Posts Tagged capitalisme monopolista

Els salaris no han deixat de baixar des de fa 40 anys, mentre el benefici per treballador esclavitzat, de pujar

El president de la CEOE, Juan Rosell, ha reconegut aquest dijous que si es computen les retribucions de tots els treballadors, incloent funcionaris i autònoms, es registrarà una caiguda dels salaris en 2013. El cost laboral unitari a Espanya registra una caiguda acumulada de l’1,5% entre 2013 i 2014 enfront de la pujada mitjana del 2,9% als països comparables de l’entorn (Alemanya, França i Itàlia), però el benefici brut per empleat a Espanya creixerà en aquests dos anys un 6,7%, “molt per sobre de l’1,5% benvolgut per als nostres països comparables”. En diversos gràfics poden veure l’estafa continua de la “democràcia orgànica monàrquica”.

Rosell ha corregit les mentides del ministre Cristóbal Montoro, encara que sense citar-ho. El líder de la patronal, a diferència del que va fer el responsable d’Hisenda, ha computat no solament l’evolució dels sous que han sortit de la negociació col·lectiva, que fins al moment llancen un creixement del 0,5% (i que a final d’any serà del 0,4%), sinó també la congelació salarial dels 2,6 milions d’empleats públics i els ingressos dels autònoms.

En el document del CEC, titulat Espanya emprèn i exporta, s’afirma que el cost laboral unitari a Espanya registri una caiguda acumulada de l’1,5% entre 2013 i 2014 enfront de la pujada mitjana del 2,9% que registrarà als països comparables de l’entorn (Alemanya, França i Itàlia). Els costos laborals unitaris mesuren la relació entre les remuneracions i el PIB.

L’informe assenyala que el benefici brut (Ebitda) per empleat a Espanya creixerà en aquests dos anys un 6,7%, “molt per sobre de l’1,5% benvolgut per als nostres països comparables”. Afegeix que la força laboral en 2014 serà entre un 12% i un 30% menys costosa que en aquests països (43.000 euros de mitjana Alemanya, França i Itàlia enfront de 34.400 euros a Espanya) i la productivitat empresarial pràcticament igualarà la d’aquests Estats.

Espanya és on més cauen els salaris

Espanya és la dictadura feixista de la Unió Europea on els salaris van registrar una major contracció en l’últim trimestre del 2012, amb una caiguda del 4,3%, respecte a un any abans, enfront d’un augment del 1,4% en el conjunt dels 27, segons dades publicades avui per l’Eurostat i enfront d’un augment dels beneficis de l’oligarquia corrupta empresarial franquista del PP-PSOE i CiU.

Dels 25 països per als quals hi ha dades disponibles (falten Grècia i Portugal), Espanya i Eslovènia (-1,7%) van ser els únics on els sous per hora treballada es van reduir en comparació amb els últims tres mesos del 2011.

A l’altre extrem, els salaris van augmentar el 7,6% a Romania, el 6,6% a Estònia o el 5,8% a Bulgària, mentre que en els grans països de l’euro ho van fer de manera més moderada: França (2 %), Alemanya (3,3%) i Itàlia (0,7%).

, ,

Deixa un comentari

Espanya: La mateixa dictadura, els mateixos oligarques

L’oligarca Juan Miguel Villar Mir (OHL) suma en les seves vitrines nombrosos reconeixements, com la Gran Creu de l’Ordre d’Isabel la Catòlica que va rebre de mans del Govern de Zapatero en funcions, al desembre de 2011; o la Gran Creu de Carlos III que va recollir al juliol del 76. Ja el dictador Francisco Franco va lloar la “dedicació a Espanya” del president del Grup Villar Mir. En el 66 i el 68, va rebre les creus del mèrit civil i del militar, respectivament. La data de lliurament va ser en tots dos casos la mateixa: el 18 de juliol, efemèride de l’aixecament militar que va donar pas a la Guerra feixista contra la República.

Però, sens dubte, el major reconeixement de l’Estat ho va rebre quan el rei va crear un marquesat a la seva mesura al febrer de 2011. De fet, la joia del grup que presideix Villar Mir, OHL, va ser una de les empreses que es van portar el contracte per construir un AVE de Medina a la Meca, un acord en el qual van intervenir ministres i el propi Rei.

I és que l’ara empresari va sumar diversos càrrecs durant la dictadura franquista: va ser sotsdirector general de ports, director general d’Ocupació i secretari del Patronat del Fons Nacional de Protecció del Treball. Durant set mesos, va arribar a ser Ministre d’Hisenda al govern d’Arias Navarro.

Si les coses segueixen el rumb que ha marcat el marquès, el seu fill Juan Villar Mir de Fuentes heretarà el timó del grup familiar i, per tant, el de OHL. De moment, ja és vicepresident d’ambdues companyies. Els seus uns altres dos fills, Álvaro i Silvia, són consellers. El mateix esquema es repeteix en la Fundació Villar Mir: Juan pare és president; Juan fill, vicepresident; i Silvia i Álvaro són vocals.

Les noces de la filla, amb Botí, un Entrecanales i un Cosí de Rivera com a testimonis

Al setembre de 1990, Silvia Villar Mir es va casar amb Javier López Madrid. A les noces de l’única filla del president de OHL van acudir testimonis com Emilio Botín, Bruno Entrecanales Domecq (fill de Entrecanales de Azcárate) i Pelayo Primer de Rivera i Oriol (sí, el seu avi era germà de José Antonio Primer de Rivera). No seria la primera vegada que Bruno i Pelayo coincidirien en unes noces: set anys després, era el propi Pelayo el que es casava amb Inés Isabel Entrecanales, la cosina de Bruno.

Com a dot, el nou gendre va sumar el seu nom als consells d’administració del grup i, per tant, de OHL. A més, com la resta de fills del marquès, és vocal en la seva fundació. Javier López Madrid va ser un dels consellers que s’asseia en la taula de Bankia quan es va descobrir el forat just abans de la nacionalització.

Una SICAV més de franquistes

El 10 de maig de 1997 el príncep Felipe i la infanta Cristina van acudir a unes noces molt sonades a Madrid, la de Pelayo Primer de Rivera i Inés Isabel Entrecanales. Els cognoms no enganyen, tots dos són els hereus de dues sagues familiars de renom. El primer, com a descendent del dictador Miguel Primer de Rivera i del seu fill José Antonio, fundador de Falange; la segona, d’un dels clans familiars de constructors més importants d’Espanya.

A més de llibre de família, comparteixen una SICAV: Kefren. Ella apareix com a presidenta i ell com a conseller, encara que en el seu perfil de Linkedin es posiciona com Managing Director. La societat d’inversió no els ha anat gens malament en els últims anys. En 2010 sumava gairebé 40 milions i el balanç de 2013 ja va gairebé pels 57 milions i mitjà. Encara que en la SICAV participen 104 accionistes, el 99,79% de la societat està en mans d’un només d’ells. Qui serà? Aquesta informació no és pública, però no sembla difícil fer-se una idea.

Inés Isabel Entrecanales i Franco és filla de Juan Entrecanales de Azcárate, un dels germans que controlen Acciona. La seva filla va ser vicepresidenta del Grup Entrecanales, extingit en 2011 per donar pas a la nova societat.

Pelayo Primer de Rivera i Oriol, a més de presidir una empresa tèxtil, Gocco Confec, és president del Club Wharton a Espanya. A més del cognom, va heretar de la seva família un títol nobiliari -és comte del Castell de la Mota- creat per Francisco Franco per complimentar a la bestia de Pelayo, Pilar Primer de Rivera. La germana de José Antonio Primer de Rivera va ser Delegada Nacional de la Secció Femenina durant tota la dictadura franquista. A més del comtat a mesura, va rebre nombroses condecoracions del dictador.

, ,

Deixa un comentari