Breu biografia del president Kim Il Sung


El Gran Líder President Etern Camarada Kim Il Sung va néixer el 15 d’abril de 1912 (primer any de l’era Juche) en Mangyongdae a prop de la ciutat de Pyongyang com el primogènit de Kim Hyong jik i Kang Pa Sok.

El seu pare Kim Hyong jik li va posar el nom Song Ju (paraula que significa constituir el pilar), amb l’esperança que arribés a ser pilar del país.

El president Kim Il Sung va passar la seva infantesa a diferents llocs del país i la Xina on els seus pares van realitzar activitats revolucionàries.

Amb visió al futur el seu pare li va fer aprendre des de molt nen l’idioma xinès i estudiar en una escola primària xinesa. Com a resultat va arribar a dominar perfectament la llengua, el que més tard li va servir de gran ajuda a desenvolupar la lluita antijaponesa al territori xinès.

El març de l’any 12 de l’era Juche (1923) seguint el consell del seu pare que per dur a terme la Revolució conegués la realitat del país, va partir de Badaogou a la Xina i va arribar a la seva Mangyongdae natal(es diu aquest viatge a peu “Camí de mil rius per a l’estudi”) i va ingressar a l’escola Changdok en Chilgol on es troba la casa dels seus avis materns.

Al gener de del 14 Juche (1925) en rebre la notícia inesperada que els japonesos van tornar a detenir al seu pare, va partir decididament de Mangyongdae amb la ferma decisió de no tornar fins que no s’haguès aconseguit la Independència del país.

Després de la mort del seu pare, el juny de l’any 15 Juche (1926) es va matricular a l’escola Hwasong, un planter polític militar de dos cursos establert a Huadian per les organitzacions nacionalistes antijaponeses i el 17 d’octubre del mateix any va fundar la Unió per Derrotar al Imperialisme (UDI) i va ser electe com a el seu responsable.

Amb vista a desplegar d’una manera més amplia les activitats revolucionàries, Kim Il Sung va interrompre els seus estudis a l’Escola Hwasong sis mesos després del seu ingrés i va traslladar l’escenari de les seves accions a Jilin.

Mentre estudiava a l’Escola Secundària Yuwen de Jilin, el 27 d’agost de l’any 16 Juche (1927) va reorganitzar la UDI com a Unió de la Joventut Antiimperialista, organització massiva més abarcadora i el 28 d’agost, va fundar la Unió de la Joventut Comunista de Corea.

Va formar diverses organitzacions de masses i va dirigir la lluita antijaponesa.

Va dilucidar el camí a seguir per la Revolució Coreana i els problemes estratègics i tàctics per realitzar la seva tasca fonamental en la Conferència de Kalun efectuada del 30 de juny al 2 de juliol del 19 Juche (1930). El 3 de juliol va organitzar l’Associació de Camarades Konsol, primera organització partidista en Kalun i, el 6 de juliol, va fundar el Guyushu del districte Yitong l’Exèrcit Revolucionari de Corea (ERC), organització polític-militar per fer els preparatius de la Lluita Armada .

Va proclamar el 25 d’abril del 21 Juche (1932) la fundació de la Guerrilla Popular antijaponesa (més tard, reorganitzada en Exèrcit Revolucionari Popular de Corea), va dirigir la lluita armada antijaponesa, i així va aconseguir la restauració de la Pàtria el 15 d’agost del 34 Juche (1945). Va retornar a la Pàtria al setembre del mateix any.

El 10 d’octubre del 36 Juche (1945) va estructurar el Comitè Central Organitzatiu del Partit Comunista de Corea i va declarar el naixement del Partit davant el món.

El 8 de febrer del 35 Juche (1946) va organitzar el Comitè Popular Provisional de Corea i va ser elegit President i va proclamar la Plataforma de 20 Punts.

L’agost del 35 Juche (1946) va formar el Partit del Treball de Corea amb la fusió del Partit Comunista i el Partit Neodemocrátic.

Va dirigir amb èxit la revolució democràtica antiimperialista i antifeudal en breu espai de temps.

Va constituir l’Assemblea Popular de Corea mitjançant les primeres eleccions democràtiques i va ser elegit President del Comitè Popular de Corea, nou òrgan central del poder estatal i va presentar les tasques del període de transició al Socialisme.

Al febrer del 37 Juche (1948) va transformar l’Exèrcit Revolucionari Popular de Corea, en forces armades revolucionàries regulars, EPC.

El 9 de setembre del 37 Juche (1948) va fundar la República Popular Democràtica de Corea, govern central unificat del poble coreà i segons la unànime voluntat i desig de tot el poble coreà va ser elegit Primer Ministre i cap de l’Estat.

El 30 de juny del 38 Juche (1949) va convocar el Ple Conjunt dels Comitès Centrals dels Partits del Treball de Corea del Nord i del Sud i va ser escollit President del Comitè Central del Partit del Treball de Corea.

Portant a la brillant victòria la Guerra d’Alliberament de la Pàtria de 25 de juny del 39 Juche (1950) a 27 de juliol del 42 Juche (1953) va salvaguardar la sobirania de la nació i va donar inici a que l’imperialisme nord-americà rodés costa avall.

El 5 d’agost del 42 Juche (1953) en el VI Ple del CC del Partit va presentar la línia bàsica de l’edificació econòmica de postguerra i va dirigir la lluita per complir-la.

Al mateix temps va impulsar la Revolució Socialista encaminada a transformar per via Socialista les relacions de producció a les ciutats i el camp.

Va ser reelegit President del CC del Partit en el III i IV Congressos efectuats a l’abril del 45 Juche (1956) i el setembre del 50 Juche (1961) respectivament.

Va presentar la nova idea de Revolució continuada i va definir com el seu contingut principal realitzar-la en tres aspectes: ideològic, tècnic i cultural.

Va convocar el desembre del 51 Juche (1962) el V Ple de IV Període del Comitè Central del Partit, on va plantejar la nova Línia estratègica de desenvolupar paral · lelament la construcció econòmica i la de la defensa nacional en vista de les agreujants maniobres provocadores de la nova guerra dels imperialistes nord-americà.

Va ser triat Secretari General del CC del Partit del Treball de Corea al XIV Ple del IV Període del CC del Partit efectuat l’octubre del 55 Juche (1966).

Va dirigir amb èxit el compliment de les tasques històriques de la industrialització des de el 46 Juche (1957) al 59 Juche (1970).

Va ser elegit President de la República segons la nova Constitució Socialista de la RPDC aprovada el desembre del 61 Juche (1972) en la primera sessió de la V legislatura de l’Assemblea Popular Suprema.

Va ser reelegit Secretari General del CC del Partit en el Cinquè Congrés del Partit celebrat al 59 Juche (1970) i ​​en el Sisè Congrés del partit d’octubre del 69 Juche (1980).

Va definir com la tasca general de la revolució coreana transformar tota la societat segons el requeriment de la idea Juche.

Va presentar els tres principis de la reunificació de la Pàtria, el maig del 61 Juche (1972) el projecte de fundació de la República Confederal Democràtica de Coryo l’octubre del 69 Juche (1980) i el Programa de Deu Punts de la Gran Unitat Pannacional per a la Reunificació de la Pàtria a l’abril del 82 Juche (1993).

Amb vista a salvaguardar el Socialisme i completar la causa revolucionària del Juche, va donar una brillant resolució del problema del seu successor.

El juny del 83 Juche (1994) va rebre a Pyongyang a Carter, expresident dels Estats Units d’Amèrica i va preparar així una nova conjuntura favorable per a efectuar negociacions bilaterals sobre el conflicte nuclear i la trobada en Cimera del Nord i el Sud de Corea.

El president Kim Il Sung, qui treballava abnegadament pel Partit i la Revolució, la Pàtria i el Poble, per la verificació de la Independència i el Socialisme a tot el món, va morir per una malaltia sobtada al seu despatx, el 8 de juliol del 83 Juche (1994), a les dues de la matinada.

Va considerar com la seva màxima la idea Iminwichon que significa considerar al Poble com el cel.

Va rebre els títols de Generalíssim, de Heroi de la República (tres vegades) i de Heroi del Treball de la RPDC.

Va concedir audiència a més de 70.000 hostes estrangers, entre altres, els caps d’Estat i govern i dirigents de partit i va realitzar visites oficials i no oficials, en més de 54 ocasions, a més de 87 països.

Va rebre més de 180 ordres i medalles supremes de més de 70 països i organitzacions internacionals, el títol de ciutadà honorari de més de 30 ciutats, els diplomes de professor i Doctor honorari de més de 20 renombrades universitats estrangeres i 165.000 920 presents dels caps del Partit i Estat i Pobles progressistes de més de 169 països.

A la Xina i Mongòlia es troben erigides les seves estàtues de bronze, més de 480 unitats, entre carrers, organismes i organitzacions de més de 100 països porten el seu nom i està instituït el Premi Internacional Kim Il Sung que s’atorga a escala mundial.

Les seves obres clàssiques s’han editat en 24 1.000.000 570.000 parts de més de 60 llengües en més de 110 països.
…………
El socialismo es la solución

Advertisements

, ,

  1. Deixa un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: