Posts Tagged Amèrica Llatina

La sorprenent Llei de Telecomunicacions de Bolívia.

Els capitalistes denominen llibertat de premsa a la llibertat de suborn de la premsa pels rics, a la llibertat d’utilitzar la riquesa per a fabricar i falsejar l’anomenada opinió pública. Els defensors de la “democràcia pura” també es manifesten de fet en aquest cas com a defensors del més immund i venal sistema de domini dels rics sobre els mitjans d’ilustració de les masses, resulten ser mentiders que enganyen al poble i que amb frases boniques , belles i falses fins a la medul distreuen de la tasca històrica concreta d’alliberar la premsa del seu subjugació pel capital.
Lenin.

Any 1997 Llei de Telecomunicacions de Bolívia.Els mitjans privats controlaven el 98% de les llicències. La nova Llei del govern Evo pretèn trencar aquest monopoli dels mitjans privats que orquesten campanyes antiguvernamentals en favor dels interessos de l’oligarquía boliviana I le tesis de l’imperialisme informatiu de la CNN ianqui.
Les ràdios lliures a Catalunya I a Barcelona en concret tenen ja un llarg recorregut. Símbol de les incipients llibertats de la primera “democràcia” post-franquista I sobretot expressió de l’autorganització popular I les lluites veïnals(doncs moltes ràdios comunitàries I lliures tindràn les seves primeres seus als locals de les associacions de veïnes). Han sigut des del seu inici un projecte diferent I alternatiu a les radio-formules I emissores més o menys institucionalitzades. Incòmodes per a el poder I sobretot per a un espectre radiofònic amb objectius cada cop més interferits per la recerca del benefici per sobre dels continguts. Les ràdios lliures han anat guanyant-se per diferència, un espai propi I diferenciat en quant al format I els continguts.
És per això o precisament contra això que les veus interessades en una regularització del sector, apunten entre d’altres coses a donar rang legal a aquesta tendència de mercantilització de l’espai radiofònic I d’expoliació dels espais comunitaris en els seu benefici. Les noves Lleis de Telecomunicacions en projecte a l’Estat Espanyol parlen d’una vulneració dels mínims d’espai per a les ràdios comunitàries I associatives proposades en un primer moment. Fent impossible així aventurar fins a quin punt arribarà la degradació I l’atac a la pluralitat del medi.
No podem llavors més que alegrar-nos de la decisió del govern popular de Bolívia que juntament amb d’altres processos oberts a l’Amèrica Llatina són com va més va un exemple, inspiració I esperança.
………………..
La sorprenent Llei de Telecomunicacions de Bolívia

Havia de ser Bolívia. El país pioner de la comunicació popular, el país on es va aixecar la primera ràdio sindical i minera al 1947, aixeca ara una llei sorprenent que dóna a cada qui el que correspon.

La nova Llei General de Telecomunicacions, Tecnologies d’Informació i Comunicació, recentment aprovada per l’Assemblea de l’Estat Plurinacional de Bolívia, distribueix així les freqüències de radi i televisió:

►Per al sector públic-estatal, el 33 per cent.

►Per al sector privat-comercial, el 33 per cent.

► Per al sector social-comunitari, el 34 per cent.

Quan vam llegir aquesta Llei, ens pessiguem per saber si estàvem somiant o desperts.

I després, comencem a celebrar aquesta enorme conquesta en la difícil tasca de democratitzar les comunicacions.

Perquè si les freqüències de ràdio i televisió són un bé públic, si pertanyen a la societat en el seu conjunt, amb quin dret han estat monopolitzades i *mercantilizades pel sector privat? A Bolívia, com a l’immensa majoria dels països llatinoamericans i del Carib, l’empresa privada amb finalitats de lucre acapara més del 90 per cent d’aquestes freqüències (de vegades, el 99 per cent!).

Si hi ha tres sectors (el públic, el privat i el comunitari) just és que aquestes freqüències es distribueixin equitativament entre els tres. L’Assemblea de Bolívia, amb audàcia, reserva per al tercer sector el 34 per cent, dividint aquest en 17 per a les organitzacions socials i comunitàries i l’altre 17 per als pobles i nacionalitats indígenes que en aquest país germà són una gran majoria de la població.

Ja l’empresa privada boliviana està xisclant perquè diuen que amb aquesta distribució “es viola la llibertat d’expressió”. Cap violació. La veritable violació és el monopoli de les freqüències instal·lades des de fa dècades als nostres països.

Que les freqüències en mans de l’Estat poden tornar-se governamentals i no veritablement públiques? Per descomptat, és un gran perill. Però també les freqüències en mans privades poden oblidar la seva responsabilitat social i defensar interessos de polítics corruptes. I això no és un perill, sinó una trista realitat en molts mitjans de comunicació que per guanyar diners perden els seus valors ètics.

Felicitem al govern de Bolívia, a les organitzacions indígenes i socials, a *ERBOL, a les xarxes de dones, a tots els comunicadors i comunicadores que han lluitat des de fa anys per aconseguir una llei com aquesta que posa les coses en el seu lloc. Una llei democràtica i *democratizadora.

I desitgem que els *assambleístes d’Equador, de Paraguai, de Mèxic, de Guatemala, d’altres països de la regió llatinoamericana on s’estan discutint lleis de comunicació, prenguin exemple de l’Estat Plurinacional de Bolívia.

*Jallalla, Bolívia!
…..

Anuncis

Deixa un comentari