L’any 1 de la Revolució Russa i la seva posició internacionalista.

Aquests dies ha aparegut una carta del Camarada Arenas(Manuel Pérez Martínez) per precisar la que entenem que vol ser una opinió que es converteixi en línia d’interpretació oficial del Partit Comunista d’Espanya(Reconstituït). No en va és el seu Secretari General qui ho diu. Aquesta carta que s’ha reproduït en el portal web presos.org precisa com s’ha d’entendre la naturalesa politica de la posició de Rússia respecte del que està passant a l’est d’Ucraïna. Arran d’aquesta carta hem volgut precisar quin va ser el primer acte de la Rússia revolucionària una vegada que els soviets van refrendar la presa del poder pels boltxevics la nit del 6 al 7 de Novembre. Aquest exercici de memòria històrica ens permetrà no tant precisar les opinions del Secretari General del PCE(r) com servir per establir quin es el criteri de principis que ha de regir tota política partidària respecte de les tasques de solidaritat i internacionalisme proletari una vegada assumit el poder.
L’esperança que la revolució russa fos el pròleg d’una revolució mundial estava en les ments i els cors dels dirigents boltxevics des de Lenin fins a Stalin, passant per Bujarin, Dhzerzhinsky o els mateixos Kamenev,Zinoviev o Rykov per esmentar vells boltxevics. Aquesta dolça esperança es va veure esvaïda desprès dels fracassos posteriors de les revolucions alemanyes i hongareses i sota l’aplastant urgència de mantenir el poder soviètic assetjat per la contrarevolució interna amb el sosteniment de l’imperialisme alemany. Però aquests mals averanys semblaven inescrutables en el límpid cel del Moscou revolucionari d’aquell Novembre gloriós.
Així doncs no es estrany que el primer acte polític de la revolució fos donar una imatge de les noves relacions internacionals que volia establir el nou estat soviètic. A partir de la revolució la vella política de conxorxa amb els interessos de l,es nacions imperialistes que havia sostingut el tsarisme quedaria desterrat per sempre més en raó d’uns nous principis basats en el principi que aquella havia de ser una revolució del poble i pel poble. Les àmplies masses soviètiques agermanades amb la resta del proletariat mundial van emprendre com a primer mandat aturar la carnisseria del conflicte bèl·lic i la implicació de Rússia en la mateixa.
Aquest acte mostrava al món el contingut polític de nou tipus que suposava l’establiment per primer cop de la dictadura del proletariat com a expressió de la conquesta del poder polític i de l’Estat en favor de la majoria del poble en contra de la minoria explotadora imperialista. Aquest fet era una extraordinària novetat històrica que superava totes les formes burgeses de poder institucional anteriors.
El 8 de Novembre el Comissariat del Poble pels Assumptes Exteriors va enviar una nota oficial als diferents governs dels Estats en guerra proposant-los obrir negociacions de pau. La nota va ser donada en mà als diferents ambaixadors i emissaris dels països en guerra presents al país dels soviets. Acte seguit es va publicar als mitjans de comunicació i radiat per a tot el país. Desprès d’aquest acte de demanda formal d’inici de les converses de pau el nou govern soviètic també es va adreçar a d’altres Estats que no estaven involucrats directament en el conflicte com Suècia, Espanya o Dinamarca emplaçant-los a conèixer la seva predisposició a participar d’una Conferència Internacional que tractés el tema de la pau.

Fins a tres cops el govern soviètic es va adreçar als governs dels Estats Units, França i la Gran Bretanya (28 de Novembre, 6 de Desembre i 30 de Gener) proposant-los iniciar les converses de pau. Cap d’aquests va contestar afirmativament a aquesta proposta. Era massa el que tenien en joc les diferents potències imperialistes i la seva voluntat de continuar la guerra i la matança de milions de persones es va imposar per sobre d’altres consideracions.
Ben al contrari aquestes potències van no tant sols refusar la proposta soviètica sinó que van començar a maniobrar en contra del nou poder proletari. El Secretari d’Estat Robert Lansing va donar instruccions concretes al seu ambaixador a Moscou a no donar curs a cap de les propostes soviètiques conduents a iniciar un diàleg per la pau. El Secretari d’Exteriors Britànic Lord Balfour va expressar que el govern britànic no reconeixia al govern soviètic i sí quer donava recolzament a l’exèrcit blanc concentrat a Ucraïna sota el comandament del general tsarista Kaledin i al Govern contrarevolucionari de la Rada Central. El Ministre francès d’Assumptes Exteriors Pichon va anunciar en nom del govern a la cambra de representants francesa que no reconeixerien al govern soviètic i tampoc mantindrien cap conversa de pau a iniciativa d’aquest.
D’aquesta manera es va fer palès com els governs representants dels interessos del capitalisme monopolista i executors dels seus interessos rebutjaven les justes propostes d’iniciar les converses de pau que proposava el govern soviètic i apostaven per continuar la matança indiscriminada de milions de persones. Aquest es l’autentic rerefons dels aniversaris sobre la Primera Guerra Mundial. Aquests governs titelles i bel·licistes no podien acceptar les condicions de pau que proposava el govern soviètic que haguessin suposat establir un tractat de pau sense annexions o reparacions de guerra. Aixo per les potències imperialistes era tant com acceptar una proposta de pau conduent a posar fi a la guerra sense obtenir cap guany material com ells esperaven. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

,

Deixa un comentari

Situació a l’est d’Ucraïna

Extret de : http://assembleasuportantifeixistesucraina.wordpress.com/

Deixa un comentari

El Camarada Arenas sobre Ucrania.

¿Sigue actualmente Rusia una política de expansión imperialista?

He leído con atención el artículo del camarada Lucio García Blanco que, bajo el título Se agravan las contradicciones interimperialistas, aparece publicado en el nº 70 de El Otro País. Lo primero que me ha llamado la atención ha sido la ligereza con que se exponen, sin citarlas en ningún momento, algunas de las tesis del Partido referidas al desarrollo de la crisis capitalista y de las contradicciones interimperialistas. Esto tiene una pequeña ventaja y un gran inconveniente. La ventaja consiste en que nos exime de toda responsabilidad respecto a determinadas afirmaciones relacionadas con el problema en cuestión. El inconveniente se deriva de la confusión a que pueda dar lugar, al proceder dichas afirmaciones de un miembro destacado del Partido. Por este motivo nos vemos obligados a salir al paso de esa ligera interpretación que hace Lucio, por su cuenta y riesgo, de las tesis “oficiales” del Partido.
Entre los acontecimientos que se han venido sucediendo a lo largo de los últimos años, que ponen de manifiesto “el agravamiento de las contradicciones interimperialistas”, el camarada Lucio destaca en su artículo, en primer lugar, los que se están desarrollando actualmente en el Sudeste de Ucrania. Esto está produciéndose en un marco internacional caracterizado por la crisis económica y los sucesivos fracasos militares de los EEUU y el Reino Unido, especialmente en Afganistán, en Irak y en Siria, donde los intereses económicos y geoestratégicos de los EEUU y Rusia, principalmente, han chocado casi frontalmente.
Bien, nada tenemos que decir sobre ese análisis que hemos resumido, ya que describe el agravamiento de las contradicciones y la continuación de la guerra que nosotros -el PCE(r)-, fuimos los primeros, (por no decir los únicos), en anunciar y analizar, en sus aspectos más generales, hace más de 20 años. Pero ¿es justo calificar, como lo hace Lucio, la rCartas desde prisión (1 de 2)espuesta rusa al intento de EEUU y de la OTAN de cercarla e incorporar a Ucrania a su órbita, así como la instalación de misiles capaces de alcanzar a Moscú (por no hablar del apoyo logístico, moral y diplomático a Siria), de “respuesta militar agresiva del imperialismo ruso”? ¿nos está permitido situar a Putin, como lo hacen todos los medios de propaganda rastrera, fascista e imperialista española, al frente de un renacido “despotismo asiático”? Identificar hoy a Rusia con un “imperio”, y su política militar preventiva, defensiva, desarrollada en su propio territorio (y en territorios próximos a sus fronteras con mayoría de población rusa), de política “agresiva” y “militarista”, sólo puede servir a la propaganda imperialista de los EEUU y a su estrategia de dominación mundial.
Por lo demás, calificar a un nacionalista burgués, como sin ninguna duda lo es Putin, de “déspota”, “fascista” o simplemente de “reaccionario”, no creemos que pueda contribuir a esclarecer la verdad sobre lo que está sucediendo realmente en Rusia. Un nacionalista cuyo origen es la clase obrera, que, según la misma prensa burguesa “tiene el corazón dividido entre la Rusia imperial y la extinta URSS”; que metió en la cárcel a los oligarcas mafiosos, próceres del capitalismo salvaje de los primeros años, tras hundirse la URSS; que llamaba “traidores” a quienes desertaron en la época soviética; que puso fin a la miseria generalizada en que estaba sumido el país cuando alcanzó la presidencia a primeros del año 2000; que en 2005 declaró ante el Parlamento ruso que la desaparición de la Unión Soviética fue “la mayor catástrofe geopolítica del siglo XX”… En fin, no parece que este nacionalista pueda estar muy sujeto a los intereses oligárquicos ni pueda tener muy arraigadas las ideas y los sentimientos burgueses. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

, ,

Deixa un comentari

SOBRE EL ENCUENTRO INTERNACIONAL DE APOYO A LA GUERRA POPULAR EN LA INDIA CON OCASIÓN DEL 10º ANIVERSARIO DE LA FUNDACIÓN DEL PC DE LA INDIA (MAOÍSTA)

Como parte de la actividad de apoyo, el Comité Internacional de Apoyo a la Guerra Popular en la India (CAGPI) tomó la decisión de organizar una Segunda Conferencia Internacional por el 10º aniversario del Partido Comunista de la India (Maoísta)
Por nuestra parte, primero tratamos de verificar si era posible organizar esta nueva Conferencia Internacional en Brasil. Tras una cuidadosa evaluación, los camaradas brasileños comentaron que no era posible ahora.
Entonces decidimos organizar en Septiembre en Italia un tipo diferente de Conferencia, una Conferencia para delegados, no para delegaciones de masas como en la Conferencia de Hamburgo.
Con sugerencias de algunos camaradas, decidimos denominar este evento no una Conferencia sino un Encuentro Internacional.
Invitamos a delegados de todos los partidos, organizaciones y comités de solidaridad que tomaron parte en la Primera Conferencia en Hamburgo y en todas las campañas de solidaridad.
Esperamos para este encuentro unos 20-25 delegados.
La participación es por invitación y el encuentro no es una reunión pública.
El evento será anunciado a través de un cartel que no mencionará ni fecha ni país.
Este Encuentro durará dos días, desde la mañana del 27 de septiembre hasta la tarde del 28 de septiembre.
Los camaradas italianos asegurarán el alojamiento con la contribución mínima necesaria para pagar el coste del emplazamiento.
Será un encuentro de apoyo a la Guerra Popular y de saludo ideológico político al Aniversario.
Después de una presentación del Comité Internacional, cada participantes puede aportar documentos o hacer intervenciones, preferentemente no superior a 3 páginas para permitir a todos intervenir o debatir.
Habrá un mensaje de participación de la India y un informe sobre la situación nacional y sobre la celebración del aniversario en la India.
Este encuentro no difiere con otras iniciativas de celebración programadas en otros países.
No utilizaremos equipo de traducción simultánea, por lo que es importante que todos los discursos sean enviados por escrito de antemano, a fin de que, dado que sólo unos pocos camaradas asistentes tendrán la tarea de traducirlos al inglés, francés, español y quizás alemán, todos puedan entender fácilmente los discursos.
Por favor, comunicarnos sobre vuestra participación e intervención.
csgpindia@gmail.com
Comité Internacional de Apoyo a la Guerra Popular en la India (CAGPI)
3 Agosto 2014

Deixa un comentari

Karl Marx.

“Els joves no poden escollir lliurement la seva professió perques les condicions de naixement de l’home predeterminen la seva professió, així com, en un sentit general, la seva concepcio del món.”

,

Deixa un comentari

El Partit Popular i el Gran Projecte de les Dretes a l’Estat Espanyol.

Amparats en la seva majoria absoluta la direcció del PP ,com a gestors politics del gran capital monopolista, estan portant a terme una restauració progressiva del Gran Projecte de Dretes a l’Estat Espanyol. La continuació de les mateixes polítiques tradicionals de la dreta espanyola, ara per nous mitjans que tenen el cretinisme bipartidista parlamentari com a gran plataforma, mostren cada cop més a les clares la transposició històrica d’aquest partit amb la tradició política de la dreta espanyola lligada al seu gran objectiu secular:aconseguir instaurar a l’Estat Espanyol un Estat Corporatiu Catòlic recolzat sobre els poders fàctics tradicionals(gran Capital, Exèrcit i Esglèsia).
Exclosa de moment la via feixista directa per la instauració d’una dictadura , els métodes actuals responen més a un sentit evolutiu que vol aconseguir per mitjans diferents establir a l’Estat Espanyol un model d’acumulació capitalista que serveixi per bastir tota una formació històrica que permeti assolir un bloc de poder hegemònic. Els tres eixos per aconseguir-ho serien: Estat, Corporativisme i Valors de Dretes socialment hegemònics.
En tant en quant el PP promou un respecte a les institucions basades en una interpretació monolítica de la Constitució del 78 es vol donar un sentit impertorbable a l’actual model de dominació política, basada únicament en la representació parlamentària el més restrictiva possible. Per aconseguir-ho es buida de contingut polític als mecanismes de representació ,el discurs i la intervenció política son substituides per métodes de gestió tecnocràtics i una interpretació jurídica restrictiva i punitiva que blindi el sentit de participació democràtica. D’aquesta manera l’Estat es converteix en un ens rector i garant de l’actual status quo que té en l’exèrcit i la figura de la Monarquía els seus garants últims.
Les politiques econòmiques que el PP promociona per beneficiar una fracció concreta de la burgesia espanyola(la del gran capital monopolista representat a l’IBEX 35)tenen com a objectiu demolir les minçes conquestes socials aconseguides amb la sang de milers de combatents anti-feixistes. D’aquesta manera es vol instaurar un model d’acumulació capitalista que estigui al servei del gran capital en base a unes altíssimes taxes d’explotació de la classe treballadora. Aquest model de reproducció del cicle ampliat d’acumulació capitalista vol privilegiar el capitalisme burocràtic i parasitari en detriment de l’altre basat en la creació d’una certa demanda agregada(cas del PSOE-IU).
La punta de llança de la recuperació de les taxes de befici es basaria en deprimir al màxim la capacitat de consum d’àmplies capes de la classe treballadora de l’Estat Espanyol per afavorir unes poques empreses exportadores mentre la resta de la burgesia parasitària es dedica a vegetar entre els negocis tradicionals(toxo i platja) o per via de l’extracció de la renda capitalista directament dels Pressupostos de l’Estat.
Aquesta doble vessant institucional i de refundació de les bases del capitalisme espanyol es sustenta en la creació d’unes bases ideológiques que promoguin el màxim de consens en favor d’aquestes mateixes polítiques que ho possibiliten. La promoció d’una contrarevolució ideológica d’una manera més o menys estrident en la percepció social de l’educació, l’atenció sanitària, o minant el paper de l’Estat com a redistribuidor de la riquesa ha trobat un gran aliat en els aparells ideològics de l’Estat i sobretot en la gran maquinària de propaganda que són actualment els mitjans de comunicació. Aquesta última vessant de l’estratègia de la dreta espanyola per promoure consensos socials al voltant de les seves politiques ha substituït a l’aliança tradicional esglèsia-dreta que tants bons resultats havia donat en el passat. Tot i això l’Esglèsia ha sapigut reciclar-se al seu torn com a poder fàctic més d’acord amb els nous temps potenciant la seva presència adoctrinadora(escoles concertades) o bé supantant la justícia social per la caritat(ONG’s,Fundacions…).
Ara bé lligant la defensa del seu model d’Estat Corporatiu Conservador a institucions en descrèdit com la Monarquía, el sistema constitucional o aquest model d’explotació capitalista només fan que obrir les portes a una transformació completa de tot el model d’Estat. D’aquesta manera la reforma va perdent cada cop més perspectiva de solució enfront de la revolució.
Es tasca doncs dels revolucionaris aprofundir en el treball de reconstrucció partidària per articul.lar un discurs politic autènticament anti-capitalista i que promogui la presa del poder per a l’instauració de la Dictadura Democràtica del Proletariat. Només el poble accionat en base a les consignes dels destacaments d’avantguarda del proletariat pot esdevenir subjecte politic d’una refundació d’arrel de l’Estat basat en el respecte a les diferents nacions de l’Estat Espanyol fins a les seves últimes conseqüències, plantejar alternatives socialitzadores dels mitjans de producció i promoure noves formes de participació democràtica directa de les masses en els assumptes col.lectius. Quan hi han desordres sota el cel els comunistes no podem més que alegrar-nos però també ho hem de saber aprofitar.

,

Deixa un comentari

Continua el genocidi a Gaza


Israel està augmentant el bombardeig a la franja de Gaza,mentre que hi ha la possibilitat d’una futura invasió terrestre. Els funcionaris de salut palestins afirmen que unes cent persones han perdut la vida-la meitat d’elles, dones i nens-des que Israel va llançar el que anomena operació “Protective Edge” (“Barrera Protectora”) en resposta als coets llançats per Hamas.
Dijous passat, centenars d’habitants de Gaza van participar d’una processó fúnebre per les víctimes d’un atac militar israelià que va matar vuit membres d’una mateixa família, entre ells cinc nens.
No hi ha informes de morts en el costat israelià.
Amb el poble Palestí en la seva lluita contra el sionisme genocida!

,

Deixa un comentari