La meitat de les 40 empreses dels Països Catalans amb més guanys aprofiten la reforma laboral per fer acomiadaments, tot i els seus ingressos milionaris

1102e-39

10.000 MILIONS DE BENEFICIS EN PLENA CRISI

La meitat de les 40 empreses dels Països Catalans amb més guanys aprofiten la reforma laboral per fer acomiadaments, tot i els seus ingressos milionaris

Les quaranta empreses amb més beneficis dels Països Catalans van aconseguir 10.969 milions d’euros el 2010 enmig de la crisi econòmica. Aquestes companyies han tirat endavant la malmesa economia d’un país en fallida, fent de motor econòmic dels territoris on s’assenten, donant feina a milers de persones i empreses associades i proveïdores. Tot i els guanys milionaris, gairebé la meitat d’aquestes empreses líders ha aprofitat la reforma laboral per plantejar Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) en els últims dos anys. L’objectiu és abaixar sous i reduir plantilles de treballadors per continuar sent, segons diuen, competitives en el nou context econòmic i poder afrontar un futur, encara molt incert, amb garanties.

Malgrat el context general d’atur, desnonaments i augment de la pobresa, les grans empreses catalanes tenen beneficis multimilionaris. Les quaranta empreses amb més beneficis dels Països Catalans van aconseguir en conjunt 10.969 milions d’euros només l’any 2010, un dels pitjors anys de la crisi econòmica i l’últim del qual es tenen dades definitives.

Què significa guanyar 10.000 milions d’euros en dotze mesos? Seria comparable als beneficis directes i indirectes que preveia un estudi de Renfe per a la posada en funcionament de l’AVE Barcelona-Madrid. Seria comparable al deute declarat dels ajuntaments de tot l’Estat amb els proveïdors a data de 2012. Seria comparable amb la xifra que pretén estalviar el govern espanyol del PP amb les noves reformes en sanitat i educació per al 2013.

Tot i aquests guanys milionaris, gairebé la meitat de les empreses del Top 40 han realitzat, estan en procés o han anunciat un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) sobre la seva plantilla en els últims dos anys [vegeu gràfic].

Amb l’última reforma laboral aprovada pel govern del Partit Popular, els resultats positius d’una companyia ja no són un impediment per a plantejar acomiadaments o rebaixes salarials als treballadors. Sense la possibilitat de devaluar la moneda, el govern espanyol continua centrant els esforços a guanyar una ràpida competitivitat en els mercats internacionals, mitjançant el que els economistes ja anomenen “devaluació interna”.

Aquesta política suposa la contenció dels salaris i la reducció del poder adquisitiu dels treballadors. Aquest seria un dels objectius de l’última reforma laboral, i sembla que, en cert sentit, estaria donant el resultat que s’esperava.

L’elèctrica Endesa, amb 1.538 milions de beneficis només el 2010, tenia aquell any 2010 diversos ERO en empreses del grup. Aleshores ja van haver de deixar l’empresa uns 800 empleats, xifra que augmentarà els propers anys. Un altre cas d’acomiadaments resolts amb un ERO és el del grup Agbar, amb 441 milions de beneficis el 2010. Després de mesos de negociacions, va aconseguir el 2011 l’acomiadament de 194 treballadors, la signatura d’un nou conveni col·lectiu que recollia augments salarials de l’1,5% anual i una plantilla fixa de llocs de treball.

Dels ERO que estan encara per resoldre, destaca el del grup Abertis, que va arribar a un acord per retallar 400 llocs de treball en sis de les set concessionàries d’autopistes el 2012, entre les quals hi ha les catalanes Acesa, Invicat i Aucat, i la valenciana Aumar. Finalment, aquesta retallada es realitzaria en tres anys, i afectaria el 17% de la plantilla d’autopistes, amb baixes voluntàries i prejubilacions. Abertis va obtenir el 2010 uns beneficis de 725 milions, situant-se en el grup de les deu empreses més potents dels Països Catalans.

