Posts Tagged lluita de classes

El Partit Popular i el Gran Projecte de les Dretes a l’Estat Espanyol.

Amparats en la seva majoria absoluta la direcció del PP ,com a gestors politics del gran capital monopolista, estan portant a terme una restauració progressiva del Gran Projecte de Dretes a l’Estat Espanyol. La continuació de les mateixes polítiques tradicionals de la dreta espanyola, ara per nous mitjans que tenen el cretinisme bipartidista parlamentari com a gran plataforma, mostren cada cop més a les clares la transposició històrica d’aquest partit amb la tradició política de la dreta espanyola lligada al seu gran objectiu secular:aconseguir instaurar a l’Estat Espanyol un Estat Corporatiu Catòlic recolzat sobre els poders fàctics tradicionals(gran Capital, Exèrcit i Esglèsia).
Exclosa de moment la via feixista directa per la instauració d’una dictadura , els métodes actuals responen més a un sentit evolutiu que vol aconseguir per mitjans diferents establir a l’Estat Espanyol un model d’acumulació capitalista que serveixi per bastir tota una formació històrica que permeti assolir un bloc de poder hegemònic. Els tres eixos per aconseguir-ho serien: Estat, Corporativisme i Valors de Dretes socialment hegemònics.
En tant en quant el PP promou un respecte a les institucions basades en una interpretació monolítica de la Constitució del 78 es vol donar un sentit impertorbable a l’actual model de dominació política, basada únicament en la representació parlamentària el més restrictiva possible. Per aconseguir-ho es buida de contingut polític als mecanismes de representació ,el discurs i la intervenció política son substituides per métodes de gestió tecnocràtics i una interpretació jurídica restrictiva i punitiva que blindi el sentit de participació democràtica. D’aquesta manera l’Estat es converteix en un ens rector i garant de l’actual status quo que té en l’exèrcit i la figura de la Monarquía els seus garants últims.
Les politiques econòmiques que el PP promociona per beneficiar una fracció concreta de la burgesia espanyola(la del gran capital monopolista representat a l’IBEX 35)tenen com a objectiu demolir les minçes conquestes socials aconseguides amb la sang de milers de combatents anti-feixistes. D’aquesta manera es vol instaurar un model d’acumulació capitalista que estigui al servei del gran capital en base a unes altíssimes taxes d’explotació de la classe treballadora. Aquest model de reproducció del cicle ampliat d’acumulació capitalista vol privilegiar el capitalisme burocràtic i parasitari en detriment de l’altre basat en la creació d’una certa demanda agregada(cas del PSOE-IU).
La punta de llança de la recuperació de les taxes de befici es basaria en deprimir al màxim la capacitat de consum d’àmplies capes de la classe treballadora de l’Estat Espanyol per afavorir unes poques empreses exportadores mentre la resta de la burgesia parasitària es dedica a vegetar entre els negocis tradicionals(toxo i platja) o per via de l’extracció de la renda capitalista directament dels Pressupostos de l’Estat.
Aquesta doble vessant institucional i de refundació de les bases del capitalisme espanyol es sustenta en la creació d’unes bases ideológiques que promoguin el màxim de consens en favor d’aquestes mateixes polítiques que ho possibiliten. La promoció d’una contrarevolució ideológica d’una manera més o menys estrident en la percepció social de l’educació, l’atenció sanitària, o minant el paper de l’Estat com a redistribuidor de la riquesa ha trobat un gran aliat en els aparells ideològics de l’Estat i sobretot en la gran maquinària de propaganda que són actualment els mitjans de comunicació. Aquesta última vessant de l’estratègia de la dreta espanyola per promoure consensos socials al voltant de les seves politiques ha substituït a l’aliança tradicional esglèsia-dreta que tants bons resultats havia donat en el passat. Tot i això l’Esglèsia ha sapigut reciclar-se al seu torn com a poder fàctic més d’acord amb els nous temps potenciant la seva presència adoctrinadora(escoles concertades) o bé supantant la justícia social per la caritat(ONG’s,Fundacions…).
Ara bé lligant la defensa del seu model d’Estat Corporatiu Conservador a institucions en descrèdit com la Monarquía, el sistema constitucional o aquest model d’explotació capitalista només fan que obrir les portes a una transformació completa de tot el model d’Estat. D’aquesta manera la reforma va perdent cada cop més perspectiva de solució enfront de la revolució.
Es tasca doncs dels revolucionaris aprofundir en el treball de reconstrucció partidària per articul.lar un discurs politic autènticament anti-capitalista i que promogui la presa del poder per a l’instauració de la Dictadura Democràtica del Proletariat. Només el poble accionat en base a les consignes dels destacaments d’avantguarda del proletariat pot esdevenir subjecte politic d’una refundació d’arrel de l’Estat basat en el respecte a les diferents nacions de l’Estat Espanyol fins a les seves últimes conseqüències, plantejar alternatives socialitzadores dels mitjans de producció i promoure noves formes de participació democràtica directa de les masses en els assumptes col.lectius. Quan hi han desordres sota el cel els comunistes no podem més que alegrar-nos però també ho hem de saber aprofitar.

Anuncis

,

Deixa un comentari

Cites de revolucionaris: Fidel Castro

“Ser internacionalista es saldar el nostre propi deute amb l’humanitat. Qui no sigui capaç de lliutar pels altres, mai serà suficientment capaç de lluitar per si mateix”.

, , ,

Deixa un comentari

COMUNICAT DE CAN BATLLÓ SOBRE EL DESALLOTJAMENT DEL CENTRE SOCIAL CAN VIES.

COMUNICAT DE CAN BATLLÓ SOBRE EL DESALLOTJAMENT DEL CENTRE SOCIAL CAN VIES.

Des de Can Batlló volem condemnar enèrgicament el desallotjament del Centre Social Can Vies. Així com volem manifestar tot el nostre suport a aquest centre social, als seus integrants i al teixit social del barri de Sants. Igualment volem denunciar l’ocupació del nostre barri i l’actuació brutal per part de les forces policials com a conseqüència de les decisions preses per part de la regidoria del Districte de Sants i de l’Ajuntament de Barcelona.

Volem recordar que la Plataforma Can Batlló hauria ocupat l’espai en cas de que el districte no hagués accedit a les seves exigències, de la mateixa manera que Can Vies va ser ocupat el seu dia.

Ens sembla un exercici vergonyós de demagògia i oportunisme el fet que el Jordi Martí ara vulgui aprofitar la ocasió i vulgui penjar-se unes medalles que no li pertoquen. No volem ser cap exemple ni formar part d’una gestió política que dirigeix, provoca i, a més, se sent orgullosa d’actuacions com les que s’estan vivint al barri.

El senyor Trias ha dit que no pot haver-hi cap mena de negociació un cop s’ha creuat la línia de la “violència”. Des de Can Batlló volem dir que violència és el que s’ha fet amb Can Vies; que violència és la repressió i la persecució policial que s’està patint al barri des de fa temps, i especialment durant les últimes 48 hores. Violència és gestionar de manera unilateral i sense cap mena de possibilitat de negociació un conflicte que afecta a la vida social i cultural d’un barri.

Degut a aquesta situació, volem dir que hem perdut la confiança amb el, fins ara, nostre interlocutor d’el districte.

Des de Can Batlló volem dir que, a hores d’ara i de moment, trenquem tot tipus de contacte amb el Districte i amb l’Ajuntament de Barcelona.

CAN VIES ÉS DEL BARRI.

Barcelona, dijous 29 de maig de 2014

, ,

Deixa un comentari

El Fons Monetari Internacional recomana generar mes pobresa i desigualtats.

El FMI com a institució al servei de les oligarquies capitalistes transnacionals, ha formulat la seva última recepta a la burgesia espanyola:han de seguir profunditzant en les seves mesures de generació de més pobresa i desigualtats. D’aquesta manera es produirà la recuperació de la malmesa taxa d’acumulació de riquesa que actualment s’ha vist esquinçada per la crisi econòmica.

El que en essència recomana el think tank capitalista és augmentar l’explotació de la mà d’obra tot augmentat l’extracció de la plusvàlua absoluta(baixada dels salaris i del nivell de vida general fins al límit) i la plusvàlua relativa(augmentant les hores treballades per la població activada sota la pressió d’un exèrcit laboral de reserva cada cop més inflat per un atur desbocat).

Els mecanismes per aconseguir-ho passen per flexibilitzar l’acomiadament fins al punt de fer-lo plenament lliure i amb cost social zero pels capitalistes, acabar amb les garanties legals de protecció al treball,

Aquestes mesures de ser adoptades per l’actual govern feixista i procliu a afavorir el gran capital i les oligarquies més tradicionals(enfront d’un PSOE i els seus acòlits que volen obrir el control i gestió dels monopolis econòmics a tota la burgesia) suposarien entrar de ple en una dictadura de Capital i acabar de manera irremeiable amb qualsevol il·lusió de democràcia formal.

Els exemples d’aquest tipus de recomanacions són propers i recents. Els alumnes avantatjats dels ideòlegs del FMI com va ser en el seu cas Grècia deixen darrere seu un panorama desolador d’atur, misèria generalitzada i destrucció del present i el futur de milers i milers de persones.

Es en aquest sentit que el pla de xoc que proposa el FMI només vindria afegir sal a les ferides a l’Estat Espanyol. Des de l’última Reforma Laboral l’atur no ah deixat d’augmentar fins quasi bé el milió de persones, els acomiadaments col·lectius no han deixat d’augmentar i l’orgia de guanys i rebaixes en les contribucions dels empresaris s’ha vist créixer de manera exponencial. El nombre de multimilionaris ha crescut fins a un 5.4% més respecte de l’any anterior.
La ruptura amb l’actual model productiu està cada cop més en l’ordre del dia com l’única sortida viable i definitiva a aquesta crisi econòmica. Mesures com les proposades per aquests autèntics botxins de la classe treballadora no farà més que accelerar el procés de descomposició de la tan preuada pau social que el bloc de poder intenta mantenir de totes les maneres possibles.

El paper apaivagador de les cúpules dels grans sindicats, els mitjans de comunicació i la casta política són cada cop més impotents davant la creixent onada d’indignació popular. Un espectre recorre l’Estat Espanyol i aquest espectre es diu Revolució.

 

,

Deixa un comentari

Ellecions i lluita anti-terrorista. La propaganda del règim.

 

Enmig de la voràgine informativa que ens ofereixen els principals mitjans de comunicació, una notícia ha passat desapercebuda: la troballa per un canal sensacionalista de Iñaki de Juana Chaos, l’ex-pres d’ETA fugat de la (in)justícia espanyola a Veneçuela.

Notícia que s’ha donat molt a prop d’altres fets relacionats amb la desnucleització de l’espai de centre del PP com el crim de Lleó,els últims escàndols de corrupció al voltant de Bárcenas, el desfermament “pepero” i per extensió masclista i eixelebrat de l’anti-candidat a les europees Arias Cañete, un Ministre d’Interior que pretén no abandonar el mèrit a les causes perdudes ara vulguent posar portes al camp en el mon d’internet i un president en definitiva impotent al davant d’una nau que va a la deriva.

No està millor el bipartidisme com a sistema de dominació parlamentària de classe i contra la ciutadania i els sectors populars. El PSOE està en franca bancarrota i a la seva esquerra li surten un seguit de partits i partidets que comencen a arrabassar-li el seu espai polític cada cop més minvat. El sistema doncs es fa cada cop més ingovernable i la responsabilitat de l’esquerra que es diu transformadora i que vol tenir un peu al carrer i un altre a les institucions burgeses es cada cop més trists. Seguir abonant doncs el cretinisme parlamentari es lligar-se de pues i mans a una nau que s’enfonsa.

En aquesta situació les classes dominants i els seus aliats en el món polític, cultural i econòmic necessita tornar al vell llibret per orquestrar campanyes de legitimació i per això cal posar en valor la lluita anti-terrorista. En concret l’enfrontament amb l’organització revolucionària socialista basca Euskadi ta Askatasuna i l’entorn polític del món abertzale d’esquerres a Euskal Herria.

I es que en campanya totes les ajudes valen i si pot ser recorrent a formules que hagin donat bons resultats en el passat. El problema és que a l’Estat se li acaben els espantalls que pot agitar davant l’opinió pública. D’aquesta manera l’esperpèntic intent de voler criminalitzar les xarxes socials quan aquestes han servit com a plataforma per expressar la indignació popular contra els representants polítics del Capital, es la nova campanya que el feixisme gens encobert del PP vol engegar per substituir ETA, ara que aquesta ha emprés el camí de la pau i el diàleg però sense renúncies als seus principis polítics.

Ens volen vendre fum i seguir desviant l’atenció del fet tendencial que cada cop agafa unes proporcions més grans. I es que la lluita de classes s’intensifica i els gestors del Capital que conreen el cretinisme Parlamentari en totes les seves vessants de l’espectre polític, observen amb preocupació com la seva base social s’escurça cada cop més.

Ara la pregunta no pot ser més que aquesta: fins quan aguantaran les classes populars la incapacitat política i de gestió del règim d’explotació capitalista a l’Estat Espanyol?La solució ja no son les urnes i la revolta o l’esclat social està a la volta de la cantonada. Es deure dels i les comunistes revolucionaris crear organització i consciència per a que el pròxim esclat d’ira i descontentament no sigui un “diumenge sagnant” sinó un Octubre victoriós.

 

, ,

Deixa un comentari

Els treballadors de Panrico decideix en Assemblea seguir amb la Vaga Indefinida

Deixa un comentari

Conflictivitat laboral en el sector turístic

 

Amb l’horitzó de la deflació cada cop més present la lluita de classes s’acdentúa a l’Estat Espanyol. Ara és el torn d’un dels sectors més desregularitzats pel que fa a drets laborals i sindicals com és el d’hosteleria. Autèntic puntal en explotació capitalista aquest sector s’ha caracteritzat al llarg dels anys, tant en els moments d’expansió econòmica com en els de crisi, a accentuar la seva intransigència patronal respecte de qualsevol marc de regulació col.lectiva.

Ara però els sindicats semblen voler plantar-se d’una manera més contundent del que venien fent fins al moment i avisen a les organitzacions patronals del sector turístic que les seves últimes propostes per aprofundir en els mecanisme d’extracció abusiva de plusvàlua suposen “una declaració de guerra”.

La clau de volta d’aquest augment en la conflictivitat laboral al sector turístic es centra en aconseguir un Conveni Col·lectiu digne i han començat pel destí tradicional de les vacances d’estiu. Així les concentracions davant la Federació Hotelera de Mallorca, que agrupa els principals empresaris del sector turístic de les Balears, han demanat pels més de 100.000 treballadors i treballadores una regularització laboral que els tregui de ‘horrible explotació i les condicions d’extrema precarització a que volen sotmetre la mà d’obra assalariada per a la pròxima campanya d’estiu.

Els sindicats s’han compromès a portar el “caos” i a “espatllar” la temporada d’estiu si no hi ha un canvi substancial en les postures de la Patronal. La idea és engegar tota una campanya de mobilització amb Assemblees hotel per hotel que poden culminar en un seguit de protestes “dures i contundents” que es reserven per a “les calors de l’estiu”.

Les mesures d’empobriment i retallades de la patronal passen per una congelació salarial, facilitar les externalitzacions i modificar el sistema de crides als fixes-discontinus. Per contra els sindicats volen un augment mínim del 3% dels sous,s¡oposen a l’externalització(que permetrà una major desregularització al treure a més treballadors fora de Conveni) i limitar la contractació a temps parcial.
Per a la part social les mesures de la Patronal suposen una involució a situacions que recorden a les viscudes durant la dictadura franquista. Aquest intent però serà contestat per la part sindical degut al fet que u de cada quatre treballadors d’hosteleria estan enquadrats dins del Conveni Col.lectiu, un sistema de garanties i protecció davant dels abusos de la patronal.
La disjuntiva es clara o els empresaris comencen a repartir part dels seus increïbles guanys acumulats en les últimes temporades i per tant cedeixen la pressió de les mobilitzacions o bé la derrota treballadora pot portar a uhn escenari de desmuntatge del Conveni Col.lectiu i entrar en l’incertesa jurídica i laboral dels Convenis per Empresa.

 

Deixa un comentari