Posts Tagged Vaga General del 29-S

El Bloc Negre: una útil eina del sistema per a la legitimació de la seva violència (cimera del G-20 a Toronto, maig del 2010)

El govern de Canadà va gastar més de 1000 milions de dòlars en mesures policials, durant la passada cimera del G-20 celebrada a Toronto, al maig de 2010, les més cares en la història del país nord-americà. Això es va traduir, entre altres coses, en la presència de més de 20.000 efectius policials als carrers.

Doncs bé, malgrat el massiu desplegament, la policia canadenca no va ser capaç d’aturar la destrucció sense sentit del mobiliari urbà, duta a terme durant més d’una hora per part dels escassos 50 membres del Bloc Negre, així com l’incendi de diversos cotxes de la policia canadenca, que casualment havien estat abandonats en el recorregut de la seva marxa (clica aquí per a veure com va actuar el Bloc Negre sense cap tipus d’interferència policial no és una mica estrany que puguin dur a terme aquest tipus d’accions, durant tant de temps, en una ciutat presa per més de 20.000 efectius policials?). Potser és que durant el moment dels incidents, els agents de la policia canadenca estaven en la seva hora de dinar i alguns d’ells van deixar oblidats els seus cotxes, per por de perdre un sol segon de la seva hora de descans.
Al contrari que la policia, els reporters de les principals cadenes de televisió i de premsa internacionals si van estar oportunament presents durant els disturbis, per fer arribar en el moment precís, multitud d’imatges de la violència sense sentit del Bloc Negre, que serien difoses massivament a les poques hores, en horari de màxima audiència.

Unes imatges molt útils als governs capitalistes, per justificar el brutal desfalc de les arques públiques en pro de suposades mesures de “seguretat ciutadana”, i especialment per justificar les brutals càrregues policials que, durant la cimera, es van donar contra manifestants pacífics, impedint en la major part dels casos el desenvolupament del dret a la lliure manifestació (clica aquí per a veure com la policia impedeix el desenvolupament i càrrega brutalment contra una protesta pacífica).

Després de la cimera del G8 a Gènova, l’any 2001, la fiscalia pública italiana, gràcies a la pressió pública exercida, a causa del assassinat del jove activista Carlo Giuliani, es va veure obligada a reconèixer en una sentència la participació directa de la policia a la generació d’incidents. La declaració deia el següent: “la violència en la manifestació de Gènova havia estat iniciada per un nucli d’aproximadament 200 persones, un considerable nombre de les quals eren policies encoberts o extremistes de dreta contractats per la policia. Els provocadors van delinear les seves tàctiques amb la policia, es van disfressar d’anarquistes i es van barrejar entre els manifestants pacífics abans de dur a terme les seves operacions criminals “.

Ja va sent hora que anem aprenent de la història, ja que de contrari estarem condemnats a repetir-la i a seguir eternament a l’oposició.

Extret del web: Antimperialista

Traduït per Espai Alliberat

Anuncis

Deixa un comentari

Valoració de la COS.

Des d´Ona Lliure volem expressar el següent: Sense ser afiliats de la Coordinadora Obrera Sindical, ni voler esdevenir representants concrets dels plantejaments del mateix, volem expressar la nostra total conformitat amb l´expressat en el comunicat. Tant pel que fa a les valoracions del mateix dia de Vaga com respecte als reptes de futur que se´ns planteja com a classe i com a poble.
També volem sumar-nos a totes les mostres de solidaritat que venen expressades en el comunicat. Més en concret pel que ens ateny i com a víctima de la repressió del 29-S, amb el nostre company de ràdio César Zúñiga. De qui demanem la seva ràpida excarceració i posada en llibertat sense càrrecs.

Comunicat i valoració de la COS de la jornada de Vaga General del passat 29 de setembre arreu dels Països Catalans al sud de l’Albera.

Havent passat uns dies ja des de la finalització de la jornada de Vaga General del passat 29 de setembre, arreu de les nostres comarques sota dominació espanyola, des de la Coordinadora Obrera Sindical – COS, sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans, fem la següent valoració.

1. Que tot i que la vaga no ha estat total ni de bon tros, entenem que la resposta de la nostra classe ha estat, en molts moments, molt superior a les previsions (fins i tot a les més optimistes).
2.Que malgrat la desmobilització que les direccions de CCOO i UGT han dut a terme durant els darrers 30 anys, i reforçat durant els darrers 8 anys (8 anys sense cap vaga general, malgrat haver-se aprovat una altra reforma laboral), el nivell de consciència d’una part important de la nostra classe s’ha vist reforçat.
3.Que ha quedat demostrat per activa i per passiva aquest 29S que les direccions de CCOO i UGT ja no són un interlocutor vàlid per parlar en nom de la classe obrera i han estat desacreditats per parlar de la crisi.
4. Així, tant la COS, com el conjunt de l’Esquerra Independentista, s’ha vist igualment reforçada per aquesta mobilització, fonamentalment per l’enorme i abnegat treball de base realitzat (sense fer ús de cap subvenció, suport institucional, etc.)
5.Que el 29S marca un abans i un després en la història del Moviment Català d’Alliberament Nacional i del conjunt de l’Esquerra Independentista, en haver estat la major mobilització de caire sociolaboral assolida en la història del nostre moviment, i feta a més, arreu de les nostres comarques al sud de l’Albera.

Així mateix, des de la COS, entenem que hi ha un seguit de coses que hem de millorar de cara al futur:

1.Que cal millorar els canals de comunicació entre les organitzacions combatives i de classe del nostre país, per tal de reforçar totes les respostes, mobilitzacions, etc., que es donin en un futur.
2. Que cal diferenciar clarament entre les bases militants i actives dels sindicats institucionals (que en moltes ocasions han patit també la repressió i la violència policial), de les seues cúpules dirigents, responsables directes de la situació actual, i fins i tot en ocasions de la pròpia repressió.
3. Que tot i que cal una denúncia constant, creixent i sense treva de les polítiques, pactes i interessos (aliens als del conjunt de la nostra classe i del nostre país) de les direccions i burocràcies de CCOO i UGT, cal fer un gran procés de pedagogia per acostar al sindicalisme combatiu, a les persones honestes, dignes i lluitadores que continuen poblant les bases d’aquestes dues organitzacions.

Finalment, des de la COS, volem manifestar:

1. El nostre suport i solidaritat incondicionals amb tots els companys i companyes de la COS i del conjunt de l’Esquerra Independentista arreu de les nostres comarques, víctimes de repressió, detencions o qualsevol tipus de violència policial.
2. El nostre suport i solidaritat incondicionals amb totes les companyes i companys represaliats (companys i companyes de CNT, CCOO, CGT, intersindicals, joves d’EUPV, PCPE i molts altres col·lectius i organitzacions) per la seva activitat conscient, solidària i combativa durant la jornada de Vaga General… la solidaritat no pot venir donada en funció de sigles.
3. El nostre suport i solidaritat incondicionals amb el company que continua empresonat a Barcelona, pel simple fet d’haver nascut en un altre país del món.
4. La nostra condemna i rebuig contra tots els buròcrates que es van dedicar a denunciar i assenyalar a companys i companyes d’altres organitzacions a les pròpies forces d’ocupació.
5. La nostra condemna i rebuig a l’actuació brutal i absolutament desmesurada de les forces d’ocupació, molt especialment en el cas de València, per la qual cosa, des de la COS exigim la dimissió irrevocable del delegat del govern espanyol Ricardo Peralta, responsable d’altres actuacions semblants, com la del Cabanyal el passat mes d’abril.
6. Que cal fer fora de les organitzacions sindicals realment de classe, a qualsevol representant de les forces de “seguretat”, ja que una vegada més han demostrat que no són treballadors, sinó mercenaris a sou del capital, i cossos especialment emprats per reprimir qualsevol dissensió social i/o nacional.
7. Que cal començar des de ja mateix la preparació i agitació social necessària per preparar una nova Vaga General arreu del nostre país, per tal de no deixar que s’apagui la flama encesa aquest 29S.

Per la terra i el treball… avancem cap a la segona Vaga General!!

València – Barcelona – Països Catalans; 2 d’octubre de 2010.

COORDINADORA OBRERA SINDICAL – COS

Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacionals dels Països Catalans

pdf

Deixa un comentari

Aquest diumenge hem fet el tercer programa de la temporada. El propòsit era fer una valoració de la passada Vaga General del 29-S. Per aixó hem comptat amb la trucada d´un membre de l´Assemblea de Barcelona. Gràcies a ell hem pogut tenir una visió de les seves dinàmiques internes i una valoració des d´aquest col.lectiu de com va transcòrrer el dia de la Vaga a Barcelona.
Després hem tingut en estudi la trucada del company de la Coordinadora Obrera Sindical a València. Així no només hem pogut ampliar la nostra visió fins a la resta del País sinó també hem pogut escoltar una anàlisi de fons de com van anar els esdeveniments de lluita obrera i sindical a València i pel conjunt dels PPCC el 29-S.

http://www.ivoox.com/programa-3-10-010_md_381915_1.mp3″ Descarrega-te´l

Deixa un comentari

Valoracions de la Vaga General del 29-S

Des d´Ona Lliure valorem molt positivament el seguiment que ha experimentat aquesta jornada de lluita dels treballadors i treballadores arreu dels Països Catalans. Amb un seguiment per al conjunt de més del 75% i una Manifestació de més de 400.000 persones a Barcelona, el bo i millor de la classe treballadora catalana ha sortit al carrer per expressar en un clam el seu rebuig a la nova retallada de drets laborals que és la Reforma Laboral del govern “socialista” de Zapatero.
Entrant en una anàl.lis més en detall també es de destacar el fet d´avantguarda dels sectors industrials i dels transports al si de la classe treballadora. Com a comunistes no ens podem estar de congratular-nos amb el fet que el proletariat industrial hagi donat una vegada més mostra de ser la classe destinada i amb major capacitat, per consciència de lluita per a si mateixa, a trencar amb les cadenes d´explotació del mode de producció capitalista.
També volem fer esment a l´encomiable i valent tasca dels piquets informatius amb la seva tasca de confrontació directe amb els condicionants de la patronal (tant gran com petita) en una jornada de lluita obrera.
Enfront d´aquesta justa mobilització, les classes dominants, l´ol.ligarquia monopolista de l´Estat Espanyol encapçalada pel sistema finançer i el seu bloc de dominació mediàtica i política estructurada des de l´Estat policial post-franquista. Aquesta ha sigut la sisena vaga en democràcia burguesa i ha sigut alhora una de les més cruentes en quant a nivell de control policial i càrrega mediatica en contra dels drets dels treballadors ha sortir al carrer i a favor del dret (patronal) a treballar.
Diferents agents socials i sindicals, basant-se en l´éxit de les mobilitzacions del 29-S emplaçen Zapatero a que mogui fitxa. Per a els i les comunistes aquesta no ha de ser la fita que resumeixi un reeiximent de la classe treballadora. Ara és el moment de lligar aquesta avantguarda obrera amb l´avantguarda política que lligui revolucionariament la pràxis amb la teoría política. És el moment que el proletariat combatent trobi la seva avantguarda política que la condueixi d´éxit en éxit fins a la victòria final sobre el capitalisme i per l´instauració del socialisme. El contrari seria caure, com diria Lenin, en el cretinisme Parlamentari.
Aquesta necessitat d´organització política de l´avantguarda obrera és encara més necessària quan no només hi ha una crisi dins del bloc dominant (entre reformistes i sectors durs anti-obrers) sinó també al si de l´esquerra. On certs sectors amb vel.leitats d´esquerranisme post-polític volen dur aquesta jornada de mobilització obrera pel camí del movimentisme més llibertari. Aquesta tendència oportunista i petitburguesa va fer també acte de presència en la jornada de lluita obrera del 29-S. Entelant-la amb reivindicacions extemporànies i alienes a les tradicions de lluita i organització obreres. L´enaltiment de l´assemblearisme, els nous subjectes, la lliure confluència individual i la resta d´ocurrències posmodernes per sobre de l´organització conscient dels destacaments obrers revolucionaris al voltant del Partit d´avantguarda, caracteritzen a aquests sectors que volen esdevenir subjecte polític dinamitzador. Ara bé el que en realitat irradien, disucrsivament i en la seva pràctica concreta, esdevé un llast en l´objectiu d´enfrontament amb l´Estat capitalista ja sigui per reformes (complement de tota revolució) o en última instància la presa del poder. Aquests sectors que no comparteixen, ni senten com a pròpia la contradicció principal de tota societat capitalista entre Capital i Treball, són els mateixos que voldrien posar el rellotge al revés i tornar a un moment ideal del capitalisme de lliure concurrència i lliure organització. S´enmirallen en moviments del passat (Maig del 68, autonomía obrera, situacionisme…) que ja van demostrar la seva migrada capacitat de recorregut social concret. Sense una base social obrera, sense una Línia Ideològica concreta, ni una organització política, el viarany en que acaben caient només el superen a partir de l´estridència discursiva i gestual (amplificació en els seus propis àmbits discursius i més presència violenta espectacular al carrer).
Tot aixó com si l´actual fase monopolista del capitalisme no hagués recruït la lluita de classes fins a fer superflu el simple joc Parlamentari i convertit en il.lussió qualsevol projecte emancipatori d´arrel petit-burguesa.
En la fase última del capitalisme la lluita de classes es torna acarnissada doncs no només es lluita contra el capital autòcton sinó contra les alliançes d´aquest amb el capital forani. Pretendre oposar-li un moviment sense cos, dicurs i organització concreta. Un moviment que només vol alliberar espais simbòlics és voler oposar els jocs de paraules i la trascendència significativa dels gestos a les bales i les presons reals del poder. Davant d´aixó qualsevol treballador o treballadora conscient s´apartarà amb una normal incompressió del que contempla.
Com deia Ulrike Meinhoff si es crema un cotxe és un delicte si es cremen més de mil un acte polític. Així els elements més conscients de la classe treballadora, juntament amb la seva avantguarda política han de confluir necessàriament en el Partit de la classe treballadora que organitzi la lluita perllongada en contra del capitalisme com a sistema d´opressió i explotació organitzat per l´Estat capitalista i cohessionat al voltant del bloc dominant històric al poder . L´organització partidària d´avantguarda ha de ser l´instrument que aglutini les consciències per tal de crear els consensos que esdevinguin hegemònics, també per a la futura violència revolucionària. Treballem doncs des d´ara per estendre el sentiment de lluita sostinguda i prolongada en contra del sistema capitalista d´opressió i d´explotació i contra els que el sustenten des dels fronts polítics, econòmics, mediàtics i repressors. Clarifiquem les dues línies en lluita contra l´oportunisme i el reformisme-revisionista, per l´enfortiment del proletariat organitzat en lluita fins a l´instauració del socialisme i el comunisme!.

A continuació us oferim diferents enllaços sindicals fent una valoració de la Vaga del 29-S:

CONC

Intersindical-CSC

CGT de Catalunya

USTEC.STEs IAC

1 comentari