Arxivar per Mai de 2014

Roda de premsa Can Vies div30maig

Deixa un comentari

COMUNICAT DE CAN BATLLÓ SOBRE EL DESALLOTJAMENT DEL CENTRE SOCIAL CAN VIES.

COMUNICAT DE CAN BATLLÓ SOBRE EL DESALLOTJAMENT DEL CENTRE SOCIAL CAN VIES.

Des de Can Batlló volem condemnar enèrgicament el desallotjament del Centre Social Can Vies. Així com volem manifestar tot el nostre suport a aquest centre social, als seus integrants i al teixit social del barri de Sants. Igualment volem denunciar l’ocupació del nostre barri i l’actuació brutal per part de les forces policials com a conseqüència de les decisions preses per part de la regidoria del Districte de Sants i de l’Ajuntament de Barcelona.

Volem recordar que la Plataforma Can Batlló hauria ocupat l’espai en cas de que el districte no hagués accedit a les seves exigències, de la mateixa manera que Can Vies va ser ocupat el seu dia.

Ens sembla un exercici vergonyós de demagògia i oportunisme el fet que el Jordi Martí ara vulgui aprofitar la ocasió i vulgui penjar-se unes medalles que no li pertoquen. No volem ser cap exemple ni formar part d’una gestió política que dirigeix, provoca i, a més, se sent orgullosa d’actuacions com les que s’estan vivint al barri.

El senyor Trias ha dit que no pot haver-hi cap mena de negociació un cop s’ha creuat la línia de la “violència”. Des de Can Batlló volem dir que violència és el que s’ha fet amb Can Vies; que violència és la repressió i la persecució policial que s’està patint al barri des de fa temps, i especialment durant les últimes 48 hores. Violència és gestionar de manera unilateral i sense cap mena de possibilitat de negociació un conflicte que afecta a la vida social i cultural d’un barri.

Degut a aquesta situació, volem dir que hem perdut la confiança amb el, fins ara, nostre interlocutor d’el districte.

Des de Can Batlló volem dir que, a hores d’ara i de moment, trenquem tot tipus de contacte amb el Districte i amb l’Ajuntament de Barcelona.

CAN VIES ÉS DEL BARRI.

Barcelona, dijous 29 de maig de 2014

, ,

Deixa un comentari

El Fons Monetari Internacional recomana generar mes pobresa i desigualtats.

El FMI com a institució al servei de les oligarquies capitalistes transnacionals, ha formulat la seva última recepta a la burgesia espanyola:han de seguir profunditzant en les seves mesures de generació de més pobresa i desigualtats. D’aquesta manera es produirà la recuperació de la malmesa taxa d’acumulació de riquesa que actualment s’ha vist esquinçada per la crisi econòmica.

El que en essència recomana el think tank capitalista és augmentar l’explotació de la mà d’obra tot augmentat l’extracció de la plusvàlua absoluta(baixada dels salaris i del nivell de vida general fins al límit) i la plusvàlua relativa(augmentant les hores treballades per la població activada sota la pressió d’un exèrcit laboral de reserva cada cop més inflat per un atur desbocat).

Els mecanismes per aconseguir-ho passen per flexibilitzar l’acomiadament fins al punt de fer-lo plenament lliure i amb cost social zero pels capitalistes, acabar amb les garanties legals de protecció al treball,

Aquestes mesures de ser adoptades per l’actual govern feixista i procliu a afavorir el gran capital i les oligarquies més tradicionals(enfront d’un PSOE i els seus acòlits que volen obrir el control i gestió dels monopolis econòmics a tota la burgesia) suposarien entrar de ple en una dictadura de Capital i acabar de manera irremeiable amb qualsevol il·lusió de democràcia formal.

Els exemples d’aquest tipus de recomanacions són propers i recents. Els alumnes avantatjats dels ideòlegs del FMI com va ser en el seu cas Grècia deixen darrere seu un panorama desolador d’atur, misèria generalitzada i destrucció del present i el futur de milers i milers de persones.

Es en aquest sentit que el pla de xoc que proposa el FMI només vindria afegir sal a les ferides a l’Estat Espanyol. Des de l’última Reforma Laboral l’atur no ah deixat d’augmentar fins quasi bé el milió de persones, els acomiadaments col·lectius no han deixat d’augmentar i l’orgia de guanys i rebaixes en les contribucions dels empresaris s’ha vist créixer de manera exponencial. El nombre de multimilionaris ha crescut fins a un 5.4% més respecte de l’any anterior.
La ruptura amb l’actual model productiu està cada cop més en l’ordre del dia com l’única sortida viable i definitiva a aquesta crisi econòmica. Mesures com les proposades per aquests autèntics botxins de la classe treballadora no farà més que accelerar el procés de descomposició de la tan preuada pau social que el bloc de poder intenta mantenir de totes les maneres possibles.

El paper apaivagador de les cúpules dels grans sindicats, els mitjans de comunicació i la casta política són cada cop més impotents davant la creixent onada d’indignació popular. Un espectre recorre l’Estat Espanyol i aquest espectre es diu Revolució.

 

,

Deixa un comentari

Manifestació en solidaritat amb Pepita Seoane

Deixa un comentari

Desallotjament de Can Vies. Símptomes d’ingovernabilitat

Davant l’incompliment de l’Ajuntament a avenir-se a una solució dialogada aquest ha començat l’assalt del CSA Can Vies a primeres hores de la tarda d’aquest dilluns. Enmig del extens dispositiu policial que ha acordonat les immediacions del Centre Social ha començat la concentració de suport amb els ocupants que encara restaven a dins de Can Vies. Aquesta actitud repressiva explica els aldarulls posteriors.

Davant la provocació policial i de la política repressiva de l’Ajuntament de Barcelona que ha faltat greument a la seva paraula, tot expulsant del barri un pol de dinamització dels moviments socials del barri, la resposta veïnal i dels solidaris concentrats al davant de Can Vies no s’ha fet esperar. És la deriva autoritària i de faltar als seus compromisos el que explica l’esclat d’indignació posterior.

La desproporcionada presència policial ha fet que un hostal i una escola bressol hagin quedat envoltats i tallats del tràfic rodat i als vianants. Els veïns i veïnes que volien accedir al seu domicili habitual havien d’ensenyar el seu carnet d’identitat abans de poder entrar a casa seva o per poder sortir d’ella. Aquest doble assetjament al barri i al centre social explica els aldarulls posteriors.

Les accions de resposta a la violència policial han començant bolcant contenidors i llençant objectes a les forces de l’ordre. Qui més ha rebut en tot això ha sigut el mitjà públic de comunicació afí al govern actual de la Generalitat. Un ens públic de comunicació en mans dels interessos polítics i econòmics de les oligarquies que actualment governen aquest país. Els periodistes voltors que vorejaven l’acció dels fets també van rebre l’acció dels manifestants.

L’altre cara de la moneda que no parlen els mitjans que falten al seu deure d’informar de manera veraç i fefaent dels fets que es van produir, és l’agressió que va patir per part de les forces de l’ordre de la Generalitat, el local del mitjà de comunicació lliure i popular de la Directa. Un grup d’anti-avalots tot aprofitant la càrrega contra la gent, ha irromput a les oficines de la Directa fent una trencadissa en els seus vidres de l’entrada. Aquesta es la realitat del tracte que reben els mitjans d’informació realment lliures per part del govern de la burgesia.

Enmig d’aquesta noticia de l’inesperat desallotjament d’un centre social que acumulava més de 17 anys d’antiguitat al barri, els Transports Metropolitans de Barcelona ha fet un comunicat assegurant que els terrenys on estava Can Vies, ara expropiats de manera violenta, no seran utilitzats per a l’especulació.

D’aquesta manera s’evidencia l’autèntic rerefons d’aquest desallotjament en un moment desesperat per a l’Ajuntament de Barcelona de disposar d’efectiu de cara a les pròximes eleccions municipals. Una necessitat de liquiditat que servirà per eixugar la costosa i terrible retallada econòmica que han patit les classes populars a mans del Govern de la Generalitat, en connivència amb forces suposadament d’esquerra reformista com ERC que s’ha ungit al jou del joc del poder en ares d’una asimetria variable que al final li obri les portes del Palau de la Generalitat.

És aquest rerefons de ingovernabilitat i d’unes classes populars cada cop més fartes de l’explotació i la manipulació a que es veuen sotmeses, la que explica maniobres de distracció i rapinyaries com el desallotjament de Can Vies. La autèntica crisi política que viu el bloc de poder en aquest país i la resposta que comença a donar-li el poble al carrer i no altre cosa és el que explica els fets que ahir van succeir.

 

, , ,

Deixa un comentari

Ellecions i lluita anti-terrorista. La propaganda del règim.

 

Enmig de la voràgine informativa que ens ofereixen els principals mitjans de comunicació, una notícia ha passat desapercebuda: la troballa per un canal sensacionalista de Iñaki de Juana Chaos, l’ex-pres d’ETA fugat de la (in)justícia espanyola a Veneçuela.

Notícia que s’ha donat molt a prop d’altres fets relacionats amb la desnucleització de l’espai de centre del PP com el crim de Lleó,els últims escàndols de corrupció al voltant de Bárcenas, el desfermament “pepero” i per extensió masclista i eixelebrat de l’anti-candidat a les europees Arias Cañete, un Ministre d’Interior que pretén no abandonar el mèrit a les causes perdudes ara vulguent posar portes al camp en el mon d’internet i un president en definitiva impotent al davant d’una nau que va a la deriva.

No està millor el bipartidisme com a sistema de dominació parlamentària de classe i contra la ciutadania i els sectors populars. El PSOE està en franca bancarrota i a la seva esquerra li surten un seguit de partits i partidets que comencen a arrabassar-li el seu espai polític cada cop més minvat. El sistema doncs es fa cada cop més ingovernable i la responsabilitat de l’esquerra que es diu transformadora i que vol tenir un peu al carrer i un altre a les institucions burgeses es cada cop més trists. Seguir abonant doncs el cretinisme parlamentari es lligar-se de pues i mans a una nau que s’enfonsa.

En aquesta situació les classes dominants i els seus aliats en el món polític, cultural i econòmic necessita tornar al vell llibret per orquestrar campanyes de legitimació i per això cal posar en valor la lluita anti-terrorista. En concret l’enfrontament amb l’organització revolucionària socialista basca Euskadi ta Askatasuna i l’entorn polític del món abertzale d’esquerres a Euskal Herria.

I es que en campanya totes les ajudes valen i si pot ser recorrent a formules que hagin donat bons resultats en el passat. El problema és que a l’Estat se li acaben els espantalls que pot agitar davant l’opinió pública. D’aquesta manera l’esperpèntic intent de voler criminalitzar les xarxes socials quan aquestes han servit com a plataforma per expressar la indignació popular contra els representants polítics del Capital, es la nova campanya que el feixisme gens encobert del PP vol engegar per substituir ETA, ara que aquesta ha emprés el camí de la pau i el diàleg però sense renúncies als seus principis polítics.

Ens volen vendre fum i seguir desviant l’atenció del fet tendencial que cada cop agafa unes proporcions més grans. I es que la lluita de classes s’intensifica i els gestors del Capital que conreen el cretinisme Parlamentari en totes les seves vessants de l’espectre polític, observen amb preocupació com la seva base social s’escurça cada cop més.

Ara la pregunta no pot ser més que aquesta: fins quan aguantaran les classes populars la incapacitat política i de gestió del règim d’explotació capitalista a l’Estat Espanyol?La solució ja no son les urnes i la revolta o l’esclat social està a la volta de la cantonada. Es deure dels i les comunistes revolucionaris crear organització i consciència per a que el pròxim esclat d’ira i descontentament no sigui un “diumenge sagnant” sinó un Octubre victoriós.

 

, ,

Deixa un comentari

Els treballadors de Panrico decideix en Assemblea seguir amb la Vaga Indefinida

Deixa un comentari