L’aparició de l’Estat en la teoria marxista.

“El poder executiu de l’Estat Modern no es sinó el Comitè per administrar els assumptes comuns de tota la burgesia”
K. Marx i F. Engels. El Manifest Comunista.
“Exposo com a pròxima temptativa de la revolució francesa no fer passar d’unes mans a unes altres la màquina burocràtica-militar, com venia succeint fins ara, sinó demolir-la, i aquesta és justament la condició prèvia de tota veritable revolució popular al continent”
K. Marx. Carta a Kuggelmann.12 d’Abril de 1871.

La gènesi de l’aparició de l’Estat cal situar-la amb la primera divisió del treball a l’interior de les societat agrícoles i ramaderes, en transició amb l’ús de les primeres eines metàl·liques. Aquesta primera divisió del treball comporta l’aparició d’una especialització progressiva de les tasques i una delimitació dels entorns geogràfics dedicats a aquestes activitats. Les tribus agrícoles es van estendre principalment per algunes zones de l’Hemisferi Occidental i Oriental, principalment a les valls dels grans rius: EL Nil a Egipte, el Tigris i l’Eufrates a Mesopotàmia, l’Indo a la Índia o el Hoangho a Riu Groc a la Xina. D’altres territoris van ser els de l’Asia Menor o els Balcans. Les tribus ramaderes dedicades fonamentalment a l’activitat de pastoreig es van concentrar sobretot a les grans extensions de praderies., a la conca del Mar Aral, a l’Altiplà de l’Iran i a les estepes meridionals del Mar Negre.
Arran d’aquesta especialització relativa, neixen uns intercanvis regulars de productes entre les tribus agrícoles i les ramaderes. D’aquesta manera es superen els estrets marges de producció i consum anteriors, on la producció s’orientava fonamentalment a l’auto-subsistència del propi nucli familiar o de la tribu. En la nova etapa d’incipients intercanvis comercials, aquesta manera de produir orientada a l’autoconsum ja no basta i s’ha de produir en major quantitat i orientat a l’intercanvi. D’aquesta manera sorgeix el desig d’acumulació dels excedents dins de la tribu o clan i es supera l’estricte nucli reproductiu de la família.
El desig d’acumulació propicia l’aparició de noves relacions de producció a l’entorn de l’ús i la necessitat d’incrementar la mà d’obra. Si abans els conflictes entre comunitats es resolien sense prendre presoners i amb el màxim dany i mort a l’enemic, ara es començarà a capturar-los i a fer-los captius per a que treballin com a esclaus de manera forçosa. L’aparició de l’esclavitud significarà els primers passos per a la completa disgregació de la comunitat primitiva. A aquest fet cabdal s’unirà el desenvolupament del treball del metall. A partir del segle XIV a.n.e. es comença a desenvolupar una incipient indústria del metall relacionada sobretot amb les activitats agrícoles com l’arada de ferro, les falçs o les paletes(eines de metall més antigues trobades). L’aparició i extensió de l’ús del metall per a les tasques agrícoles va suposar un augment del treball intensiu i la producció en general i va comportar també la profundització de la divisió del treball amb l’aparició de nous oficis.
L’aparició dels ferrers i més endavant el treball del fang amb el torn terrisser i el telar, tots ells lligats a una creixent diferenciació entre les feines agrícoles i les noves tècniques i tasques a l’interior de la vella societat gentilícia.
Al costat d’aquest procés de desenvolupament de les forces productives, es van creant noves relacions de producció estructurades al voltant d’incipients formes de propietat privada. Apareix la propietat sobre els ramats, els esclaus i el mitjà de producció principal de l’època: la terra i les eines de treball agrícola .
L’aparició i el desenvolupament de la propietat privada donarà lloc a l’aparició de creixents desigualtats a l’interior de les comunitats gentilícies. Per un costat unes poques famílies comencen a acumular a les seves mans cada cop més riqueses i bens i per l’altre unes altres tenen que subsistir en la més terrible misèria. La societat gentilícia va poder vehicular amb la seva organització en gens aquesta creixent diferenciació. Sorgeixen els llinatges gentilicis i la noblesa gentilícia que monopolitza el poder de manera generacional. Apareix el poder delegat i el caudillisme tribal.
A la vegada els lligams gentilicis pateixen una doble pressió tant pel que fa a la vessant social com en la territorial. Les àrees d’influència de la gens s’estabilitzen i comença a predominar el concepte de comunitat territorial i de veïnatge amb altres territoris per sobre del concepte de relació gentilícia. D’aquesta manera es formen les primeres comunitats que entenen l’ocupació del seu territori com un fet diferencial i que han de preservar en favor de la continuïtat de la seva comunitat. La descomposició del règim gentilici però serà un procés lent i gradual i que perdurarà fins a temps ben posteriors.
El progrés de la tècnica, l’aparició de la propietat privada, l’aprofundiment de la desigualtat i la propagació de l’esclavisme porta a la diferenciació entre homes lliures i esclaus, productors i propietaris dels mitjans de producció, en definitiva a l’aparició de les classes socials.
Aquesta estratificació social primerenca havia per força de passar per tot un procés d’estructuració al voltant del fet bàsic del poder de decisió i control sobre el procés d’acumulació i la divisió del treball fins a les seves últimes conseqüències. D’aquesta manera una minoria social cada cop més delimitada anirà bastint de justificacions i privilegis la seva posició de gaudi del treball aliè. La resta de grups(agricultors, ramaders i artesans per un costat, esclaus per l’altre, els hi estaran subordinats en raó de la seva despossessió o del seu sotmetiment per la força. Ara bé aquesta diferenciació no es podia mantenir només en raó d’unes relacions de producció basades en la propietat privada. Per tal de mantenir aquest ordre social les classes dominants van crear un instrument que els hi permetés reproduir amb èxit aquest model de desigualtat. És en raó d’aquest objectiu que neix una institució que nosaltres ara coneixem amb el nom d’Estat. Aquesta institució completament nova i desconeguda en el règim gentilici es va dotar de diferents òrgans de poder per tal d’exercir com a garant dels privilegis de la minoria governant. Per tal d’aconseguir-ho i en aquesta primera etapa es va dotar de tribunals, presons,exèrcit i una burocràcia que van esdevenir les diferents baules d’un aparell estatal en constant creixement i perfeccionament amb l’esdevenir del temps.
Des d’aquest moment amb l’aparició de les classes socials i de l’Estat, tota una nova etapa de la humanitat tindrà lloc. Una història amb diferents etapes que aniran acumulant la suficient experiència material i social fins a la ruptura total amb les cadenes que l’home ha creat per imposar-se sobre altres homes.

Anuncis

,

  1. Deixa un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: