La crisi capitalista continua colpejant la classe treballadora.

Continúa l’espiral de destrucció d’ocupació a casa nostra. El nombre de persones inscrites a l’atur ha pujat en més de 4.500 persones. L’activitat econòmica està estancada en sectors com la construcció i afecta sobretot els joves treballadors i treballadores que es veuen forçats a l’atur de llarga durada, els treballas més precaris o directament l’emigració per motius econòmics.
Entre el juny de 2012 i el Gener de 2013 la població de Catalunya s’ha vist reduïda en més de 26.000 persones que han tingut que emigrar per motius econòmics. Tornem doncs a situacions de temps passats, en el que és una autèntica regressió del capitalisme als seus temps de sobreexplotació de la classe treballadora. Amb l’esgotament del model d’immigració interna i sense un proletariat agrícola que pugui incorporar-se a les feines més urbanes, la sortida de l’emigració cap a l’Europa capitalista s’ha tornat a fer una realitat ben present per a milers de treballadors.
A l’augment de l’atur doncs s se li ha d’afegir la pèrdua de contribuents a la Seguretat Social que ha vist reduir-se els en més de 35.000 cotitz ants. L’estacionalitat de l’economia (tant catalana com espanyola) i l’aposta per un model econòmic basat en la poca inversió i els seus baixos(sector turístic) suposa un autèntica dependència de factors externs i el terrabastall de la situació econòmica amb la finalització de cada temporada.
La temporalitat com a model de precarització de les condicions laborals i mecanisme de sobreexplotació de la classe treballadora, no només es dona en els períodes vacacionals sinó que és la tònica generalitzada del mercat laboral. Així en el més de Novembre dels 171.808 nous contractes que es van generar a Catalunya, el 89% eren temporals. Respecte de l’any passat són 51.852 contractes menys. Un indicador doncs que la crisi capitalista té encara un recorregut.
El camí de la recuperació de la taxa de beneficis pels capitalistes és basa en augmentar les quotes d’extracció de plusvàlua absoluta i relativa. Augmentar les hores de treball i la intensitat de les càrregues de treball. Per aconseguir-ho els patrons fan servir un full de ruta propi basat en la pressió sobre la població activa amb l’exèrcit industrial de reserva(els aturats pressionen sobre els sous dels que estan en actiu amb allò de “més val tenir feina i aguantar el que em tirin a sobre”), l’augment de les jornades laborals, la disciplinarització de la mà d’obra(augment d’un 600% de les malalties laborals sense baixa mèdica), les Reformes Laborals, les facilitats per acomiadar i baixar sous…..
La sortida d’aquesta crisi es farà o bé en clau capitalista o bé clau de poder obrer. En el primer cas l’escenari posterior serà d’un augment espectacular de les desigualtats socials i pèrdua generalitzada dels drets laborals, polítics, culturals… dels treballadors i treballadores. En el segon cas es tractaria de restablir el poder de la majoría sobre la minoría, de repartir la riquesa de manera més equitativa i de començar a bastir una societat més justa i igualitària.

Anuncis

,

  1. Deixa un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: