Posts Tagged Espai Alliberat

Desenvolupar la consciència de les masses: contingut fonamental de la tasca ideològica

Lenin ens va ensenyar que el desenvolupament de la consciència de les masses és la base i el contingut fonamental de tota tasca ideològica, i que la tasca d’educar i convèncer seguirà estant sempre entre les principals tasques de direcció. En aquestes indicacions leninistes estan profundament expressats el lloc i el paper de la tasca ideològica en relació amb la vida interna del Partit revolucionari del proletariat, la direcció dels processos socials, estan definits el seu contingut ,desenvolupar la consciència de les masses, la seva tasca, educar-les i el seu mètode, la convicció.
La tasca ideològica és multifacètica. El Partit de Nou Tipus ha d’estudiar la lluita de classes i sobre aquesta base, desenvolupar la teoria revolucionària, difondre els ideals del comunisme, organitzar els treballadors i les treballadores per resoldre els problemes concrets de la lluita econòmica i cultural. Estudiar, fer propaganda, organitzar: tal és la triple tasca de la educació ideològica.
La tasca d’educació ideològica està orientada directament a la consciència de les persones; influeix intensament en la formació de la seva concepció del món a les opinions i estats anímics de la gent. Per això el Partit de Nou Tipus hauria de dedicar una atenció especial, s tots els aspectes relacionats amb la lluita pel comunisme, ja es tracti de la lluita més econòmica com de la més política o cultural, de la vida quotidiana o fins i tot del temps lliure. La ideologia examina tots els fenòmens socials en el plànol de la seva influència sobre la consciència, la conducta i la psicologia de la gent.
Marx, Engels i Lenin van dedicar una enorme atenció als fenòmens relacionats amb la psique social de les masses. Això els hi va permetre el.laborar un definit programa d’acció política i, sobre la base d’aquest, estructurar la propaganda i l’agitació partidàries.
La tasca més important de la feina ideològica es saber combinar els elevats ideals amb els interessos quotidians, els objectius programàtics amb la solució de les tasques concretes d’avui en totes les esferes de la vida.
A cada etapa de la lluita revolucionària, de la lluita pel socialisme i el comunisme, aquesta tasca es resol de distinta manera. I es comprensible que així sigui. Cada nou esglaó del desenvolupament social no és una còpia del precedent; comporta inevitablement molt de nou a l’economia, la tècnica, la cultura, a tot el mode de viure dels homes i per tant, al contingut i les formes de la tasca d’educació ideològica. I es especialment important tenir-ho en compte a l’hora de l’agitació i la propaganda que estiguin destinades a convèncer les masses, dirigint-se sobretot al seu raonament però també als seus sentiments, per aconseguir que la classe mesuri i compari el seu mode de procedir amb les exigències de la més alta ideologia del proletariat i de la pròpia moral comunista, per a que poguí estar a l’altura de les necessitats de la seva època.
La gent pot aprendre les “seves” idees, però si aquestes no es converteixen en una convicció interior seva, en un estímul que la impulsin a l’activitat pràctica, aquesta gent no esdevindrà combativa, sinó només s’omplirà de xerrameca i boniques consignes i tota la seva ideologia només quedarà de llavis enfora.
En aquest punt podríem preguntar-nos com calibrar la efectivitat de l’educació, la propaganda i l’agitació?”.. quin criteri emprar per jutjar sobre les “idees i els sentiments” reals dels individus reals? Està clar que només pot haver-hi un criteri per això: les accions socials d’aquests individus, i com aquí només parlem de “idees i sentiments”socials, s’ha d’afegir: les accions socials dels individus, es a dir, els fets socials…” (en cursiva a l’original)
Segons el pensament leninista, les accions socials dels individus, els seus fets pràctics són precisament l´indicador més segur i objectiu de l’eficàcia de l’educació i de la tasca ideològica. I el principal indicador és un fet social: l’atmosfera político-social i moral que s’ha creat a la societat com a resultat del multifacètic treball d’aquells que aspiren a una transformació radical de l’estat de coses. Ara bé aquesta atmosfera pot esdevenir també un indicador crític de les més urgents necessitats o mancances d’aquests destacaments d’avantguarda que pot induir a una necessària reflexió i autocrítica davant la seva absència.
Per últim els resultats pràctics d’aquesta tasca haurien de tenir una expressió concreta en tota la varietat de fenòmens vitals, i sobretot, al nivell de la consciència, de l’organització i responsabilitat del proletariat, en la seva actitud cap al treball i l’apropiació de les seves vides, en el seu grau d’aculturament i d’organització de la seva producció material i cultural, del seu temps lliure i en la millora de tots aquells aspectes relacionats amb la moralitat comunista.
Espai Alliberat
———
1. Lenin. Obres Competes. Tom I, Pág. 423.

Anuncis

,

Deixa un comentari

93 Aniversari de la Revolució d´Octubre.

El passat 7 de Novembre va ser el 93 aniversari de la primera Revolució Socialista i Proletària al 1917. El derrocament de la rússia tsarista i feudal i l´instauració del primer govern obrer-camperol de la història, va marcar el decurs de tot el segle XX i actualment continua sent el referent de milions de lluitadores i lluitadors per una civilització superior.
Aquesta inmensa fita i les grans tasques posteriors en la construcció del socialisme sota la dicatdura del proletariat, van ser gràcies a l´esforç abnegat dels treballadors i les treballadores soviètiques i sote el guiatge del Partit bolxevic on es reunia el bo i millor de la classe obrera soviètica.
Tots i els errors i les traïcions de certs homes als principis de la Revolució establerts per Lenin i seguits per dirigents com Fèlix Dzerzhinski, Sergei Kirov, Mijail Kalinin, Jakob Sverdlov, Iòssif Stalin o Giorgy Dimitrov, la URSS es va convertir en far de progrés per a tota la humanitat progressista. La pàtria dels obrers i les obreres que va esdevenir referent en la possibilitat de bastir una societat alternativa al capitalisme en educació, sanitat, relacions de producció, noves formes de vida i de pensament etc.. .
Més endavant i davant la descomposició nazi-feixista del capitalisme monopolista la URSS va demostrar la seva fidelitat als principis de lluita per l´emancipació nacional i social convertint-se en la tomba del feixisme hitlerià i portant la flama del socialisme llibertador a la meitat d´Europa. El preu fou terrible en vides humanes i i esfoç material i humà.

1917 va suposar també la cojuntura revolucionària que va obrir la perspectiva de la possibilitat de l´alliberament colonial i de lluita contra l´imperialisme per a els pobles, en el que es podria definir com el cicle revolucionari d´Octubre.
Per tot això des d´Ona Lliure ens sumem al fervoròs record d´Octubre i ho fem amb el que creiem que és el millor homenatge, valorant les seves conquestes conccretes per al bé de tota la humanitat treballadora. En concret gràcies a l´última article del comunista Juan Manuel Olarieta publicata a Kaos en la Red. En ell recorda com Octubre va suposar l´inic de l´era de la salut pública, conquesta revolucionària del proletariat que ara les diferents burguesies ens volen anar arrabassant de mica en mica.
………
Juan Manuel Olarieta

L´era de la Sanitat Pública va nèixer a l´URSS

El concepte i, sobretot, la pràctica de la salut pública no han existit sempre sinó que són una conquesta de la Revolució d’octubre. Una cosa tan senzilla com aquesta pràctica quotidiana i actual que consisteix a acudir a un centre mèdic per cuidar les nostres malalties gratuïtament la hi devem a l’esforç dels bolxevics. L’atenció mèdica ha existit sempre… per a uns quants privilegiats; l’atenció als obrers, els camperols i la població, en general, només existeixen des de 1917 i només existirà en el futur si som capaços de defensar-la almenys amb tanta energia com van posar d’altres en aconseguir-la. segueix llegint

, ,

2 comentaris