Desenvolupar la consciència de les masses: contingut fonamental de la tasca ideològica

Lenin ens va ensenyar que el desenvolupament de la consciència de les masses és la base i el contingut fonamental de tota tasca ideològica, i que la tasca d’educar i convèncer seguirà estant sempre entre les principals tasques de direcció. En aquestes indicacions leninistes estan profundament expressats el lloc i el paper de la tasca ideològica en relació amb la vida interna del Partit revolucionari del proletariat, la direcció dels processos socials, estan definits el seu contingut ,desenvolupar la consciència de les masses, la seva tasca, educar-les i el seu mètode, la convicció.
La tasca ideològica és multifacètica. El Partit de Nou Tipus ha d’estudiar la lluita de classes i sobre aquesta base, desenvolupar la teoria revolucionària, difondre els ideals del comunisme, organitzar els treballadors i les treballadores per resoldre els problemes concrets de la lluita econòmica i cultural. Estudiar, fer propaganda, organitzar: tal és la triple tasca de la educació ideològica.
La tasca d’educació ideològica està orientada directament a la consciència de les persones; influeix intensament en la formació de la seva concepció del món a les opinions i estats anímics de la gent. Per això el Partit de Nou Tipus hauria de dedicar una atenció especial, s tots els aspectes relacionats amb la lluita pel comunisme, ja es tracti de la lluita més econòmica com de la més política o cultural, de la vida quotidiana o fins i tot del temps lliure. La ideologia examina tots els fenòmens socials en el plànol de la seva influència sobre la consciència, la conducta i la psicologia de la gent.
Marx, Engels i Lenin van dedicar una enorme atenció als fenòmens relacionats amb la psique social de les masses. Això els hi va permetre el.laborar un definit programa d’acció política i, sobre la base d’aquest, estructurar la propaganda i l’agitació partidàries.
La tasca més important de la feina ideològica es saber combinar els elevats ideals amb els interessos quotidians, els objectius programàtics amb la solució de les tasques concretes d’avui en totes les esferes de la vida.
A cada etapa de la lluita revolucionària, de la lluita pel socialisme i el comunisme, aquesta tasca es resol de distinta manera. I es comprensible que així sigui. Cada nou esglaó del desenvolupament social no és una còpia del precedent; comporta inevitablement molt de nou a l’economia, la tècnica, la cultura, a tot el mode de viure dels homes i per tant, al contingut i les formes de la tasca d’educació ideològica. I es especialment important tenir-ho en compte a l’hora de l’agitació i la propaganda que estiguin destinades a convèncer les masses, dirigint-se sobretot al seu raonament però també als seus sentiments, per aconseguir que la classe mesuri i compari el seu mode de procedir amb les exigències de la més alta ideologia del proletariat i de la pròpia moral comunista, per a que poguí estar a l’altura de les necessitats de la seva època.
La gent pot aprendre les “seves” idees, però si aquestes no es converteixen en una convicció interior seva, en un estímul que la impulsin a l’activitat pràctica, aquesta gent no esdevindrà combativa, sinó només s’omplirà de xerrameca i boniques consignes i tota la seva ideologia només quedarà de llavis enfora.
En aquest punt podríem preguntar-nos com calibrar la efectivitat de l’educació, la propaganda i l’agitació?”.. quin criteri emprar per jutjar sobre les “idees i els sentiments” reals dels individus reals? Està clar que només pot haver-hi un criteri per això: les accions socials d’aquests individus, i com aquí només parlem de “idees i sentiments”socials, s’ha d’afegir: les accions socials dels individus, es a dir, els fets socials…” (en cursiva a l’original)
Segons el pensament leninista, les accions socials dels individus, els seus fets pràctics són precisament l´indicador més segur i objectiu de l’eficàcia de l’educació i de la tasca ideològica. I el principal indicador és un fet social: l’atmosfera político-social i moral que s’ha creat a la societat com a resultat del multifacètic treball d’aquells que aspiren a una transformació radical de l’estat de coses. Ara bé aquesta atmosfera pot esdevenir també un indicador crític de les més urgents necessitats o mancances d’aquests destacaments d’avantguarda que pot induir a una necessària reflexió i autocrítica davant la seva absència.
Per últim els resultats pràctics d’aquesta tasca haurien de tenir una expressió concreta en tota la varietat de fenòmens vitals, i sobretot, al nivell de la consciència, de l’organització i responsabilitat del proletariat, en la seva actitud cap al treball i l’apropiació de les seves vides, en el seu grau d’aculturament i d’organització de la seva producció material i cultural, del seu temps lliure i en la millora de tots aquells aspectes relacionats amb la moralitat comunista.
Espai Alliberat
———
1. Lenin. Obres Competes. Tom I, Pág. 423.

Anuncis

,

  1. Deixa un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: