Les harpies de Hitler: infermeres i assassines

Malgrat els judicis realitzats després de la II Guerra Mundial contra els criminals del genocidi nazi, molts d’ells van aconseguir escapar i evitar el seu processament. No només aquells que van fugir a d’altres països i van adoptar noves identitats per fugir de la justícia, protegits per l’imperialisme ianqui o la renovada RFA amb els mateixos genocides rebatejats de demòcrates sinó també tots els que havent participat activament ningú va ser capaç d’identificar-los o posar-los nom en la conspiració de silenci de l’imperialisme. Les primeres matances comeses pels nazis les van protagonitzar les infermeres dels hospitals, que van exterminar a milers de nens per desnutrició o, fins i tot, amb injeccions letals.

Especialment rellevant és el cas de les dones nazis, ja que poques d’elles van ser jutjades, en un intent d’amagar la seva importància en el paper fonamental que van jugar en l’execució d’un gran nombre de crims.

Tretze milions de dones van militar activament en el partit nazi, i més de mig milió van acudir a països com Ucraïna, Polònia o Bielorússia excedint les funcions per les quals van ser enviades, però van prendre partit en les matances a jueus? Això és el que es planteja Wendy Lower en Les harpies de Hitler (Editat per Memòria Crítica). Gràcies a un ardu treball de documentació i recerca de dades i testimoniatges, Lower aconsegueix oferir una mica de llum respecte a aquest tema.

Encara que els judicis a dones nazis no van anar especialment nombrosos, Les harpies d’Hitler recorda que molts dels supervivents de l’Holocaust van identificar a les persones que els van assetjar, van violar i van torturar com a senyores alemanyes que mai van poder trobar en desconèixer els seus noms. A més, els estudis realitzats posteriorment han advertit que el genocidi no hauria estat possible sense una àmplia col·laboració de la societat. Qui van ser aquestes dones que van embrutar les seves mans amb la sang dels presoners?

Mestres, infermeres, secretàries, esposes i assassines

La creença més estesa és que les úniques que van cometre crims van ser les guardianes dels camps de concentració, mentre que la resta va tenir un paper secundari en la història del nazisme. No obstant això la realitat és ben diferent. Quan els alemanys van avançar cap a l’est, mig milió de dones els van acompanyar i van aconseguir un poder sense precedents que els va donar llibertat per fer amb els presoners el que volguessin. Mestres, infermeres, secretàries i esposes, aquestes eren les funcions que originàriament haurien de realitzar totes aquelles que acudien al costat de l’exèrcit. Finalment, moltes d’elles van decidir, voluntàriament, col·laborar directament amb les SS.

Les harpies d’Hitler incideix constantment en una dada fonamental: cap de les dones que descriu tenien l’obligació de matar. Negar-se a assassinar jueus no els hauria implicat cap càstig. És més, el règim no formava a les dones per convertir-se en assassines, sinó en còmplices. Per tant, les que finalment van decidir realitzar aquests crims ho van fer per satisfacció personal o per obtenir un benefici d’aquelles accions.

De fet, les primeres matances comeses pels nazis les van protagonitzar les infermeres dels hospitals, que van exterminar a milers de nens per desnutrició, o fins i tot amb injeccions letals, encara que gairebé cap va pagar pels seus delictes.

És el cas de Pauline Kneissler, la tasca del qual consistia a portar una llista de pacients que posteriorment havien de ser matats. En un sol any (1940) l’equip en el qual treballava Kneissler en Grafeneck va assassinar a 9.389 persones. Ella va ser testimoni directe de com els gaseaban i va prestar la seva ajuda a l’hora d’administrar la injecció letal a molts pacients durant cinc anys. Pauline va ser una de les dones que, posteriorment, es va traslladar a l’est per continuar amb la seva ona de crims.

No obstant això, allí no van ser les infermeres les que van cometre els assassinats més sàdics, sinó les secretàries i les esposes dels membres del partit nazi. Entre les primeres destaca el nom de Johanna Altvater, que desenvolupava el seu lloc en Minden, Westfàlia, abans de ser traslladada a Ucraïna. Allí, en 1942, Altvater va començar el seu descens als inferns, arribant fins i tot a assassinar a un nen jueu de dos anys copejant el seu cap contra un mur per llançar-ho sense vida als peus del seu pare. Aquest posteriorment va arribar a declarar que mai havia vist tal sadisme en una dona, una imatge que mai va poder esborrar de la seva ment.

Crims davant éssers indefensos, presoners, dones i fins i tot nens. La dona nazi tampoc va tenir pietat, com no la tenien els seus companys masculins. Van aprendre bé la lliçó de què era el que calia fer i no van dubtar ni un sol moment. Així li va ocórrer a Erna Kürbs Petri, filla i esposa de granger que al costat del seu marit Horst (membre de les SS) s’encarregava de dirigir una finca agrícola. Un dia, Erna Petri va albirar alguna cosa prop de l’estació de Saschkow. Quan el seu carruatge es va apropar es va adonar que eren diversos nens jueus amagats que havien aconseguit fugir.

Petri els va demanar que s’apropessin i els va portar a la seva casa. Allí els va donar de menjar i els va tranquil·litzar. Però tot això només va ser part del seu sinistre pla. En veure que el seu marit no tornava a casa, ella va decidir acabar el treball que ell hauria fet. Va portar als nens fins a una fossa on ja s’havia assassinat abans i els va col·locar en línia, donant-los l’esquena. Va agafar la pistola que el seu pare li havia regalat i un a un els va ser matant a sang freda. Ni tan sols els crits desconsolats dels quals van veure com queia el primer van estovar el cor de Erna.

Aquests són només tres dels molts casos que Wendy Lower presenta en Les harpies de Hitler. Relats que encongeixen el cor i mostren fins a on és capaç d’arribar l’ésser humà. Com la pròpia autora diu en finalitzar el seu llibre, mai sabrem tot sobre el nazisme i l’Holocaust, això és només una història més en un puzle amb infinites peces de crueltat.

Advertisements

  1. Deixa un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: