Els suposats èxits de les grans empreses deriven del suport públic

Aquest article analitza els suposats majors èxits empresarials al món privat, como ara APPLE, assenyalant l’enorme contribució de la despesa pública a configurar aquest èxit.
Ha estat una constant en el pensament neoliberal dominant en els fórums econòmics i financers del país creure que el sector privat és el que aporta major eficiència i creativitat en l’activitat econòmica, considerant el sector públic com una rémora per al desenvolupament econòmic d’un país. D’aquesta creença es deriva la conclusió que a menor intervenció pública i a menor la despesa i activitat públics en el quefer econòmic, millor per a l’economia. Vegin-se les sessions d’I-Konomía de la Vanguardia.com i veurà aquesta creença en la seva expressió més pura.

Com tota creença, aquesta es repeteix a força de fe i no a força d’evidència científica. Mariana Mazzucato, professora de la Universitat de Sussex, Anglaterra, acaba d’escriure un llibre, The Entrepreneurial State, que presenta abundant evidència de l’error d’aquesta creença. En realitat, Mazzucato mostra que és a l’inrevés, és a dir, que gran part dels grans èxits de la indústria privada, presentats com a exemple del triomf de l’activitat empresarial privada –des d’Apple a la indústria farmacèutica, passant per una gran gamma de suposats èxits–, es basen en recerques públiques, és a dir, finançades amb diners públics i realitzades en institucions públiques.

Així, Apple, el cas més reeixit d’activitat empresarial a EUA (i al món), no hagués estat possible (en realitat no hagués existit) si no hi hagués hagut abans l’enorme desenvolupament de les invencions electròniques realitzades en la recerca pública (gràcies a la inversió militar nord-americana). Mazzucato mostra, fil per randa, i peça per peça, com cadascun dels desenvolupaments d’Apple es basen en coneixement produït en les recerques realitzades en institucions de l’estat federal així com en universitats finançades públicament (o privadament amb fons de recerca públics).

Mazzucato no intenta desmerèixer la creativitat de Steve Jobs i de la seva empresa en el desenvolupament aplicat del coneixement ja existent, que era coneixement bàsic generat amb fons públics. Ara bé, la qual cosa sí fa és ressaltar la ingratitut d’aquest senyor i aquesta empresa, que després de beneficiar-se enormement d’aquest coneixement públic (parasitándolo en múltiples ocasions), han fet tot l’humanament possible per evitar pagar impostos, no pagant a l’Estat el que li devien en el seu desenvolupament.

Una miqueta semblant ocorre amb Google, la base del qual de coneixement estava finançada per la National Science Foundation, (sent encara avui subvencionada pel National Security Council, l’agència de seguretat i informació del govern federal amb la qual Google col·labora i és còmplice en la seva cerca d’informació, en moltes ocasions sense que els seus clients siguin conscients o hagin aprovat aquesta acció).

El mateix ocorre amb la indústria farmacèutica, el coneixement bàsic de la qual procedeix en la seva gran majoria del National Institutes of Health (NIH), que gasta anualment 30.000 milions de dòlars en recerca bàsica que la indústria farmacèutica utilitza sense pagar un real. El que aquesta indústria fa és utilitzar aquest coneixement i desenvolupar la part aplicada, creant fàrmacs. Ara bé, aquesta recerca la fa també subvencionada, doncs l’Estat li atorga una patent que determina uns preus excessivament elevats, a causa del monopoli en la seva distribució i producció. Sense aquest monopoli els preus serien moltíssim més baixos.

En realitat, molts economistes, com Dean Baker, han proposat que el NIH faci també recerca aplicada, amb la qual cosa s’evitaria la necessitat de crear monopolis en la seva distribució, abaratint enormement la despesa farmacèutica del país.

En realitat, les dades contundents presentades per Mazzucato confirmen el que és conegut des de fa molt temps. El sector públic ha estat clau per al desenvolupament econòmic i social d’un país. I la seva reducció ara, resultat del domini neoliberal en els centres de decisió, està contribuint al subdesenvolupament del progrés, tant econòmic com a social.

Anuncis

,

  1. Deixa un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: