Posts Tagged capitalisme es crisi

El Partit Popular i el Gran Projecte de les Dretes a l’Estat Espanyol.

Amparats en la seva majoria absoluta la direcció del PP ,com a gestors politics del gran capital monopolista, estan portant a terme una restauració progressiva del Gran Projecte de Dretes a l’Estat Espanyol. La continuació de les mateixes polítiques tradicionals de la dreta espanyola, ara per nous mitjans que tenen el cretinisme bipartidista parlamentari com a gran plataforma, mostren cada cop més a les clares la transposició històrica d’aquest partit amb la tradició política de la dreta espanyola lligada al seu gran objectiu secular:aconseguir instaurar a l’Estat Espanyol un Estat Corporatiu Catòlic recolzat sobre els poders fàctics tradicionals(gran Capital, Exèrcit i Esglèsia).
Exclosa de moment la via feixista directa per la instauració d’una dictadura , els métodes actuals responen més a un sentit evolutiu que vol aconseguir per mitjans diferents establir a l’Estat Espanyol un model d’acumulació capitalista que serveixi per bastir tota una formació històrica que permeti assolir un bloc de poder hegemònic. Els tres eixos per aconseguir-ho serien: Estat, Corporativisme i Valors de Dretes socialment hegemònics.
En tant en quant el PP promou un respecte a les institucions basades en una interpretació monolítica de la Constitució del 78 es vol donar un sentit impertorbable a l’actual model de dominació política, basada únicament en la representació parlamentària el més restrictiva possible. Per aconseguir-ho es buida de contingut polític als mecanismes de representació ,el discurs i la intervenció política son substituides per métodes de gestió tecnocràtics i una interpretació jurídica restrictiva i punitiva que blindi el sentit de participació democràtica. D’aquesta manera l’Estat es converteix en un ens rector i garant de l’actual status quo que té en l’exèrcit i la figura de la Monarquía els seus garants últims.
Les politiques econòmiques que el PP promociona per beneficiar una fracció concreta de la burgesia espanyola(la del gran capital monopolista representat a l’IBEX 35)tenen com a objectiu demolir les minçes conquestes socials aconseguides amb la sang de milers de combatents anti-feixistes. D’aquesta manera es vol instaurar un model d’acumulació capitalista que estigui al servei del gran capital en base a unes altíssimes taxes d’explotació de la classe treballadora. Aquest model de reproducció del cicle ampliat d’acumulació capitalista vol privilegiar el capitalisme burocràtic i parasitari en detriment de l’altre basat en la creació d’una certa demanda agregada(cas del PSOE-IU).
La punta de llança de la recuperació de les taxes de befici es basaria en deprimir al màxim la capacitat de consum d’àmplies capes de la classe treballadora de l’Estat Espanyol per afavorir unes poques empreses exportadores mentre la resta de la burgesia parasitària es dedica a vegetar entre els negocis tradicionals(toxo i platja) o per via de l’extracció de la renda capitalista directament dels Pressupostos de l’Estat.
Aquesta doble vessant institucional i de refundació de les bases del capitalisme espanyol es sustenta en la creació d’unes bases ideológiques que promoguin el màxim de consens en favor d’aquestes mateixes polítiques que ho possibiliten. La promoció d’una contrarevolució ideológica d’una manera més o menys estrident en la percepció social de l’educació, l’atenció sanitària, o minant el paper de l’Estat com a redistribuidor de la riquesa ha trobat un gran aliat en els aparells ideològics de l’Estat i sobretot en la gran maquinària de propaganda que són actualment els mitjans de comunicació. Aquesta última vessant de l’estratègia de la dreta espanyola per promoure consensos socials al voltant de les seves politiques ha substituït a l’aliança tradicional esglèsia-dreta que tants bons resultats havia donat en el passat. Tot i això l’Esglèsia ha sapigut reciclar-se al seu torn com a poder fàctic més d’acord amb els nous temps potenciant la seva presència adoctrinadora(escoles concertades) o bé supantant la justícia social per la caritat(ONG’s,Fundacions…).
Ara bé lligant la defensa del seu model d’Estat Corporatiu Conservador a institucions en descrèdit com la Monarquía, el sistema constitucional o aquest model d’explotació capitalista només fan que obrir les portes a una transformació completa de tot el model d’Estat. D’aquesta manera la reforma va perdent cada cop més perspectiva de solució enfront de la revolució.
Es tasca doncs dels revolucionaris aprofundir en el treball de reconstrucció partidària per articul.lar un discurs politic autènticament anti-capitalista i que promogui la presa del poder per a l’instauració de la Dictadura Democràtica del Proletariat. Només el poble accionat en base a les consignes dels destacaments d’avantguarda del proletariat pot esdevenir subjecte politic d’una refundació d’arrel de l’Estat basat en el respecte a les diferents nacions de l’Estat Espanyol fins a les seves últimes conseqüències, plantejar alternatives socialitzadores dels mitjans de producció i promoure noves formes de participació democràtica directa de les masses en els assumptes col.lectius. Quan hi han desordres sota el cel els comunistes no podem més que alegrar-nos però també ho hem de saber aprofitar.

Anuncis

,

Deixa un comentari

L’antídot contra l’ébola cotitza a borsa

http://www.eldiario.es/desalambre/antidoto-Ebola-cotiza-bolsa_0_245326258.html

,

Deixa un comentari

Apagada informativa sobre una decisió històrica de l’ONU

El Consell de Drets Humans de l’ONU va aprovar la setmana passada una resolució que obre la porta a la creació d’un tractat vinculant per a totes les empreses multinacionals que les obligui a complir la legislació de qualsevol país on operin i que hagi subscrit el citat acord.

La decisió va ser definida com a històrica per part d’activistes, ONG, acadèmics i diplomàtics i va suposar un avanç en una direcció que s’intentava sense èxit des de la dècada de 1970. Membres d’organitzacions com l’Observatori de Multinacional a l’Amèrica Llatina, Ecologistes en Acció, RETS o Amics de la Terra van desplaçar-se fins a Ginebra per seguir el debat de prop i van destacar la importància de la resolució.

Si finalment el tractat arriba a veure la llum hauria de servir per evitar casos com el de Chevron contra Equador, en el que la multinacional petroliera va retirar tots els seus actius del país sud-americà per evitar pagar les indemnitzacions d’un judici que havia perdut i la justícia va trobar-se impotent per fer complir la sentència. O també per assegurar unes condicions mínimes als treballadors tèxtils de Bangla Desh i la Índia.

La votació va aprovar-se amb 20 vots a favor, 12 en contra i 13 abstencions. Rússia, Índia, Xina, Cuba i Veneçuela van donar suport a la resolució presentada per Equador i Sud Àfrica, mentre que els EUA, Japó, Corea del Sud i els estats de la Unió Europea s’hi van oposar.

Doncs bé, cap d’aquestes informacions ha estat publicada a l’Estat espanyol. Una cerca de Mèdia.cat ha donat com a únics resultats articles a Público i La Marea i un article breu –i previ- a l’edició digital d’El Mundo amagada a la secció de “solidaritat”.
—-
Extret de Mèdia.cat

Deixa un comentari

COMUNICAT DE CAN BATLLÓ SOBRE EL DESALLOTJAMENT DEL CENTRE SOCIAL CAN VIES.

COMUNICAT DE CAN BATLLÓ SOBRE EL DESALLOTJAMENT DEL CENTRE SOCIAL CAN VIES.

Des de Can Batlló volem condemnar enèrgicament el desallotjament del Centre Social Can Vies. Així com volem manifestar tot el nostre suport a aquest centre social, als seus integrants i al teixit social del barri de Sants. Igualment volem denunciar l’ocupació del nostre barri i l’actuació brutal per part de les forces policials com a conseqüència de les decisions preses per part de la regidoria del Districte de Sants i de l’Ajuntament de Barcelona.

Volem recordar que la Plataforma Can Batlló hauria ocupat l’espai en cas de que el districte no hagués accedit a les seves exigències, de la mateixa manera que Can Vies va ser ocupat el seu dia.

Ens sembla un exercici vergonyós de demagògia i oportunisme el fet que el Jordi Martí ara vulgui aprofitar la ocasió i vulgui penjar-se unes medalles que no li pertoquen. No volem ser cap exemple ni formar part d’una gestió política que dirigeix, provoca i, a més, se sent orgullosa d’actuacions com les que s’estan vivint al barri.

El senyor Trias ha dit que no pot haver-hi cap mena de negociació un cop s’ha creuat la línia de la “violència”. Des de Can Batlló volem dir que violència és el que s’ha fet amb Can Vies; que violència és la repressió i la persecució policial que s’està patint al barri des de fa temps, i especialment durant les últimes 48 hores. Violència és gestionar de manera unilateral i sense cap mena de possibilitat de negociació un conflicte que afecta a la vida social i cultural d’un barri.

Degut a aquesta situació, volem dir que hem perdut la confiança amb el, fins ara, nostre interlocutor d’el districte.

Des de Can Batlló volem dir que, a hores d’ara i de moment, trenquem tot tipus de contacte amb el Districte i amb l’Ajuntament de Barcelona.

CAN VIES ÉS DEL BARRI.

Barcelona, dijous 29 de maig de 2014

, ,

Deixa un comentari

El Fons Monetari Internacional recomana generar mes pobresa i desigualtats.

El FMI com a institució al servei de les oligarquies capitalistes transnacionals, ha formulat la seva última recepta a la burgesia espanyola:han de seguir profunditzant en les seves mesures de generació de més pobresa i desigualtats. D’aquesta manera es produirà la recuperació de la malmesa taxa d’acumulació de riquesa que actualment s’ha vist esquinçada per la crisi econòmica.

El que en essència recomana el think tank capitalista és augmentar l’explotació de la mà d’obra tot augmentat l’extracció de la plusvàlua absoluta(baixada dels salaris i del nivell de vida general fins al límit) i la plusvàlua relativa(augmentant les hores treballades per la població activada sota la pressió d’un exèrcit laboral de reserva cada cop més inflat per un atur desbocat).

Els mecanismes per aconseguir-ho passen per flexibilitzar l’acomiadament fins al punt de fer-lo plenament lliure i amb cost social zero pels capitalistes, acabar amb les garanties legals de protecció al treball,

Aquestes mesures de ser adoptades per l’actual govern feixista i procliu a afavorir el gran capital i les oligarquies més tradicionals(enfront d’un PSOE i els seus acòlits que volen obrir el control i gestió dels monopolis econòmics a tota la burgesia) suposarien entrar de ple en una dictadura de Capital i acabar de manera irremeiable amb qualsevol il·lusió de democràcia formal.

Els exemples d’aquest tipus de recomanacions són propers i recents. Els alumnes avantatjats dels ideòlegs del FMI com va ser en el seu cas Grècia deixen darrere seu un panorama desolador d’atur, misèria generalitzada i destrucció del present i el futur de milers i milers de persones.

Es en aquest sentit que el pla de xoc que proposa el FMI només vindria afegir sal a les ferides a l’Estat Espanyol. Des de l’última Reforma Laboral l’atur no ah deixat d’augmentar fins quasi bé el milió de persones, els acomiadaments col·lectius no han deixat d’augmentar i l’orgia de guanys i rebaixes en les contribucions dels empresaris s’ha vist créixer de manera exponencial. El nombre de multimilionaris ha crescut fins a un 5.4% més respecte de l’any anterior.
La ruptura amb l’actual model productiu està cada cop més en l’ordre del dia com l’única sortida viable i definitiva a aquesta crisi econòmica. Mesures com les proposades per aquests autèntics botxins de la classe treballadora no farà més que accelerar el procés de descomposició de la tan preuada pau social que el bloc de poder intenta mantenir de totes les maneres possibles.

El paper apaivagador de les cúpules dels grans sindicats, els mitjans de comunicació i la casta política són cada cop més impotents davant la creixent onada d’indignació popular. Un espectre recorre l’Estat Espanyol i aquest espectre es diu Revolució.

 

,

Deixa un comentari

Desallotjament de Can Vies. Símptomes d’ingovernabilitat

Davant l’incompliment de l’Ajuntament a avenir-se a una solució dialogada aquest ha començat l’assalt del CSA Can Vies a primeres hores de la tarda d’aquest dilluns. Enmig del extens dispositiu policial que ha acordonat les immediacions del Centre Social ha començat la concentració de suport amb els ocupants que encara restaven a dins de Can Vies. Aquesta actitud repressiva explica els aldarulls posteriors.

Davant la provocació policial i de la política repressiva de l’Ajuntament de Barcelona que ha faltat greument a la seva paraula, tot expulsant del barri un pol de dinamització dels moviments socials del barri, la resposta veïnal i dels solidaris concentrats al davant de Can Vies no s’ha fet esperar. És la deriva autoritària i de faltar als seus compromisos el que explica l’esclat d’indignació posterior.

La desproporcionada presència policial ha fet que un hostal i una escola bressol hagin quedat envoltats i tallats del tràfic rodat i als vianants. Els veïns i veïnes que volien accedir al seu domicili habitual havien d’ensenyar el seu carnet d’identitat abans de poder entrar a casa seva o per poder sortir d’ella. Aquest doble assetjament al barri i al centre social explica els aldarulls posteriors.

Les accions de resposta a la violència policial han començant bolcant contenidors i llençant objectes a les forces de l’ordre. Qui més ha rebut en tot això ha sigut el mitjà públic de comunicació afí al govern actual de la Generalitat. Un ens públic de comunicació en mans dels interessos polítics i econòmics de les oligarquies que actualment governen aquest país. Els periodistes voltors que vorejaven l’acció dels fets també van rebre l’acció dels manifestants.

L’altre cara de la moneda que no parlen els mitjans que falten al seu deure d’informar de manera veraç i fefaent dels fets que es van produir, és l’agressió que va patir per part de les forces de l’ordre de la Generalitat, el local del mitjà de comunicació lliure i popular de la Directa. Un grup d’anti-avalots tot aprofitant la càrrega contra la gent, ha irromput a les oficines de la Directa fent una trencadissa en els seus vidres de l’entrada. Aquesta es la realitat del tracte que reben els mitjans d’informació realment lliures per part del govern de la burgesia.

Enmig d’aquesta noticia de l’inesperat desallotjament d’un centre social que acumulava més de 17 anys d’antiguitat al barri, els Transports Metropolitans de Barcelona ha fet un comunicat assegurant que els terrenys on estava Can Vies, ara expropiats de manera violenta, no seran utilitzats per a l’especulació.

D’aquesta manera s’evidencia l’autèntic rerefons d’aquest desallotjament en un moment desesperat per a l’Ajuntament de Barcelona de disposar d’efectiu de cara a les pròximes eleccions municipals. Una necessitat de liquiditat que servirà per eixugar la costosa i terrible retallada econòmica que han patit les classes populars a mans del Govern de la Generalitat, en connivència amb forces suposadament d’esquerra reformista com ERC que s’ha ungit al jou del joc del poder en ares d’una asimetria variable que al final li obri les portes del Palau de la Generalitat.

És aquest rerefons de ingovernabilitat i d’unes classes populars cada cop més fartes de l’explotació i la manipulació a que es veuen sotmeses, la que explica maniobres de distracció i rapinyaries com el desallotjament de Can Vies. La autèntica crisi política que viu el bloc de poder en aquest país i la resposta que comença a donar-li el poble al carrer i no altre cosa és el que explica els fets que ahir van succeir.

 

, , ,

Deixa un comentari

La crisi capitalista continua colpejant la classe treballadora.

Continúa l’espiral de destrucció d’ocupació a casa nostra. El nombre de persones inscrites a l’atur ha pujat en més de 4.500 persones. L’activitat econòmica està estancada en sectors com la construcció i afecta sobretot els joves treballadors i treballadores que es veuen forçats a l’atur de llarga durada, els treballas més precaris o directament l’emigració per motius econòmics.
Entre el juny de 2012 i el Gener de 2013 la població de Catalunya s’ha vist reduïda en més de 26.000 persones que han tingut que emigrar per motius econòmics. Tornem doncs a situacions de temps passats, en el que és una autèntica regressió del capitalisme als seus temps de sobreexplotació de la classe treballadora. Amb l’esgotament del model d’immigració interna i sense un proletariat agrícola que pugui incorporar-se a les feines més urbanes, la sortida de l’emigració cap a l’Europa capitalista s’ha tornat a fer una realitat ben present per a milers de treballadors.
A l’augment de l’atur doncs s se li ha d’afegir la pèrdua de contribuents a la Seguretat Social que ha vist reduir-se els en més de 35.000 cotitz ants. L’estacionalitat de l’economia (tant catalana com espanyola) i l’aposta per un model econòmic basat en la poca inversió i els seus baixos(sector turístic) suposa un autèntica dependència de factors externs i el terrabastall de la situació econòmica amb la finalització de cada temporada.
La temporalitat com a model de precarització de les condicions laborals i mecanisme de sobreexplotació de la classe treballadora, no només es dona en els períodes vacacionals sinó que és la tònica generalitzada del mercat laboral. Així en el més de Novembre dels 171.808 nous contractes que es van generar a Catalunya, el 89% eren temporals. Respecte de l’any passat són 51.852 contractes menys. Un indicador doncs que la crisi capitalista té encara un recorregut.
El camí de la recuperació de la taxa de beneficis pels capitalistes és basa en augmentar les quotes d’extracció de plusvàlua absoluta i relativa. Augmentar les hores de treball i la intensitat de les càrregues de treball. Per aconseguir-ho els patrons fan servir un full de ruta propi basat en la pressió sobre la població activa amb l’exèrcit industrial de reserva(els aturats pressionen sobre els sous dels que estan en actiu amb allò de “més val tenir feina i aguantar el que em tirin a sobre”), l’augment de les jornades laborals, la disciplinarització de la mà d’obra(augment d’un 600% de les malalties laborals sense baixa mèdica), les Reformes Laborals, les facilitats per acomiadar i baixar sous…..
La sortida d’aquesta crisi es farà o bé en clau capitalista o bé clau de poder obrer. En el primer cas l’escenari posterior serà d’un augment espectacular de les desigualtats socials i pèrdua generalitzada dels drets laborals, polítics, culturals… dels treballadors i treballadores. En el segon cas es tractaria de restablir el poder de la majoría sobre la minoría, de repartir la riquesa de manera més equitativa i de començar a bastir una societat més justa i igualitària.

,

Deixa un comentari