Posts Tagged feixisme

L’Audiència Nacional ordena empresonar a un jove de Tafalla per col·locar fotos de presos

L’Audiència Nacional espanyola ha decretat una ordre de crida i cerca contra un veí de Tafalla per complir una condemna a un any de presó per la col·locació de fotos de presos als carrers de la localitat navarresa. El tribunal especial considera que el jove tafallès Fernando Sota va cometre un delicte de «enaltiment del terrorisme» en col·locar retrats de dos presos bascos als carrers de la localitat, per la qual cosa l’ha condemnat a un any de presó.

L’AN ha remès a la Guàrdia Civil una ordre de crida i cerca contra el tafallés, per al seu ingrés a la presó.

L’advocada del jove condemnat, Jaione Karrera, en declaracions a Ahotsa.info, s’ha mostrat «escandalitzada» per la decisió de la secció segona de la Sala penal de l’Audiència Nacional, la ponent de la qual ha estat la magistrada Concepción Espejel. «És un escàndol ordenar l’ingrés a la presó d’una persona condemnada a un any de presó, i més quan el delicte que se li atribueix és simplement el de col·locar fotografies de presos que haurien d’estar en llibertat», ha denunciat Karrera.

La lletrada ha detallat davant la negativa del tribunal, a petició de la Fiscalia, a deixar la condemna en suspens, l’habitual en càstigs inferiors a dos anys de presó, van demanar que se substituís l’empresonament per una multa econòmica, petició que també ha estat rebutjada. Karrera ha remarcat que Sota manca d’antecedents computables i ha denunciat que ni tan sols se’ls ha donat temps a presentar un recursos abans d’ordenar a la Guàrdia Civil l’arrest. També ha rebutjat que no se li hagi donat al jove un termini per al seu ingrés voluntari a la presó.

extret de Sirius.cat

, , ,

Deixa un comentari

La despesa militar espanyola pel 2014 superarà els 27.000 milions d’euros

Després del pas del Projecte de Pressupostos Generals de l’Estat pel Congrés i el tràmit que actualment duen en el Senat, en breu estaran aprovats definitivament els Pressupostos Generals de l’Estat. Com en anys anteriors, hem fet una anàlisi d’aquest projecte i de les esmenes plantejades pels partits parlamentaris pel que fa a Defensa, per a intentar fer una previsió de la despesa militar espanyola que cap esperar per a 2014.

La Despesa militar espanyola té la peculiaritat d’estar oculta en partides alienes al Ministeri de Defensa (concretament hem detectat partides en 12 dels 13 ministeris), així com en partides d’altres organismes, com pot ser la Casa del Rei, les Classes Passives, els organismes autònoms militars, despeses de diversos ministeris, fons de contingència, etc. També hi ha partides alienes als propis pressupostos generals, com són els crèdits extraordinaris que de forma regular s’atorguen per al pagament dels Programes especials d’Armanents, per al Sistema de Vigilància de l’OTAN o per a les missions militars exteriors, així com l’enorme pes del deute que cal contreure ja sigui per a pagar aquests crèdits extraordinaris o per a finançar l’enorme despesa militar pressupostat.

Amb totes aquestes dades, hem realitzat una estimació de despesa militar de 27.345,78 milions d’euros de despesa militar per a 2014, dels quals gairebé 8 de cada 10 euros estan amagats. Al seu torn hem quantificat en més de 3.300.000 les persones que de manera directa depenen del sistema de defensa muntat per l’estat, ja sigui per ser militars o guàrdies civils en actiu, personal adscrit a la defensa, beneficiaris del sistema de ISFAS o pensionistes i jubilats depenents de la defensa. Un nombre que condiciona i explica part del suport que manté el permanent augment de la despesa militar.

Si sumem a la despesa militar el qual destina l’estat a control social, la xifra arriba als 32.029 milions d’euros, una magnitud aclaparant i que perjudica a la societat. Si vols tenir més informació sobre el nostre informe sobre la despesa militar 2014, pots descarregar-lo a http://es.scribd.com/doc/188967501/gasto-14-pdf

Deixa un comentari

Les harpies de Hitler: infermeres i assassines

Malgrat els judicis realitzats després de la II Guerra Mundial contra els criminals del genocidi nazi, molts d’ells van aconseguir escapar i evitar el seu processament. No només aquells que van fugir a d’altres països i van adoptar noves identitats per fugir de la justícia, protegits per l’imperialisme ianqui o la renovada RFA amb els mateixos genocides rebatejats de demòcrates sinó també tots els que havent participat activament ningú va ser capaç d’identificar-los o posar-los nom en la conspiració de silenci de l’imperialisme. Les primeres matances comeses pels nazis les van protagonitzar les infermeres dels hospitals, que van exterminar a milers de nens per desnutrició o, fins i tot, amb injeccions letals.

Especialment rellevant és el cas de les dones nazis, ja que poques d’elles van ser jutjades, en un intent d’amagar la seva importància en el paper fonamental que van jugar en l’execució d’un gran nombre de crims.

Tretze milions de dones van militar activament en el partit nazi, i més de mig milió van acudir a països com Ucraïna, Polònia o Bielorússia excedint les funcions per les quals van ser enviades, però van prendre partit en les matances a jueus? Això és el que es planteja Wendy Lower en Les harpies de Hitler (Editat per Memòria Crítica). Gràcies a un ardu treball de documentació i recerca de dades i testimoniatges, Lower aconsegueix oferir una mica de llum respecte a aquest tema.

Encara que els judicis a dones nazis no van anar especialment nombrosos, Les harpies d’Hitler recorda que molts dels supervivents de l’Holocaust van identificar a les persones que els van assetjar, van violar i van torturar com a senyores alemanyes que mai van poder trobar en desconèixer els seus noms. A més, els estudis realitzats posteriorment han advertit que el genocidi no hauria estat possible sense una àmplia col·laboració de la societat. Qui van ser aquestes dones que van embrutar les seves mans amb la sang dels presoners? Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Deixa un comentari

Explota un artefacte a l’Ajuntament franquista i nazi de Beade

L’explosió d’un artefacte explosiu registrada en la matinada d’aquest dilluns a l’edifici de l’Ajuntament feixista de Beade (Orense) ha causat danys materials, però no personals. El petit municipi gallec és conegut pel seu alcalde retardat mental i feixista repugnant, Senén Pousa (foto), del PP, que es declara franquista i que té en el seu despatx simbologia de la dictadura monàrquica.

L’organització nacionalista gallega Anova ja havia criticat en un comunicat els “excessos feixistes” del regidor de Beade, a qui van acusar de “presumir” de tenir el Cara al Sol com a to de mòbil, un fet que “no es pot permetre”, en recordar que a partir del proper 1 de desembre podran ser sancionats els Estats que no penalitzin el feixisme com l’Espanya monàrquica i nazicatòlica.

En relació a l’explosió d’aquest artefacte, Pousa ha assegurat que ha causat danys “molt quantiosos”. El regidor ha explicat, que l’explosió es va poder escoltar “en tot el poble” i en un altre proper. “Va ser horrible”, ha manifestat, per precisar que “des de fora” pot apreciar-se que “els danys són quantiosos” i hauran de “ser analitzats per un perit”.

Pousa ha assenyalat que, segons es pot apreciar, ja que mentre els investigadors de la Guàrdia Civil recullen mostren en el lloc no pot accedir al Consistori, “s’ha deteriorat la primera i segona planta”. Sobre aquest tema, ha comentat que “la bomba”, que va fer explotar sobre les 3.45 hores, segons ha puntualitzat, la van col·locar “fora de l’edifici” consistorial i ha provocat “un dany molt gran”.

“No sabem vols van ser. No sabem si ho van fer els mateixos que en la basílica del Pilar de Saragossa” -un supòsit i molt inútil comando anarquista-, ha comentat el nazi, que a més ha precisat que no es va rebre avís previ.

“És clar que és una operació radical”, ha dit el ministre del Opus Dei i de la repressió franquista, el deficient Jorge Fernández Díaz en una entrevista en el seu mitjà falangista Antena3. El sectari i nazi Fernández Díaz ha situat l’explosió a les 4.15 hores i ha precisat que ha trencat la porta i les finestres de l’Ajuntament. No obstant això, ha afegit que encara no té més dades sobre l’atac, que està sent investigat per la Guàrdia Civil.

Segons han informat fonts del cos franquista repressiu, sobre les 4.00 hores la Guàrdia Civil va rebre l’avís d’aquesta explosió, no va haver-hi avís previ i no es trobava ningú en el lloc en aquest moment.

, ,

Deixa un comentari

El PP deixa lliure al seu mercenari i assassí Rodriguez Galindo

Ha estat la mateixa franquista i corrupta Audiència Nacional la que ha decidit alliberar a l’ex-general de la Guardía Civil i concedir-li la llibertat condicional al sicari criminal del feixisme monàrquic, que a més d’haver estat jutjat per narcotràfic, estava condemnat a 75 anys de presó per torturador i assassí dels abertzales Lasa i Zabala. La mateixa audiencía nacional, hereva directa del TOP franquista, no li ha aplicat la “doctrina Parot”, que és només contra demòcrates. Ja fa temps que l’assassí feixista Galindo gaudeix del tercer grau i com es veu a la foto, la “duresa” de la presó no l’impedeix passejar amb el seu gos.

La noticia ha estat anticipada per l’agència del Opus Dei Europa Press, que ha tingut accés a un acte que gairebé coincideix amb el 30 aniversari del segrest, tortures i assassinat dels refugiats bascos Laza i Zabala, fet que es va atribuir el GAL, organització feixista-terrorista espanyola encapçalada pel govern “socialista” de Felipe González, el vampir d’Endesa. No tenim notícies d’indignades declaracions de cap associació de mates franquistes, assassins ni nazis del govern.

Per aquests fets, al juliol de 2001 el Tribunal Suprem va condemnar a Rodríguez Galindo a 75 anys de presó, igual que al governador civil de Guipúscoa quan es va produir el segrest, Julen Elgorriaga. També van ser condemnats altres tres guàrdies civils a penes compreses entre els 73 i els 71 anys i vuit mesos.

Galindo, que actualment té 74 anys d’edat, haurà complert per aquesta doble mort un total de 4 anys i 4 mesos a la presó entre maig de l’any 2000 –després de ser condemnat per l’Audiència Nacional– i setembre de 2004, quan el covard criminal va ser excarcerat «per motius de salut» –una falsa dolència cardiovascular– i traslladat al seu domicili, on ha seguit complint condemna.

En definitiva, la dictadura monàrquica no castiga als seus assassins ni mercenaris que han segrestat, torturat i assassinat al poble basc durant 70 anys per sostenir-la.

,

Deixa un comentari

“L’Església Catòlica a Espanya és una carrera de murris”

Si la Constitució, en el seu article 16 estableix que Espanya és un Estat “aconfessional”, per què ha de sufragar les despeses de l’Església? “La pròpia memòria de la Conferència Episcopal mostra el continu descens dels batejos, els matrimonis i l’ús dels sagraments. Avui dia, l’Església Catòlica ja no és universal, és tan sols una societat de creients que ha de ser tractada com a tal”, reclama el president d’Europa Laica, Francisco Delgado. L’Església “ha robat aproximadament 6.000 espais públics que pertanyien als ciutadans” gràcies a la llei d’Aznar. Aquest divendres al Congrés dels Diputats el Grup Parlamentari de l’Esquerra Plural i l’Associació Europa Laica han denunciat els motius històrics polítics, econòmics i legals que aporten els que segueixen defensant els privilegis de l’estat Vaticà en unes jornades sota el lema Avançant cap a un estat laic.

I també aquest divendres s’han complert dos anys de la signatura del rei que va certificar la reforma de l’article 135 de la Constitució pactada per PP i PSOE per obligar a l’Estat a supeditar els seus comptes al compliment dels objectius de dèficit. Un tema tabú com és el modificar la Carta Magna aquests dies va portar poques setmanes als dos principals partits. No va haver-hi consulta popular i allò va donar ales a la política de retallades que seguirem sofrint el proper any a costa dels Pressupostos Generals que el Govern portarà el dilluns al Parlament.

Aquestes polítiques d’austeritat no han afectat a tots per igual. Però si hi ha algú que no nota els efectes de la crisi econòmica ─ la de fe és una altra història─ és l’Església Catòlica, que tan sols en 2012 va obtenir 247 milions d’euros de subvencions directes a través de la casella de l’IRPF. Mentre, aquest migdia el Govern ha confirmat que congelarà els salaris dels funcionaris públics per quart any consecutiu.

“Fins a fa molt poc s’era catòlic per obligació […] La pròpia memòria de la Conferència Episcopal mostra el continu descens dels batejos, els matrimonis i l’ús dels sagraments. Avui dia, l’Església Catòlica ja no és universal, és tan sols una societat de creients que ha de ser tractada com a tal”, va reclamar el president d’Europa Laica, Francisco Delgado.

Existeix tota una concatenació de fets que provoquen aquest tracte de favor encara que potser el principal estigui en la Constitució, on “l’Església Catòlica és l’única corporació privada que apareix amb noms i cognoms”.

Drets de tots per damunt

Per a Delgado, la problemàtica té diferents nivells. El polític, on “fa amb prou feines dos dies un senador del PP es va atrevir a dir que des de 2005 estem revivint un ressorgir de l’anticlericalisme de l’esquerra radical” sense tenir en compte que “laïcisme no significa anticlericalisme ni antirreligiosidad, sinó el deure que prevalguin els drets de tots per sobre del d’una organització”.

Delgado va destacar que les traves legislatives són moltes i que des de la Transició ningú ha fet gens per apostar veritablement per la separació entre l’Estat i l’Església. “Tots sabem els qui han governat durant els últims 35 anys […] però estem convençuts que no gaire tard va a haver-hi una nova majoria parlamentària i les coses han de canviar”, va afirmar.

“Amb el carrer agitat al poder legislatiu no li quedarà més remei que actuar” Des del seu punt de vista, el canvi ve per forçar al poder legislatiu a garantir aquest canvi. “Amb el carrer agitat no li quedarà més remei que actuar” i així no podrà seguir defensant que “a menys democràcia, més religió; a menys drets, més beneficència; i que a menys llibertats, més fe”.

El president d’Europa Laica va subratllar com el canvi de la llei hipotecària d’Aznar en 1998 ha propiciat que l’Església “robi aproximadament 6.000 espais públics que pertanyien als ciutadans”.

“Hem de canviar les actituds dels alcaldes, dels regidors, dels ministres que juren el càrrec sobre la Bíblia, que usen els reglaments dels consistoris per afavorir a l’Església, que són proconfesionales i que al cap i a la fi estan violant la Constitució”, va insistir abans de recalcar que hi ha massa polítics “als quals els va la marxa, les processons, els romiatges…”. Delgado va destacar que el 40% de les denúncies que arriben a l’Observatori del Laïcisme arriben des de l’ensenyament públic i va atacar al PSOE per haver permès en els vuitanta la creació de les escoles concertades.

L’església catòlica “una carrera de murris”

La seva presentació va ser a càrrec de Cayo Lara, qui va recórrer a la recent circular distribuïda pel ministre francès d’Educació, Vincent Peillon, als centres escolars defensant els valors de la República laica. El coordinador federal d’IU va denunciar que l’exempció de l’IBI és una de les més costoses per a les arques de l’Estat. “Mentre tots els ciutadans i ciutadanes hem d’abonar aquest impost tots els anys religiosament, els edificis pertanyents a l’Església no paguen un només cèntim”, va dir.

Precisament sobre el tema de l’IBI, el doctor en Dret Miguel Izu, va posar un exemple del que suposa per a l’Església aquest privilegi. “La legislació estableix l’exempció de l’IBI per a les institucions sense ànim de lucre. El raonament de l’Església és que la llei tracta a tots per igual, però la realitat és que per exemple, a Pamplona l’Església catòlica té registrats 200 mentre que la resta de confessions té tan sols sis. Com el patrimoni de l’Església no és el mateix, el principal benefici és per a ells”.

Per Izu, un altre problema clau són els acords amb la Santa Seu de 1979 que en tenir caràcter de tractat posseeixen rang de llei i considera que “és imprescindible la modificació o la renúncia” per acabar amb els privilegis del clergat.

Per la seva banda, el professor de la Universitat de Navarra, Alejandro Torres, va esbudellar una a una les modificacions legals que des del segle XIX han afavorit a l’Església, especialment el tema de les inmatriculacions, que va qualificar com “una carrera de murris en la qual el primer que arriba al registre pot registrar un immoble al seu nom”, alguna cosa que perjudica notablement als ajuntaments, que solen veure’s indefensos davant la quantitat de terrenys que controla l’Església encara que haurien de ser propietat municipal.

,

Deixa un comentari

Els torturadors franquistes buscats per Argentina es van promocionar dins el CNP i la Guàrdia Civil

La jutgessa argentina María Servini va cursar la setmana passada una ordre internacional de crida i cerca contra quatre presumptes torturadors espanyols que durant els últims anys del franquisme i al llarg de la transició van ser acusats de maltractar de manera salvatge nombrosos dissidents a l’antic règim, en alguns casos fins a la mort. La ressolució judicial considera provada la seva participació als fets i es dirigeix a la policia espanyola i a la Interpol per tal que procedeixen a la seva detenció immediata per tal d’extraditar-los a l’Argentina o subsidiàriament per a jutjar-los en un tribunal espanyol. Servini assegura en el seu auto de més de 200 pàgines que és un greuge a la humanitat la impunitat de la que gaudeixen tots els responsables de les morts i tortures del franquisme i que és l’obligació de qualsevol Estat de Dret lluitar vers els crims contra la humanitat, malgrat s’hagin produït en qualsevol altre punt del planeta.

Els quatre presumptes torturadors podrien ser detinguts en qualsevol moment si creuen les fronteres de l’Estat espanyol, però amb la llei a la mà també haurien ser detinguts per la Policia espanyola, els Mossos d’Esquadra o l’Ertzaintza. El ministre de l’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, s’ha negat a fer declaracions al voltant del cas, al·legant que es tracta d’una actuació judicial. El lloc web Wiki.Puntoyseguido, des d’on es cercava informació sobre aquests quatre i molts altres presumptes torturadors, des d’ahir al matí es troba innaccessible. A continuació fem un repàs al currículum repressor dels quatre personatges, Llegeix la resta d’aquesta entrada »

,

Deixa un comentari