Posts Tagged Palestina

Continua el genocidi a Gaza


Israel està augmentant el bombardeig a la franja de Gaza,mentre que hi ha la possibilitat d’una futura invasió terrestre. Els funcionaris de salut palestins afirmen que unes cent persones han perdut la vida-la meitat d’elles, dones i nens-des que Israel va llançar el que anomena operació “Protective Edge” (“Barrera Protectora”) en resposta als coets llançats per Hamas.
Dijous passat, centenars d’habitants de Gaza van participar d’una processó fúnebre per les víctimes d’un atac militar israelià que va matar vuit membres d’una mateixa família, entre ells cinc nens.
No hi ha informes de morts en el costat israelià.
Amb el poble Palestí en la seva lluita contra el sionisme genocida!

,

Deixa un comentari

Més de 1600 presos palestins iniciaran una vaga de fam indefinida avui 17 d’Abril

Segons l’associació pels drets humans Adamer consciencia en àrab) més de 4600 presos palestins romanen en presons israelianes. D’aquests prop de 1600 tenen previst iniciar una vaga de fam aquest 17 d’Abril.
Amb aquesta contundent acció de protesta volen denunciar el tracte que reben de la autoritats penitenciàries israelianes que en els últimes temps han endurit més les dures condicions de vida a les presons impedint la visita normal de familiars dels presos.
Les mesures d’abús que han hagut de patir els presos polítics palestins han sigut recurrents al llarg de la història del conflicte amb l’Estat d’Israel. L’empresonament sense càrrecs ni procés judicial previ, els interrogatoris amb tortures, les condicions de confinament carcelari i els règims d’incomunicació i aïllament són el pa de cada dia del col·lectiu de presos palestins.
Aquest 17 d’Abril coincideix amb el dia del Presoner Palestí i organitzacions com el Front Popular per l’Alliberament de Palestina ha fet una crida al suport internacional a les accions que es realitzin durant aquella jornada a Palestina.
Per a el FPLP aquesta seria una mostra de solidaritat internacional que serviria per visibilitzar la situació de lluita que mantenen els presoners palestins pel reconeixement dels seus drets com a presoners polítics de l’Estat sionista d’Israel.
Més de 25 presos palestins ja haurien començat una vaga de fam prèvia i almenys tres d’ells haurien sigut traslladats a l’hospital a conseqüència del dejuni voluntari. Aquests presos estarien mostrant així la seva solidaritat amb l’anteriorment empresonada Hana Shalabi detinguda per procediment administratiu. L’eufemisme que fa servir l’exercit israelià per practicar detencions sense càrrecs ni judici de forma “preventiva”.
Shalabi portava en vaga de fam des del 16 de Febre per denunciar el seu empresonament després d’haver complit una condemna de dos anys. Aquesta activista palestina havia sigut posada en llibertat a l’Octubre de 2011 en el marc de l’operació de bescanvi de presoners palestins pel soldat israeli Gilad Shalit.
La seva segona detenció es va fer segons el procediment administratiu. Persones que havien estat detingudes sota aquest procediment podien arribar-se a estar a la presó fins a 10 anys en espera de judici i sense conèixer de que se les acusava.
Finalment Shalabi va posar fi a la seva vaga de fam després de 44 dies, moment en el que va ser alliberada. Les autoritats israelianes li van imposar un exili forçós a la franja de Gaza. Lluny de la seva casa a la Cisjordania ocupada on no podrà tornar fins d’aquí a tres anys.
Els presoners polítics palestins iniciaran aquesta vaga de fam massiva amb l’objectiu tant de protestar contra la política repressiva de l’Estat israeli del que el procediments administratius serien una bona prova, com per reclamar que se’ls reconegui l’estatut de presoners polítics.
De tal manera volen que se’ls hi apliqui les convencions internacionals establertes per a aquests tipus de presoners fruit d’un conflicte d’alliberament nacional tal i com reconeixen les resolucions de la ONU sobre el dret dels pobles a defensar-se davant d’un agressor estranger i per la lluita per l’autodeterminació.
L’ocupació de Palestina té una data clau al Maig de 1948 qua les tropes israelianes van forçar a l’èxode a prop de 900.000 palestins que van tenir que abandonar les seves cases i la seva terra. Des de llavors la lluita del poble palestí ha sigut un exemple de resistència a nivell internacional dels drets d’un poble per aconseguir l’expulsió completa de l’ocupant i tornar a ser una nació plena.
El dia del Presoner Palestí hauria de ser la data que pogués fer arribar als pobles que lluiten la nostra calorosa solidaritat internacionalista.
Espai Alliberat