Gas Natural Fenosa és l’empresa catalana amb majors beneficis registrats durant el 2010, amb 1.731 milions guanyats només aquell any. No obstant això, la número 1 també va anunciar un ajustament de personal com a part d’un pla estratègic que va presentar en el segon trimestre del 2012. Encara que a través dels mitjans de comunicació han assegurat que no es tracta d’un ERO i que els ajustos se circumscriuran a l’Estat espanyol.

La reestructuració del sector financer està provocant les retallades més importants en ocupació. Bancs i caixes estan ajustant plantilles després dels processos de concentració i fusions a conseqüència del seu daltabaix financer. Després d’haver absorbit Banca Cívica i Banc de València, CaixaBank prepara una retallada que podria afectar entre 3.000 i 4.000 treballadors, un 10% del personal. El BBVA i el comitè d’empresa d’Unnim van acordar l’octubre passat una reducció de 1.170 treballadors en la plantilla de l’entitat bancària catalana que es va adjudicar el banc d’origen basc. El mateix va fer la direcció de Banc Sabadell després d’adquirir la Caja de Ahorros del Mediterráneo: a l’octubre, va arribar a un acord amb els sindicats per reduir la plantilla de la CAM en uns 1.250 empleats mitjançant prejubilacions, baixes incentivades, trasllats i suspensions temporals d’ocupació.

Les companyies que han plantejat un ERO són molt variades, de qualsevol dimensió i sector, incloses les de l’Ibex 35. En aquest grup d’escollits, gairebé la meitat de les companyies cotitzades han tramitat un expedient, l’han anunciat o l’estan negociant amb els treballadors. En un context marcat per la manca de vendes, les empreses estan trobant en la reforma laboral la manera més ràpida i fàcil de reduir despeses. La tendència en la política de recursos humans és de reducció de les plantilles de treballadors. Tal com denuncien els sindicats, la reforma laboral, fonamentalment, serveix per rebaixar el cost dels acomiadaments.

Segons l’informe del Banc d’Espanya, publicat al Butlletí Econòmic número 43, de setembre de 2012, sobre els resultats de les empreses no financeres fins al segon trimestre, el conjunt de les companyies espanyoles van reduir un 76% els beneficis, i sis de cada deu van destruir ocupació. La debilitat de la demanda interna, el ressentiment de les exportacions i el deteriorament dels actius empresarials van fer caure els resultats. En l’últim any, la destrucció d’ocupació s’ha intensificat i la majoria de les companyies han retallat les plantilles.

Les bones dades de les companyies que ocupen els primers llocs amb els beneficis més alts contrasta amb els rècords històrics de persones registrades a l’atur, els quals s’han anat superant any rere any. Tècnicament, l’economia espanyola va entrar en recessió el quart trimestre del 2008. A partir d’aquell moment, la desocupació va passar del mínim històric registrat durant la primavera del 2007 (1,76 milions de persones, el 7,95% de la població activa) al màxim històric el 2012 (el 25,02%), segons les dades de l’Enquesta de població activa.

El rànquing dels beneficis empresarials

Les empreses del Top 40 que estan esquivant la crisi amb grans beneficis pertanyen a sectors i territoris molt diferents. D’entrada, els resultats nets presenten una distribució territorial que es correspondria amb el pes econòmic dels territoris on tenen la seu social: 29 empreses a Catalunya, 7 al País Valencià i 4 a les Illes Balears, amb una suma total de 9.796, 862 i 311 milions d’euros de guanys, respectivament. Per comparar aquestes xifres caldria tenir en compte altres indicadors, però, per si soles ja donen una idea de la realitat de les empreses més importants als diferents territoris. L’any 2010 és l’últim del qual es té a hores d’ara els resultats complets d’aquestes grans companyies.

Catalunya mostra el seu múscul empresarial ocupant els llocs més alts del rànquing, amb les empreses amb seu a Barcelona i els beneficis més destacats de Gas Natural, Endesa i CaixaBank. Es nota que les empreses energètiques i els sectors tecnològics i de telecomunicacions són les que estan resistint millor la crisi. No només se situen en els primers llocs del rànquing, sinó que les filials catalanes, valencianes i balears d’empreses d’aquest sector també hi apareixen ben posicionades.

En canvi, les grans empreses del País Valencià que depenien del sector de la construcció, tant de manera directa com indirecta, acusen greument la crisi. En general, només obtenen bons resultats les empreses en expansió, com ara Mercadona, amb un model tan diferenciat com polèmic, per la manera de gestionar els proveïdors i per la seva política de recursos humans. També sembla que siguen alienes a la crisi les companyies que responen a les demandes del mercat global, com ara IFF Benicarló i Ternium Internacional.
La primera empresa balear del rànquing, Banca March, la trobem al setzè lloc.

El sector turístic amb grans beneficis, però, no apareix representat com a tal fins a la posició 34. Tot i això, Balears continua sent l’única destinació amb un balanç clarament positiu en vendes i en resultats empresarials, fins i tot en plena crisi. L’estudi realitzat per l’Aliança per l’Excel·lència Turística (Exceltur) revela que el 65,6% dels empresaris turístics de les Illes Balears reconeix que durant l’exercici 2012 va augmentar els beneficis. Aquesta situació també es dóna amb especificitats pròpies a la ciutat de Barcelona, així com en algunes zones costaneres de Catalunya i del País Valencià.

Els bancs més tocats també obtenien beneficis

Els resultats de les entitats bancàries, que en algun moment han vist com minvaven els beneficis, estan marcats per les fortes provisions destinades a aquest sector. Però els beneficis, amb l’excepció de Bankia, continuaven sent relativament importants el 2010. CaixaBank, Banc Sabadell o Banca March se situen entre les empreses líders en beneficis. Tot i la sotragada que va patir aleshores el sector financer, marcat per les intervencions de l’Estat, la conversió de caixes en bancs, les compres i les fusions, la majoria d’entitats bancàries dels Països Catalans van oferir oficialment guanys milionaris en els seus balanços. Cal recordar que l’origen de la recessió, emmarcada en el context d’una crisi econòmica i financera a nivell mundial, gira entorn de l’ajustament sever de la indústria de la construcció després de la punxada de la “bombolla immobiliària”.

El conglomerat d’empreses amb majors beneficis que conformen CaixaBank liderava el rànquing del sector financer amb més de 1.100 milions d’euros. A diferents distàncies, també presentaven beneficis destacables Banc Sabadell, Banca March i, fins i tot, les devaluades Catalunya Caixa i Unnim. Això passava almenys l’any 2010, tot i que en els últims dos balanços els resultats són pitjors. En el sector de les finances, el rànquing també mostra algunes empreses filials especialitzades, que han quedat al marge de la tempesta que va sacsejar les caixes a les quals estaven vinculades. És el cas de Bancaja Inversiones a Castelló de la Plana i Gestión Financiera del Mediterráneo a Alacant.

Tot i les característiques diferents d’aquestes entitats, diferents mitjans econòmics destaquen que les societats financeres tenen un punt en comú: la major part dels bancs i les caixes obtenen més de la meitat dels seus resultats positius a l’exterior, a partir de l’activitat internacional, amb una tendència creixent. De fet, l’aportació del negoci internacional, així com alguns resultats extraordinaris, estan permetent que la caiguda dels beneficis bancaris no siga més gran.

Com tenir beneficis en plena crisi?

Les empreses amb beneficis en aquest període han sabut posicionar-se i diversificar productes i serveis molt abans de la irrupció de la crisi. Bé perquè han evolucionat amb els canvis del mercat. Bé perquè no s’ho van jugar tot en el sector de la construcció, el primer que va fer fallida a l’Estat espanyol. Bé perquè proporcionen serveis imprescindibles. La internacionalització, acompanyada amb una inversió constant en tecnologia i innovació, és el principal factor que ha fet que les principals companyies siguen molt poc dependents del mercat interior, on el consum es troba sota mínims. El grup d’empreses que està aconseguint esquivar la crisi, no només presenta resultats positius, sinó que continua presumint del creixement i l’expansió.

Segons la visió majoritària d’analistes, consultores i escoles de negocis, les empreses amb beneficis estan tirant endavant la malmesa economia, fent de motor econòmic dels territoris on s’instal·len, donant feina a milers de persones i empreses associades. El portal Economia Digital va oferir, el mes de març de 2012, un rànquing de les 5.000 empreses catalanes amb un major volum de negoci. El portal Valencia Plaza també va fer el seu rànquing el mes de juny, recopilant les dades del País Valencià. Aquests rànquings, elaborats a partir de la informació que recull Camerdata i eInforma (empreses especialitzades en la recopilació i el tractament d’informació empresarial), permeten consultar les dades sobre l’activitat empresarial i fer comparacions de les principals magnituds econòmiques dels exercicis 2009 i 2010.

Sense perdre de vista aquests llistats, l’Anuari Media.cat ha elaborat un nou rànquing a partir dels beneficis obtinguts per les societats amb seu a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. S’han tingut en compte les principals empreses amb seu en aquests territoris, encara que moltes formen part d’un grup amb domicili social a altres ciutats repartides pel món. La informació dels grups més dispersos, en uns casos s’ha completat a partir dels informes anuals que presenten oficialment, en uns altres s’ha ampliat i actualitzat amb la informació publicada als mitjans de comunicació.

Totes les societats han d’informar l’administració dels seus resultats durant els sis primers mesos de l’any. Les més grans ho solen fer durant el primer trimestre. Segons han justificat des de Camerdata, a principis del 2012 se sabien amb certesa els resultats corresponents al 2010. Per això s’ha agafat aquest exercici tancat per elaborar un rànquing de beneficis el més proper possible a la realitat econòmica i empresarial del país. Les dades completes dels durs exercicis econòmics de 2011 i 2012 trigaran a arribar.

L’enduriment de la reforma laboral

L’última reforma de la legislació laboral espanyola va ser aprovada pel Consell de Ministres el 10 de febrer de 2012, a través d’un Reial Decret. Mitjançant l’aprovació de les “mesures urgents per a la reforma del mercat laboral”, el govern del Partit Popular es va proposar “facilitar la contractació, amb especial atenció als joves i els aturats de llarga durada, potenciar els contractes indefinits enfront dels temporals, i que l’acomiadament siga l’últim recurs de les empreses en crisi”, així com “acabar amb la rigidesa del mercat de treball i establir les bases per crear ocupació estable”.

Si tenim en compte el que diu la llei, així com les sentències dictades pel Tribunal Suprem sobre els ERO, cal concloure que per adoptar un acomiadament col·lectiu és necessari que l’empresa patisca una situació econòmica negativa de caràcter estructural que es reflectisca en els resultats globals (causa econòmica), o bé un funcionament deficient, ja siga general o limitat a una part de l’empresa, que pose en perill la seva viabilitat futura (causa tècnica, organitzativa o productiva).

A la pràctica, però, amb aquesta nova reforma laboral, el govern del PP ha modificat i endurit la normativa aprovada per l’anterior executiu del PSOE. Segons el secretari de Política Sindical de la UGT de Catalunya, Camil Ros, “els ERO sempre han estat de suspensió i reducció de la jornada laboral, però durant l’any 2012 s’intueix una tendència cap a la destrucció de llocs de treball”. Ros explica que els acomiadaments realitzats fins al 2010 els va motivar clarament l’impacte de la crisi econòmica, però que, a partir del 2011, cal atribuir-los sobretot a les polítiques d’austeritat que s’imposen des del govern.

Des dels sindicats consultats també reconeixen que les deu primeres empreses del rànquing tenen condicions laborals més avantatjoses que altres empreses del mateix sector, perquè els treballadors estan organitzats i han aconseguit pactar millores en els convenis d’empresa. “Potser algú veu això com un fre per als beneficis de les empreses, però, en cap cas, els sindicats seran un fre per a la millora de la situació de les persones”, assegura Camil Ros.

Anàlisi del tractament mediàtic

Els mitjans de comunicació solen publicar, explicar i comentar les informacions de les empreses i la situació laboral dels treballadors abastament. Des de fa uns anys, aquestes notícies de la secció d’economia han tingut un protagonisme creixent en l’actualitat mediàtica. Per aconseguir una primera impressió dels dos temes principals d’aquest article, només cal fer una cerca simple, als portals web dels mitjans, amb els conceptes: “resultats empreses” i “ERO”. A Catalunya, en un any, s’han publicat milers de notícies sobre els beneficis de les empreses més importants i els expedients de regulació d’ocupació.

El que costa més és trobar informacions contextualitzades, amb els antecedents i les repercussions, que vagen més enllà de les dades i que ens ajuden a entendre per què les empreses poden créixer i tenir grans beneficis en temps de crisi. Falta, generalment, unir totes les dades existents en un sol treball periodístic, en lloc d’oferir dades disperses sense context. Tot i això, hem trobat alguns programes televisius i articles de premsa que, encara que ho tracten des d’altres punts de vista, ens han ajudat a centrar aquest treball.
Algunes d’aquestes referències han estat els reportatges del programa Valor afegit de Televisió de Catalunya: “Jornada econòmica a Sant Benet” (04/10/2012), “Crisi i relacions laborals” (11/07/2012) i “Les exportacions sí que funcionen” (19/01/2011). A l’hemeroteca hi ha un recull d’articles de premsa que també s’hi aproximen o ens han inspirat.

El que no hem trobat és un enfocament de Països Catalans. De fet, no és fàcil accedir a les dades que permeten fer un relat comú d’aquestes informacions. I, d’altra banda, per poder elaborar-les, s’han de contextualitzar molt bé perquè es puguen entendre conjuntament. En aquest article n’hem fet una proposta, conscients que no és l’única i que es pot afinar, millorar i ampliar molt més.

Hemeroteca

Programa ‘Valor afegit’, TV3.
1 http://www.tv3.cat/videos/4271250/Jornada-economica-a-Sant-Benet

2 http://www.tv3.cat/videos/4030070/Crisi-i-relacions-laborals

3 http://www.tv3.cat/videos/3323450/Les-exportacions-si-que-funcionen

“Les empreses podran acomiadar per pèrdues previstes encara que siguin transitòries”, El Periódico, 10/06/2011

“Empresas que ganan más en plena crisis”, Expansión, 29/01/2012
“Motivos para apuntarse al ERE”, El País, 31/01/2012

“L’atur se situa en màxims per la reforma laboral i les retallades”, El Periódico, 28/04/2012

“Las empresas españolas hunden un 76% sus beneficios y seis de cada diez destruyen empleo”, Expansión, 26/09/2012

“S’enfonsen un 57% els beneficis empresarials”, El Punt Avui, 28/11/2012

“La banca i el totxo llasten el benefici de les grans empreses”, Ara, 13/12/2012

“La reforma laboral paraliza la negociación colectiva en el 2012″, La Vanguardia, 25/12/2012

”5.000: rècord d’ERO. La reforma laboral que des del febrer facilita la tramitació d’un expedient n’ha disparat l’ús”, El Punt Avui, 25/12/2012

“El Gobierno asegura que el paro ‘habría sido peor’ sin reforma laboral”, La Vanguardia, 03/01/2013

“Alguns empresaris reclamen aprofundir més en la reforma laboral”, El Periódico, 08/01/2013

Recursos i fonts

“Las 5.000 principales empresas de Catalunya”
Economía Digital

http://www.economiadigital.es/es/ranking_empresas

“Ranking de Empresas Comunidad Valenciana 2012″
Valencia Plaza

http://www.valenciaplaza.com/ranking_empresas_valencianas

Enquesta de Població Activa – 4t trimestre de 2012
Institut Nacional d’Estadística

http://www.ine.es/daco/daco42/daco4211/epa0412.pdf

Butlletí d’Estadístiques Laborals
Ministeri d’Ocupació – Govern d’Espanya

http://www.empleo.gob.es/estadisticas/bel/welcome.htm

Butlletins econòmics del 2012
Banc d’Espanya

http://www.bde.es/bde/es/secciones/informes/boletines/Boletin_economic/2012/

Advertisements

,

  1. Deixa un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: