Arxivar per febrer de 2014

Tot revolucionari ha de fer la revolució

La crisi capitalista actual amb el seu desplaçament de milers de treballadors i treballadores cap a la més absoluta misèria, torna a situar en el centre del conscient col·lectiu la certesa que categories fictícies com “classe mitja” o la “lliure competència” son només mites per establir consensos de dominació i subalternitat. La gran veritat del capitalisme és la seva tendència sostinguda a desplaçar les classes socials en dos grans grups:explotats i explotadors, proletariat i burgesia.
Aquesta tendència social respon a una dinàmica intrínseca al capitalisme que sota un seguit de llibertats formals amaga l’esclavització de milions d’éssers humans en forma d’explotació assalariada per part d’un grapat de propietaris de terres, capital i mitjans de producció. Com deia Lenin referint-se a les genials descobertes de Marx en relació a les dinàmiques internes del capitalisme “Va mostrar [Marx] que tot el desenvolupament del capitalisme modern tendeix a desplaçar la petita producció per la gran i crea premisses que fan possible i indispensable l’organització socialista de la societat”(1). Així pels clàssics del marxisme només hi havia una sortida davant les contradiccions que imposa el capitalisme: trencar de manera revolucionària amb el model de producció i canvi que prima el benefici i l’acumulació de “coses mortes” per un sistema viu que posi en el centre el desenvolupament integral de les persones.
Per aconseguir aquesta objectiu emancipatori van proposar una formula que va esdevenir d’èxit tal i com va quedar demostrar en la primera Revolució Socialista de la història al 1917. Davant dels seus explotadors organitzats al voltant del manteniment dels seus privilegis, el proletariat només podia oposar-li una fèrria organització al voltant de les seves organitzacions de classe amb el Partit Polític de Nou tipus Leninista al capdavant. Aquesta eina de transformació tenia que ser l’impulsora de les capacitats revolucionàries del proletariat a través de les consignes i el destacament de revolucionaris professionals lligats a les grans masses a través de la seva militància i l’elaboració d’una estratègia de masses. Per a Lenin la tasca primordial d’aquest Partit d’avantguarda havia de ser lligar-se de manera estreta amb les és àmplies masses de treballadors i treballadores i per fer-ho tenia que saber arribar a connectar amb els interessos i aspiracions d’aquesta majoria social.
El Partit no podia posar-se ni per sobre ni tampoc per sota de les aspiracions i els interessos de la majoria explotada de la societat i havia de trencar amb qualsevol reformisme o promoure qualsevol falsa esperança en la capacitat de reforma de les institucions burgeses “…la veritable tasca d’un partit socialista revolucionari no consisteix en inventar plans de reorganització de la societat, ni en predicar als capitalistes i als seus acòlits que millorin la situació dels obrers, ni tampoc en ordir conjuracions, sinó en organitzar la lluita de classe del proletariat i dirigir aquesta lluita que te com a objectiu final la conquesta del poder polític pel proletariat i l’organització de la societat socialista.”(2)
Caure en l’electoralisme, promoure la farsa de les eleccions burgeses i fer passar com a lluita de classes la pura participació en qualsevol Parlament burges no és més que trair la principal de tot destacament comunista a saber: destacar per sobre de tot la lluita de classes com a lluita política per l’emancipació de la classe treballadora.
Així les aparents llibertats formals sota el capitalisme han de ser utilitzades per tal de crear espais de confluència i organització revolucionària dels treballadors i les treballadores. Per tal de denunciar el règim d’explotació capitalista a que es veuen sotmesos milions de persones en el nostres país i arreu del planeta. I en definitiva per tal d’anar guanyant a les masses per la causa del socialisme. La resta serveix només per tal de guardar al capital en el seu “flanc” esquerra, minar l’autonomia obrera i l’auto-organització dels treballadors i el que es pitjor postergar sine die la seva presa de consciència per a si en base a la seva majoria social.
….
1. Lenin. “Nuestro Programa”. OC. Tom 4. pp.194.
2.íbid.pp. 195.

Deixa un comentari

Panrico exigeix 5 milions al comitè de vaga per la paràlisi de la fàbrica

La direcció -inqualificable- de Panrico reclama al comitè de vaga de la planta de Santa Perpètua 5 milions d’euros per les pèrdues que està generant la paràlisi de la fàbrica vallesana. La direcció de l’empresa ha portat al comitè de vaga fins a la justícia i el proper 13 de febrer se celebrarà un judici en el Jutjat social número 3 de Sabadell. Foto: Els Mossos del feixisme carreguen contra els treballadors de Panrico a Santa Perpètua de Mogoda.

L’empresa ha interposat la denúncia després que els treballadors comencessin una vaga amb caràcter indefinit el passat 13 d’octubre pels retards en els pagaments de les nòmines de setembre. L’atur va continuar després de l’acord signat a Madrid a escala estatal i que suposava l’acomiadament de més de 200 persones en el centre de Santa Perpètua.

El sindicat CCOO en el Vallès Occidental ha realitzat aquest matí una roda de premsa conjunta amb els treballadors per mostrar el seu suport al moviment en la planta, en la qual també ha acusat a la Generalitat de no fer prou per resoldre la situació. “Aquí la Generalitat no solament ha d’intervenir entre ambdues parts, té una part de responsabilitat important del que passa en Panrico: no volem seguir exercint resistència, volem solucionar el problema, però hi ha qui no ho veu així”; ha assenyalat Enrique Rodríguez, secretari general de CCOO en el Vallès Occidental.

Els treballadors acumulen ja 116 dies de vaga i demà han convocat una manifestació pel centre de Sabadell en contra de la paràlisi en les negociacions i la postura que asseguren que està enrocada per part de la direcció.

Font: sirius.cat

Deixa un comentari

Vídeo: EUA i els seus mercenaris a Ucraïna en evidència per una filtració diplomàtica

Deixa un comentari

COMUNICADO DE LA RED DE BLOGS COMUNISTAS ANTE LA CONDENA DE ALBA GONZÁLEZ Y EL INCREMENTO DE LA REPRESIÓN

La Red de Blogs Comunistas (RBC) ante la condena por la Audiencia Nacional a un año de prisión de la joven de 21 años Alba González Camacho por “enaltecimiento del terrorismo” y otras argumentaciones jurídicas más propias de una dictadura fascista que de una supuesta democracia europea, expresa lo siguiente:
La RBC se solidariza y apoya a la camarada Alba González Camacho frente a la condena y represión de que ha sido objeto, que atenta contra los más elementales derechos de libertad de expresión y opinión.

La condena de Alba demuestra la falta de libertad de expresión del régimen español, sobre todo para algunos, los que tenemos claro el cariz policiaco-represivo de este Estado, a la vez que se permiten todo tipo de exaltaciones fascistas a diario e impunemente.

No es más que una nueva muestra del carácter puramente formal del derecho burgués, en este caso de la libertad de pensamiento y de expresión, y pone de manifiesto, en la práctica, el agravamiento represivo del régimen monárquico, enfangado en la corrupción y la crisis económica.

A esta muchacha con ideas revolucionarias la condenan simplemente por expresar sin miedo en Twitter su rabia ante tanta injusticia y por manifestar una buena parte de lo que pensamos millones de personas del pueblo sobre lo que está sucediendo en el estado español.

La RBC repudia también la campaña de linchamiento mediático contra Alba por parte de los sectores más cavernícolas y casposos de los medios del régimen, a la que han insultado con adjetivos como “gentuza” y han criminalizado de forma obscena.

La condena de Alba supone una gran muestra de cinismo y un atentado a la inteligencia, ya que en esta mal llamada “democracia” campan a sus anchas todo tipo de fascistas y ladrones de guante blanco, tanto en las instituciones públicas como en las filas de la derechona, donde son habituales los exabruptos neonazis, brazos en alto, banderas preconstitucionales, junto a otras manifestaciones de exaltación de la dictadura de Franco, que no condenan.

Cualquier político de medio pelo justifica el genocidio fascista sobre medio millón de republicanos sin que pase nada. Otros cargos relevantes del gobierno provocan a las víctimas del franquismo con todo tipo de acusaciones y humillaciones, como las de un tal Hernando, que dijo públicamente en una TV de la ultraderecha, “que las familias de las personas asesinadas por la dictadura se acordaban de sus padres enterrados en fosas comunes, sólo cuando había subvenciones de por medio”.

Se hace cada vez más habitual que ciertos jueces, politicastros del tres al cuarto, curas, obispos y algunas damas de peineta y crucifijo, justifiquen públicamente el terror franquista, las torturas brutales, los asesinatos, el robo de niños, las desapariciones masivas de defensores de la democracia y la libertad.

Los homenajes a generales con las manos manchadas de sangre, como Yagüe, Mola, García Escámez y otros criminales de lesa humanidad, son frecuentes en Ayuntamientos y Diputaciones gobernadas por la derecha del sobre y sus adláteres. En esto los señores jueces de la Audiencia Nacional no ven delito, considerando más grave que una chiquilla diga su opinión en una cuenta de Twitter, que manifieste su hartazgo con las políticas capitalistas salvajes del gobierno Rajoy, como hacemos millones de personas en cualquier lugar donde podamos manifestar nuestra opinión libremente sin que nos criminalicen, nos multen o nos metan en la trena.

La pregunta es clara ¿Por qué no se juzga también a los que ensalzan la figura de Franco, el holocausto y el Terrorismo de Estado?

Alba, asumió tranquila su condena, no dijo nada, constatando tan solo que en una democracia de plastilina la vara de medir el delito esté torcida, cambada, algo inclinada del lado del yugo y de las flechas.

La Fiscalía en su informe consideró que los mensajes de “@albacorazonegro” tienen un “contenido ideológico de elevado carácter radical y violento”, acusando a la joven de enaltecimiento del terrorismo.
Esto sucede en un Estado de corruptelas permanentes de la casta política y empresarial, con escándalos constantes que vemos cada día en los medios de comunicación, con implicaciones de tan alto nivel, que hasta la infanta y otros miembros de la familia real, se encuentran imputados por presuntos delitos de corrupción.

Al verdadero terrorismo no se le condena y se le permite campar a sus anchas sobre el sufrimiento del pueblo, el miedo, el empobrecimiento, los suicidios por razones económicas, los desahucios masivos y la destrucción progresiva del llamado “estado del bienenestar”.

Alba, como otros muchos, no ha podido contener la indignación al contemplar como unos tipejos de coche oficial y sueldazos en negro, arruinan a millones de personas para pagar sus pufos, prostituyendo la justicia para sus propios intereses.

Por último la RBC expresa solidaridad con la familia y el pueblo vasco ante la muerte del preso político vasco Arkaitz Bellón, muerto como consecuencia de la política de dispersión de los presos políticos y de la fascistización de este estado. A Arkaitz lo condenaron de manera totalmente desproporcionada a trece años de cárcel por quemar un autobús y ahora la dispersión lo ha matado, siendo un acto de auténtico Terrorismo de Estado !Arkaitz Bellón, Gogoan Zaitugu! (!Te recordamos, Arkaitz Bellón!)..

,

Deixa un comentari