Entorn de la pau i la solució política al conflicte intern


Escrit per Secretariat de l’Estat Major Central de les FARC-EP
Dijous, juny 28, 2012 21:54

Juan Manuel Santos, en una nova mostra de desesperació, va expressar davant el país el passat 11 de juny, a l’Escola Militar José María Còrdova, que si les guerrilles estàvem parlant de pau era gràcies a la contundència de les Forces Armades. I va afegir una altra manifestació que diu molt del seu compromís amb la reconciliació i la pau democràtica: només es produirà la possibilitat de diàlegs quan es tingui la seguretat que aquests es realitzaran “sota les nostres condicions i el nostre domini”.

Tan absurda interpretació de la realitat posa de present la concepció que inspira el discurs oficial. La via pacífica, democràtica, dialogada, per solucionar el gravíssim conflicte que afecta Colòmbia, ha estat bandera de les FARC des del seu naixement. La va aixecar el moviment agrari de Marquetalia en conèixer el 1962 la projectada agressió oficial. La guerra, l’aixafament violent de l’organització popular i l’oposició política, ha estat l’històric mecanisme de dominació de l’oligarquia colombiana i el seu amo imperialista.

La intolerància del règim es correspon amb els interessos hegemònics del gran capital transnacional, expressats per al nostre continent des de l’anomenat Consens de Washington. Lliure comerç, privatitzacions, flexibilització laboral, obertura total a la inversió estrangera directa, és a dir, la més pura ortodòxia neoliberal en el camp de l’economia, requereix per a imposar l’absoluta dominació ideològica i cultural en el camp de la política.

L’extraordinari esforç de Santos per lliurar en lots el territori nacional a les corporacions mineres i agroindustrials, el seu menyspreu per les condicions de vida de les comunitats i les condicions laborals de la mà d’obra colombiana, els seus reiterats privilegis al gran capital en detriment del medi ambientey la producció nacional han estat convertits en dogmes sagrats. A ningú se li permet posar-los en dubte o discutir-los. Es tracta ni més ni menys que dels drets del capital, molt més importants que els drets de la societat, els drets humans o qualsevol altra categoria de drets.

Si fins avui, tot i els successius espais conquerits per la lluita popular per parlar de pau en els últims 30 anys d’història, ha estat impossible arribar a un acord de solució dialogada, ha estat precisament per la negació de les classes dominants a admetre la mínima variant en els seus projectes de dominació econòmica i política. Això torna a posar de present amb l’actual govern.

El que el règim pretén a costa de les FARC i dels drets de la immensa majoria de compatriotes és relegitimar davant el concert mundial el seu model terrorista d’Estat. Esborrar de cop l’horrible i llarga nit de crims i horror mitjançant la qual el gran capital i els terratinents, representats en els poders públics, han acumulat fortunes i propietats per avançar els seus gegantins projectes d’enriquiment. Per això s’escuda hipòcritament en una suposada intervenció de la justícia internacional en contra dels alçats.

No són els guerrillers colombians qui han de respondre per les pràctiques atroces i genocides que l’Estat colombià, per mà de les seves forces armades oficials i paramilitars, sota l’orientació de les agències d’intel · ligència nord-americanes i el Pentàgon, s’ha encarregat de practicar de manera sistemàtica contra la seva població durant moltes dècades.

No serà a costa d’acusacions infamants i gratuïtes contra la lluita popular, que els goril · les i monstres que han ensangonat i sembrat de tombes a Colòmbia van a salvar la seva responsabilitat, com de manera cínic es consagra en l’anomenat marc legal per a la pau . El desvergonyiment del Congrés que l’expedeix es reforça amb la vergonyosa reforma judicial recentment aprovada a instàncies del govern.

La retòrica de Santos posa cada dia més al descobert el seu veritable contingut. L’únic acord de pau que espera és un contracte d’adhesió, en el qual una guerrilla penedida i plorosa es rendeix de genolls davant el gran capital, agraïda d’haver estat perdonada com el fill pròdig. Un icona econòmic, militar, ideològic, polític i cultural per segellar materialment la seva dominació de classe davant la societat sencera, el triomf hegemònic del capitalisme salvatge.

Tan elitista i supèrbia és la seva actitud oligàrquica, que pretén centrar el debat en si el Comandant de les FARC pot ser o no congressista, com si es tractés de que la lluita del poble colombià i la insurrecció apuntés tot just a una simple reinserció al seu podrit règim polític.

Ara s’intenta posar al senyor Uribe a exercir el paper que en el seu temps jugués el senador Álvaro Gómez Hurtado, com una mena de símbol de la ultradreta a què calia manejar amb cura i complaure, així no s’estigués d’acord amb ell en tot . El Partit Liberal compartia el poder amb el fill de Laureano, tal com fa Santos amb el seu publicitat rival avui. El poble colombià aprèn de la història, l’oligarquia sembla que no, i insisteix en repetir nèciament.

Més clar no podem parlar. La solució política al conflicte colombià és part inseparable del nostre patrimoni ideològic i polític, no és el producte de cap pressió militar. Les FARC-EP som poble colombià en armes, seguim combatent i seguirem combatent fins que desapareguin les causes que van donar origen i segueixen alimentant el conflicte colombià. La nostra voluntat de pau s’emmarca en aquest criteri elemental. El règim polític, el maneig econòmic i social del país requereixen profundes reformes que han de néixer del debat obert i democràtic amb totes les forces del país. No entenem per què si Santos desitja tant la pau li té tanta por a això.

Ara parla de drones i altres bogeries, com si el que Colòmbia requerís fora de més morts i malbaratament. El que la nació colombiana està reclamant a crits en carrers i places és que s’obrin les portes del diàleg i la reconciliació, que se li doni la real oportunitat i el dret a parlar, a exposar, a mobilitzar-se i decidir sobre el futur del país .

SECRETARIAT DE L’ESTAT MAJOR CENTRAL DE LES FARC-EP

Muntanyes de Colòmbia, 22 juny 2012

Anuncis

  1. Deixa un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: