Posts Tagged moviment obrer

Solidaritat amb Odio de Clase


Podrien ser moltes les raons per solidaritzar-nos amb Odio de Clase: per la seva tasca constant i abnegada per difondre continguts m-l des de la seva pàgina web, per haver estat durant un llarg període de temps l’única veu que va encapçalar la recuperació de l’espai m-l a l’estat espanyol, pels seus principis ideológics bàsics que inclouen la lluita contra el revisionisme com la lluita principal d’aquest moment, per haver sostingut tot tipus de combats contra els dogmatics d’esquerres i de drets, per tenir la suficient humilitat com per rectificar desprès d’un procés de crítica i autocrítica, per haver estat sempre al costat de les causes justes donant-lis el seu suport en tant en quant expressió d’una justa necessitat de rebeldia, tot denunciant a la vegada de manera valenta quan aquestes s’equivoquen però a la vegada sabent reconèixer els seus mèrits, per obrir espais de diàleg entre els diferents destacaments marxistes-leninistes a l’estat espanyol, però sobretot per la seva declaració de principis que inclou la base programàtica que pot servir per aplegar el conjunt del dispers moviment comunista revolucionari al voltant d’un seguit de principis politics comuns.
Per tot això solidaritat amb els companys d’Odio de Clase i tot el nostre reconeixement a la seva exemplar tasca.
Endavant camarades amb la vostra lluita pel triomf complet de les idees del marxisme-leninisme aquí i a tot el mòn!

Comissió Ideològica del web Espai Alliberat

,

Deixa un comentari

El MCI a l’Estat Espanyol. Una reflexió.

En l’actual cojuntura de crisi del règim capitalista a l’estat espanyol la situació a l’interior del Moviment Comunista Revolucionari és d’una profunda divisió. Les causes són diverses i una de les més clares és la «metodología» utilitzada pels diferents destacaments d’avantguarda que la composen.
La manera d’abordar la reconstrucció de l’espai comunista per fora de les institucions i amb un clar afany per desllindar-se del revisionisme ha portat a centrar-se en les qüestions doctrinàries més que no pas en anar bastitn una unitat política al voltant de les dinàmiques concretes de la lluita de classes.
Aquesta manera de procedir va serr endegada al principi mateix de l’intent de recuperació de les referències de l’abans viu espai marxista-leninista a l’Estat Espanyol. Un espai que porta anys en franca descomposició després del «tsunami» polític de la transició i el primer cicle polític del reformisme socialdemocràta del PSOE primer i la contrarevolució oberta del PP actualment.
La clausura del cicle revolucionaria a l’Estat Espanyol que no va saber superar els durs moments d’incerteses i viratges que la situació política, econòmica i cultural que va suposar el pacte social de la Transició, ha marcat les dinàmiques amb que es va plantejar aquest nou intent de reconstrucció.
L’aparent esgotament politic d’aquest espai en totes les seves variants tant partidàries com en el recurs a la lluita armada sembla que han marcat l’últim intent de recomposició de l’espai m-l. Sembla que l’estrategia escollida en principi era «reclamar-se» de la variant ideológica del marxisme que en principi millor hagués pogut resistir els embats del devenir del Moviment Comunista Internacional. La doctrina escollida va ser el maoisme per desprès ser virulentament rebutjada i substituïda pel hoxhisme.
Aquest profund viratge es donava en mig de la confusió que donava la pròpia situació internacional on en un principi el prachandisme semblava ser el moviment de guerrilla popular armada que millor podia servir per sustentar els fonaments d’aquesta nova referencialitat per desprès, fruit del seu abandó dels principis revolucionaris, ser substituït per la guerrilla naxalita.
Aquest exemple internacional ha aconseguit fer d’amalgama entre els diferents sectors m-l enfrontats en altres àmbits en la manera de recomposar l’espai marxista-leninista a l’Estat Espanyol. Aquesta estarnya situació, enfrontats en el plànol organitzatiu i ideológic però d’acord en donar suport al mateix moviment de lluita armada, en realitat emmascara una manca de voluntat política per trobar bases comunes per a l’urgent reconstrucció partidària a l’Estat Espanyol .
Mentre uns prefereixen enquistar-se en establir uns clars principis ideològics en base a una certa revisió del passat del propi MCI com a pas previ a qualsevol enquadrament politic, altres semblen més interessats en l’implantació territorial basats en el dogmatisme i la manifestació més efectista al carrer. Entremig d’aquestes dues posicions els altres destacaments es debaten entre l’esforç de mantenir nodrit el seu propi portal a internet o posicionar-se acriticament amb un o altre bàndol.
En qualsevol cas cap d’aquest dos grans pols sembla interessat en escometre la tasca més important en el moment actual:Establir un programa científic que doni sortida a les necessitats més urgents i concretes que millor serveixen a la revolució a l’Estat Espanyol.

,

Deixa un comentari

22M Marxes de la Dignitat

La Plataforma Ciutadana per la Defensa dels Drets Públics i l’Assemblea de barris, porta a terme una campanya de comunicació entorn a la manifestació que es realitzarà el 22 de març a les 18h a la Rambla Vella (davant de Santa Tecla) de Tarragona. Aquesta manifestació s’emmarca en una iniciativa més àmplia en què confluiran a Madrid les anomenades Marxes de la dignitat, organitzades des de diferents punts de l’Estat, incloent participants del Camp de Tarragona que arribaran a peu i amb autobús a Madrid.

En específic, 10 persones sortien el 4 de març a les 14:30h des de diferents punts de Tarragona, Reus, Cambrils i el Vendrell. El primer contingent sortia a buscar les persones de Reus i Cambrils, que iniciaran la ruta a peu a partir d’Alcañiz. Durant el trajecte s’uniran companys de Barcelona, Lleida i França, així com de les conques mineres de Terol i Mequinensa. Conjuntament el dia 8 es farà l’entrada a la ciutat de Saragossa, on s’uniran a la manifestació de la dona treballadora. El dia 9, units Navarresos, Aragonesos i Catalans, sortiran de Saragossa direcció Madrid.

Així mateix, des de Tarragona també s’estan organitzant autobusos per tal de facilitar la participació en la marxa de Madrid, amb un bitllet d’anada i tornada per 25 euros. Les inscripcions es poden formalitzar a través de la web: http://assambleadebarris.wordpress.com/camina-amb-nosaltres/

L’horari orientatiu dels autobusos preveuen la sortida de la Imperial Tarraco sobre les 00:00h de la nit del dia 22 de Març per arribar vora a les 8:00 del matí a Madrid. La tornada serà el mateix dia sobre les 22:00 h de la nit.

D’altra banda, el passat 24 de febrer la Plataforma en Defensa dels Drets Públics i l’Assemblea de barris, van iniciar la campanya d’assemblees de comunicació a diversos barris entorn a la manifestació a Tarragona en suport a les Marxes.

,

Deixa un comentari

La plantilla del CosmoCaixa va a la vaga indefinida

La plantilla del servei d’informació, taquilles i atenció al visitant del Museu de la Ciència – Cosmocaixa anirà a la vaga indefinida el dimecres 22 de gener. Així ho van decidir dilluns en assemblea si l’empresa a la qual el museu propietat de l’entitat financera ha contractat els serveis no accedia a les seves reivindicacions, entre les quals hi havia la de mantenir totes les treballadores a la institució. No ha estat així i és per aquest motiu que, a partir de demà, les vint persones que integren aquesta àrea del museu iniciaran les aturades.

La plantilla rebia el 23 de desembre de 2013 la resolució de la taula de contractació que es va redactar després del concurs d’adjudicació de servei. Fins el moment, la plantilla del Cosmocaixa estava contractada per l’empresa Lavola. A partir del 3 de febrer d’enguany, però, serà Magma Cultura qui assumirà la gestió dels serveis que ara duen a terme les treballadores. El 8 de gener, després de diversos intents per part de la plantilla de contactar Magma, es va dur a terme una reunió a tres bandes entre aquesta, Lavola i l’Obra Social La Caixa, la institució que es fa càrrec del museu. En aquesta reunió, Magma refusa la possibilitat de subrogar la plantilla, malgrat que manifesta la voluntat de voler-ne conèixer les seves integrants. Quan les treballadores van sol·licitar una via d’interlocució amb l’empresa que assumirà els serveis del museu a partir del febrer aquesta els va enviar un enllaç a l’oferta de feina que hi ha penjada a un web d’ofertes laborals. La plantilla considera aquest fet una negativa al diàleg i decideix posar sobre la taula la proposta de vaga indefinida.

Una de les treballadores del museu explica que els havien fet entrevistes, a totes elles, però sense fer referències a les condicions. Segons ella, Magma no va accedir a reunir-se amb la plantilla fins que no es va plantejar la vaga indefinida. Aquestes reunions també són a tres bandes, però entre les contractades fins el moment, un consultor i una persona del departament de recursos humans. Segons diu, ni el consultor ni el representant de l’empresa en cap moment els van oferir opcions de negociació i, a més, els van assegurar que, per a Magma, elles no tenien res a dir en tot el procés.

Avui dimarts hi havia l’última reunió amb l’empresa adjudicatària per donar resposta a l’última oferta que aquesta va fer a les treballadores per via telefònica: la possibilitat d’integrar-se, mantenint les condicions laborals actuals, a la plantilla del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), de la Sala Ciutat del barri Gòtic, del Palau Güell i del Castell de Montjuïc, institucions que també gestiona Magma. La negativa a mantenir tota la plantilla al Cosmocaixa ha fet que l’Assemblea de Treballadores hagi decidit seguir amb la vaga indefinida que començarà demà dimecres. Aquesta decisió ha fet que Magma retirés l’oferta i que tanqués tots els canals de comunicació amb les treballadores. Demà a les 9h s’iniciarà l’aturada amb els piquets informatius.

Magma Cultura, una empresa que creix sense aturador

L’empresa que ha esdevingut adjudicatària dels serveis d’informació, taquilles i atenció al visitant del Cosmocaixa, a més de gestionar els centres públics esmentats a la contraoferta que Magma va fer per via telefònica a la plantilla del Museu de la Ciència, ja va ser objecte de polèmica quan va aconseguir la gestió de l’oficina tècnica del Tricentenari. L’empresa de l’àmbit cultural ha signat un contracte per valor de 900.000 euros per tal d’assumir tasques de conceptualització, planificació, coordinació i direcció tècnica de l’esdeveniment amb què es volen commemorar els 300 anys de la caiguda de Barcelona a mans de les tropes borbòniques.

Es dóna la circumstància que el president executiu de Magma Cultura S. L. és Albert Duart, germà de l’actual president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), el convergent Brauli Duart.

La plantilla ja va guanyar la partida a Lavola fa quatre anys

Segons el portaveu de l’Assemblea de Treballadores Àlex Casanovas, fa quatre anys, quan els serveis que demà aniran a la vaga estaven adjudicats a l’empresa multinacional MANPOWER, Lavola, que donarà pas a Magma, ja va provar de prescindir de la plantilla. Davant d’aquesta amenaça aleshores ja es va plantejar la convocatòria d’una aturada, fet que va provocar que un dia després Lavola assumís les seves condicions.
….
Font: La Directa.

,

Deixa un comentari

Les plantilles de Luxiona i Pastas Gallo al Vallès Oriental es mobilitzen contra els acomiadaments

Els polígons industrials del Vallès Oriental segueixen sent escenari d’acomiadaments de personal. Les darreres empreses que han aprovat acomiadaments han sigut Luxiona, a Canovelles, i Pastas Gallo, a Granollers. L’ERO de Luxiona, aprovat al juliol, va suposar l’acomiadament de 64 treballadores. Des d’aleshores, la plantilla ha dut a terme diverses concentracions davant la planta per exigir la readmissió de les persones acomiadades. La darrera mobilització en aquest sentit va ser dissabte 21 de setembre, quan convocades per la secció sindical de la CGT, més d’un centenar de persones es van manifestar pels carrers de Canovelles i Granollers. La manifestació, on no només van assistir treballadores de la planta sinó també altres activistes com membres de la PAH de Granollers, també rebutjava la rebaixa salarial del 12% i el cobrament de les mensualitats endarrerides.

També al juliol, i aprofitant l’època baixa de mobilitzacions, Pastas Gallo va acomiadar sis treballadores, la majoria amb prop de 40 anys d’antiguitat a l’empresa, de la seva planta de Granollers. Per denunciar la mesura, CCOO i UGT es van concentrar divendres 20 de setembre davant la planta. Els sindicats també rebutgen l’externalització de part de la producció i denuncien els intents de boicot que asseguren pateixen pel desenvolupament de la seva tasca sindical.

,

Deixa un comentari

Mobilització contra el tancament del Park Güell. Per una reconquesta veïnal del parc.

El Comitè d’Empresa de Parcs i Jardins i les seccions sindicals que el componen, CCOO, CGT, UGT i USOC, han decidit donar suport a les reivindicacions de la plataforma que defensa un Parc Güell públic, gratuït i de lliure accés

Des de la Plataforma Defensem el Park Güell amb 50 entitats adherides, i més de 50.000 firmes recollides, convoquem a tota la ciutadania de Barcelona a una concentració per defensar un Park Güell públic i gratuït, per les següents raons:

a) La proposta de tancament de la zona monumental, no reduirà en cap cas la massificació turística que pateix el parc, sinó que la traslladarà a altres zones del parc fins ara menys saturades, crearà cues i altres situacions molestes pel veïnat. El turista podrà seguir pujant al parc tingui o no entrada.

b) El patrimoni del parc, d’alt valor arquitectònic i que cal protegir, no es podrà salvaguardar mitjançant aquest tancament ja que de les 1.200 persones en hora punta al Juliol, podran seguir accedint 800, sempre tenint en compte que pagar no és sinònim de civisme. Existeixen altres mesures per protegir aquest patrimoni menys complexes i més raonables, començant per una adequada plantilla de manteniment i restauració (reduïda un 75% en els últims anys).

c) El Park Güell és un parc urbà, que en les darreres dècades des de les administracions s’ha prioritzat l’ús turístic. El tancament és el pas definitiu per regalar definitivament el Parc Güell als usos turístics. Consolidant el parc com a parc turístic.

d) La proposta de tancament és discriminatòria entre ciutadans no només del districte de Gràcia sinó de Barcelona. Els veïns dels barris del voltant hauran de fer cua i identificar-se cada cop que volen accedir al seu parc. La resta, haurà d’apuntar-se a un club presencialment, demanar entrada amb antelació i restar a l’espera que hi hagi entrades lliures si ho volen fer gratuïtament. Tot per entrar a un parc de Barcelona. Tot per culpa de la seva Barcelona aparador.

e) El turisme s’ha de fiscalitzar. Però existeixen altres mecanismes com la taxa turística (actualment destinada a la promoció del turisme i no a l’alleujament dels seus efectes), o els beneficis que van al sector privat del parc que dupliquen en algun cas el cost del manteniment del parc.

f) La participació ciutadana que s’ha dut a terme en el marc d’aquest projecte, és clarament insuficient. Poc més d’una desena d’entitats hi ha participat, no totes d’elles a favor del tancament, s’han vetat entitats a les reunions i s’han tergiversat conclusions (recollides en les actes, es poden consultar).

Per tot això, i davant de la convocatòria de la última Taula de Treball del Park Güell, el suposat òrgan de participació, la Plataforma Defensem el Park Güell fa una crida a concentrar-se a les portes de la seu del Districte de Gràcia (Pl. de la Vila) el dimecres 25 de Setembre de 2013 a les 19h.

Demanem a les entitats del Districte i de Barcelona que es sumin i convoquin de la mateixa manera.

Per un Park Güell, que sigui un parc urbà, no un parc turístic.

Defensem el Park Güell!

Event del facebook:
https://www.facebook.com/events/201444506696041/

Plataforma Defensem el Park Güell

http://defensemparkguell.wordpress.com/

https://twitter.com/DefParkGuell

https://www.facebook.com/plataformapark.guell

Documental “El Dret a Gaudi(r)”
http://goteo.org/project/el-dret-a-gaudi-r/
https://www.facebook.com/dretdegaudirelparkguell

Petició a Change.org
http://www.change.org/es/peticiones/xaviertrias-alcalde-de-barcelona-volem-un-park-g%C3%BCell-obert-i-gratis-per-a-totes

, ,

Deixa un comentari

Comença el nou curs polític.

Aquest nou curs polític 2012-013 que ara tot just encetem estarà marcat per la greu crisi capitalista que assota a la classe treballadora de tot l’Estat. Els indicadors socioeconòmics són prou clars amb una xifra d’aturats que supera els cinc milions de persones, amb una joventut sense horitzó de futur(la taxa d’atur entre els més joves és del 47’5%), més de 517 desnonaments diaris, el creixement del PIB es negatiu i ja s’acumula un -1’3% interanual, la fuga de capitals ha començat i la nau de l’Estat monopolista s’enfonsa. En termes més humans l’impacte de la crisi ha fet augmentar la taxa de pobresa fins a un 21´8% una de les més elevades d’Europa, afectant a més de 2’2 milions d’infants que viuen per sota del llindar de la pobresa,només inferior a Romania i Bulgària. Mentrestant la part de les rendes empresarials ha superat per primer cop en “democràcia” les del treball en la seva proporció del PIB. Els salaris han caigut un 3’9% i representen menys del 1’1% del total de remuneracions, enfront d’un 6’6& per part dels empresaris. L’escletxa entre rics i pobres s’ha doblat en aquest temps i el 20% de la població més rica ho és 6’9 vegades més que el 20% més pobre. El benefici de les 35 més grans empreses monopolistes(IBEX 35) va ser al 2011 de 33.966 milions d’euros i tot i així diuen que han tingut pèrdues. La pujada al poder de la dreta més reaccionaria no farà més que agreujar tota aquesta dinàmica amb el seu afany classista de carregar la sortida capitalista de la crisi a les maltractades esquenes de la classe treballadora i altres sectors populars.
Les condicions objectives doncs estan donades, el sistema capitalista cada cop té menys marge per gestionar les seves pròpies contradiccions i el propi marc estatal es posat en dubte per certes fraccions de la burgesia perifèrica. El reflux polític de la crisi arriba a afectar els propis ciments de l’abans estable Unió Econòmica Europea que veu com les seves pràctiques d’espoli i desenvolupament desigual acaben provocant situacions com les de Grècia, Portugal o Irlanda.

Davant d’aquesta situació l’alternativa revolucionària per part de l’esquerra organitzada, l’element subjectiu conscient que ha d’actuar com a palanca de canvi és més necessari que mai. Les classes dominants ja no poden seguir governant com fins ara però entre el proletariat encara no s’ha estès el sentiment de desafecció completa cap al règim capitalista. Aquest sentiment l’hem d’impulsar i fer arrelar entre les més àmplies masses els revolucionaris i revolucionàries a través de l’enfortiment organitzatiu, l’elaboració teòrica i la militància activa per la difusió del programa comunista.Aquesta tasca revolucionària només podrà ser duta a terme des de la màxima claredat ideològica i des del màxim sentit d’unitat.
En un moment de profunda desorientació, amb una divisió al si de les files dels comunistes que llasta tota la nostra feina i incidència en el si de la nostra classe,l’eina històrica del proletariat revolucionari es fa cada cop més necessària. No podem deixar d’observar amb profund malestar i tristesa com les lluites de tants centenars d’abnegats camarades ha quedat en un punt d’inflexió sense resposta com actualment succeïx dins el camp de les forces revolucionàries. La nostra és una història de dures lluites, de caigudes i ensopegades, d’encerts i errors però per sobre de tot estava la nostra voluntat de continuar endavant pel gloriós camí del comunisme, única sortida per a la completa emancipació de la humanitat.
Es per això que des de la nostra humil trinxera volem començar a fer tots els esforços i les passes necessàries per a enarborar de nou la bandera més alta del proletariat amb la voluntat de sumar el màxim de combatents per la reconstrucció del nostre moviment al marge de l’oportunisme i el revisionisme. Convidem a tots els i les camarades a respondre a aquesta crida. A fer-se seva aquesta necessitat de reconstrucció del moviment en base a uns plantejaments clars,concisos i honestos amb la situació actual dins del Moviment Comunista Internacional. Aquesta crida doncs és per a tots aquells i aquelles que vulguin fer-se seves les paraules del mestre Lenin sobre la necessària organització de la revolució: “”El treballar perquè es creï una organització de combat i es dugui a terme una agitació política és obligatori en qualsevol circumstància” grisa i pacífica “, en qualsevol període de” decaïment de l’esperit revolucionari “. I més encara: precisament en aquestes circumstàncies i en aquests períodes és especialment necessari el treball indicat, perquè en els moments d’explosions i esclats és ja tard per crear una organització, la organització ha d’estar preparada, per desenvolupar immediatament la seva activitat “.

Socialisme o barbàrie!

Visca la classe treballadora!

, ,

Deixa un comentari