Els diners defraudats en paradisos fiscals, prou per pagar el deute de tota Europa

Des de l’esclat de l’estafa neoliberal del deute sobirà a Europa, una de les bases més òbvies per incrementar els ingressos fiscals dels països en problemes ha estat pujar els impostos. Segons un informe elaborat per la consultora Roubini Global Economics (RGE), donats els dubtes sobre si les dinàmiques de deute seran sostenibles a mig termini (vegeu el cas d’Espanya), el patrimoni privat -entre 5 i 14 bilions d’euros aproximadament- acumulat als paradisos fiscals podria jugar un paper important a l’hora d’augmentar els ingressos a les arques públiques.

El nivell de riquesa privada acumulada en l’eurozona és “substancial”, segons les dades que barreja RGE, assolint entre un 400 i 700% de la mitjana nacional d’ingressos de les quatre majors economies de la zona euro (Alemanya, França, Espanya i Itàlia). Una tendència paralel.la amb la soferta per les cinc majors economies desenvolupades del món que, des de la dècada dels 70, han vist com el cúmul de riquesa privada dels més rics ha passat de moure’s des de nivells del 200 al 300% a entre el 400 al 600% en 2010.

Alguns factors que han contribuït a aquest fet inclouen una relaxació a l’hora de fiscalitzar herències amb l’impost de successions, la pujada en els preus de l’habitatge, a més d’una caiguda en la productivitat i creixement econòmic que va fomentar l’estalvi. No obstant això, en aquests moments, ens trobem en una situació on els ingressos mitjans han quedat estancats, mentre els grans patrimonis continuen revaloritzant-se. Aquest context seguirà estant present “durant dècades” en l’eurozona amb ls polítiques neoliberals de PP europeu.
D’acord amb les xifres que barreja RGE, una part substancial dels patrimonis privats està en paradisos fiscals, entre 5 i 14 bilions d’euros aproximadament. Un terç d’aquesta xifra s’acull a Suïssa, on gran part dels europeus més rics defrauden bona part dels seus patrimonis. Si les economies desenvolupades poguessin fiscalitzar aquests diners “passarien a convertir-se en creditors nets en lloc de deutors”, afirmen des de la consultora.

Brussel·les podria aliar-se amb els paradisos fiscals

Per a RGE, presidida per l’economista Nouriel Roubini, si els mercats internacionals tornessin a exercir pressió sobre el Vell Continent en posar en dubte les seves dinàmiques de deute a mitjà termini, Brussel·les podria coordinar-se amb alguns paradisos fiscals a la recerca d’un possible augment de la base fiscal, una cosa que faria més difícil als individus evadir impostos i exposaria una major parteix els patrimonis a les respectives autoritats fiscals.

Dit això, la situació és difícil de “materialitzar”, atès que els esculls són diversos. D’una banda, la competitivitat fiscal internacional dificulta que molts països puguin incrementar significativament els seus impostos sobre els patrimonis privats i actius financers.

D’altra banda, països com Espanya, Grècia o Itàlia sofreixen d’una evasió crònica d’impostos “difícil de controlar”. A nivell polític, l’electorat podria mostrar-se a favor de fiscalitzar els recursos privats d’una minoria de lladres i defraudadors que escanyen a la societat, els estats i els pobles.

Els més destacats defraudadors:

Brasil: el 39% de la seva economia escapa al fisc.
Itàlia: 27% del PIB, o uns 237.000 milions de dòlars d’economia submergida.
Grècia: 27,5%
Espanya: 22%
Alemanya: 16%
Irlanda: 15.8%
França: 15%

Advertisements

  1. Deixa un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: