Llenguatge i marxisme

3-marx
Compleix la llengua una funció social al marge de la seva infraestructura social?Si fos així quin paper tindria en el context global de la lluita de classes? Les primeres tesis del marxisme-leninisme sobre l’origen i la funció específica de la llengua la trobem a l Ideologia Alemanya on s’afirma la unitat de l’activitat material i social del llenguatge. D’aquesta manera pels clàssics del marxisme el llenguatge no tenia una funcionalitat en si mateixa i per a la comunicació sinó que també estructurava les relacions socials “El llenguatge, com la consciencia, només sorgeix de la necessitat, del tracte amb altres homes.(La ideologia alemanya. Vol. I ap.I.A.1). Aquesta primera concepció del llenguatge ja serveix per desllindar l’explicació materialista d’altres teories d’idealisme petitburgès com les de l’innatisme(que creu en el llenguatge amb un origen innat o biològic propi de l’home) amb representants com Noam Chomsky en aquesta corrent.
Marx porta un pas més enllà les seves conclusions del llenguatge com a estructurador d’origen social i com a portador en definitiva d’una determinada de manifestació ideològica classista “les idees no existeixen d’una forma independent del llenguatge”(Grundrisse). D’aquesta manera si la llengua pot ser utilitzada per vehicular les diferents ideologies de les diferents classes socials d’aquí es pot concloure que el propi llenguatge expressarà la tendència social fonamental expressada per Marx “que les idees de la classe dominant son les idees dominants en cada època”(Ideologia Alemanya. vo. I.A.2.).
D’aquesta manera i com a conclusió lògica “marxistes” posteriors van poder determinar una suposada funció burgesa del llenguatge. Aquest teòric llenguatge burgés s’hauria donat a partir ‘una extensió en el seu sentit més idealista del poder de la classe dominant a l’esfera del llenguatge. D’aquesta manera s’arriba a l’absurd de plantejar al llenguatge com una expressió de la superestructura al costat de la ideologia. Es possible una tal inversió del concepte marxista de la relació entre infraestructura i superestructura?
Aquest dilema es resol fent una interpretació de l’obra marxiana en el sentit de representar una totalitat social. El llenguatge sota aquest punt de vista funcionaria en dos nivells, un per expressar el contingut social de les societats de classes i l’altre els sistemes de comunicació que permeten la reproducció social de la mateixa societat històrica. Anant un pas més enllà i com a conclusió podem dir doncs que el llenguatge es troba estructurat dins la pròpia complexitat d’una formació soci-econòmica.
Val a dir que aquesta tendència interpretativa de l’obra marxiana va ser la que els soviètics van en primer terme per explicar el fenomen de classe del llenguatge. Les obres de Marr al respecte suposen una expressió d’aquesta desviació inicial que establia una doble naturalesa en el llenguatge com a fenomen social i ideològic. En aquesta interpretació mecanicista del marxisme s’arribava a la idea que el llenguatge podia arribar a convertir-se en un element per a la dominació de classe i que per tant estava determinadament lligat a l’estat de cada classe al llarg de la història. Això feia que Marr establis una relació directa entre classe i llengua al marge dels desenvolupaments des de la tribu fins a l’organització ciutadana i nacional.
Aquest reduccionisme del marxisme que va imperar en els primers anys de la ciència soviètica sobre el llenguatge va ser definitivament superada quan va intervenir, de manera sorprenent, la més alta altura política del moment, el mateix Iósif Vissariónovich Stalin. El seu article va posar fi al predomini de la teoria marrista. Per a Stalin tot recuperant la primera interpretació marxiana,brodsky el llenguatge tenia una doble funció social que s’interrelacionava en la seva totalitat social. Per un costat existia dins de la superestructura però a la vegada expressava una necessitat de la infraestructura en tant podia servir a diferents nivells tècnics requerits per la societat del moment.
La llengua doncs com a signe d’identitat nacional s’arrela d’acord a les propies necessitats del desenvolupament socioeconòmic. Deslligada del seu contingut de classe és un motor transversal que recorre tot el cos social fent-lo moure’s i relacionar-se. Lluny doncs de les interpretacions més dogmàtiques i anquilosades en contra de l’ús d’una llengua plural a l’esquerra revolucionaria.

Anuncis

,

  1. Deixa un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: