Comença el nou curs polític.

Aquest nou curs polític 2012-013 que ara tot just encetem estarà marcat per la greu crisi capitalista que assota a la classe treballadora de tot l’Estat. Els indicadors socioeconòmics són prou clars amb una xifra d’aturats que supera els cinc milions de persones, amb una joventut sense horitzó de futur(la taxa d’atur entre els més joves és del 47’5%), més de 517 desnonaments diaris, el creixement del PIB es negatiu i ja s’acumula un -1’3% interanual, la fuga de capitals ha començat i la nau de l’Estat monopolista s’enfonsa. En termes més humans l’impacte de la crisi ha fet augmentar la taxa de pobresa fins a un 21´8% una de les més elevades d’Europa, afectant a més de 2’2 milions d’infants que viuen per sota del llindar de la pobresa,només inferior a Romania i Bulgària. Mentrestant la part de les rendes empresarials ha superat per primer cop en “democràcia” les del treball en la seva proporció del PIB. Els salaris han caigut un 3’9% i representen menys del 1’1% del total de remuneracions, enfront d’un 6’6& per part dels empresaris. L’escletxa entre rics i pobres s’ha doblat en aquest temps i el 20% de la població més rica ho és 6’9 vegades més que el 20% més pobre. El benefici de les 35 més grans empreses monopolistes(IBEX 35) va ser al 2011 de 33.966 milions d’euros i tot i així diuen que han tingut pèrdues. La pujada al poder de la dreta més reaccionaria no farà més que agreujar tota aquesta dinàmica amb el seu afany classista de carregar la sortida capitalista de la crisi a les maltractades esquenes de la classe treballadora i altres sectors populars.
Les condicions objectives doncs estan donades, el sistema capitalista cada cop té menys marge per gestionar les seves pròpies contradiccions i el propi marc estatal es posat en dubte per certes fraccions de la burgesia perifèrica. El reflux polític de la crisi arriba a afectar els propis ciments de l’abans estable Unió Econòmica Europea que veu com les seves pràctiques d’espoli i desenvolupament desigual acaben provocant situacions com les de Grècia, Portugal o Irlanda.

Davant d’aquesta situació l’alternativa revolucionària per part de l’esquerra organitzada, l’element subjectiu conscient que ha d’actuar com a palanca de canvi és més necessari que mai. Les classes dominants ja no poden seguir governant com fins ara però entre el proletariat encara no s’ha estès el sentiment de desafecció completa cap al règim capitalista. Aquest sentiment l’hem d’impulsar i fer arrelar entre les més àmplies masses els revolucionaris i revolucionàries a través de l’enfortiment organitzatiu, l’elaboració teòrica i la militància activa per la difusió del programa comunista.Aquesta tasca revolucionària només podrà ser duta a terme des de la màxima claredat ideològica i des del màxim sentit d’unitat.
En un moment de profunda desorientació, amb una divisió al si de les files dels comunistes que llasta tota la nostra feina i incidència en el si de la nostra classe,l’eina històrica del proletariat revolucionari es fa cada cop més necessària. No podem deixar d’observar amb profund malestar i tristesa com les lluites de tants centenars d’abnegats camarades ha quedat en un punt d’inflexió sense resposta com actualment succeïx dins el camp de les forces revolucionàries. La nostra és una història de dures lluites, de caigudes i ensopegades, d’encerts i errors però per sobre de tot estava la nostra voluntat de continuar endavant pel gloriós camí del comunisme, única sortida per a la completa emancipació de la humanitat.
Es per això que des de la nostra humil trinxera volem començar a fer tots els esforços i les passes necessàries per a enarborar de nou la bandera més alta del proletariat amb la voluntat de sumar el màxim de combatents per la reconstrucció del nostre moviment al marge de l’oportunisme i el revisionisme. Convidem a tots els i les camarades a respondre a aquesta crida. A fer-se seva aquesta necessitat de reconstrucció del moviment en base a uns plantejaments clars,concisos i honestos amb la situació actual dins del Moviment Comunista Internacional. Aquesta crida doncs és per a tots aquells i aquelles que vulguin fer-se seves les paraules del mestre Lenin sobre la necessària organització de la revolució: “”El treballar perquè es creï una organització de combat i es dugui a terme una agitació política és obligatori en qualsevol circumstància” grisa i pacífica “, en qualsevol període de” decaïment de l’esperit revolucionari “. I més encara: precisament en aquestes circumstàncies i en aquests períodes és especialment necessari el treball indicat, perquè en els moments d’explosions i esclats és ja tard per crear una organització, la organització ha d’estar preparada, per desenvolupar immediatament la seva activitat “.

Socialisme o barbàrie!

Visca la classe treballadora!

Advertisements

, ,

  1. Deixa un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: