla de Pol Pot i Yeng Sari. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

,

Deixa un comentari