Posts Tagged marxisme

L’aparició de l’Estat en la teoria marxista.

“El poder executiu de l’Estat Modern no es sinó el Comitè per administrar els assumptes comuns de tota la burgesia”
K. Marx i F. Engels. El Manifest Comunista.
“Exposo com a pròxima temptativa de la revolució francesa no fer passar d’unes mans a unes altres la màquina burocràtica-militar, com venia succeint fins ara, sinó demolir-la, i aquesta és justament la condició prèvia de tota veritable revolució popular al continent”
K. Marx. Carta a Kuggelmann.12 d’Abril de 1871.

La gènesi de l’aparició de l’Estat cal situar-la amb la primera divisió del treball a l’interior de les societat agrícoles i ramaderes, en transició amb l’ús de les primeres eines metàl·liques. Aquesta primera divisió del treball comporta l’aparició d’una especialització progressiva de les tasques i una delimitació dels entorns geogràfics dedicats a aquestes activitats. Les tribus agrícoles es van estendre principalment per algunes zones de l’Hemisferi Occidental i Oriental, principalment a les valls dels grans rius: EL Nil a Egipte, el Tigris i l’Eufrates a Mesopotàmia, l’Indo a la Índia o el Hoangho a Riu Groc a la Xina. D’altres territoris van ser els de l’Asia Menor o els Balcans. Les tribus ramaderes dedicades fonamentalment a l’activitat de pastoreig es van concentrar sobretot a les grans extensions de praderies., a la conca del Mar Aral, a l’Altiplà de l’Iran i a les estepes meridionals del Mar Negre.
Arran d’aquesta especialització relativa, neixen uns intercanvis regulars de productes entre les tribus agrícoles i les ramaderes. D’aquesta manera es superen els estrets marges de producció i consum anteriors, on la producció s’orientava fonamentalment a l’auto-subsistència del propi nucli familiar o de la tribu. En la nova etapa d’incipients intercanvis comercials, aquesta manera de produir orientada a l’autoconsum ja no basta i s’ha de produir en major quantitat i orientat a l’intercanvi. D’aquesta manera sorgeix el desig d’acumulació dels excedents dins de la tribu o clan i es supera l’estricte nucli reproductiu de la família.
El desig d’acumulació propicia l’aparició de noves relacions de producció a l’entorn de l’ús i la necessitat d’incrementar la mà d’obra. Si abans els conflictes entre comunitats es resolien sense prendre presoners i amb el màxim dany i mort a l’enemic, ara es començarà a capturar-los i a fer-los captius per a que treballin com a esclaus de manera forçosa. L’aparició de l’esclavitud significarà els primers passos per a la completa disgregació de la comunitat primitiva. A aquest fet cabdal s’unirà el desenvolupament del treball del metall. A partir del segle XIV a.n.e. es comença a desenvolupar una incipient indústria del metall relacionada sobretot amb les activitats agrícoles com l’arada de ferro, les falçs o les paletes(eines de metall més antigues trobades). L’aparició i extensió de l’ús del metall per a les tasques agrícoles va suposar un augment del treball intensiu i la producció en general i va comportar també la profundització de la divisió del treball amb l’aparició de nous oficis.
L’aparició dels ferrers i més endavant el treball del fang amb el torn terrisser i el telar, tots ells lligats a una creixent diferenciació entre les feines agrícoles i les noves tècniques i tasques a l’interior de la vella societat gentilícia.
Al costat d’aquest procés de desenvolupament de les forces productives, es van creant noves relacions de producció estructurades al voltant d’incipients formes de propietat privada. Apareix la propietat sobre els ramats, els esclaus i el mitjà de producció principal de l’època: la terra i les eines de treball agrícola .
L’aparició i el desenvolupament de la propietat privada donarà lloc a l’aparició de creixents desigualtats a l’interior de les comunitats gentilícies. Per un costat unes poques famílies comencen a acumular a les seves mans cada cop més riqueses i bens i per l’altre unes altres tenen que subsistir en la més terrible misèria. La societat gentilícia va poder vehicular amb la seva organització en gens aquesta creixent diferenciació. Sorgeixen els llinatges gentilicis i la noblesa gentilícia que monopolitza el poder de manera generacional. Apareix el poder delegat i el caudillisme tribal.
A la vegada els lligams gentilicis pateixen una doble pressió tant pel que fa a la vessant social com en la territorial. Les àrees d’influència de la gens s’estabilitzen i comença a predominar el concepte de comunitat territorial i de veïnatge amb altres territoris per sobre del concepte de relació gentilícia. D’aquesta manera es formen les primeres comunitats que entenen l’ocupació del seu territori com un fet diferencial i que han de preservar en favor de la continuïtat de la seva comunitat. La descomposició del règim gentilici però serà un procés lent i gradual i que perdurarà fins a temps ben posteriors.
El progrés de la tècnica, l’aparició de la propietat privada, l’aprofundiment de la desigualtat i la propagació de l’esclavisme porta a la diferenciació entre homes lliures i esclaus, productors i propietaris dels mitjans de producció, en definitiva a l’aparició de les classes socials.
Aquesta estratificació social primerenca havia per força de passar per tot un procés d’estructuració al voltant del fet bàsic del poder de decisió i control sobre el procés d’acumulació i la divisió del treball fins a les seves últimes conseqüències. D’aquesta manera una minoria social cada cop més delimitada anirà bastint de justificacions i privilegis la seva posició de gaudi del treball aliè. La resta de grups(agricultors, ramaders i artesans per un costat, esclaus per l’altre, els hi estaran subordinats en raó de la seva despossessió o del seu sotmetiment per la força. Ara bé aquesta diferenciació no es podia mantenir només en raó d’unes relacions de producció basades en la propietat privada. Per tal de mantenir aquest ordre social les classes dominants van crear un instrument que els hi permetés reproduir amb èxit aquest model de desigualtat. És en raó d’aquest objectiu que neix una institució que nosaltres ara coneixem amb el nom d’Estat. Aquesta institució completament nova i desconeguda en el règim gentilici es va dotar de diferents òrgans de poder per tal d’exercir com a garant dels privilegis de la minoria governant. Per tal d’aconseguir-ho i en aquesta primera etapa es va dotar de tribunals, presons,exèrcit i una burocràcia que van esdevenir les diferents baules d’un aparell estatal en constant creixement i perfeccionament amb l’esdevenir del temps.
Des d’aquest moment amb l’aparició de les classes socials i de l’Estat, tota una nova etapa de la humanitat tindrà lloc. Una història amb diferents etapes que aniran acumulant la suficient experiència material i social fins a la ruptura total amb les cadenes que l’home ha creat per imposar-se sobre altres homes.

,

Deixa un comentari

Comunicado de la Red de Blogs Comunistas (RBC) con motivo del XCVI aniversario de la Revolución bolchevique

LA REVOLUCIÓN DE OCTUBRE, FUENTE PERMANENTE DE INSPIRACIÓN PARA LA CLASE TRABAJADORA Y LOS PUEBLOS OPRIMIDOS DEL MUNDO EN SU LUCHA POR TOMAR EL CIELO POR ASALTO

images (6)

Cuando los cañonazos del crucero Aurora atronaron los cielos de Petrogrado el 7 de noviembre de 1917 no sólo estaban anunciando al mundo burgués el inicio de la insurrección proletaria, sino que preludiaban el nacimiento de una nueva sociedad y de un mundo nuevo.

Esa noche histórica, cuando el Comité Militar Revolucionario del Partido Comunista (bolchevique) de Rusia –encabezado por Lenin- hizo entrega al Comité Ejecutivo Central de los Soviets de toda Rusia del nuevo poder conquistado, se producía un radical viraje en la historia de la humanidad.

Esa noche del 7 de noviembre de 1917 –25 de octubre, según el viejo calendario ruso-, el proletariado ruso al “tomar el cielo por asalto” hizo realidad el sueño milenario de los explotados y oprimidos, dando respuesta concreta al interrogante de qué camino escoger para lograr la emancipación social de la clase productora.

Esta histórica victoria conmovió al mundo, dio esperanza a los oprimidos y explotados, aterró a los parásitos capitalistas, además de alentar la lucha por la liberación nacional y social en todos los continentes.

Los gigantescos logros de la Unión Soviética evidenciaron que la clase obrera no sólo está en condiciones de destruir el viejo régimen capitalista, sino también de construir una nueva sociedad más avanzada y desarrollada que la capitalista, algo que se demostró, además, en muy pocos años.

La democracia proletaria demostró ser superior a la democracia burguesa. Por primera vez en la historia, las grandes mayorías explotadas, oprimidas, ignoradas, los productores directos de la riqueza, estas grandes mayorías que en una “democracia capitalista” no tienen responsabilidad alguna en la toma de decisiones (más allá de un vacuo derecho al voto cada cierto tiempo para elegir al grupo burgués que continuará explotándolas los siguientes años), se pusieron en pie y empezaron a tomar en sus manos los asuntos políticos, militares, culturales, económicos; en definitiva, el pueblo empezó a gobernar.

El protagonismo de la gran mayoría de la clase obrera se expresó también en que sus mejores miembros, o una parte de ellos, hombres y mujeres, se hicieron cargo de los puestos de mando de la producción, del ejército, de la política, de la enseñanza, manifestando la autosuficiencia de los productores para gestionar eficazmente la riqueza en bien de todos los miembros de la clase trabajadora.

El socialismo también mostró su superioridad en lo económico-social, puesto que resolvió lo que ningún país capitalista ha resuelto jamás, ni podrá hacerlo nunca dado su carácter de clase antagónico, por una parte, y su estado de decrepitud y agonía, por otra, siendo el deber de la clase obrera y de todos los oprimidos arrojar el capitalismo al basurero de la historia: resolvió las necesidades básicas de la totalidad de la población (trabajo, alimentación, techo, educación, salud, acceso a la cultura y el deporte, etc.).

Durante la década de 1920, los trabajadores, con el poder en sus manos, tuvieron que reconstruir la economía destruida por 7 años de guerra. En tan sólo diez años la URSS dio un salto extraordinario de la situación de atraso heredada al desarrollo en lo tecnológico, lo científico, en lo que se refiere a su capacidad productiva y a la defensiva. En los años 30, con la colectivización agrícola y la industrialización socialista, se dotó de una poderosa industria y llegó en este plano a los niveles más avanzados. Ya en el año 1940, la Unión Soviética alcanzó los primeros lugares a nivel mundial en la producción fabril y en desarrollo tecnológico. Y todo ello, a partir de una sociedad destrozada y empobrecida por una guerra imperialista y la agresión de las potencias capitalistas al nuevo Estado soviético.

Esta conquista proporcionó los medios para que, tras el ataque nazi contra la URSS, la heroica lucha del Ejército Rojo y de todos los pueblos soviéticos, dirigidos por el Partido liderado por Stalin, derrotaran y destruyeran a los ejércitos agresores nazifascistas y liberaran a toda Europa Oriental.

A diferencia de la Revolución Industrial burguesa, con la Revolución Socialista se producían al mismo tiempo los saltos en la producción y los cambios sociales, puesto que la producción estaba al servicio de la sociedad y no de unos cuantos individuos privilegiados. Así, en 1930 se acabó con el flagelo del desempleo, al revés de lo que sucedía en los países capitalistas, donde la gran crisis mundial desatada en 1929 hundía a decenas de millones de obreros en el paro forzoso y el hambre. Se terminó con el analfabetismo y se aseguró el acceso de los hijos de obreros y campesinos a la enseñanza básica, secundaria y universitaria.

Se introdujo la jornada laboral de siete horas y la semana de cinco o de seis días. Y se desarrolló un sistema generalizado, gratuito, que aseguró el acceso de todos a la atención médica. Se desarrolló un sistema de seguridad social para todos. En 1928 trabajaban en todo el vasto campo de la URSS tan sólo 18 mil tractores; en 1940 lo hacían 684 mil. Los logros sociales alcanzados mediante su lucha por los trabajadores soviéticos desde el triunfo de la Revolución de Octubre fueron progresivamente adaptados por los países capitalistas para evitar que los trabajadores locales imitaran a los soviéticos.

Algo que demuestra el inconmensurable valor que tuvo la Revolución de Octubre para la historia mundial y la clase trabajadora es que, como sabemos y sufrimos hoy día, tras el final de la Unión Soviética en 1991 tras años de dirección revisionista dentro del Partido Comunista de la URSS, las dictaduras capitalistas han empezado los recortes de todas las concesiones que tuvieron que otorgar a los trabajadores en sus países para evitar que imitaran el ejemplo de los trabajadores de las repúblicas socialistas.

El principal factor que posibilitó los inimaginables avances de la Unión Soviética fue el trabajo de los millones de obreros liberados del yugo de la explotación. Sintiéndose dueños de su patria socialista y de su destino, desplegaron su potencialidad y su iniciativa ilimitadas. El motor del crecimiento y cambio productivo fue la emulación socialista: lo más avanzado ayudando a lo más atrasado, la cooperación, la innovación técnica promovida por las masas y no sólo por los especialistas. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

, ,

Deixa un comentari

Llistat d’intel.lectuals marxistes antiimperialistes.

 

La pàgina la Conquista de la Civilización Socialista ha posat a disposició dels internautes un llistat amb una sèrie d’intel.lectuals marxistes compromesos amb la lluita dels pobles contra l’imperialisme i per un mòn socialment més just. Entre aquests nosaltres  subscrivim d’altres  que també venen recollits en els comentaris a l’entrada (Petras i Losurdo)i afegiríem un més (Zizek). Obviament la llista no preten una exhaustivitat d’autors marxistes compromesos però és una bona aproximació a tota una corrent de pensament allunyada del furor posmodern llibertari-liberal que domina actualment en els moviments socials.

També ens congratulem per l’elecció del militant comunista Albert Escusa al qual vam poder fer una sèrie d’entrevistes a Ona LLiure dins el cicle de la HIMOC dedicada a la Guerra Civil. Per tot aixó felicitem els companys de CCS per la seva gran tasca de difusió i compromís amb els valors civilitzatoris del socialisme.

Deixa un comentari

En defensa del Marxisme

>>>En defensa del marxisme

Deixa un comentari