Arxivar per gener de 2014

Un jutjat de Barcelona investiga Telefónica per un presumpte delicte mediambiental a la Prosperitat

El jutjat d’instrucció número 18 de Barcelona investiga a Telefónica S.A. per un presumpte delicte ambiental en les seves instal·lacions del número 2-18 al carrer Boada de la ciutat, al barri de La Prosperitat. L’origen del procediment és la denúncia que l’Associació de Veïns i Veïnes del barri i diverses persones afectades van presentar a la Fiscalia de Medi Ambient degut al conjunt de problemes que la instal·lació està creant al barri. A finals de 2013, la Fiscalia va remetre els fets al Jutjat, que va començar a citar a funcionaris, veïns i a la multinacional de les telecomunicacions el 12 de desembre.

Des que Telefónica va reconvertir una Central Telefónica que havia quedat obsoleta i estava pràcticament buida en un centre de processament de dades, els problemes s’han multiplicat. D’una banda, pels persistents sorolls generats per les vibracions dels diferents aparells, que superen els límits legals establerts i que han generat gran malestar al barri i, en particular, a la comunitat de propietàries de la finca ubicada al C/Boada nº 20. Josep Ferràndiz, portaveu de l’Associació de Veïns i Veïnes de La Prosperitat, ha exposat la postura del veïnat en declaracions a la Directa: “volem que el datacenter es tanqui, perquè no és bo per a la salut de les persones que viuen allà. A més, estructuralment no és possible habilitar sortides de fums, ni evitar les vibracions que reverteixen contra l’edifici afectat”.

Emissions de fums fora de la instrucció judicial

En la causa que instrueix el jutjat no s’ha inclòs la problemàtica derivada de l’emissió de fums provinents dels equips generadors d’electricitat situats a l’edifici per alimentar el centre en cas que falli el subministre elèctric. Des de l’AVV de La Prosperitat no acaben d’entendre aquesta decisió, quan hi ha més de 25 reclamacions de persones afectades residents a l’Avinguda Valldaura, el Carrer Borràs i el Carrer Boada i s’han comptabilitzat fins a dos intervencions dels Bombers de Barcelona per ventilar pisos que estaven plens de fum provinent d’aquesta instal·lació propietat de Telefónica; i això des de que es van començar les activitat del centre de processament de dades al barri, ara fa sis anys.

Deu anys de lluita

La lluita de la Prosperitat és una de les més importants contra la impunitat de les operadores de telefonia mòbil. L’aterratge de la fiscalia de Medi Ambient és un punt d’inflexió en una lluita que està en marxa des del 2003, quan el veïnat va denunciar l’empresa per tenir una antena il·legal, va recollir 700 signatures i va omplir els balcons amb llençols contra les radiacions de telefonia mòbil. Finalment, l’antena va ser precintada l’any 2006 pels serveis jurídics de l’Ajuntament de Barcelona. La victòria del veïnat va durar poc, ja que la companyia va muntar una nova antena que sí que complia la normativa i, paral·lelament, va reconvertir la central en el ja citat centre de processament de dades.

La jutgessa investiga la compra del pis més afectat per part de Telefónica

A dia d’avui, quatre de les persones afectades ja han declarat davant del jutjat. No totes ho han fet. Entre les persones residents a l’edifici, hi ha gent d’edat avançada que no ha volgut declarar, però també hi ha un dels pisos que actualment està buit des que va ser comprat per una immobiliària, el nom de la qual no ha transcendit. Es dóna el cas que aquest pis és el més afectat pels sorolls i vibracions, segons les diverses mesures que s’han dut a terme al llarg dels més de sis anys que dura el conflicte entre el veïnat de La Prosperitat i Telefónica. L’Associació de Veïns i Veïnes de La Prosperitat sempre ha mantingut que la immobiliària no era més que una intermediària de Telefónica en una operació destinada a callar el descontent de les afectades a cop de talonari.

La jutgessa instructora ha citat el 30 de gener a representants d’aquesta immobiliària perquè declarin sobre la relació d’aquesta empresa amb la multinacional de les telecomunicacions i detalls de l’operació de compravenda d’aquest pis del C/Boada nº 20 com el preu de compra i sobre qui és finalment el titular d’aquest immoble. Fonts veïnals expliquen que un cop va marxar la família que l’habitava, es van dur a terme obres que van incloure fins i tot l’ampliació de la porta per ficar equips que els testimonis no han sabut identificar. Telefónica no ha volgut fer declaracions a La Directa.
….
Font: La Directa

Anuncis

Deixa un comentari

Reportatge a RT en l’aniversari de la mort de Lenin

,

Deixa un comentari

La plantilla del CosmoCaixa va a la vaga indefinida

La plantilla del servei d’informació, taquilles i atenció al visitant del Museu de la Ciència – Cosmocaixa anirà a la vaga indefinida el dimecres 22 de gener. Així ho van decidir dilluns en assemblea si l’empresa a la qual el museu propietat de l’entitat financera ha contractat els serveis no accedia a les seves reivindicacions, entre les quals hi havia la de mantenir totes les treballadores a la institució. No ha estat així i és per aquest motiu que, a partir de demà, les vint persones que integren aquesta àrea del museu iniciaran les aturades.

La plantilla rebia el 23 de desembre de 2013 la resolució de la taula de contractació que es va redactar després del concurs d’adjudicació de servei. Fins el moment, la plantilla del Cosmocaixa estava contractada per l’empresa Lavola. A partir del 3 de febrer d’enguany, però, serà Magma Cultura qui assumirà la gestió dels serveis que ara duen a terme les treballadores. El 8 de gener, després de diversos intents per part de la plantilla de contactar Magma, es va dur a terme una reunió a tres bandes entre aquesta, Lavola i l’Obra Social La Caixa, la institució que es fa càrrec del museu. En aquesta reunió, Magma refusa la possibilitat de subrogar la plantilla, malgrat que manifesta la voluntat de voler-ne conèixer les seves integrants. Quan les treballadores van sol·licitar una via d’interlocució amb l’empresa que assumirà els serveis del museu a partir del febrer aquesta els va enviar un enllaç a l’oferta de feina que hi ha penjada a un web d’ofertes laborals. La plantilla considera aquest fet una negativa al diàleg i decideix posar sobre la taula la proposta de vaga indefinida.

Una de les treballadores del museu explica que els havien fet entrevistes, a totes elles, però sense fer referències a les condicions. Segons ella, Magma no va accedir a reunir-se amb la plantilla fins que no es va plantejar la vaga indefinida. Aquestes reunions també són a tres bandes, però entre les contractades fins el moment, un consultor i una persona del departament de recursos humans. Segons diu, ni el consultor ni el representant de l’empresa en cap moment els van oferir opcions de negociació i, a més, els van assegurar que, per a Magma, elles no tenien res a dir en tot el procés.

Avui dimarts hi havia l’última reunió amb l’empresa adjudicatària per donar resposta a l’última oferta que aquesta va fer a les treballadores per via telefònica: la possibilitat d’integrar-se, mantenint les condicions laborals actuals, a la plantilla del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), de la Sala Ciutat del barri Gòtic, del Palau Güell i del Castell de Montjuïc, institucions que també gestiona Magma. La negativa a mantenir tota la plantilla al Cosmocaixa ha fet que l’Assemblea de Treballadores hagi decidit seguir amb la vaga indefinida que començarà demà dimecres. Aquesta decisió ha fet que Magma retirés l’oferta i que tanqués tots els canals de comunicació amb les treballadores. Demà a les 9h s’iniciarà l’aturada amb els piquets informatius.

Magma Cultura, una empresa que creix sense aturador

L’empresa que ha esdevingut adjudicatària dels serveis d’informació, taquilles i atenció al visitant del Cosmocaixa, a més de gestionar els centres públics esmentats a la contraoferta que Magma va fer per via telefònica a la plantilla del Museu de la Ciència, ja va ser objecte de polèmica quan va aconseguir la gestió de l’oficina tècnica del Tricentenari. L’empresa de l’àmbit cultural ha signat un contracte per valor de 900.000 euros per tal d’assumir tasques de conceptualització, planificació, coordinació i direcció tècnica de l’esdeveniment amb què es volen commemorar els 300 anys de la caiguda de Barcelona a mans de les tropes borbòniques.

Es dóna la circumstància que el president executiu de Magma Cultura S. L. és Albert Duart, germà de l’actual president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), el convergent Brauli Duart.

La plantilla ja va guanyar la partida a Lavola fa quatre anys

Segons el portaveu de l’Assemblea de Treballadores Àlex Casanovas, fa quatre anys, quan els serveis que demà aniran a la vaga estaven adjudicats a l’empresa multinacional MANPOWER, Lavola, que donarà pas a Magma, ja va provar de prescindir de la plantilla. Davant d’aquesta amenaça aleshores ja es va plantejar la convocatòria d’una aturada, fet que va provocar que un dia després Lavola assumís les seves condicions.
….
Font: La Directa.

,

Deixa un comentari

La necessària reconstrucció partidària.

“Per fer la revolució es necessita un partit revolucionari. Sense un partit revolucionari, sense un partit construït d’acord amb la teoria revolucionaria marxista-leninista, es impossible conduir la classe obrera i les àmplies masses populars cap a la victòria sobre l’imperialisme i els seus lacais”
Mao Tse Tung. “Forces revolucionaries del món uniu-vos, lluiteu contra l’agressió imperialista.”Novembre de 1948. Obres Escollides. T. IV.

………..
No descobrim res de nou si comencem aquesta breu reflexió fent referència a la crisi que pateix el Moviment Comunista a l’Estat Espanyol. Crisi que parteix tant de factors externs com d’interns a aquest mateix espai polític que podríem definir com aquell que queda a l’esquerra dels partits i organitzacions més o menys assimilades al cretinisme parlamentari.
El Moviment Comunista a l’Estat Espanyol podríem definir-lo com aquell moviment que en el seu moment va estar organitzat per un seguit de grups i grupuscles que van tenir la seva major eclosió a finals dels anys 60 i al llarg de la dècada dels anys 70. Anys en que les lluites populars arreu del món van experimentar una forta pujada i l’imperialisme va rebre un seguit de fortes i contundents derrotes.
Aquesta elevació de les lluites populars tant en el centre imperialista com en la seva perifèria van significar l’incorporació de milions de persones a la lluita contra l’imperialisme i contra el seus propis explotadors nacionals. L’instrument que va permetre la canalització d’aquestes lluites van ser els Partits d’avantguarda amarats de la ideologia revolucionària del proletariat combatent. Aquests Partits però van acomplir una part de la seva missió, portar la ideologia revolucionària al si dels elements més avançats de la classe treballadora, però no van aconseguir l’objectiu més estratègic d’arrelar en les masses. Com deia Marx “La teoria es converteix en una força material tant aviat com arrela en les masses”(K. Marx i F. Engels. O.C,t.1 p.614.).
Es ben cert que el revisionisme, el reformisme i el social-feixisme de tots aquells partits anomenats “comunistes” però que a la pràctica no van saber desllindar-se d’una manera conseqüent de les pràctiques de la socialdemocràcia venuda als interessos del Capital, juntament amb l’esfondrament del camp socialista, també van tenir un important paper en el declivi del Moviment Comunista que va veure com molts dels seus quadres històrics abandonaven la bandera de lluita i ho bé tornaven a casa o es reciclaven en allò que el postmodernisme anomena “moviments socials”. Aquest desencant generacional cap a la gran utopia del Segle XX també ha de ser tinguda en compte per totes les noves generacions de comunistes que volem mantenir en alt la bandera del marxisme-leninisme en aquest nou segle. Totes aquestes raons i experiències han de ser integrades en un necessari balanç que a la vegada però no ha d’entorpir la necessària reconstrucció partidària.
La crisis capitalista actual amb l’augment de l’explotació capitalista i les desigualtats classistes que comporta. La vigència de l’imperialisme com a forma moderna de domini del capitalisme monopolista i la mateixa descomposició dels consensos a l’entorn de les solucions polítiques que ja no pot oferir el democratisme parlamentari burgés, tornen a posar sobre la taula els reptes del passat que ens han d’empènyer cap a un futur lluminós.
Les lluites contra l’opressió nacional, de gènere, per les llibertats individuals i col·lectives, contra l’Estat capitalista i contra el mode de producció capitalista en general i l’assumpció de tota la rica experiència històrica del Moviment Comunista, han de servir per renovar els fonaments del Partit de Nou Tipus leninista. Han de ser la brúixola que guiï els passos de tots aquells/es disposats a donar de nou, el millor de les seves energies per tornar a posar dempeus l’organització política d’avantguarda del proletariat. Les generacions futures esguardaran els nostres actes, conquerim el nostre futur amb la força del present.

red_flag

Deixa un comentari