Què era la Comunitat Socialista?

En un moment de profunda convulsió social amb una crisi capitalista que afecta no només en lo econòmic sinó als ciments de la pròpia formació socioeconòmica capitalista(en l’ordre nacional, polític, cultural..) les agrupacions monopolístiques supra-estatals com la Unió Europea o el món anglosaxó es converteixen en models de comunitat d’interessos en l’explotació mancomunada de països i pobles arreu del món. Amb la caiguda del sistema socialista al 1991 s’instaura al món un nou ordre internacional basat en l’expansió voraç de l’imperialisme nord-americà i els seus satèl·lits(anglesos, australians, japonesos…) que comencen a conquerir els mercats a costa de les anteriors potències colonials (principalment França i Alemanya) que han de recomposar el seu propi espai d’acumulació imperialista començant pels països de l’antic bloc socialista(ampliació de la Unió Europea). Podem dir doncs, essent una opinió àmpliament compartida inclús pels analistes burgesos, que amb la caiguda del bloc socialista comença tota una nova era, basada en el triomf de les tesis totalitàries del capitalisme més ferotge amb el parlamentarisme burgés i el capitalisme monopolístic d’Estat com a horitzó social a exportar a tot el planeta.
Aquest breu article el que pretén es fer una reflexió sobre que era allò que es coneix com a comunitat socialista, com va sorgir i quins eren els principis que l’animaven. A parer nostre entendre la importància de l’existència d’aquesta Comunitat de països que bregaven per la construcció del socialisme, amb els seus encerts però també amb els seus errors, és cabdal per a els revolucionaris actuals en tant en quant dona una perspectiva històrica del nostre moviment.
En primer lloc cal situar la novetat històrica d’allò que es va conèixer com a Comunitat Socialista. Al llarg de la història s’havien produït tot un seguit d’unions i aliances entre els pobles algunes de curta durada i unes altres de llarga duració. Malgrat això cap d’aquestes aliances del passat ni tampoc en l’actualitat, tant per la seva naturalesa com pels fins perseguits, pot comparar-se als objectius de l’anomenada Comunitat Socialista.
Si els anteriors sistemes d’aliances, en concret en el sistema capitalista, es van anar formant i desenvolupant, fins a l’actualitat, enmig d’una acarnissada lluita pels Estats per dominar i subjugar els Estats més dèbils per part dels Estats més poderosos(el que en termes marxistes es coneix com a guerres inter-imperialistes). En el sistema socialista el seu naixement i consolidació va estar marcat per l’aparició del primer Estat Socialista de la història la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.
Amb la victòria soviètica sobre les hordes nazi-feixistes després de la II GM, on l’esforç bèl·lic quasi bé en solitari de la URSS(durant més de 22 mesos del 1941 fins al Juny de 1944 que els aliats no es van dignar a obrir el segon front per tal que la URSS quedés el màxim debilitada) en territori de l’est d’Europa va permetre establir el que després es coneixeria com a bloc socialista. En tots els països que vana abraçar el socialisme el poder va passar a pertànyer als treballadors, camperols i classes populars encapçalats per la classe treballadora. En tots aquest països es va afermar la propietat col·lectiva dels mitjans de producció i es va excloure l’explotació de l’home per l’home. Es va elevar de manera exponencial el benestar de les amplies masses populars posant la producció planificada al servei de les persones. Les bases ideològiques compartides del marxisme-leninisme posaven com a objectiu final la consecució del comunisme últim estadi social de la història de la humanitat sense classes ni Estat.
El que unia els països socialistes era el seu combat en contra de l’imperialisme, per la pau i l’independència nacional, la creació d’un potent camp de països emancipats de l’imperialisme que recolzes al moviment comunista i obrer internacional. Tot això es va aconseguir arran de les prodigioses reformes revolucionàries que van viure aquests països amb la liquidació de les relacions de producció capitalistes en primer terme. D’aquesta manera es va concretar la previsió de Marx que va escriure “Per a que els pobles puguin unir-se realment han de tenir interessos comuns. Per a que els seus interessos puguin ser comuns han de ser suprimides les relacions de propietat existents, doncs aquestes determinen l’explotació d’uns pobles per uns altres….”(1)
Per tant la Comunitat Socialista era un sistema amb aspiracions mundials d’Estats històricament formats, basat en un sistema econòmic i polític comú únic que coincidien en posar al capdavant els interessos del poble per davant de qualsevol altre classe social. Era una comunitat política i econòmica de països lliures i independents, units per lligams de solidaritat socialista i per l’internacionalisme proletari.
En base a aquests ferms principis marxistes-leninistes és com la Comunitat Socialista va poder néixer i desenvolupar-se. Ara bé en un moment determinat d’aquest procés van sorgir tot un seguit de tensions internes. Contradiccions que expressaven que l’harmonia total dins d’aquest sistema no s’havia consolidat prou. Les diferències de partida, amb el fet del desigual desenvolupament social i econòmic de partida, amb una estructura econòmica nacional diferenciada, tradicions històriques i culturals…eren causes objectives d’aquests desviacions de l’ideal de les relacions internacionals socialistes.
Al costat de països industrialitzats com la pròpia URSS, la RDA o Txecoslovàquia, existien països agro-industrials o directament agraris com Mongòlia, la Xina Popular o Laos per posar alguns exemples. A aquestes causes objectives si hauria d’afegir errors subjectius i de direcció política dels dirigents del Partit i de l’Estat d’alguns països. Aquests errors es van veure agreujats pel propi context internacional amb que va tenir que desenvolupar-se el primer intent en la història de conquesta del comunisme. Amb una carnissada lluita de classes interna i externa en contra de l’influència ofensiva de l’imperialisme.
En els seus intents d’obstaculitzar l’edificació del socialisme i l’apropament dels Estats Socialistes, els imperialistes van oposar tot tipus de resistències, procurant fomentar i exacerbar els prejudicis nacionalistes i d’altres, introduint la discòrdia a la comunitat socialista. Un bon exemple d’això va ser el trist paper que va jugar al llarg d’aquesta experiència la Iugoslàvia de Tito i la seva oberta tasca de sapa de la unitat socialista primer en contra de la URSS i després amb el seu xovinisme de gran potència en contra de l’Albània Socialista pel cas de Kosovo.
Un altre cas va ser amb la Xina Popular en que les divergències de tipus estructural en la seva formació socio-històrica respecte dels països més avançats del bloc socialista, van anar acompanyades d’un seguit de divergències més ideològiques. Aquests romanents de les diferències del passat van acabar manifestant-se en el que es va conèixer en la divergència sino-soviètica que tant de mal va fer per a la causa internacional del proletariat i que va derivar en un obert enfrontament fins al final del bloc socialista.
Tot i aquestes contradiccions internes l’esforç en trobar unes relacions estables i duradores basades en els principis de la plena igualtat, la convivència mútua i la fraternal ajuda recíproca van ser quasi bé fins al final els objectius que van donar cos i vida al camp socialista. Un exemple concret d’aquesta voluntat va ser la creació del CAME(Consell d’Ajuda Mútua Econòmica) creat al 1949 que va ser el marc estable on es va desenvolupar la col·laboració econòmica entre els diferents països socialistes. Formaven part d’ell Bulgària, Hongria, la RDA, Mongòlia, Polònia, Romania, la URSS, Txecoslovàquia i des del 1972 Cuba. Aquesta organització d’ajuda i col·laboració entre els Estats Socialistes mereix tot un capítol apart com a expressió leninista de les noves relacions internacionals sense parangó en la història.
En comparació amb les relacions entre els Estats capitalistes regides per la llei del més fort, on l’imperialisme trepitja tot el dret internacional i els principis democràtics de les relacions entre els països, el respecte a l’independència estatal, l’integritat territorial i la no intervenció dels assumptes interns. Es des d’aquesta perspectiva que tenim que entendre organismes històrics de la burgesia imperialista com la OTAN, els propis Estats Units o la Unió Europea actual. Com a models de “col·laboració” inter-imperialista o de pactes entre les diferents burgesies “nacionals” per assegurar-se el repartiment del món i l’agressió constant contra els pobles a explotar.
En l’anàlisi materialista d’aquesta experiència històrica, d’aquest intent d’establir unes noves relacions internacionals s’han de tenir en compte, a tall de reflexió, el fet que es va entrelligar dues línies dins d’una complexitat d’esdeveniments. Per un costat cada país socialista va comptar amb les seves pròpies forces per tirar endavant el seu projecte socialista. L’ajuda que podien rebre dels altres països arribava fins a un cert punt, aquell que marcava el propi desenvolupament de construcció del seu projecte socialista. En aquesta vessant la URSS va jugar un paper fonamental aportant el major esforç de coordinació i implementació de recursos tècnics i humans.
Per l’altre aquesta mateixa interrelació va fer que la col·laboració entre els diferents països s’anés fent cada cop més estreta per la necessitat que tenien de l’ajuda mútua, per compartir uns mateixos ideals i una mateixa línia política de fons. Aquest acostament en interès de l’internacionalisme proletari ens ha de fer reflexionar als comunistes actuals en quines són les dinàmiques inherents al nostre propi moviment. La comunitat socialista és un fet objectiu tant quan s’està en el poder com quan no. Les lluites d’uns són les lluites de tots i aquest és un principi històric políticament irrenunciable però a la vegada que respon a l’estat objectiu dels aconteixements.
Un altre conclusió és que els interessos i objectius comuns del sistema socialista tendien a difuminar d’una manera lenta i poder en principi imperceptible, les diferències de tipus nacional estricte entre els diferents països socialistes. La realització dels interessos i objectius comuns del sistema socialista no impedien ans al contrari, contribuïen a donar la més plena satisfacció als interessos nacionals, creant a la pràctica les millors condicions per a la prosperitat de cada nació i per tant contribuint al progrés col·lectiu del sistema socialista.
És en aquest sentit que els revolucionaris actuals hem de tornar a prendre el sentit de les paraules de Lenin quan parlava que els comunistes hem de lluitar per la unió voluntària dels diferents pobles i nacionalitats en la lluita per la causa del socialisme “Nosaltres volem una unió voluntària de les nacions: una unió que no toleri cap violència d’una nació a sobre d’una altre, una unió que es basi en la més plena confiança, en la clara consciència de la unitat fraternal, en un acord plenament voluntari.”(2)
Hem de recuperar aquesta voluntat d’unió sense voler-ho fer de cop. Sense voler forçar els processos, sent curosos amb les diferències que ara per existeixen encara entre el proletariat de les diferents nacionalitats. Només amb aquesta voluntat concentrada de voler superar aquestes diferències en base al respecte mutu es podran generar prou complicitats que permeten anar desplaçant les desconfiances generades per segles de dominació i opressió capitalista en les respectives nacionalitats. L’imperialisme malauradament va poder triomfar en el cas del camp socialista, no deixem que ens tornin a vèncer. No almenys en un terreny que ja hem practicat i que per tant no ens és desconegut. Només la voluntat d’emancipació d’ajuda i col·laboració fraternal entre el proletariat pot donar la clau de sortida i recuperar els millors temps de la solidaritat internacionalista.
….
Notes.
1. K. Marx F. Engels. Obres. T. 4,p.371.
2. V. I. Lenin. Obres Completes. T. 40. p.43.

Advertisements

, ,

  1. Deixa un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: