El marxisme-leninisme i les formes de lluita.


El tema de les formes i mitjans de lluita dels treballadors per a el triomf complet de la revolució socialista, va ser un dels temes cabdals tant per en Marx com per Lenin. El triomf de la revolució d’Octubre, basat en l’insurrecció armada victoriosa, va ser el mitjà decisiu per enderrocar l’autocràcia tsarista i per conquerir la República Soviètica. El recurs a la violència es va fer per part dels oprimits i com a reacció secular a la pròpia violència dels de d’alt que havien fet ús dels mecanismes coercitius de l’Estat a plaer. El govern tsarista havia emprés prèviament la via del recurs a la violència indiscriminada, imposant la guerra civil a la població.
Arran del III Congres del POSDR el recurs a la violència armada va ser adoptat com una tesi política pels boltxevics. Lenin va assenyalar en els seus informes al Congres com aquesta consigna podia arribar a arrelar de manera revolucionària en les àmplies masses russes oprimides per la violència tsarista. Però també va prevenir contra el pur militarisme i al costat de la tàctica insurreccional va posar un seguit de consignes polítiques que mobilitzessin l’esperit de revolta de la població i a la vegada posessin un horitzó de millores concretes que donessin un suport i una justificació a l’ús de la violència armada. Aquestes consignes eren justes i revolucionàries per a la Rússia d’aquell moment i eren: aplicació immediata de la jornada de 8 hores, la formació de Comitès camperols revolucionaris que endeguessin la reforma agrària, vagues polítiques de masses, donar armes als obrers i creació d’un exèrcit revolucionari.
Aquests van ser els mitjans de mobilització que Lenin va disposar en el III Congres del POSDR i que aquest va adoptar. Armat amb aquest full de ruta polític , el partit bolxevic va aconseguir unes capacitats de mobilització i per incidir en les masses obreres que el van fer esdevenir Partit de Nou Tipus.
Per a Lenin el problema més important de tota revolució era el problema del poder Estatal. Tot depèn en quine4s mans es trobi aquest poder. Una revolució victoriosa en que el proletariat sigui la força hegemònica haurà de comportar primer el manteniment d’aquest poder i desprès la seva defensa activa en contra de qualsevol intent de restabliment de l’ordre anterior. La instauració de la dictadura democràtica revolucionaria del proletariat i els seus aliats socials (en el cas soviètic el camperolat) van esdevenir part del curs inevitable de tota revolució. Aquesta és una de les tesis bàsiques i enseyances universals del marxisme-leninisme.
Els hereus de Lenin i de Marx, els marxistes-leninistes actuals hem de tenir ben present aquestes experiències i comença a bastir el projecte democràtic i revolucionari que suposa el govern de la majoria. Hem de començar a donar contingut i ha assenyalar què volem i de quina manera. Prou ja de formules i consignes buides, mostrem a la majoria de la classe treballadora que volem quan diem dictadura del proletariat i de quina manera pretenem aconseguir-la.

Anuncis

, ,

  1. Deixa un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: