El Partit Popular i el Gran Projecte de les Dretes a l’Estat Espanyol.

Amparats en la seva majoria absoluta la direcció del PP ,com a gestors politics del gran capital monopolista, estan portant a terme una restauració progressiva del Gran Projecte de Dretes a l’Estat Espanyol. La continuació de les mateixes polítiques tradicionals de la dreta espanyola, ara per nous mitjans que tenen el cretinisme bipartidista parlamentari com a gran plataforma, mostren cada cop més a les clares la transposició històrica d’aquest partit amb la tradició política de la dreta espanyola lligada al seu gran objectiu secular:aconseguir instaurar a l’Estat Espanyol un Estat Corporatiu Catòlic recolzat sobre els poders fàctics tradicionals(gran Capital, Exèrcit i Esglèsia).
Exclosa de moment la via feixista directa per la instauració d’una dictadura , els métodes actuals responen més a un sentit evolutiu que vol aconseguir per mitjans diferents establir a l’Estat Espanyol un model d’acumulació capitalista que serveixi per bastir tota una formació històrica que permeti assolir un bloc de poder hegemònic. Els tres eixos per aconseguir-ho serien: Estat, Corporativisme i Valors de Dretes socialment hegemònics.
En tant en quant el PP promou un respecte a les institucions basades en una interpretació monolítica de la Constitució del 78 es vol donar un sentit impertorbable a l’actual model de dominació política, basada únicament en la representació parlamentària el més restrictiva possible. Per aconseguir-ho es buida de contingut polític als mecanismes de representació ,el discurs i la intervenció política son substituides per métodes de gestió tecnocràtics i una interpretació jurídica restrictiva i punitiva que blindi el sentit de participació democràtica. D’aquesta manera l’Estat es converteix en un ens rector i garant de l’actual status quo que té en l’exèrcit i la figura de la Monarquía els seus garants últims.
Les politiques econòmiques que el PP promociona per beneficiar una fracció concreta de la burgesia espanyola(la del gran capital monopolista representat a l’IBEX 35)tenen com a objectiu demolir les minçes conquestes socials aconseguides amb la sang de milers de combatents anti-feixistes. D’aquesta manera es vol instaurar un model d’acumulació capitalista que estigui al servei del gran capital en base a unes altíssimes taxes d’explotació de la classe treballadora. Aquest model de reproducció del cicle ampliat d’acumulació capitalista vol privilegiar el capitalisme burocràtic i parasitari en detriment de l’altre basat en la creació d’una certa demanda agregada(cas del PSOE-IU).
La punta de llança de la recuperació de les taxes de befici es basaria en deprimir al màxim la capacitat de consum d’àmplies capes de la classe treballadora de l’Estat Espanyol per afavorir unes poques empreses exportadores mentre la resta de la burgesia parasitària es dedica a vegetar entre els negocis tradicionals(toxo i platja) o per via de l’extracció de la renda capitalista directament dels Pressupostos de l’Estat.
Aquesta doble vessant institucional i de refundació de les bases del capitalisme espanyol es sustenta en la creació d’unes bases ideológiques que promoguin el màxim de consens en favor d’aquestes mateixes polítiques que ho possibiliten. La promoció d’una contrarevolució ideológica d’una manera més o menys estrident en la percepció social de l’educació, l’atenció sanitària, o minant el paper de l’Estat com a redistribuidor de la riquesa ha trobat un gran aliat en els aparells ideològics de l’Estat i sobretot en la gran maquinària de propaganda que són actualment els mitjans de comunicació. Aquesta última vessant de l’estratègia de la dreta espanyola per promoure consensos socials al voltant de les seves politiques ha substituït a l’aliança tradicional esglèsia-dreta que tants bons resultats havia donat en el passat. Tot i això l’Esglèsia ha sapigut reciclar-se al seu torn com a poder fàctic més d’acord amb els nous temps potenciant la seva presència adoctrinadora(escoles concertades) o bé supantant la justícia social per la caritat(ONG’s,Fundacions…).
Ara bé lligant la defensa del seu model d’Estat Corporatiu Conservador a institucions en descrèdit com la Monarquía, el sistema constitucional o aquest model d’explotació capitalista només fan que obrir les portes a una transformació completa de tot el model d’Estat. D’aquesta manera la reforma va perdent cada cop més perspectiva de solució enfront de la revolució.
Es tasca doncs dels revolucionaris aprofundir en el treball de reconstrucció partidària per articul.lar un discurs politic autènticament anti-capitalista i que promogui la presa del poder per a l’instauració de la Dictadura Democràtica del Proletariat. Només el poble accionat en base a les consignes dels destacaments d’avantguarda del proletariat pot esdevenir subjecte politic d’una refundació d’arrel de l’Estat basat en el respecte a les diferents nacions de l’Estat Espanyol fins a les seves últimes conseqüències, plantejar alternatives socialitzadores dels mitjans de producció i promoure noves formes de participació democràtica directa de les masses en els assumptes col.lectius. Quan hi han desordres sota el cel els comunistes no podem més que alegrar-nos però també ho hem de saber aprofitar.

Advertisements

,

  1. Deixa un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: