Arxivar per Octubre de 2012

La Revolució d’Octubre i els drets humans.

Els drets humans no són una concepció feta a mida pels liberals en favor de la seva visió de l’home i de la dona sota el model social capitalista. Els drets humans no s’inventen. Es creen, s’elaboren i es desenvolupen en el transcurs de l’activitat històrica de l’home, estan en relació amb les condicions materials, socials i polítiques de cada època. Són fruit de les lluites de les més àmplies masses populars.
A la societat esclavista no es podia ni pensar en el proletariat com a éssers humans ni de jornada laboral de vuit hores; en aquells temps no només el fruit del treball sinó el propi productor es consideraven propietat de l’esclavista. De la mateixa manera seria ridícul pensar en el sufragi universal en l’època del feudalisme, doncs en aquella època tots els poders estaven concentrats en el senyor feudal. No serà fins a l’època de la Rev. Industrial que el proletariat adopti un paper independent dins de les relacions de producció dominants.
Serà en aquell moment quan la nova classe social, antagònica i oposada al seu explotador burgés, concentri en la seva figura tota una sèrie de reivindicacions posant el dret al treball com la primera d’elles. “Viure treballant o morir treballant!” aquesta era la consigna dels obreres de Lió, l’any després de la Revolució de Juliol de 1830.
En tots els països i al llarg de múltiples dècades el proletariat ha lluita de forma tenaç, enèrgica i resolta per a que es materialitzessin tot un seguit de conquestes socials, essent la central el dret a un treball digne, pedra angular del qual han dimanat la resta.
Fins a l’actualitat només la Revolució d’Octubre va fer realitat per primer cop en la història aquest anhel de milions d’obrers d’establir la plena ocupació, la jornada laboral de vuit hores i la seguretat material davant la jubilació. Aquesta conquesta històrica no se la podran negar mai a la revolució cap dels seus detractors i enemics actuals.
Aquesta conquesta històrica és a més d’una fita en l’esforç de realització de les lluites obreres, una expressió concentrada de les grans diferències entre el sistema socialista i el capitalista. En el socialisme realment existent el dret al treball, juntament amb tots els altres drets socials(accés a la sanitat, l’educació, l’habitatge…) estaven realment assegurats, degut principalment a l’abolició de la propietat privada sobre els mitjans de producció i a l’implantació de tot un seguit de principis socialistes que fomentaven entre la població l’orgull per aquestes conquestes de la Revolució.
En quant a la democràcia política, aquesta que tant es fixen els liberals com certs companys de viatge dins de “l’esquerra” més o menys domesticada, es pot dir que la humanitat també ha conegut una evolució històrica. En l’Antiguitat es considerava que només els homes lliures eren ciutadans de ple dret per exercir el seu dret a escollir i ser escollits. La gran massa d’esclaus en quedaven al marge. Pel que fa al feudalisme ja ho hem dit, el senyor feudal concentrava tots els poders i en tot cas només accedia a concedir una certa democràcia oligàrquica entre els nobles del seu mateix rang social. No serà fins a la democràcia burgesa i el que es considera actualment com el seu model més acabat en la forma nord-americana que s’instauri el “lliure joc democràtic”parlamentari burgés.
D’entrada aquesta democràcia va ser censitaria, és a dir que només hi podien accedir els que tinguessin bens mobles o fiduciaris, després es va estendre només als blancs(negres,indis i totes les altres minories ètniques no podien votar) . En l’actualitat les minories ètniques poden votar però què importa això si no poden ser ells mateixos escollits?Només els més rics poden pagar-se una campanya electoral i tot i així si volguessin votar un candidat seu, ja existeixen tot un seguit de lleis que restringeixen l’inscripció en el registre legal de votants o d’altres lleis de diferenciació econòmica que posen fora del seu abast els grans mitjans de comunicació.
La llibertat de votar doncs només ho és per votar aquells que l’explotaran durant els propers quatre anys. Aquesta és la gran fal·làcia del sistema democràtic burgés, poder escollir a qui de la classe dominant(elits en el llenguatge actual) podràs votar. A això és redueix la tan esbombada llibertat democràtica.
La Revolució d’Octubre, a l’alliberar els treballadors del jou de la propietat privada, de l’atur forçós i de les crisis cícliques va posar les bases per construir una nova civilització. La Revolució va conduir àmplies masses de població treballadora pel camí de l’alliberament espiritual en apropar la instrucció de forma gratuïta i universal i trencar d’aquesta manera el cercle viciós d’explotació i ignorància del domini terratinent-burgés dels tsars.
En el capitalisme l’instrucció dels treballadors està lligat al desenvolupament de les forces productives. Els capitalistes necessiten una població treballadora que sigui capaç tant de fer servir màquines cada cop més complexes com interpretar els cada cop més complexes sistemes de comunicació social-administrativa. Però el capitalisme no pot anar més enllà d’aquest tipus d’aprenentatge, té por de la veritable instrucció de la classe treballadora, doncs la formació completa de totes les potencialitats de l’ésser humà, desenvolupen la seva consciència crítica envers el sistema que els oprimeix.
El socialisme va liquidar tots els obstacles de la formació integral de l’ésser humà, el seu aprenentatge es basava en la confiança de saber-se constructors d’un nou món per desempallegar-se d’allò vell i caduc de l’antiga societat capitalista. L’educació es va convertir llavors en patrimoni de tots els treballadors.
La Revolució Socialista d’Octubre va desfermar totes les potencialitats del moviment obrer tant a nivell de la URSS com a nivell Internacional. Va forjar la unitat Internacional de tots els treballadors darrere l’ideal de l’emancipació per aconseguir el primer Estat Socialista en la història, la unitat del moviment obrer internacional i les lluites d’emancipació nacional. Aquests són els drets humans que va aconseguir la Revolució d’Octubre, aquest és el seu més gran llegat.

Espai Alliberat

,

Deixa un comentari

La República Democràtica de Corea és un poble sobirà i lluitarà per la seva independència.


El govern de la República Popular de Corea ha refermat en els últims dies la seva ferma voluntat de preservar la seva sobirania territorial i política enfront de l’actitud bel·licista del govern titella de Lee Miung Bak de Corea del Sud a les ordres de l’imperialisme americà.
Els bel·licistes de Corea del Sud, amb el titella Lee Miung Back al capdavant, continuen amb la seva estratègia de conforntació i escalada d’agressions. Les pretensions sud-coreanes sobre la la Línia Límit del Nord ja han provocat un seguit de confrontacions entre ambdues Repúbliques, el més recent el del passat Novembre del 2010. Aquesta LLN és una línia de demarcació traçada pels imperialistes al finalitzar la Guerra de Corea en detriment del territori Nord Coreà i es situa a la costa occidental de la península coreana.
Afegit a aquest atiament de les tensions territorial els imperialistes nord-americans també armen els seus lacais i acaben de permetre que els seus titelles sud-coreans puguin armar-se amb míssils balístics continentals amb aquest míssil els bel·licistes sud-coreans poden abastir tot el territori de la RPDC. D’aquesta manera els imperialistes i els seus lacais se salten tots els tractats internacionals de no proliferació d’armes i de seguretat mútua i posen la península coreana a l’abisme d’un enfrontament armat generalitzat.
Davant d’aquestes amenaces, el govern de la RPDC no s’ha deixat atemorir i ha assegurat que disposa de capacitat de resposta militar. En concret i a través del portaveu de la Comissió Nacional de Defensa s’ha assegurat que la RPDC disposa de capacitat militar tant per respondre a qualsevol acta d’agressió des de Corea del Sud o en contra dels seus instigadors imperialistes. El portaveu ha declarat que respondran “nuclear per nuclear,míssil per míssil”.

,

Deixa un comentari

95è aniversari de la Revolució d’Octubre

El pròxim dia 7 de Novembre es celebrarà el 95è aniversari de la Revolució d’Octubre, primera revolució socialista de la humanitat. Per aquest motiu des d’Espai Alliberat volem dedicar-li tot un seguit d’articles de reflexió del que considerem l’esdeveniment més cabdal per entendre tot el segle XX i que encara és referent per milions de persones en el món que lluiten per la causa del socialisme.
En aquests articles voldrem estudiar la significació històrica de la Revolució d’Octubre tant pel que fa a la història de la pròpia URSS, com als nous valors posats en actiu després de la revolució, els seus principals actors i la influència internacional de la primera revolució socialista.
La Revolució d’Octubre és l’inici de tota una nova època de la humanitat. Aquella en que per primer cop el mode de producció capitalista com a formació socioeconòmic, cultural, política.. va ser posada en qüestió a la pràctica.
Un trànsit històric cap a una nova societat que va escriure pàgines glorioses per a la humanitat i també dona tot un seguit d’ensenyances als revolucionaris i les revolucionàries actuals per tal de fer-ne el balanç crític que es mereix aquest intent únic fins ara.
D’aquesta manera Espai Alliberat vol sumar-se de forma modesta a les celebracions que de ben segur se succeiran arreu del planeta, per commemorar l’aniversari d’una revolució que va obrir les portes del cel, una revolució on tot estava per fer i tot era possible.
Socialisme o barbàrie!
Visca la Gloriosa Revolució d’Octubre!
Primera Revolució Socialista triomfant!

, , ,

Deixa un comentari

Albània Socialista.Vídeo.

Video després de 40 anys de socialisme a Albània.

, ,

Deixa un comentari