Deixa un comentari

Enver Hoxha: Sobre Palestina, el Sionisme i l’Alliberament Àrab

Dimecres
29 juliol 1970
Tenim simpatia i respecte pel poble Àrab de Palestina

Una delegació de «Al-Fatah», el Moviment per l’Alliberament Nacional de Palestina, ha vingut aquest dies al nostre país per una visita oficial. Yàsser Arafat, va demanar personalment a la nostra ambaixada al Caire el permís per enviar una delegació.

Tenim simpatia i respecte pel poble Àrab de Palestina, perquè són un poble valent que estan patint. Des del moment que són l’únic poble Àrab que està lluitant a tota la frontera amb el territori d’Israel, mentre que alguns líders àrabs, des d’aquells d’Egipte fins aquells del Líban,que no fan més que parlar, celebrar conferències, preparant-se …pels compromisos, etc

Els palestins, expulsats de les seves terres pel govern colonial britànic i de l’ONU a favor d’Israel, estan vivint en tendes de campanya, amb grans dificultats, en els campaments a Jordània, Líban, Síria i altres llocs. L’última agressió israeliana va augmentar el nombre de refugiats palestins, de manera que l’únic camí de salvació que els quedava era el de la guerra de guerrilles. I la van començar, atacant als agressors israelians des de l’exterior, des de Jordània, Síria i Líban, i des de l’interior, al territori ocupat per Israel.

Així, gràcies a la lluita dels Palestins, la qüestió palestina s’ha convertit en un problema important a nivell nacional i internacional, pel qual tant els amics com els enemics del poble palestí es veuen obligats a parar-hi atenció sense poder deixar-ho correr.

Malgrat les seves tendències nacionalistes, l’organització «Al-Fatah» és progressista i democràtica i la més gran organitzaci i poderosa que, en aquest moment, té una línia correcta de la lluita per l’alliberament de Palestina i la derrota de la politica annexionista anti-àrab de l’Estat d’Israel, inventat pel sionisme internacional i recolzat pels imperialistes. Aquesta organització no està en contra de les masses de la població jueva a qui, en el seu programa, accepta com a ciutadans del nou Estat àrab de Palestina.

No obstant això, encara que els representants de les camarilles feudal burgeses dominants en alguns països àrabs es fan passar a favor de la lluita dels palestins, no veuen amb bons ulls aquest moviment de resistència i, atès que són incapaços de liquidar-lo, volen tenir-lo controlat.

La resistència dels palestins s’ha convertit en un greu obstacle polític i militar, que aquestes camarilles estan obligades a tenir en compte. El rei de Jordània, un agent dels britànics i els nord-americans, ha fet dos o tres intents de liquidar als guerrillers palestins, que són més forts que aquest rei esgotat.

En aquests moments de perill per als guerrillers palestins aquests han de combatre’l fins al final, unint-se amb el poble de Jordània, per tal de continuar la guerra contra Israel i l’imperialisme nord-americà.

Els soviètics i els nord-americans estan fent la llei a l’Orient Mitjà. El lideratge egipci ha caigut totalment sota la influència dels soviètics. Hussein de Jordània és un traïdor inveterat , els Siris fan el posat de «preocupats», mentre que els Libanesos despleguen les seves veles al vent.

Nasser va estar d’acord, en general, en discutir el «Pla Rogers”, que significava entrar en negociacions i compromisos i, en definitiva, « fer la pau» tan desitjada per Israel, a favor d’aquest país i el seu protector americà i en contra dels pobles Àrabs, especialment el poble palestí, contra el qual els salvatges atacs dels gendarmes de les camarilles governants venuts als estrangers, s’iniciarà més tard.
Amb la signatura de la «pau» els soviètics van convertir això en una «victòria colossal» per a ells mateixos.

Ells van a tractar de romandre a Egipte i dominar-lo. Hi ha el perill que els ports egipcis poguin convertir-se en els ports de la flota soviètica del Mediterrani que arriben des del Mar Negre.
Des de la Mediterrània els revisionistes soviètics tenen la intenció d’estendre les seves colònies a l’Àfrica, «de manera pacífica», per tal de creuar els mars i arribar a la Índia. Així és com somien amb aconseguir l’imperi d’Alexandre el Gran, per la conquesta dels pobles a través de l’amenaça de les armes de la terra i el mar, a través de rubles ia través de la seva demagògia d’un socialisme fals.

La «pau soviètic-americana » a l’Orient Mitjà serà una derrota per a tots els pobles àrabs i un obstacle especialment gran per al poble palestí. Aquest tipus de «pau» és una victòria per l’imperialisme soviètic-nord-americà en general i per a Israel en particular.

El que passarà amb el poble palestí serà el que va passar amb els albanesos abans de la Primera Guerra Mundial. Com se sap, en aquell moment gran part d’Albània van ser dividida pels imperialistes d’Europa entre Sèrbia, Montenegro i Grècia. I després d’haver esquarterat a fons la nostra Pàtria en la Conferència de Londres ia través dels tractats secrets, el ministre del tsar, Sazonov, per tal de satisfer la gana del príncep Nicolau de Montenegro va exigir que la ciutat de Shkodra fos lliurada a aquest últim. En aquesta ocasió, un dels altres llops, el representant de l’imperialisme francès, va dir una cosa que va passar a la història: «Sazonov vol calar foc a Europa per fregir una truita per Montenegro».

Els enemics dels pobles àrabs, els imperialistes nord-americans i els revisionistes soviètics, parlaran i actuaran d’una manera similar quan es tracti la qüestió dels drets territorials de l’heroic poble palestí.

Només la lluita armada fins a la victòria podrà ajustar comptes amb els llops que ataquen els pobles.

De “Reflexions sobre l’Orient Mitjà”

Extret de The Spresso Stalinist
Traduït per Espai Alliberat

Deixa un comentari

FPLP: La dualitat de poders d’Abbas és inconstitucional;acords impulsats per interessos de poder regionals.

El Front Popular per l’Alliberament de Palestina, va dir el 6 de febrer de 2012, que es mostra molt preocupat amb que els interessos de poder regionals siguin la veritable motivació darrera de l’acord entre Hamas i Fatah anunciat avui a Doha, la capital de Qatar.
D’altra banda, el Front va expressar la seva profunda preocupació per la notícia que el president palestí, Mahmud Abbas, Abu Mazen, també havia estat nomenat Primer Ministre del govern de l’AP, en violació de la Llei fonamental aprovada pel Consell Legislatiu Palestí, que requereix la separació d’aquests poders .

El camarada Kayed al-Ghoul, membre del Comitè Central del FPAP i líder de la seva sucursal a Gaza, va dir en una entrevista televisada amb Al-Jazeera que no hi havia hagut, abans d’aquesta reunió, cap esforç o activitat per posar en pràctica la recent reconciliació signada abans al Caire feia prop de 9 mesos.
Va dir que els mecanismes s’havien acordat el desembre de 2011, els que van ser una vegada més ignorats i es va preguntar si les “benediccions de Qatar”, havien empès a les dues parts a un acord sobre el nom d’Abu Mazen – ja president de l’ANP – com a Primer Ministre en el que és pretenia ser un govern de consens nacional, malgrat el fet que aquesta acció és il · legal sota les pròpies lleis de l’Autoritat Palestina.
….
Tret de la pàgina en anglès del FPAP
Traduït per Espai Alliberat. Si vols sapiguer més

Deixa un comentari